Historiografia: les veus de la història Codi:  M5.065    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
La reflexió historiogràfica existeix i està internacionalment consolidada com a disciplina. Per entendre-la, hom requereix d'una formació específica i, tanmateix, aporta al professional un conjunt d'eines i competències imprescindibles per a l'exercici de qualsevol dels oficis que comporta la professió d'historiador. No obstant, els estudiants i nous graduats en Història sovint no han rebut cap tipus de formació en aquesta direcció, de manera que les seves articulacions actuals, els seus debats i fins i tot un bon grapat dels seus autors són absolutament desconeguts. Prendre consciència d'aquest buit i emplenar-lo serà l'objectiu fonamental de la matèria. 
En segon lloc, serà prioritari fer entendre que el coneixement històric no ha seguit desenvolupaments acumulatius i seqüencials des de la seva professionalització (úniques línies d'un progrés ininterromput) sinó que, per una banda, ha estat fortament trasbalsat en el decurs de diferents processos històrics (científics, intel·lectuals, polítics i socials) que han dirigit i re-dirigit els seus vectors evolutius (hores zero, per exemple); i per altra, en tot moment i lloc ha coexistit una diversitat de concepcions i pràctiques professionals. Així, les mal anomenades Tendències Historiogràfiques, lluny de constituir exemples de la seqüència de progrés, estan sempre, d'una o altra manera, vinculades a moviments culturals, intel·lectuals o científics de rangs diversos (epistemològic o d'ús públic i funció social, p.e.). Per això, hom no pot afrontar la teoria de la història sense història de la historiografia. Una autocomprensió conscient i realista, prepara també per assolir uns més alts estàndards de qualitat i autoexigència en el disseny de recerques, en la realització de treballs professionals i en l'anàlisi de l'obra d'altri. 
Els/les alumnes que hagin cursat aquesta assignatura no poden esperar assolir un alt grau d'especialització en la matèria, però sí assoliran la capacitat d'identificar els principals elements analítics i la competència requerida per posar en marxa reflexions pròpies. En aquest sentit, partim de la idea que qui arriba al màster té un mínim coneixement de la història de la professió. Coneix de forma enciclopèdica què és l'historicisme, el materialisme històric, l'escola dels Annales o la història social (sap distingir Braudel d'E. P. Thompson i Ranke de Meinecke). Per tant, podem concentrar la part central de l'assignatura en un segon nivell de reflexió: els elements teòrics i metodològics (metahistòrics) que connecten el segle XX i el XXI, per aprendre a distingir el pretesament nou del veritablement innovador. 

Amunt

Aquesta assignatura pertany a la matèria 'Historiografia' que està formada per les assignatures "Las escrituras de la historia", "La Políticas e instituciones de la historia" i "Historiografía: las voces de la historia". És l'assignatura obligatòria del bloc i es recomana cursar-la prèviament a les altres atès que comprèn les bases teòriques i comprensives així com el desenvolupament dels debats més actuals. Pel seu caràcter netament contemporani, molts del recursos docents apareixen en anglès encara que lògicament els alumnes han de lliurar els seus exercicis no en anglès sinó en la llengua docent de l'assignatura.

Amunt

En finalitzar el curs, l'estudiant haurà adquirit les següents competències:

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base u oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació. 
CG1 - Formular preguntes d'investigació adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el sí de la ciència històrica. 
CE2 - Posar en relació les tendències i enfocaments historiogràfics i els models teòrics i conceptuals més rellevants, construint així noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens proporciona el mètode històric.

S'espera que l'estudiant sigui capaç de:

·  discutir i manejar els conceptes fonamentals de la historiografia contemporaneista, 
·  dominar les diverses fonts documentals i/o d'informació sobre el tema, 
·  interpretar i decodificar els grans debats a nivell nacional e internacional en el camp de la historiografia i les     ciències socials sobre el món contemporani,
·  capacitar-se per a intervenir en el debat públic i disciplinari sobre els usos de la història,
·  dominar las eines pròpies de la disciplina (recopilació d'informació, organització coherent d'aquesta, anàlisi crítica¿)
·  apreciar i aplicar la trajectòria de la història de les dones i la historiografia existent sobre identitats de gènere.
·  incorporar l'anàlisi de la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere a la pràctica acadèmica i professional.
·  resoldre en els propis textos acadèmics o d'investigació, dilemes de reconeixement i atribució d'idees i treballs, en base a l'ètica i la integritat del treball intel·lectual.

