|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Bibliografia i fonts d'informació Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
La història s'ha manifestat tradicionalment en forma d'assaig, però no de manera exclusiva. El sorgiment de noves narratives, sumades a les noves mirades sobre el passat, s'ha concretat en noves aproximacions al coneixement històric des de la literatura (de ficció i no-ficció), el còmic o l'audiovisual. Al mateix temps, les noves tecnologies estan modificant els usos i els relats històrics, amb la incorporació del big data o la intel·ligència artificial. Finalment, la història s'ha encarnat en productes de consum massiu (de sèries de televisió i canals de documentals a videojocs i jocs en línia), noves concrecions que han permès donar veu a col·lectius silenciats, resignificant els seus usos i obrint-se a una democratització de la producció i del coneixement. |
|||||
"Escriure els passats" és una assignatura optativa que configura, juntament amb "Historiografia: les veus de la història" i "Institucions i polítiques de la història", la matèria anomenada Historiografia. S'aconsella cursar-la després de l'assignatura obligatòria del bloc, "Historiografia: les veus de la història", on es proporcionen les bases teòriques i comprensives de la matèria. |
|||||
Pel caràcter netament contemporani de l’assignatura, alguns dels recursos docents s’ofereixen en anglès, de manera que es recomana, tot i que no és absolutament imprescindible, tenir coneixements previs d’anglès. | |||||
Objectius: 1. Interpretar i decodificar els plantejaments fonamentals dels anomenats "gir lingüístic" i "gir narratiu" de la història. 2. Reflexionar sobre el caràcter narratiu de la codificació del passat, tenint en compte tres aspectes clau en el debat historiogràfic contemporani com son la subjectivitat, l’arxiu i el llenguatge. 3. Relacionar i comparar les diverses maneres en les quals es concep i s'utilitza la perspectiva subjectiva i de gènere en el relat dels fets històrics. 4. Comprendre l'ús de l'arxiu com a problema historiogràfic. 5. Analitzar els usos del llenguatge en els diferents gèneres d’escriptura de la història, des de l’assaig fins a la novel·la, el teatre, el cinema o el còmic. Competències: CG1 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la història. CE1 - Identificar i reconèixer críticament els esdeveniments, marcs i perspectives teòrics i conceptuals, que ens ajudin a interpretar i comprendre els processos històrics regionals i globals més recents. CE2 - Posar en relació les tendències i enfocaments historiogràfics i els models teòrics i conceptuals més rellevants, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix el mètode històric.
|
|||||
Tema 1. L'escriptura de la història Plantejament: La història no es redueix a la disciplina. La literatura o el cinema també escriuen la història, cadascun amb els llenguatges que li són propis. Els mètodes de la història han arribat al segle XXI transformats i preparats per a nous reptes metodològics, nodrits pels corrents que havien donat importància a una història des de baix, a la cultura com a part de la història, a la narració i al paper de les idees en l'estudi de la història. Dins de la historiografia, el debat sobre l'escriptura de la història ha establert ponts i relacions amb l'escriptura literària des de ben bé finals del segle XVIII. Tant per als estudis històrics, com per a la literatura i per al cinema avui, la narració i el text esdevenen elements imprescindibles per escriure els passats. Centrades en qüestions clau com la subjectivitat, la documentació, el relat, la ideologia, o el règim de veritat, les relacions entre aquestes dues disciplines han estat sovint molt tenses. Ho foren en molts moments, un dels més debatuts entre la dècada de 1970 i 1980 amb l'aparició dels anomenats "gir lingüístic" i "gir narratiu", discussió que ha donat fruits fins avui. En aquesta, autors com Roland Barthes, Michel Foucault, Paul Ricoeur, Jacques Derrida o Hayden White posaven l'atenció en el discurs i proposaven de veure la història com un conjunt de relats, de vegades observat amb una gran sospita i escepticisme. Aquests plantejaments van ser fortament debatuts per part d'historiadors com Lawrence Stone, que acabaren advertint dels "perills" de centrar el debat en el relat. Superada la discussió sobre veritat o ficció, diverses historiadores i historiadors com Elizabeth Clark o Gabrielle Spiegel i crítics com Dorrit Cohn o Lubomir Dolezel han restablert avui un diàleg entre història i literatura en una reflexió que comparteix els elements fonamentals del discurs i la narració amb què es troben tant la historiografia com la literatura i el cinema a l'hora d'escriure i representar el passat. |
