| Arqueologia del comportament simbòlic | Codi: 21.043 : 6 |
En aquesta assignatura, ens focalitzarem sobre com es pot reconèixer el comportament simbòlic humà passat al registre arqueològic: Quan apareix? Com ho podem identificar i interpretar? Per descomptat, dedicarem temps a definir exactament el que entenem per "comportament simbòlic", especialment pel que fa a l'evolució anatòmica dels hominins; sobretot el desenvolupament cerebral, per tal de precisar quan i com va començar a prendre forma aquest tret particularment humà en el nostre llinatge. A partir d'aquí, seguirem com s'ha metamorfosat la trajectòria humana a través de tot el procés evolutiu humà- fins a l'actualitat.
Descobrireu com l'adopció de comportaments simbòlics ha jugat un paper clau en l'ontogènesi de la cultura humana. A través del registre arqueològic mundial, cursarem alguns nocions lligats a la cognició humana: El registre arqueològic subratlla que hi ha una relació dialèctica entre els comportaments simbòlics i les capacitats cognitives creixents registrades en forma de material cultural que data de diferents èpoques.
En el passat molt llunyà, hem d'intentar deduir significats simbòlics a partir de restes molt escasses. En aquests contextos, els significants que podem reconèixer han estat separats dels seus significats des de fa molt de temps.
Els processos cognitius (cerebrals) són els que permeten la capacitat de concebre i intercanviar sistemes de comunicació simbòlics. Aquest comportament complex es reconeix en el registre arqueològic més fàcilment després de l'aparició de la nostra espècia; Homo sapiens. Aquesta va aparèixer a l'Àfrica fa uns 300 mil anys i al Pròxim Orient fa uns 180.000 anys... Fins a l'any 2019, es creia que l'edat de l'arribada d'Homo sapiens a l'Europa era de fa uns 40 anys, però els nous descobriments a Grècia confirmen una edat molt més antiga; d'uns 200 mil anys!
En els contextos eurasiàtics, les manifestacions culturals dels Homo sapiens demostratiu de comportaments simbòlics són atribuïts al complex del 'paleolític superior', que correspon cronològicament amb els complexos culturals africans del 'Middle' i 'Late Stone Ages'. Aquestes denominacions es refereixen a les fases culturals que, de fet, representen transicions en el material arqueològic deixat enrere per les civilitzacions desaparegudes.
Les seqüències culturals dels humans anatòmicament moderns (Homo sapiens arcaics o Humans Anatòmicament Moderns) es distingeixen per una gamma d'objectes assenyalant que diversos comportaments simbòlics eren integrats a la vida quotidiana d'aquestes poblacions.
Entre els descobriments, trobem elements d'art (pintures, escultures, gravats, etc.), evidència d'ornamentació corporal (cosmètics, tatuatges, joies) i de música (per exemple, flautes fabricades en os). També trobem proves de pràctiques rituals, com a tractaments especials dels difunts (enterraments), ritus (canibalisme), organització complexa de l'espai de vida, estructures i monuments, etc. Subjacent a aquesta 'explosió' cultural, detectem l'aspecte fundacional i polifacètic que és el llenguatge: verbal, de senyalització, gestual i artístic.
Aquestes fites conductuals són interpretades pels investigadors a partir de diferents elements trobats en els contextos arqueològics. Per cert, alguns descobriments són indicadores d'un procés molt especial, en què els comportaments simbòlics van ser seleccionats com a favorables a la proliferació de la vida humana.
Observem una intensificació d'aquest procés després de l'aparició dels neandertals i, sobretot, després de l'arribada de les poblacions d'humans anatòmicament moderns (HAMs). Acompanyant aquest procés, observem un augment en la demografia humana i en l'organització d'aquestes poblacions en unitats socials cada vegada més complexos.
Com i per què la nostra espècie va anar desenvolupant tendències simbòliques és el principal enfocament d'aquesta assignatura. Examinarem els processos mentals i neuro-biològics que distingeixen els humans d'altres espècies animals i, sobretot, d'altres primats. Farem servir només les més estrictes interpretacions de les dades del registre arqueològic: tractarem de reconèixer conductes simbòliques en els diferents grups d'hominins a través del temps i de l'espai, i de seguir els canvis en les capacitats cognitives que els acompanyen.