Amunt

UNITAT 1. CAL UNA TEORIA DE LA HISTÒRIA?


1.   Disciplines, camps, gèneres i mapes categorials.

2. Denkstil (Fleck), paradigma (Kuhn), matriu disciplinària (Rüsen). La història de la professió d'historiador com a eina d'autocomprensió totalitzadora.

3.   Els enfocaments clàssics del segle XX en teoria de la història: 1930-1990 aprox.
  • Positivisme (Feichtinger)
  • Nova hermenèutica crítica: Gadamer (tradició), Ricoeur (relat), Koselleck (temps)
  • Historicisme com a teorització: A. Reynolds, Iggers, Paul, relació entre historicisme i filosofia de la ciència
  • Constructivisme narratiu: Munslow, Pihlainen
  • Pragmatisme: Verónica Tozzi, JM Kuukkanen
  • Filosofia analítica anglosaxona: Gorman, Gardiner, Mink, Danto
  • Teoria crítica de la societat: Rüsen, Koselleck
  • Canvi social i canvi conceptual: Veit-Brause, Kuukkanen, Rüsen 
  • New cultural studies i teoria de la història: la irrupció de White i del nou historicisme de caire literari
  • Narrativisme: debat Stone-Hobsbawm; White, Ankersmit
  • Crisi del postmodernisme


UNITAT 2. LA HISTORIOGRAFIA DEL SEGLE XX   

1. La nova història com a constant secular
a. De què parlam quan fem referència a la nova història? 
b. Actualitat de la Nova Història

2. Historicisme, positivisme i la seva superació
a. Historicisme com a paradigma
b. Historicisme des de la llarga durada dels segles XIX i XX
c. Del New Historicism (1980) al debat de Journal of the Philosophy of History. El diàleg historicista en el segle XXI.

3. El Materialisme Històric
a. Història de la historiografia marxista: 
b. Conceptes, categories, articulacions (dialèctica, emancipació, ideologia, Estat, feudalisme, capitalisme, transició, propietat, revolució, estructura, conjuntura)
c. Desenvolupaments sectorials (història de les idees polítiques, història social, grups/classes socials, moviments socials, història econòmica, món obrer, premsa, educació)
d. Els grans debats: transicions i crisis
e. La industrialització
f. Modernització: Marx i Weber
g. Marxisme i feixisme
h. Desenvolupaments nacionals
i. Després de la pluja: el materialisme històric després de 1989

4. L'escola dels Annales
a. La superació de l'école Méthodique (1870-1920)
b. El naixement d'Annales i la primera generació
c. Annales hegemònic: la segona generació
d. La creació d'un públic: la tercera generació. Duby, Le Roy Ladurie, Le Goff...
e. Les recepcions d'Annales arreu a partir dels anys setantes
f. El tournant critique dels anys vuitanta: Pierre Nora i el final d'Annales?
g. Conclusions: Annales com a moviment o com a escola?

Tasca 5. La Història Social. El diàleg de la història amb les ciències socials durant tot el segle XX. Del somni cientista (objectivista) al relativisme postmodern
a. Els orígens de la història social en el canvi de segle 
b. 1930-1990: l'edat d'or de la història social
c. Cap a la història post-social?

6. La renovació de la historiografia en els anys setantes i vuitantes
a. El desenvolupament de matrius en formació
b. La irrupció del gir lingüístic, del postmodernisme i de la filosofia dèbil y la seva
c. Conclusions: la vida i la mort de les tendències historiogràfiques

7. La renovació de la historiografia en els anys norantes
a. Nous desenvolupaments de tendències de períodes anteriors 
b. Noves tendències derivades d'usos i pràctiques abans inexistents
c. Conclusions: la vida i la mort de les tendències historiogràfiques


UNITAT 3. CAP A UNA NOVA TEORIA DE LA HISTÒRIA EN EL SEGLE XXI 

1. La teoria de la història i la filosofia de la historiografia a principis del segle XX
2. La gran transformació: les noves agendes
3. Els debats actuals: el canvi de guàrdia

Amunt

Material Suport

Amunt

Unitat 1. Repte-Niu: Cal una teoria de la història?

