• Descripció

"Història econòmica: les revolucions productives" se centra en les dues revolucions econòmiques que, amb diferents intensitats i períodes, han sacsejat pràcticament tots els països i regions. Per un costat, la transformació del món agrari fruit de les diverses reformes viscudes en l'àmbit de la producció, la propietat, l'explotació i la comercialització. Per l'altre, les successives metamorfosis del capitalisme que, en els darrers anys, ha trastocat els models productius i s'ha reorientat cap a la financiarització i la 'uberització'. Ambdues revolucions han modificat l'economia mundial i han tingut efectes decisius en els lideratges regionals i globals tant econòmics com polítics, en un procés de globalització que va des de l'anomenada gran divergència (segles XVIII-XIX) a la discutida convergència posterior (segles XX-XXI).

Aquesta assignatura aborda l'evolució de les millores productives al món durant les edats moderna i contemporània, analitzant i interrelacionant les principals revolucions agràries i industrials des del segle XVII fins l'actualitat. Per fer-ho, proposem anar més enllà de l'eurocentrisme en l'estudi dels canvis de models productius i la trajectòria de la productivitat dels sectors primari i secundari. Per això, l'assignatura estudia casos de països o regions actualment emergents o en desenvolupament (Xina, Índia, Àfrica, Amèrica Llatina, entre d'altres) en contrast amb les economies industrialitzades d'Occident. Prenent un enfocament interdisciplinari i una estructura no estrictament cronològica. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta és una assignatura obligatòria que configura, juntament amb "Desigualtats" i "L'economia del món global", la matèria anomenada Història Econòmica. S'aconsella cursar-la a l'inici del Màster i abans que les altres dues ja mencionades. Pel seu caràcter netament contemporani, molts dels recursos docents s'ofereixen en anglès, encara que lògicament l'alumnat ha de lliurar els seus exercicis no en anglès sinó en català. 

• Objectius i competències

Competències CB6 Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca. CB7 Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi. CE3 Analitzar críticament fonts històriques de diversa índole, extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals, tot aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.

Objectius

• Comparar les evolucions històriques de països diferents i assenyalar similituds i diferències en els seus respectius processos de desenvolupament.
• Identificar i comprar corrents de pensaments a través de l'anàlisi bibliogràfic, així com els debats, coneixent i comprenent els punts clau en cadascun d'ells.
• Construir arguments sòlids per a defensar una o una altra hipòtesi, a partir de l'estudi de diferents corrents historiogràfiques.
• Processar i treballar sèries estadístiques i variables macroeconòmiques a llarg termini que aportin robustesa als arguments qualitatius, especialment en l'àmbit de les diferències salarials de gènere comparant i analitzant evolucions històriques en diversos països.
• Identificar i interpretar els determinants que situen la qüestió de gènere en la industrialització contemporània. 
• Comparar casos d'èxit i fracàs en l'àmbit de la història econòmica deduint les claus més significatives de cadascun. 
• Trobar la trajectòria i el pes industrial de les diferents economies del món distingint entre els països desenvolupats i els d'industrialització tardana. 
• Analitzar i interpretar processos de desenvolupament a partir de sectors productius concrets, i els determinants que expliquen els processos de convergència i divergència econòmica en el món. 

• Continguts

Tema 1: La Revolució Agrària i la Protoindústria. 

Tema 2: Les revolucions tecnològiques i la qüestió de gènere 

Tema 3: ¿Per què la Revolució Verda és verda? 

Tema 4: De la Gran Divergència a la Gran Convergència. 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Tema 1: La Revolució Agrària y la Protoindústria. 

1. Entrevista al Dr. Carles Sudrià per a situar l'article, el debat, la polèmica  Biografia. El Dr. Carles Sudrià és catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona. Reputat especialista en història financera i industrial, ha publicat nombrosos articles en revistes de l'especialitat nacionals i estrangeres. Entre les seves obres destaca La economía española en el siglo XX, juntament amb els també catedràtics Jordi Nadal i Albert Carreras. Va ser codirector dels sis volums de Història Econòmica de la Catalunya Contemporània (1988-1994). Precisament, amb el Dr. Nadal va publicar un dels articles pioners i de gran repercussió que ens serveix d'excusa per a xerrar amb ell: "La controversia en torno al atraso económico español en la segunda mitad del siglo XIX (1860-1913)".