|||||
|
|||||
Tema 1. L'escriptura de la història Aurell, J. (2017). El giro narrativo. A La escritura de la memoria. 2a edició revisada i ampliada (pp. 135-152). PUV. 312p. White, H. (1992). Introducción: La poética de la historia. A White, H. Metahistoria: La imaginación histórica en la historia del siglo XIX (pp.9-46). Fondo de Cultura Económica. 432 p. Stone, L. (1991). Note. Past and Present , (131), 217-218. Joyce, P. (1991). History and Postmodernism: I. Past and Present, (133), 204-209. Kelly, C. (1991). History and Postmodernism: II. Past and Present, (133), 209-213. Stone, L. (1992). History and Postmodernism: III. Past and Present, (135), 189-194. Spiegel, G. M. (1992). History and Postmodernism: III. Past and Present, (135), 194-208. Bolaños de Miguel, A. i González de Oleaga, M. (2008). Teoría y práctica en la historiografía posmoderna. Revista de libros, Segunda época, (136), 1-4. Stone, L. (1981). El retorno de la narrativa. Reflexiones acerca de una nueva y vieja historia. A Stone, L. El pasado y el presente [pp. 95-120]. Fondo de Cultura Económica. |
|||||
Bibliografia Repte 1: L’escriptura de la història Ankersmit, Frank R. Historia y tropología. Ascenso y caída de la metáfora. México: Fondo de Cultura Económica, 2014. Appleby, Joyce, Lynn Hunt, and Margaret Jacob. La verdad sobre la historia. Barcelona: Andrés Bello, 2000. Aurell, Jaume. La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos. València: Publicacions de la Universitat de València, 2017. Barthes, Ronald. “Le Discours de l’histoire.” Social Science Information, no.6, vol.4, 1967, pp. 63–75. https://doi.org/10.1177/053901846700600404. Clark, Elizabeth A. History, Theory, Text: Historians and the Linguistic Turn. Cambridge, MA, Harvard University Press, 2004. Certeau, Michel de. La escritura de la historia. México, Universidad Iberoamericana, 1993. Cohn, Dorrit. The Distinction of Fiction. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1999. Davis, Martin L. Historics. Why History Dominates Contemporary Society? Routledge, 2005. Dolezel, Lubomír. “Fictional and Historical Narrative: Meeting the Postmodernist Challenge.” In Narratologies: New Perspectives on Narrative Analysis, edited by David Herman, 247–273. Columbus, Ohio State University Press, 1999. Evans, Richard J. In Defence of History, Londres, Granta, 1997. Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Una arqueología de las ciencias humanas. México y Madrid: Siglo XXI, 1997. Iggers, Georg. La historiografía del siglo XX. Desde la objetividad científica al desafío posmoderno. México DF, Fondo de Cultura, 2013. Jenkins, Keith. ¿Por qué la historia? Ética y Modernidad. México DF, Fondo de Cultura Económica, 2006. Roberts, Geoffrey, ed. The History and Narrative Reader. London/New York, Routledge, 2001. Ricoeur, Paul. Tiempo y narración. Madrid, Siglo XXI, 2004. Robinson Alan. Narrating the Past: Historiography, Memory and the Contemporary Novel. Houndmills: Palgrave Macmillan, 2011. [sobretot els capítols: “The Narrative Turn in History”, pp. 3-24; “The Historical Turn in Fiction”, pp. 25-53.] Spiegel, Gabrielle, ed. Practicing History: New Directions in Historical Writing After the Linguistic Turn. Routledge, 2005. Stone, Lawrence. “El retorno de la narrativa: Reflexiones acerca de una nueva y vieja historia”. El pasado y el presente. México: Fondo de Cultura Económica, 1986, pp. 95-120. White, Hayden. Ficción histórica, historia ficcional y realidad histórica. Buenos Aires: Prometeo, 2011. Windschuttle, Keith. The Killing of History: How Literary Critics and Social Theorists Are Murdering Our Past. Paddington, NSW, Macleay, 1994. Bibliografia Repte 2: Subjectivitat Beverley, John. Testimonio: Sobre la política de la verdad. México, Bonilla Artigas Editores, 2010. ---. and Hugo Achúgar, ed. La voz del otro: Testimonio, subalternidad y verdad narrativa. Guatemala, Universidad Rafael Landívar, 2002. Bollinger, Laurel. “Narrating Racial Identity and Transgression in Faulkner's ‘That Evening Sun’.” College literature, vol. 39, no. 2, 2012, pp.53-72. Davis, Natalie Zemon. El retorn de Martin