Material bàsic:
1. Video: Conceptes bàsics, Cal una teoria de la història?: Aquest recurs és un video de 15 minuts on el professor Miquel Àngel Marín Gelabert (especialista en historiografia) presenta els conceptes claus que apareixeran en les diverses lectures del tema. Actua com un diccionari conceptual. Es recomana veure'l sencer abans de començar les lectures i tornar a revisar-lo cada vegada que l'estudiant necessiti aclarir un concepte al llarg de la lectura o de la redacció dels exercicis. 
2. Paul, Herman. (2017). "¿Qué es la teoría de la historia?". En H. Paul. La llamada del pasado. Claves de la teoría de la historia. (pp.27-48). Institución Fernando el Católico. 
3. Iggers, Georg G. (2000). "Historiography between Scholarship and Poetry: Reflections on Hayden White's Approach to Historiography". Rethinking History, 4 (3), 373-390. 
4. White, Hayden. (2000). "An old Question raised again: Is History Art or Science? (Response to Iggers)". Rethinking History. 4 (3), 391-406. 
5. Lorenz, Chris. (2015). "Historia y teoría". En Chris Lorenz, Ch. Entre filosofía e historia. (pp.47-75). Prometeo. 
6. Rüsen, Jörn. (2004). "Acercamientos teóricos a la comparación intercultural del pensamiento histórico". En Pappe, S. ed. La modernidad en el debate de la historiografía alemana. (pp. 339-384). Universidad Autónoma Metropolitana, 
7. Simon, Z. B. (2019). "Do theorists of History have a Theory of History? Reflections on a non Discipline". História da Historiografia, 12 (29), 53-68. 

Material complementari
8. Jochen Hoock, "La contribución de Reinhart Koselleck a la teoría de la historia", en Delacroix, Ch.; Dosse, F.; y Garcia, Patrick, eds. Historicidades. Buenos Aires, Waldhuter, 2010, pp.117-126. 
9. Kuukkanen, J.-M. (2014). "The current state of play in the theory and philosophy of history: the Roth-Ankersmit controversy and beyond". Rethinking History. 18(4), 613-619. 
10. Middell, M. i Hadler, H. (2007). "Challenges to the History of Historiography in an Age of Globalization". En Wang, E. Q. i Fillafer, F. eds. The many faces of Clio. Cross-cultural Approaches to Historiography. Essays in Honor of Georg G. Iggers. (pp. 293-307). Berghahn. 
11. Tozzi, V. (2009). "Hayden White y una filosofía de la historia literariamente informada". Ideas y valores, 140, 73-98. 
12. Danto, A. (1995)." The Decline and Fall of the Analytical Philosophy of History". En Ankersmit, F.R. i Kellner, H., eds. A new Philosophy of History. (pp. 70-86). Reaktion Books . 
13. Kalle Pihlainen, "Releer el constructivismo", La obra de la historia. Constructivismo y política del pasado. Santiago de Chile, Palinodia, 2019, pp.73-109.
14. Hoock, Jochen. (2010). "La contribución de Reinhart Koselleck a la teoría de la historia". En Delacroix, Ch.; Dosse, F.; i Garcia, Patrick, eds. Historicidades. (pp.117-126). Waldhuter. [En general, recomanam tot el bloc II, anomenat Momento Koselleck.] 
15. Vídeo: Scholars in conversation. Jouni-Matti Kuukkanen interviews Herman Paul