2. Referències bàsiques:    a) Nadal, J., & Sudrià, C. (1993). "La controversia en torno al atraso económico español en la segunda mitad del siglo XIX (1860-1913)". Revista de Historia Industrial, 199-224.    
b) Enrique Llopis "Westfalia y Waterloo, 1648-1815: «Un tiempo más de siembras que de cosechas»". A Comín, F., Hernández, M., & Llopis, E. (2005). Historia económica mundial: siglos X-XX. Barcelona: Crítica, 115-154.    
c) González Molina, M. (2001). "Condicionamientos ambientales del crecimiento agrario español (siglos XIX y XX). A Pujol, J., Prieto, L. F., de Molina, M. G., & Garrabou, R. El pozo de todos los males. Barcelona: Crítica, 43-94.    
d) Gallego Martínez, D. (2001. "Historia de un desarrollo pausado". A Pujol, J., Prieto, L. F., de Molina, M. G., & Garrabou, R. El pozo de todos los males. Barcelona: Crítica, 147-214.

3. Material complementari:    a) Robledo, R. "Cambio técnico y medioambiental en España: ¿atraso agrario o "dragón europeo"?".    
b)  Pinilla Navarro, V. (2004). "Sobre la agricultura y el crecimiento económico en España (1800-1935)".    
c) Álvarez-Nogal, C., & Prados de la Escosura, L. (2011). "The rise and fall of Spain (1270-1850)".    
d) Overton, M. (1996). Agricultural revolution in England: the transformation of the agrarian economy 1500-1850 (Vol. 23). Cambridge University Press.

Tema 2: Les revolucions tecnològiques i la qüestió de gènere 

1. Entrevista la Dra. Natàlia Mora, per a situar l'article i el debat. Biografia. La Dra. Natàlia Mora és senior lecturer en Història Econòmica europea a la Universitat de Cambridge. Especialista en estudis sobre innovacions tecnològiques, institucions i condicions en el mercat laboral, ha sabut incloure la visió de gènere en les seves recerques sobre creixement econòmic a llarg termini, fet que li ha valgut un considerable reconeixement a nivell internacional. En aquest sentit, ha contribuït sòlidament al clàssic debat de la revolució anglesa, ja que la qüestió de la diferència salarial entre homes i dones es remunta fins a la primera revolució industrial.

2. Referències bàsiques: a) Camps Cura, E., Camou, M., Maubrigades, S., & Mora-Sitja, N. (2006). Globalization and wage inequality in South and East Asia, and Latin America: A gender approach.
b) De Pleijt, A., & van Zanden, J. L. (2018). Two worlds of female labour: gender wage inequality in western Europe, 1300-1800. The Economic History Review.
c) Jayachandran, S. (2015). The roots of gender inequality in developing countries. Economics, 7(1), 63-88.
d) Ortiz-Ospina, E. & Roser, M. (2018). "Economic inequality by gender". Our World in Data. https://ourworldindata.org/economic-inequality-by-gender

3. Material complementari: a) Acemoglu, D. (2002). Directed technical change. The review of economic studies, 69(4), 781-809.
b) Allen, R. C. (2011). Why the industrial revolution was British: commerce, induced invention, and the scientific revolution 1. The Economic History Review, 64(2), 357-384.
c) Humphries, J., & Weisdorf, J. (2015). The wages of women in England, 1260-1850. The Journal of Economic History, 75(2), 405-447.
d) Mokyr, J. (2010). The Enlightened economy an economic history of Britain 1700-1850. Yale University Press.
e) Mora-Sitja, N. (2006). Exploring changes in earnings inequality during industrialization: Barcelona, 1856-1905 (No. _061). University of Oxford, Department of Economics.
f) Romer, P. M. (1990). Endogenous technological change. Journal of political Economy, 98(5, Part 2), S71-S102.

Tema 3: ¿Por què la Revolució Verda és verda?