Guèrra. València, Publicacions de la Universitat de València, 2005. Guinzburg, Carlo. El queso y los gusanos. El cosmos según un molinero del siglo XVI. Barcelona: Muchnik, 1981. Hirsch, Marianne. “The Generation of Postmemory”. Weissberg, Liliane; Beckman, Karen (eds.), On Writing with Photography, Minneapolis, MN: University of Minnesota Press, 2013, pp. 202-230. Lacapra, Dominick. Writing History, Writing Trauma. Baltimore: John Hopkins University Press, 2014. Kaisary, Philip. “The Slave Narrative and Filmic Aesthetics: Steve McQueen, Solomon Northup and Colonial Violence.” Mellus, vol. 42, no. 2, pp. 94-114. Traverso, Enzo. Passés singuliers. Le ‘je’ dans l’écriture de l’histoire. Quebec, Lux éditeur, 2020. Bibliografia Repte 3: Arxiu Agamben, Giorgio, Lo que queda de Auschwitz. El archivo y el testigo. Homo sacer III, Pre-Textos, Valencia, 2000. Trouillout, Michel-Rolph. Silencing the past: power and the production of history. Boston, Beacon Press, 1995. Brink, Joram Ten, and Joshua Oppenheimer, ed. Killer Images: Documentary Film, Memory, and the Performance of Violence. Irvington: Columbia University Press, 2012. Brown, Vincent. “Narrative Interface for New Media History.” The American Historical Review, vol. 121, no. 1, 2016, pp. 176-186. DOI: 10.1093/ahr/121.1.176. Derrida, Jacques. Mal de archivo. Una impresión freudiana. [1995]. Madrid, Editorial Trotta, 1997. Guynn, William Howard. Unspeakable Histories: Film and the Experience of Catastrophe. New York, Columbia University Press, 2016. Iversen, Stefan, and Henrik Skov Nielsen. “The politics of fictionality in documentary form: The Act of Killing and The Ambassador.” European Journal of English Studies, vol. 20, no. 3, 2016, pp. 249-262. Lacapra, Dominick. “Coetzee, Sebald y la narrativa del trauma”. Historia, literatura, teoría crítica. 2013. Barcelona, Edicions Bellaterra, 2016, pp. 81-131. Nkealah, Naomi.“The Multiple Faces of Patriarchy: Nawal el-Saadawi’s Two Women in One as a Critique of Muslim Culture.” Ariel, vol. 44, 2, 2013, pp. 221-238. Sánchez-Biosca, Vicente. “El eslabón perdido de las imágenes en el genocidio camboyano: en torno a La imagen perdida (Rithy Panh, 2013),” Secuencias: Revista de historia del cine, no. 43-44, 2016, pp. 51-72. Bibliografia Repte 4: Llenguatges Alber, Jan, and Monika Fludernik, ed. Postclassical Narratology: Approaches and Analyses. Columbus: Ohio State University Press, 2010. Chatman, Seymour. Historia y discourse. La estructura narrative en la novela y en el cine. 1978. Barcelona, RBA, 2013. Bal, Mieke. Teoría de la narrativa. 1985. Madrid, Cátedra, 2006. Chute, Hillary L. Disaster Drawn: Visual Witness, Comics, and Documentary Form. Cambridge, Harvard University Press, 2016. Deleuze, Gilles. Cine I. Bergson y las imágenes. 1983. Caba, Argentina, Cactus, 2009. ---. Cine II. Los signos del movimiento y del tiempo. 2ª reimpresión. Caba, Argentina, Cactus, 2018. ---. Cine III. Verdad y tiempo. Potencias de lo falso. Caba, Argentina, Cactus, 2018. Herman, David, Manfred Jahn, and Marie-Laure Ryan. Routledge Encyclopedia of Narrative Theory. Routledge, 2005. Hühn, Peter, and al., ed. The Living Handbook of Narratology. Hamburg. Hamburg University. https://www.lhn.uni-hamburg.de/. Lothe, Jakob. Narrative in Fiction and Film: An Introduction. Oxford, Oxford University Press, 2000. Mikkonen, Kai. The Narratology of Comic Art. Abingdon and New York: Routledge, 2017. Ryan, Marie-Laure, Kenneth Foote, Maoz Azaryahu. Narrating Space / Spatializing Narrative: Where Narrative Theory and Geography Meet. Columbus: Ohio State University Press, 2016. ---, and Jan-Noel Thon. Storyworlds across Media: Toward a Media-Conscious Narratology. University of Nebraska Press, 2014. Thon, Jan-Noël. “Transmedial Narratology Revisited: On the Intersubjective Construction of Storyworlds and the Problem of Representational Correspondence in Films, Comics, and Video Games.” Narrative, vol. 25, no. 3, 2017, pp. 286-320. |
|||||
Aquesta assignatura consta de 4 Proves d'Avaluació Continuada (PAC), totes les quals són obligatòries. Els enunciats de les PAC pretenen estimular l'estudiant a manejar idees i a construir argumentacions sostingudes, amb el suport d'una bibliografia específica sobre els autors i els corrents en què s'emmarquen, així com sobre les qüestions i els problemes historiogràfics plantejats a partir de les obres de lectura obligada. |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: AC |