Unitat 2. Repte-niu: La historiografia del segle XX.
Material bàsic:
1. Video: Conceptes clau, la historiografia del segle XX. En aquest video de 30 minuts el professor Miquel àngel Marín Gelabert presenta els conceptes claus de la historiografia del segle XX. Es recomana l'estudiant veure'l sencer abans de començar la lectura i tornar al video al llarg d'aquesta o de l'escriptura cada vegada que necessiti aclarir un concepte o contextualitzar-lo.
2. Iggers, G. G. (2001). Cómo reescribiría hoy mi libro sobre la historiografia del siglo XX. Pedralbes. Revista de Historia Moderna, 21, 15-25. 
3. White, H. V. (2016). Como [sic] no escribí Metahistoria. En Tozzi, V. i Bentivoglio, J. eds. Hayden White: cuarenta años de Metahistoria. Del 'Pasado Histórico' al 'Pasado Práctico'. (pp.15-22). Prometeo. 
4. Raphael, Lutz (2012). ¿Foco o marco? La historia nacional y la ciencia històrica en el último tercio del siglo XX; y La ciencia històrica a comienzos del siglo XXI. En La ciencia històrica en la era de los extremos. Teorías, métodos y tendencias desde 1900 hasta la actualidad. (pp.269-294). Institución Fernando el Católico. 
5. Iggers, G.G., (2002). The Legacy of Nineteenth-Century. Hermeneutic Historicism, Scientific Positivism, and Marxism in the Twentieth Century. En Olábarri, I. & Capistegui, F. J., eds. The Strength of History at the doors of the New Millenium. History and the other Social and Human Sciences along XXth Century (1899-2002). (p. 23-42). Ediciones Universidad de Navarra. 
6. Olábarri Gortázar, I. (1993). La "Nueva Historia", una estructura de larga duración. En Andrés-Gallego, J., ed. New History. Nouvelle Histoire: Hacia una Nueva Historia. (pp.29-81). Actas. 
7. Kroll, Thomas. (2019). Marxist historians, Communist Historical Cultures and Transnational Relations in Western Europe in the 1950s and 1960s. Berger, S. i Cornelissen, Ch. eds. Marxist Historical Cultures and Social Movements during the Cold War. (pp.65-87). Palgrave. [En castellà, en premsa, Institución Fernando el Católico, 2021]
8. Burguière, André. (2009). De la historia total a la historia global. En Burguière, A. La Escuela de los Annales. Una historia intelectual, (pp.177-2009). Universidad de Valencia. 
9. Cabrera, M. Á. (2003). La crisis de la historia social y el surgimiento de una historia postsocial. Ayer. Revista de Historia Contemporánea. 51, 201-223. 
      
Material complementari
10. Breisach, Ernst. (2009). Una exploración preliminar del desafio posmodernista. En Sobre el futuro de la historia. El desafio postmodernista y sus consecuencias. (pp.14-43). Publicacions de la Universitat de València. 
11. Espagne, Michel. (2013). Comparison and Transfer: A Question of Method. En Middell, M. & Roura, Ll. eds. Transnational Challenges to National Historical Writing. (pp.36-53). Palgrave MacMillan, The European Science Foundation. 
12. Chakrabarty, Dipesh. (2008). La poscolonialidad y el artificio de la historia. En Al margen de Europa. Pensamiento poscolonial y diferencia histórica. (pp.57-80). Tusquets. 
13. Bourdieu, P. (2007). Acerca de las relaciones entre la sociologia y la historia en Alemania y en Francia. Conversación con Lutz Raphael. Sociohistórica, 7, 183-
14. Vídeo: Natalie Zemon Davis, 2010, Why Gender and Women Studies Matter?


Unitat 3. Repte-niu: CAP A UNA NOVA TEORIA DE LA HISTÒRIA EN EL SEGLE XXI

Material bàsic:
1. Video: Conceptes clau, cap a una nova teoria de la història en el segle XXI. Video de 165 minuts on el professor Miquel Àngel Marín Gelabert ens presenta els concepts clau de la discusió actual entorn de la teoria històrica. Es recomana a l'estudiant veure aquest video abans de començar la lectura I consultar-lo després en la lectura o escriptura cada vegada que hagi d'aclarir o contextualitzar un concepte.
2. Miquel A. Marín Gelabert (2021), Cap a una nova teoria de la història en el segle XXI.  Barcelona, Editorial UOC
3. Ankersmit, F., et al. (2007). "The Philosophy of History: An Agenda". Journal of the philosophy of history. 1, 1-9.
4. Paul, H. (2020). "History and Philosophy of History (HPH): A Call for Cooperation". En Kuukkanen, J.-M., ed. Philosophy of History. Twenty first Century Perspectives. (pp.165-179). Bloomsbury, 