1. Referències bàsiques: a) Perkins, J. H. (1997). Geopolitics and the green revolution: wheat, genes, and the cold war. Oxford University Press on Demand.     * Capítol 4: "Plant Breeding in Its Institutional and Political Economic Setting, 1900-1940", pp.75-101.    * Capítol 7: "The Rockefeller Foundation in Mexico: The New International Politics of Plant Bredding", pp. 140-156.
b) Spitz, P. (2010). "The Green revolution reexamined in India". The Green Revolution revisited: critique and alternatives, 42-56.
c) Ademar, R. R. (2010). "Alternative developments in Brazil". The Green Revolution Revisited: critiques and alternatives, 59-84.
d) Egger, K., & Martens, B. (2010). "Theory and methods of ecofarming and their realization in Rwanda, East Africa". The green revolution revisited. Critique and alternatives, 150-175.
e) Umaña, W. P. (2008). "Ciencia y geopolítica en los orígenes de la Revolución Verde". Revista de Ciencias Ambientales, 36(2), 46-56.

2. Material complementari: a) Gollin, D., Lagakos, D., & Waugh, M. E. (2014). "Agricultural productivity differences across countries". American Economic Review, 104(5), 165-70.
b) Gollin, D. (2010). "Agricultural productivity and economic growth". Handbook of agricultural economics, 4, 3825-3866. 
c) Vollrath, D. (2011). "The agricultural basis of comparative development". Journal of Economic Growth, 16(4), 343-370.
d) Studwell, J. (2013). How Asia works: Success and failure in the world's most dynamic region. Open Road+ Grove/Atlantic.  e. Borlaug, N. (2007). Feeding a hungry world.

Tema 4: De la Gran Divergència a la Gran Convergència.

1. Referències bàsiques:    a) Pomeranz, K. (2001). The great divergence: China, Europe, and the making of the modern world economy (Vol. 118). Princeton University Press, pp. 69-107.     
b) Baldwin, R. (2013). Trade and industrialization after globalization's second unbundling: How building and joining a supply chain are different and why it matters. In Globalization in an age of crisis: Multilateral economic cooperation in the twenty-first century (pp. 165-212). University of Chicago Press.    
c)  Abramovitz, M. (1986). Catching up, forging ahead, and falling behind. Journal of Economic history, 385-406.     
d) Milanovic, B. (2019). Capitalism, alone: The future of the system that rules the world. Harvard University Press. Chapter 3: pp. 67-106

2. Material complementari:    a) Rodrik, D. (2016). Premature deindustrialization. Journal of economic growth, 21(1), 1-33.    
b) Fujita, M., Krugman, P. R., & Venables, A. (1999). The spatial economy: Cities, regions, and international trade. MIT press.

3. Bases de dades: * Maddison Project Database 2020 | Releases | Groningen Growth and Development Centre | University of Groningen (rug.nl)  
* Center For International Data (ucdavis.edu)  
* OECD Data  
* UNCTAD 

4. Vídeos y enllaços d'interès: * Ken Pomeranz: "Beyond the 'Great Divergence' Debate" - YouTube  
* Paul Krugman & Richard Baldwin discuss the limits of globalisation - YouTube

• Bibliografia i fonts d'informació

Bibliografia general de l'assignatura:

• Allen, R. C. (2017). The industrial revolution: a very short introduction (Vol. 509). Oxford University Press.

• Altenburg, T., Schmitz, H., & Stamm, A. (2008). Breakthrough? China's and India's transition from production to innovation. World development, 36(2), 325-344.

• Altvater, E., & Mahnkopf, B. (2002). Las limitaciones de la globalización: economía, ecología y política de la globalización. Siglo XXI.

• Broadberry, S. (2013). Accounting for the great divergence.

• Clark, G., O'Rourke, K. H., & Taylor, A. M. (2014). The growing dependence of Britain on trade during the Industrial Revolution. Scandinavian Economic History Review, 62(2), 109-136.

• Crafts, N. (2011). Explaining the first Industrial Revolution: two views. European Review of Economic History, 15(1), 153-168.

• De Vries, J. (1994). The industrial revolution and the industrious revolution. Journal of economic history, 249-270.

• Gershenkron, A. (1962). Economic backwardness in historical perspective. Belknap, Cambridge, MA.

• Gollin, D., Hansen, C. W., & Wingender, A. (2018). Two blades of grass: The impact of the green revolution (No. w24744). National Bureau of Economic Research.

• Herrendorf, B., Rogerson, R., & Valentinyi, A. (2014). Growth and structural transformation. In Handbook of economic growth (Vol. 2, pp. 855-941). Elsevier.