Seguirem una línia temporal per a descobrir els principals passos en l'evolució dels comportaments simbòlics humans. Així, començarem amb l'estudi del paleolític inferior, a l'inici del període quaternari, fa uns 2,8 milions d'anys. En aquest moment a Àfrica, van emergir els primers representants del gènere Homo (Homo habilis); quasi sincrònicament amb l'emergència dels primers conjunts d'eines de pedra (pertanyent a la unitat cultural anomenada 'olduvaià').
Seguint aquesta trajectòria evolutiva, buscarem els canvis anatòmics i de comportament registrats 'arqueològicament' cap a finals del paleolític inferior; a l'inici del complex cultural de l'acheulià.
A continuació, descobrirem les evidències (més tangibles) de comportaments simbòlics a través de la successió cultural del paleolític mitjà, sobretot en relació amb el 'fenomen neandertal' a l'Europa, al Pròxim Orient i a l'Àsia Central.
Finalment, centrarem la nostra atenció en els complexos culturals del paleolític superior a l'Europa. Estudiarem l'anomenada 'revolució humana', un concepte encunyat a la dècada de 1980 després de la publicació d'una important conferència sobre la substitució dels neandertals a l'Europa pels HAMs.
A través del registre arqueològic, explorarem com i perquè els comportaments simbòlics van donar lloc a canvis importants en l'organització del cervell humà, afectant profundament els nostres processos cognitius i socials.
Per a última, avaluarem tots aquests processos evolutius per a entendre millor què impacte poden tenir en la societat contemporània.
* Els estudiants que ja hagin cursat l'assignatura Simbolisme i cognició (abans de l'any 2021-22) no haurien de matricular-se a l'assignatura Arqueologia del Comportament Simbòlic, ja que els materials tractats en aquesta seran gairebé idèntics.
Aquesta assignatura explora el fascinant món dels símbols i la seva evolució a través del temps. El nostre treball ens portarà a seguir una línia temporal de quasi tres milions d'anys, al través del paleolític, en el qual examinarem els passos més significatius de l'evolució cognitiva humana. Descobrirem perquè la invenció de les primeres tecnologies (olduvaians) era tan crucial, en el desenvolupament de les capacitats cognitives dels diferents hominins (pre-) Homo.
Veurem que, més tard en el paleolític inferior, el pensament abstracte es pot reconèixer en la cultura material dels hominins associats amb el complex cultural acheulià (Homo erectus/Homo ergaster/Homo heidelbergensis). Mirarem com aquests hominins van anar evolucionant comportaments amb més complexitat simbòlica, fins a transformar totalment les seves tecnologies i estils de vida.
A mesura que avancem en el nostre viatge temporal, encontrarem més proves arqueològiques testimoniant de l'existència d'una 'consciència metafísica' humana. Avui en dia, sabem que aquesta consciència es pot atribuir a les poblacions tan antigues com els neandertals. Gràcies a les noves dades arqueològiques, aprendreu a reconèixer patrons de comportament extremadament complexos en aquestes poblacions pre-sapiens de gran antiguitat.
A continuació, contrastarem aquestes dades amb les dels primers homes anatòmicament moderns a través d'informació recollida en alguns jaciments arqueològics de Àfrica del sud, (entre altres).
L'emergència dels H. sapiens es relaciona sovint amb un concepte denominat "revolució humana". Això fa referència a una mena d'explosió cultural, que es fa notablement evident després de l'aparició dels HAMs perquè la seva xarxa simbòlica complexa es fàcilment perceptible en el registre arqueològic. Sembla evident que aquesta 'revolució' s'explica i es reflecteix en les complexes circumvolucions i sinapsis del cervell humà; la característica més destacada del qual és la seva mida desmesurada amb una substància grisa molt desenvolupada. El nostre treball ens portarà doncs a analitzar l'impacte d'aquesta complexitat simbòlica en la nostra pròpia trajectòria evolutiva; a l'escala planetària.
-Unitat 1
Paleolític inferior. Trencar amb el paradigma dels Primats: l'aparició de patrons cognitius humans complexos
Aquesta unitat està centrada en la descoberta de les característiques cerebrals afectant la capacitat cognitiva dels primers hominins, en comparació amb les dels formes ancestrals primats. Aprendrem com la fabricació d'eines de pedra va jugar un paper clau en aquest procés. Així, analitzarem dades procedents principalment dels tecno-complexos de l'olduvaià i de l'acheulià.
Enfocarem el nostre treball en els temes següents:
- El funcionament del cervell humà: com podem reconèixer patrons de cognició al registre arqueològic del paleolític inferior. Veurem com es reconeixen i com s'estudien els processos de pensament a través de restos arqueològics deixats per diverses espècies d'hominins extints.
- Distingirem les similituds i diferències en les capacitats cognitives dels nostres parents primats més propers (ximpanzés, goril·les, bonobos). Contrastarem aquestes dades amb evidència provinent del registre arqueològic.
- Avaluarem les capacitats cognitives dels hominins del paleolític inferior amb exemples arqueològics. Mirarem quins són els avanços evolutius atribuïts a aquest marc crono-cultural i com es relacionen amb canvis biològics (en particular, canvis relacionats amb el cervell).
- En observar aquestes tendències, intentarem precisar quan es pot reconèixer el comportament simbòlic al registre arqueològic. Avaluarem si podem reconèixer comportaments simbòlics tan antics.
- Identificarem quines són les principals fites en el comportament aconseguides durant aquest període primerenc del procés d'hominització.
- Veurem si al paleolític inferior hi ha alguna evidència dels orígens del ritual i de la religió.
Les lectures assignades són centrades en la identificació de les qualitats específicament humanes: de intel·ligència i de capacitat creativa. Aquestes qualitats serien contrastades amb les d'altres espècies (en particular, els primats).
Ens centrarem sobre la significació de les primeres eines de pedra i veurem com les primeres tecnologies van canviar els patrons de supervivència a través de la trajectòria evolutiva del cervell humà. També establirem vincles entre la innovació tecnològica i el desenvolupament del llenguatge (comportament simbòlic per excel·lència).
Lectures obligatòries
Mosquera Martínez, M., 2012. Del cerebro a los primeros enterramientos: la evolución de la cognición humana. In: A. Perote Alejandre, M. Martín-Loeches Garrido (Coords.), Creatividad y neurociencia cognitiva, Fundación Tomás Pascual y Pilar Gómez-Cuétara Instituto Tomás Pascual Sanz, Madrid, pp. 185-206. ISBN: 978-84-7867-078-9.
Morgan, T.J.H., Rendell, L.E., Chouinard-Thyly, L., Street, S.E., Lewis, H.M., Cross, C.P., Evans, C., Kearney, R., de la Torre, I., Whiten, A., Laland, K.N., 2015. Experimental evidence for the co-evolution of hominin tool-making teaching and language. Nature Communications 6 (6029), 1-8.
Overmann, K.A., Coolidge, F.L., 2019. Squeezing Minds From Stones: Cognitive Archaeology and the Evolution of the Human Mind. Oxford University Press, 2019. ISBN 9780190854614. (Lectures seleccionades).
Lecturesde suport
Barsky, D., Carbonell, E., Sala-Ramos, R., Bermúdez de Castro, J.M., García-Vadillo, F.J., 2021. Late Acheulian multiplicity in manufactured stsone culture at the end of the Middle Pleistocene in Western Europe. Quaternary International.
doi.org/10.1016/j.quaint.2021.04.017
Bar-Yosef, O., 2006. The known and the unknown about the Acheulian. In: N. Goren-Inbar y G. Sharon (Eds.), The Axe Age. Acheulian tool making from Quarry to Discard. Equinox publishing Ltd., London, pp. 479-494. ISBN-10 1 84553 138 8.
Bar-Yosef, O., 2017. Can archaeology tell us about the evolution of cognition and language? Journal of Neurolinguistics, Volume 43, Part B, 222-227.
Davidson, I., 2010. Stone Tools and the Evolution of Hominin and Human Cognition. In: Nowell A., Davidson I. (Eds.), Stone tools and the evolution of Human Cognition. University Press of Colorado, USA, pp. 185-205. ISBN 978-1-60732-030-2.
Martínez Mendizábal, I., 2012. Evolución y creatividad. In: A. Perote Alejandre, M. Martín-Loeches Garrido (Coords.), Creatividad y neurociencia cognitiva, Fundación Tomás Pascual y Pilar Gómez-Cuétara, Instituto Tomás Pascual Sanz, Madrid, pp. 207-214. ISBN: 978-84-7867-078-9.
Putt, S.J., Wijeakumar, S., Spencer, J.P. 2019. Prefrontal cortex activation supports the emergence of early stone age toolmaking skill. NeuroImage 199, 57-69. ISSN 10538119.
PAC 1:
Aquesta unitat comprèn una activitat (PAC 1) per a estudiants que segueixen la AC.
-Unitat 2
Paleolític mitjà. L'aparició de la meta-consciència al món post-Homo erectus.
En aquesta unitat centrarem la nostra atenció principalment sobre el paleolític mitjà i el món dels H. neandertalensis. Veurem que en aquest període la situació a l'Euroàsia era molt diferent del que passava, per exemple, a Sud-Àfrica, on els H. sapiens ja es desenvolupava ràpidament. Explorarem els canvis culturals i biològics a través de divers jaciments arqueològics per a esbrinar els comportaments simbòlics d'aquests hominins.
Ens focalitzarem sobre els temes següents:
- Definir els canvis més significatius en la cultura material humana durant la transició del paleolític inferior al paleolític mitjà (mirarem específicament alguns exemples de jaciments arqueològics de Sud-àfrica).
- Explorarem l'expressió simbòlica en el registre arqueològic del paleolític mitjà europea i el Middle Stone Age (MSA) africà.
- Aprendreu quines són les característiques distintives dels Neandertals i les hipòtesis de la seva desaparició.
- Parlarem dels inicis de l'emergència de pensament 'simbòlic-religiós' i com es pot reconèixer en l'arqueologia del paleolític mitja: per exemple, a través d'enterraments neandertals.
- Avaluarem les capacitats cognitives dels humans del paleolític mitjà, segons el punt de vista de l'organització de l'espai de vida, de les estructures i dels avenços tècnics en la fabricació d'eines de pedra.
PAC 2:
Aquesta unitat comprèn una activitat (PAC 2) per a estudiants que segueixen la AC.
Lectures obligatòries
Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.
Burdukiewicz, 2014. The origin of symbolic behavior of Middle Palaeolithic humans: Recent controversies. Quaternary International 326-327, 398-405.
Stringer, C., 2012. Lone Survivors. How we came to be the only humans on Earth. St. Martin's Griffin, N.Y., (Chapter 5, pp. 108-141). ISBN: 978-1-250-02330-8
Zilhão, J., 2012. Personal ornaments and symbolism among the Neanderthals. In: Elias, S. (Ed.), Origins of Human Innovation and Creativity. In: van der Meer, J.J.M. (Ed.), Developments in Quaternary Science, vol. 16. Elsevier B.V., pp. 35-49. pp. 35-49. ISBN: 9780444538215.
Lecturesde suport
Overmann, K.A., Coolidge, F.L., 2019. Squeezing Minds From Stones: Cognitive Archaeology and the Evolution of the Human Mind. Oxford University Press, 2019. ISBN 9780190854614. (Lectures seleccionades).
- Unitat 3
Paleolític superior. Homo sapiens i la "Human Revolution".
En aquesta unitat estudiarem l'impacte que ha tingut l'aparició dels H. sapiens sobre la nostra planeta (creixement demogràfic exponencial; complexitat social; diversitat cultural). Examinarem el paper del simbolisme en la estructura dels canvis que es van produir després de l'arribada dels humans anatòmicament moderns durant el paleolític superior. Quin és el significat del nou ordre mundial marcat per aquests canvis i quins són els possibles escenaris per al futur de la humanitat?
Ens focalitzarem sobre els temes següents:
- La successió de les cultures del paleolític superior: característiques tècniques, distribució geogràfica i cronològica.
- L'impacte dels processos cognitius complexos dels humans anatòmicament moderns sobre les altres espècies de la planeta.
- Els mètodes utilitzats en l'estudi de l'art paleolític.
- Els signes i símbols en l'art paleolític.
- "La revolució humana": definicions i presagis.
PAC 3:
Aquesta unitat comprèn una activitat (PAC 3) per a estudiants que segueixen la AC.
Lectures obligatòries
Garcia-Díez, M., Ochoa Fraile, B., 2013. Arte prehistórico. In: M. Garcia-Díez y L. Zapata (Eds.), Métodes y Técnicas de análisis y estudio en arqueología prehistórica. UPH/EHU, Artgitalpen Zerbitzua, pp. 611-634. ISBN: 978-84-9860-855-7
Harari, Y.N., 2014. Sapiens: una breu história de la humanitat. Edicions 62, Barcelona (Primera Part: La revolución cognitiva, pp. 15-99). ISBN 9788429773187.
Leroi-Gourhan, A., 1984. Arte y Grafismo en la Europa Prehistorica. Edicions ISTMO, Madrid. Capítol 9, pp. 196-210. ISBN: 84-7090-145-1.
Stringer, C., 2012. Lone Survivors. How we came to be the only humans on Earth. St. Martin's Griffin, N.Y., (Chapter 5, pp. 108-141). ISBN: 978-1-250-02330-8
Lectures de suport
Groenen, M., 2000. Sombra y Luz en el Arte Paleolítico. Capítol 4. Editorial Ariel S.A., Barcelona, pp. 27-104. ISBN: 84-344-6622-8.
** Vídeo (molt recomanable) per Marcos García-Diez
¿Por qué y para qué? El significado del arte rupestre.
https://www.youtube.com/watch?v=sogY0NPJOqE
Els requisits per a aquesta assignatura inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils. Es recomana que els estudiants hagin seguit prèviament les classes elementals de la formació d'aquest Grau, que els hauran permès adquirir coneixements sobre el marc temporal del període quaternari: la cronologia i la periodicitat dels canvis climàtics que el caracteritzen. Cal tenir un coneixement bàsic de les principals característiques de l'evolució anatòmica i cerebral humà, així com de la seva cultura material.
És preferible conèixer les principals característiques de cadascuna de les unitats culturals del paleolític: marc cronològic, extensió geogràfica, característiques tècniques principals.
També és important ser capaç d'expressar-se adequadament en forma escrita. L'alumne haurà de demostrar la seva capacitat de sintetitzar la informació proporcionada a les lectures i altres aportacions previstes per a l'assignatura.
* Els estudiants que ja hagin cursat l'assignatura Simbolisme i cognició (abans de l'any 2021-22) no hauran de matricular-se a l'assignatura Arqueologia del Comportament Simbòlic simbolisme, ja que els materials tractats en aquesta última seran quasi idèntics.
Farem un estudi bibliogràfic, seguint la línia de temps esbossada, per a descobrir expressions concretes del simbolisme i cognició en cadascuna de les fases del procés d'hominització. Proporcionarem una anàlisi crítica de l'evidència a través dels recursos disponibles.
* Tot i que es proporcionen recursos (obligatoris i recomanats), els estudiants hauran de fer la seva pròpia investigació bibliogràfica per complementar-los.
La informació serà proporcionada en el marc cronològic del període quaternari, tenint en compte la geografia i els canvis climàtics successius. Estudiarem la successió dels grans èxits culturals amb l'enfocat sobre l'aprenentatge simbòlic i el seu afecte sobre l'evolució cerebral, cultural i social humana. Aprendreu utilitzar correctament la terminologia bàsica relacionada amb l'arqueològica de la cultura material i reforçar els vostres coneixements dels canvis físics al llinatge humà a través del temps.
Unitat 1. Paleolític inferior. Trencar amb el paradigma dels Primats: l'evolució de la cognició humana.
'Paleolític inferior' es refereix a un context cultural, a una cronologia i també a una zona geogràfica. La seva definició està té en compte evidència empírica deixada en el registre arqueològic. Engloba dos grans complexos culturals: l'olduvaià i l'acheulià. L'evidència arqueològica ens ajuda a reconèixer les diferents fases evolutives dins d'aquest període molt llarg, marcat per una seria de fites en l'evolució de la cultura material humana, que proporcionen informació valuosa sobre les capacitats cognitives i el comportament dels nostres avantpassats molt llunyans.
La invenció de la tecnologia indica l'inici de l'olduvaià, al principi del període quaternari, fa més de 2,8 milions d'anys. És reconegut com el punt de partida de la bifurcació de la humanitat des de la seva naturalesa animal. Si la innovació de les primeres eines de pedra va ser un procés progressiu i ràpid, va alterar profundament la forma en què els hominins interactuaven amb el món exterior i, fins i tot, amb altres éssers vius - incloent membres de la seva pròpia població.
Els mètodes de fabricació d'eines de pedra més antigues, encara que relativament simple en la seva concepció, van anar millorant i innovant, utilitzant coneixements tècnics de sistemàtica i precisió que van haver de ser adquirits i transmesos a través de l'aprenentatge. Alguns especialistes proposen que podrien haver existit forts enllaços entre l'intercanvi de coneixements tecnològics i el desenvolupament del llenguatge: l'assoliment simbòlic per excel·lència.
Al través del temps, aquesta relació diacrònica existent entre la tecnologia i la biologia del cervell humà va anar adquirint una configuració cada cop més complexa; però, com va sorgir aquest procés? De quina manera els comportaments de fabricació i d'utilització d'eines dels primers Homo diferien dels primats no humans o d'altres espècies que també se sap manipulaven eines?
L'evolució cap a l'acheulià està especialment marcada per l'aparició d'hominins més grans, amb un cervell més desenvolupat: els H. erectus (o H. ergaster africà). Aquest canvi significatiu en el llinatge humà està associat a la inici d'una acceleració tecnològica i de comportament impressionant. El binomi 'tecnologia-biologia' sembla haver sorgit de l'enorme avanç proporcionat per la capacitat d'expressar el pensament abstracte en objectes concrets. A partir d'aquest punt, els processos cognitius humans continuen divergint en realitats formals cada cop més elaborades (eines bifacials simètriques, conceptes volumètrics complexos per a la producció de grans ascles de pedra, estandardització dels conjunts d'eines retocades, organització espacial i domini del foc: tot això s'evidencia en els jaciments arqueològics acheulians). Però: és possible reconèixer símbols en el conjunt cultural acheulià?
Unitat 2. Paleolític mitjà. L'aparició de la meta-consciència al món post-Homo erectus.
Cap al final del plistocè mitjà, les poblacions acheulianes estaven assolint el seu vèrtex cultural i el registre arqueològic és testimoni d'un augment exponencial en la seva diversitat, i d'un regionalisme naixent. Des de fa uns 300 mil anys a Àfrica i a Euràsia (l'Edat de Pedra Mitjana a l'Àfrica o el Paleolític Mitjà a l'Europa), altres grans canvis es van materialitzar des de les bases mateixes de la cultura humana. Diferent comportaments i tecnologies innovadores van explotar en el 'nou món', i aquestes s'expressen en l'evolució de noves característiques en l'anatomia dels hominins i també en les seves funcions cerebrals.
A Siberià, Àsia occidental i central, Llevant i Europa occidental, l'H. neanderthalensis va aparèixer (es creu que l'aparició d'aquesta espècie data de més de 430 Ka i va existir fins al voltant de 28 mil anys!). Amb ells començava una nova fase cultural coneguda com a 'Mosterià'. Aquest nou complex cultural va reemplaçar l'acheulià a moltes regions d'Europa.
Mentrestant, a l'Àfrica, des de fa més o menys 50 mil anys abans, el Middle Stone Age ja estava en marxa. Aquest conjunt africà és atribuït a altres espècies d'hominins que semblen haver estat involucrats en un procés evolutiu alternatiu: des de l'H. erectus fins als primers H. sapiens.
Els neandertals eren molt robustos, amb ossos gruixuts, corpulents i amb músculs desenvolupats. Els seus braços i cames eren relativament curtes i els seus torsos eren àmplies i pesats. Encara que la capacitat cranial dels neandertals va superar a la dels humans moderns, el seu cervell era organitzat de manera diferent al nostre (la mida mitjana del cervell neandertal és al voltant de 1.500 cm3 i la del cervell d'un europeu modern és d'uns 1.200 cm3). Però això s'ha de posar en relació amb la mida relativa del cos tant dels HAMs com dels neandertals. Més important encara que la mida del cervell eren les diferències en el seu funcionament intern: encara queda molt per aprendre en aquesta àrea d'estudi.
El tecno-complex mosterià es distingí per diferències importants amb tots els anteriors i posteriors. Els artefactes ens indiquen un grau de complexitat cognitiu molt desenvolupada i l'existència de tradicions culturals fortes.
Un creixent cos d'evidència arqueològica ja dóna suport a la idea que els neandertals tenien sensibilitat artística i que eren altruistes. Mentre que la pràctica cultural de decorar el cos amb adorns (com ara joies, tatuatges, roba, pigmentació, etc.) es creia que es va originar només amb els humans moderns, pot ser que els neandertals també experimentessin amb pràctiques de decoració simbòlica del cos. Això té implicacions pel que fa a el grau de complexitat de comportament social dels neandertals i de les seves d'habilitats lingüístiques.
A l'Europa Occidental i a Llevant hi ha evidència arqueològica que suggereix que els neandertals ocasionalment van enterrar els seus morts. Si això resultaria ser cert, això implicarà que els neandertals tenien comportaments altruistes abans del seu contacte amb les humans anatòmicament moderns.
Els neandertals han marcat intensament la nostra percepció de l'evolució humana durant el paleolític mitjà. El seu era un tecno-complex distintiu que incloïa formes úniques d'expressió cultural: al llindar de la humanitat moderna.
"One the most controversial problems of the Middle Palaeolithic research is the origin of symbolic behavior and who was responsible e only populations of anatomically modern humans (Homo sapiens in Africa) or also populations of Neandertals in Western Eurasia? According to the current evidence, there are two opposite concepts. The first one assumes that use of complex stone and bone technology, burying their dead, and making of art objects as well as personal ornaments originated with anatomically modern humans. The second one supports a view that the Neandertals developed their culture in a similar way, convergent or in various contacts with the societies of early Homo sapiens. Their technological equipment enabled them to enter and colonize new areas in northern latitudes, which was impossible without developed knowledge about fire usage, shelter building, and adequate clothing. Neandertals made efficient tools, including composite tools made of various raw materials. In addition, the social relations of Neandertals exemplified an altruistic approach to others. According to current knowledge, the origin of symbolic behavior cannot be linked only with anatomically modern humans or any isolated Middle Paleolithic population. It appeared much earlier, in the Lower Palaeolithic. It is necessary to remember that archaeological data for remote time are still rare and more evidence is needed to test concepts".
Abstract de Burdukiewicz, 2014. Quaternary International 326-327, 398-405.
Unitat 3. Paleolític superior. Homo sapiens i la "Human Revolution".
En tots els casos, els artefactes atribuïts a la fase crono-cultural del 'paleolític mitjà' o del Middle Stone Age van ser suplantats pels del paleolític superior (a l'Europa) o del Late Stone Age (a l'Àfrica), en un procés de canvis diacrònics i regionals.
Aquesta etapa en el procés d'hominització està marcada per una successió de tecnologies i d'eines relativament més avançades, atribuïdes als primers H. sapiens (també coneguts com a 'humans anatòmicament moderns' (HAMs). Els HAMs van aparèixer a Àfrica (igual que la majoria d'altres especies d'hominins), fa gairebé 300 000 anys. En comparació amb els neandertals, els HAMs posseïen un armament més avançat i ben afinat, que progressivament incorporava algunes innovacions com ara, l'arc i la fletxa, o els atladls (una forma de propulsors), que els van proporcionar molts avantatges en comparació amb els neandertals. Fins ara, a Europa no n'hi ha cap evidència que demostri que aquesta transició va ser gradual, però sembla haver tingut lloc des de l'Orient cap a l'Europa occidental.
Després de la seva emergència, els HAMs es van establir en diferents àrees del món amb una taxa d'èxit demogràfic exponencial. Les seves migracions podrien haver ocorregut en successives onades o esdeveniments. L'augment en la densitat d'aquestes poblacions a l'Euràsia es va produir molt més ràpidament que la propagació d'altres espècies d'hominins extints. Hi ha diverses possibles raons per això, com ara: eines més avançades, capacitats cognitives superiors i/o integració més ràpida de competències tècniques adquirides al llarg del temps. En qualsevol cas, el registre arqueològic ens mostra que les poblacions de neandertals van desaparèixer poc després de l'arribada dels HAMs a l'Europa, després de regnar-hi durant més de 100 000 anys.
Els éssers humans moderns tenien una mida mitjana del cervell d'aproximadament 1350 cm3 que és, en realitat, menor que era la dels neandertals. Però, a diferència dels neandertals (i els seus antecessors), els seus cranis comptaven amb una zona de bombament frontal, com a resultat de l'expansió d'aquesta regió del cervell. Se sap que aquesta regió del cervell anterior és en gran part responsable del pensament abstracte i simbòlic.
En comparació amb els seus avantpassats, els HAMs presentaven altres diferències físiques importants, com ara un esquelet més prim, les cames proporcionalment més llargues i els braços més curts. Les seves característiques cranials es distingien per la desaparició del torus supraorbital, un mentó prominent i una regió masticatòria menys massiva, amb dents més petites.
Com a resultat d'aquests canvis anatòmics importants, l'aparició dels HAMs marca desenvolupaments conductuals molt importants que van impressionar indeleblement el nostre camí evolutiu. A poc a poc van sorgir noves 'tendències' de comportaments socialment complexos.
Aquest procés de complexificació va anar accelerant-se, sobretot a partir de fa uns 12.000 anys quan, en algunes zones del món, les poblacions van començar a conrear cereals silvestres i domesticar alguns animals fins a l'establiment dels primeres grans civilitzacions semi-sedentàries.
El segell distintiu: els nous conjunts d'eines, incloent-hi armament. Cada vegada més àmplia, la gamma d'eines fetes per les HAMs va ser produïda amb pedra, os, ivori i banya. Les eines de pedra, principalment fulles i punts, es van produir fent servir tècniques que permeten una alt nivell d'economia de les matèries primeres (sobretot làmines i micro-làmines). En la majoria de casos, el sílex (o l'obsidiana a Àfrica) va ser el tipus de roca preferit. Amb la gènesi dels humans moderns, s'inicia un nou capítol en l'evolució de la complexitat cognitiva, expressada per la creixent rapidesa amb què es van succeir els nous avenços tecnològics.
A més a més, van aparèixer innovacions úniques d'expressió cultural purament estètiques, i desproveïdes de qualsevol funcionalitat relacionada amb la supervivència; l'art va ser inventat. L'art revela la complexitat de la consciència humana i demostra la capacitat d'exterioritzar processos de pensament adquirits. Per primera vegada, els símbols externs es van carregar de significats intrínsecs que podien ser entesos per altres humans. Això marca el començament de la materialització de la consciència col·lectiva i marca l'assoliment d'una altra fita cognitiva en el procés d'hominització.
Després de la desaparició dels neandertals, el creixement demogràfic exponencial de les poblacions de HAMs va continuar portant-los a ocupar noves terres més enllà del Vell Món, incloent-hi, cap al final del Paleolític superior, Amèrica, Oceania i Austràlia.
"...Sapiens have thus been living in a dual reality. On the one hand, the objective reality of rivers, trees and lions; and on the other hand, the imagined reality of gods, nations and corporations. As time went by, the imagined reality became more powerful, so that today the very survival of rivers, trees and lions depends on the grace of imagined entities such as the United States and Google".
Yuval Noah Harari, 2011. Sapiens. A brief history of humankind. Penguin Random House, UK.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|