Material complementari
5. Rüsen, J. (2012). "Historiología: Esquema de una teoría de la historiología". Memoria y Civilización. Anuario de Ankersmit, F.R. (2017). A Dialogue with Jouni-Matti Kuukkanen. Journal of the Philosophy of History, 11 (1), 38-58. Historia 15, 415-447. 
6. Ankersmit, F.R. (2017). A Dialogue with Jouni-Matti Kuukkanen. Journal of the Philosophy of History, 11 (1), 38-58. 
7. Lorenz, Ch. (2016). "Hacen falta tres para bailar un tango: Historia entre el "Passado Práctico" y el "Passado Histórico"". En Tozzi, V. i Bentivoglio, J. eds. Hayden White: cuarenta años de Metahistoria. Del "passado histórico" al "passado practico. (pp.39-61). Prometeo. 
8. Ivanova, I. i Hristov, T. (2014). "Institutional and Conceptual Transformations of Philosophy of History". Historein, 14 (2),18-29. 
9. Rüsen, Jörn . (2013). "La ciencia histórica como cultura histórica". En Palos, Joan Lluís; i Sanchez-Costa, Fernando, eds. A vueltas con el pasado. Historias, memoria y vida. (pp. 81-109). Publicacions i Editions de la Universitat de Barcelona. 
10. Video: Chris F. G. Lorenz, ponència INTH Conference, Ouro Preto 2016, "What is in a Period? Time and Space in History"
11. Paul, H. (2020). History and Philosophy of History (HPH): A Call for Cooperation. En Kuukkanen, J.-M., ed. Philosophy of History. Twenty first Century Perspectives. (pp.165-179). Bloomsbury.

Amunt

Repte 1
La finalitat de la primera activitat és donar a conèixer l'estructura fonamental del debat historiogràfic en el moment actual i alguns dels "tricks of the trade". Començarem amb la justificació de la necessitat d'una teoria per a l'acompliment de les tasques i funcions de l'historiador professional. Seguidament intentarem donar eines per a la comprensió de la concepció totalitzant del treball professional. Llegir críticament i comprendre el que hom llegeix implica entendre què mou al teòric a comunicar la seva reflexió, què pretén, amb qui discuteix (les fonts del pensament) i quina contribució efectiva representa. Per acabar, enunciarem els focus d'atenció dels debats actuals. Els debats historiogràfics són el camp de batalla d'un gremi baralladís. Les controvèrsies ha estat, tradicionalment, de les formes que la comunitat professional ha promocionat com a recurs per a la gestió de les tensions internes. Les tensions teòriques han estat cèlebres durant tot el segle XX. A vegades, es tracta de debats fundacionals, com els cèlebres Methodenstreit (canvi de segle XIX-XX) o Historikerstreit (anys vuitanta) en el cas alemany; els debats entorn dels primers Annales; els debats internacionals sobre les transicions en el al feudalisme o al capitalisme; i tants d'altres.
Georg G. Iggers i Hayden V. White, cada un per la seva banda, han generat o participat en múltiples debats en el camp de la teoria de la història, de la història literària o de la història intel·lectual. Cap a finals del segle XX, en el moment en què la teoria i la història de la historiografia començaven a registrar la recepció d'algunes tendències marcadament exitoses en la recerca generalista (la recuperació de la història de gènere, l'aprofundiment en la vessant de la història com a fenomen cultural, l'enfocament comparatiu i/o transnacional, la voluntat humanista i transcultural), la revista britànica, de línia editorial propera al postmodernisme, Rethinking History, va publicar un text en el qual Georg G. Iggers caracteritzava l'obra de White. La resposta de White en el mateix número de la revista, així com el conjunt de ressons contextuals marquen simbòlicament una frontera, la del canvi de segle, precursora de profunds canvis en la teoria de la història: el principal, l'inici del declivi narrativista.
L'objectiu d'aquesta activitat és prendre consciència de les tensions disciplinàries en joc en el moment, reflectides en aquest debat, així com també en les formacions, obres i influències dels dos pensadors que el protagonitzen. L'estudiant escriurà un resum reflexiu d'entre 5 i 10 pàgines a partir dels dos textos d'Igggers i White seleccionats i prenent en consideració les altres lectures per contextualitzar la seva reflexió

Guia de lectura i comentari per a l'activitat. 1.
1. Formació disciplinària de cada un dels autors.
2.  Anàlisi dels textos.
3.  Posicions que representen.
4.  Conclusió personal 