• Jones, G. (1848). Firms and global capitalism. The Cambridge history of capitalism: The spread of capitalism: From, 169-200.

• Kay, C. (2009). Development strategies and rural development: exploring synergies, eradicating poverty. The Journal of Peasant Studies, 36(1), 103-137.

• Perkins, J. H. (1997). Geopolitics and the green revolution: wheat, genes, and the cold war. Oxford University Press on Demand.

• Pomeranz, K. (2001). The great divergence: China, Europe, and the making of the modern world economy (Vol. 118). Princeton University Press, pp. 69-107.

• Xu, Z., Xu, J., Deng, X., Huang, J., Uchida, E., & Rozelle, S. (2006). Grain for green versus grain: conflict between food security and conservation set-aside in China. World Development, 34(1), 130-148.

• Metodologia

Tema 1: La Revolució Agrària i la Protoindústria. 

Plantejament. El gran progrés primari després de la revolució neolítica arribaria amb la revolució agrícola europea, que transformaria la relació entre l'ésser humà i el medi ambient. Estudiant el Sistema Norfolk, ens aproximem als debats entre l'anàlisi que realitza l'economista danesa Ester Boserup (1910-1999) i la trampa malthusiana (que deu el seu nom a l'economista i demògraf Thomas Robert Malthus, 1776-1834), el canvi tecnològic impulsat pel creixement demogràfic i els orígens de la industrialització europea. L'impuls del canvi tecnològic no només accelera la productivitat agrària sinó també la industrial. 

Tanmateix, no tots els països europeus experimentaren el mateix procés. Per aproximar-nos a un primer exemple de com es concreta aquest procés, hem triat el cas espanyol, ja que el seu suposat endarreriment econòmic ha promogut un debat exigent i summament complex.

Tema 2: Les revolucions tecnològiques i la qüestió de gènere. 

Plantejament. Abordarem la relació entre la incorporació de la dona al mercat laboral i les revolucions tecnològiques des d'una perspectiva històrica. Per això, has de situar primer el gran debat sobre per què la Primera Revolució Industrial va tenir lloc a Gran Bretanya i no en un altre part del món. Per Joel Mokyr i Robert C. Allen -dos dels grans referents en història econòmica mundial-, els salaris alts i l'energia barata al segle XVIII foren condicions suficients per a que la primera onada d'industrialització fos liderada pels britànics. Tanmateix, mentre Allen subratlla que les noves tecnologies únicament es van produir allà perquè eren rentables a l'illa i no a l'exterior; Mokyr a The Enlightened economy: an economic history of Britain 1700-1850 ressalta la rellevància del factor institucional i de les idees il·lustrades. Per un costat, trobem iniciativa empresarial per invertir en tecnologia amb la finalitat de substituir la mà d'obra (relativament cara) per capital i energia (relativament barats i abundants). Per l'altre, les institucions angleses eren suficientment fortes en la propietat industrial i, per tant, els capitalistes estaven més disposats a assumir riscos a l'hora d'invertir en innovacions tecnològiques. La Segona Revolució Industrial, iniciada en el tercer quart del segle XIX i que inclou la primera dècada del XX, tindrà, en canvi, diferents protagonistes com ara Estats Units, Alemanya o Japó, si bé Gran Bretanya seguirà prosperant i, al mateix temps, construirà el major imperi de la història. 

En el context de les revolucions industrials i les successives innovacions tècniques introduïdes en els processos productius a finals del segle XVIII i principis del XIX, Daron Acemoglu planteja al seu article "Directed technical change" quines serien les implicacions del canvi tecnològic en els salaris i en la mà d'obra, mentre Paul M. Romer a l'article "Endogenous technological change" conclou l'estreta relació entre l'estoc de capital humà i el creixement econòmic. Per tant, la participació femenina en el mercat laboral, sobretot, a partir de la primera industrialització deu ser tinguda en compte en l'estudi de la història econòmica per diversos motius. Primer, les dones ja representaven una part de la força laboral rellevant, però aquesta estava menys reglada que la mà d'obra masculina, i quan es van anar millorant les condicions paulatinament, les dones patiran una gran discriminació, principalment en els salaris. De fet, la desigualtat de gènere en el mercat laboral és un problema persistent al llarg del temps. Segon, l'impacte va més enllà d'allò econòmic ja que la progressiva incorporació de la dona a l'economia productiva va tenir notables conseqüències a nivell social. En l'últim treball de Alexandra De Pleijt i Jan Luiten van Zanden "Two worlds of female labour: gender wage inequality in western Europe, 1300-1800", s'analitza l'emancipació de la dona i poder triar l'opció de no formar família gràcies als ingressos salarials, fins i tot considerant que les diferències retributives eren molt evidents en aquell moment.

Tema 3: ¿Per què la Revolució Verda és verda? 

Plantejament. Escapant de l'eurocentrisme i prenent una perspectiva global, aquesta unitat proposa abordar una de les principals fites de la història econòmica contemporània. Analitzarem casos d'èxit i fracàs en l'aplicació, durant el període de la Guerra Freda i en diversos països del món, dels avenços científics i diferents ritmes i comportament en la producció de blat i arròs. La Revolució Verda va iniciar-se a Mèxic a finals de la dècada dels cinquanta del segle XX, va estendre's a Àsia i Àfrica una dècada més tard, i va continuar a Xina en les dècades dels vuitanta y noranta. L'ús de llavors de blat o d'arròs d'alt rendiment per a aconseguir rendiments agraris i lluitar contra la fam, és un dels elements claus en la transformació d'una relació de codependència entre l'esser humà i els cultius. 

Tanmateix, hi ha d'altres eixos vertebrals tan importants com el primer. Per un cantó, hem de considerar l'impacte mediambiental i les diferències en la gestió dels recursos naturals a cada economia i a cada reforma agrària concreta. Per l'altre, i potser el més important, hi ha la qüestió geopolítica. La Fundació Rockefeller va apostar per un projecte científic agrari a Mèxic, i els seus resultats van dur a unes llavors de blat genèticament millorades. Així mateix, la Revolució Verda tenia l'objectiu de contenir la revolució "Vermella" (comunista), especialment a l'Índia, enfront l'amenaça soviètica i xinesa. 

Tema 4: De la Gran Divergència a la Gran Convergència. 

Plantejament. També hauríem pogut batejar aquesta unitat com el procés que va de la desindustrialització i deslocalització d'Occident a la puixança industrial de les noves potències emergents. Estudiarem en primer lloc l'evolució del pes de la indústria a les economies predominants d'Occident i Japó, en perspectiva comparada amb les economies emergents conegudes com els BRICS, identificant quan es va iniciar el procés de divergència i convergència econòmica entre les economies del nord i del sud. En segon lloc, analitzarem els canvis estructurals a les societat provocats per la polarització o l'increment de la desigualtat dins dels països, explicats també per l'auge de les economies d'industrialització tardana en el procés de catch-up amb les economies riques. Paral·lelament a aquest fenomen, la desigualtat entre les economies desenvolupades i les emergents s'ha vist reduïda significativament des de l'inici de la segona globalització. Així mateix, a les últimes dècades i un cop desaparegut el bloc soviètic ortodox, les diferents variants de l'ordre econòmic mundial (neoliberalisme, capitalisme d'Estat, 'socialisme de mercat amb característiques xineses") explicarien no únicament aquest patró de desigualtat sinó també els corresponents models de creixement econòmic basats més en un sector productiu o un altre; amb major o menor intervenció de l'Estat, segons el règim polític.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

Criteris de valoració de les PAC

Les PAC seran avaluades segons els següents criteris:

1. Adequació de la resposta a l'enunciat

2. Comprensió i coneixement dels conceptes, teories i temàtiques treballades

3. Desenvolupament argumental i crític dels propis arguments

4. Estructura, organització, expressió i estil en els lliuraments

5. Presentació formal i de l'aparell crític

També es tindrà en compte la qualitat i originalitat de les intervencions al debat, així com el grau d'interacció amb les opinions dels companys durant el debat.

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

1. De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;

2. De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

1. D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/com-evitar-el-plagi

2. D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC(art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.

• Avaluació final

És requisit per a l'avaluació haver lliurat i haver superat amb almenys un 5 les entregues previstes en cadascuna de les quatre unitats que conformen l'assignatura. La nota final s'obté a partir de les notes parcials de les diferents Proves d'Avaluació Continuada, d'acord amb els pesos de cada unitat.