Repte 2:
La finalitat d'aquesta activitat és exercitar la capacitat d'anàlisi historicohistoriogràfica adquirida en el repte anterior a un millor enteniment de l'esdevenir de la historiografia del segle XX. L'alumne ha de ser capaç de llegir qualsevol text i extreure'n els seus components teòrics i metodològics. Els historiadors observen metamorfosis (processos íntims de canvi) al llarg de la seva trajectòria professional mentre contribueixen a (o són inspirats per) la transformació general de la disciplina. D'aquesta manera, l'autocomprensió dels més introspectius i conscients esdevé una font de primer nivell. Podríem tractar exemples molt variats. De fet, l'autobiografia és, entre els historiadors, un gènere consolidat des de principis del segle XX. No obstant, seguirem amb la parella d'autors que ha protagonitzat la primera activitat avaluable i ara ens fixarem en dos exercicis d'autocrítica.
Per una banda, Georg G. Iggers (1926-2017), aprofitant la promoció de la segona edició castellana de la traducció de La ciència històrica en el siglo XX, va publicar, en castellà, un text envoltat de multiplicitat de connotacions iròniques, que va titular "Cómo reescribiría hoy mi libro sobre la historiografía del siglo XX" (Pedralbes. Revista de Historia Moderna, 21, 2001, 15-25). Iggers és un autor que ha publicat, des de 1975, fins a cinc exercicis d'autoavaluació que registren els matisos del seus canvis intel·lectuals.
Per altra banda, Hayden V. White (1928-2018), en el context de la celebració de les quatre dècades de la publicació de Metahistory, l'obra que el va donar a conèixer i va encetar la seva influència entre els pensadors teòrics, va dictar una conferència (més tard publicada en el volum commemoratiu corresponent) "Como [sic] no escribí Metahistoria" (Verónica Tozzi i Julio Bentivoglio, eds., Hayden White: cuarenta años de Metahistoria. Del 'Pasado Histórico' al 'Pasado Práctico'. Buenos Aires, Prometeo, 2016, pp.15-22; també, en una versió sensiblement diferent, a "Apéndice. How I did not write Metahistory", dins A. Bolaños de Miguel, ed., Metahistoria: 40 años después. Ensayos en homenaje a Hayden White, Siníndice Editorial: Logroño, 2014, pp. 251-258). White ha desenvolupat una obra teòrica molt més densa que la seva recerca històrica pròpiament dita. En canvi, els múltiples debats en què ha participat (vs Dray, Chartier, Marwick, Iggers, Moses) al llarg dels anys, ens permeten accedir a un esmicolament del seu pensament autocomprensiu per contrast amb altres articulacions.
L'objectiu d'aquesta activitat avaluable és mostrar la capacitat de comprensió i relació del corpus terminològic i dels processos historiogràfics del segle XX, aplicats a l'anàlisi de l'autocomprensió de dos dels autors més destacats i influents del segle en un treball d'entre 5 i 10 fulls.

Guia per redactar l'activitat.
1. Evolució i transformació dels textos i les categories operatives utilitzades per ambdós autors.
2. Autoconsciència i autocrítica: el paper del públic en la trajectòria teòrica d'un professional.
3. Canvis teòrics, d'abast i enfocament
4. Conclusions personal


Repte 3:
El tercer tema planteja l'anàlisi d'una de les noves propostes d'agenda per a la nova teoria de la història: Herman Paul, "History and Philosophy of History (HPH): A Call for Cooperation", en Kuukkanen, J.-M., ed. Philosophy of History. Twenty first Century Perspectives. London, Bloomsbury, 2020, pp.165-179.
La pluralitat i la diversitat de fonaments i posicions actuals en teoria de la història ha generat tota una sèrie d'aportacions programàtiques d'ample abast, que pretenen cridar l'atenció sobre els vectors de desenvolupament de la recerca en el futur.
Un dels autors més actius i representatius en aquesta direcció és el neerlandès, professor de la Universitat de Leiden, Herman Paul. Recentment, en un dels llibres més rellevants de la darrera dècada, Paul ha cridat l'atenció sobre un dels elements principals que influirà amb força en el futur de la disciplina. 
La tercera activitat consistirà en un breu assaig d'entre 5 i 10 fulls que analitzi de forma comprensiva aquest article a la llum de la tradició del 'gènere', del calat de les propostes efectives i de la seva posició en el conjunt de la teoria de la història actual.
Recordam que el treball objecte d'avaluació pot dur-se a terme perfectament amb el bagatge del conjunt de lectures de tota l'assignatura (a més de les específiques proposades en aquest moment). No cal ampliar lectures, tot i que, evidentment, resultaria òptim fer una ullada a tant de textos com sigui possible.

Guia de lectura i comentari per a l'activitat.
1. Herman Paul i la teoria de la història avui
2. La centralitat de la recerca i el diàleg
3. Conclusions personals

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt