| Protecció internacional del medi ambient | Codi: 20.424 : 6 |
L'assignatura Protecció Internacional el Medi Ambient pretén introduir a l'estudiantat en l'anàlisi de les institucions, principis, i normes que tenen com a objectiu principal la protecció de l'entorn. Per a això, aquesta assignatura de caràcter optatiu s'estructura en quatre reptes, que tenen com a objectius principals: en primer lloc, introduir a l'alumnat en l'estudi dels principals problemes ambientals i en la reflexió de l'profund impacte que poden tenir, arribant a amenaçar la vida al planeta; en segon lloc, entendre com la comunitat internacional ha respost a l'interdependència de l'entorn mundial, des dels primers acords fins als tractats més recents, com l'Acord de París; en tercer lloc, reflexionar sobre la governança de l'entorn i les seves propostes de reforma; i, en quart, lloc, entendre l'emergència climàtica com el gran problema del nostre temps i reflexionar sobre com fer front a aquest repte de manera eficaç, urgent i justa.
Protecció Internacional el Medi Ambient és una assignatura optativa del Grau de Relacions Internacionals. S'hi aborda l'estudi dels principals problemes ambientals contemporanis, així com les característiques de la resposta que ha donat als mateixos la comunitat internacional. Davant desafiaments com el canvi climàtic, és imprescindible que l'estudiantat del Grau de Relacions Internacionals conegui els problemes ambientals i els seus impactes, així com les principals eines per fer-los front. Per a això, aquesta assignatura introdueix a l'alumnat en l'àrea de Dret internacional de l'entorn, fent especial atenció a les qüestions de governança.
És convenient tenir coneixements de Dret internacional públic i de les teories de les relacions internacionals per a una millor comprensió de l'contingut temàtic de l'assignatura.
Objectius:
- Identificar els principals problemes ambientals de caràcter internacional i les seves causes
- Identificar les característiques, fonts principals i principis generals de Dret internacional de l'entorn (DIMA)
- Identificar les característiques de la governança ambiental internacional
- Identificar i relacionar entre si les principals institucions internacionals de medi ambient
- Conèixer les fortaleses i debilitats de l'Agenda 2030
- Analitzar la configuració de el règim internacional del canvi climàtic
Competències:
a) Competència bàsica
CB1.- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
b) Competència general
CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.
c) Competència transversal
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
d) Competències específiques
CE1.- Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat de l'món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
CE7.- Considerar les normes i procediments de el Dret Internacional, especialment els mecanismes internacionals de resolució de controvèrsies, per analitzar problemes internacionals i desafiaments globals.
I.- L'alteració de l'equilibri ecològic com a resultat de les activitats humanes
Hem entrat en l'era de l'Antropocè. Es tracta d'una nova era geològica que es caracteritza perquè l'ésser humà ha modificat substancialment la biosfera, la part de la planeta en què es desenvolupa la vida. Aquests impactes de l'activitat humana es manifesten en una llarga llista de problemes ambientals, des del canvi climàtic, a la gran extinció d'espècies animals i vegetals (entre molts altres). Tot i que aquests impactes amenacen la pròpia existència de la vida humana al planeta, la degradació ambiental i el canvi climàtic segueixen el seu curs. No obstant això, ja fa dècades que existeix constància dels problemes ambientals. Ja en el SVXII es comença a manifestar la preocupació per la "sostenibilitat" i des dels anys 70 de segle XX es posa damunt la taula la importància d'entendre que hi ha uns límits a el creixement econòmic i als nivells de benestar humà.
En el marc d'aquest primer bloc temàtic, s'analitzaran les següents qüestions: Com s'ha construït el medi ambient com a problema internacional? Per què és rellevant situar la protecció internacional de medi ambient en el marc de l'Antropocè? Quina és la naturalesa dels principals problemes ambientals que afronta la humanitat a dia d'avui? Quines són les fronteres planetàries i per què haurien de situar-se al centre de l'debat ambiental?
II.- El Dret internacional públic en la protecció de l'entorn
En les últimes dècades, la creixent preocupació pels problemes ambientals ha cristal·litzat en una sèrie de normes internacionals de divers rang que formen el règim internacional de medi ambient. Aquest règim està format per més de 1.000 tractats internacionals multilaterals i inclou principis de gran importància destinats a guiar el comportament dels estats, com, per exemple, el principi de precaució, el de responsabilitats comunes però diferenciades, o el principi de participació pública i accés a la informació. En conseqüència, s'ha avançat molt en la protecció de l'entorn, en concret en àrees com el medi marí, l'atmosfera i dels recursos naturals vius.
Tanmateix, aquest règim ha evolucionat de manera desordenada, per fer front a cada moment als problemes ambientals que anaven sorgint, i per tant la seva naturalesa és fragmentada i dispersa. Per tant, hi ha importants llacunes en el dret internacional de medi ambient, així com grans problemes d'aplicació, principalment a causa de l'escassa utilització dels mitjans de solució de diferències i les dificultats per a l'ús de mecanismes per a l'aplicació forçosa de normes.
Davant d'aquest escenari, en el marc d'aquest bloc temàtic s'analitzaran els principals èxits i llacunes de el règim internacional de medi ambient i s'intentarà donar resposta a les següents preguntes: Quines són les principals fonts d'el Dret internacional de medi ambient? ¿I els seus principis? Quines són les principals aportacions d'aquest règim? ¿I les seves llacunes? Com es pot millorar la seva aplicació?
III.- Els reptes de la governança de l'entorn i el desenvolupament sostenible
La majoria dels problemes mediambientals són globals per naturalesa. No obstant això, encara que tinguin conseqüències en tot el món, aquests problemes són conseqüència d'activitats que s'originen en el nivell nacional. Per exemple, les crema de combustibles fòssils en un determinat país contribueix a l'escalfament de tot el planeta. Igualment, la gestió d'ecosistemes que exerceixen funcions globals de valor incalculable, com ara els boscos de l'Amazònia que segresten carboni i contribueixen a la regulació de l'clima, estan subjectes a jurisdiccions nacionals. En conseqüència, les accions dels Estats a l'cremar combustibles fòssils o a l'fer desaparèixer ecosistemes poden tenir conseqüències terribles per a totes les persones i éssers vius de l'planeta.
Aquesta paradoxa situa en el centre de la problemàtica ambiental la qüestió de la governança. Per aconseguir la protecció internacional de medi ambient es necessiten institucions globals que puguin gestionar béns comuns a tots els humans, com el clima, els oceans o l'atmosfera. També necessitem objectius globals, com els ODS marcats a l'Agenda 2030, que incloguin la protecció dels ecosistemes terrestres i marins i l'acció climàtica, i que s'han d'implementar en el nivell nacional.
Davant aquesta problemàtica, en aquest bloc temàtic es proposa realitzar una introducció en la governança de l'entorn i el desenvolupament sostenible des d'una perspectiva crítica. Per a això, s'abordaran les següents preguntes: Què és la governança de el desenvolupament sostenible? Quines són les principals institucions globals que exerceixen funcions de protecció de l'entorn i implementació de el desenvolupament sostenible? Quines són les fortaleses i debilitats d'aquest marc institucional? Què aporta l'Agenda 2030 a aquest model de governança?
IV.- L'emergència global relacionada amb el canvi climàtic
El sistema climàtic mundial està canviant. Aquest canvi, provocat per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle estretament vinculada a el desenvolupament econòmic, generarà efectes devastadors en la vida tal com la coneixem. Des de finals dels anys 80, la comunitat internacional s'ha organitzat per reduir aquestes emissions. Tot i la configuració d'un règim internacional orientat a guiar l'acció internacional sobre la crisi climàtica, les emissions globals segueixen creixent cada any.
Després de més de tres dècades de cooperació internacional per frenar el canvi climàtic, avui dia la principal qüestió al voltant d'aquesta problemàtica és definir adequadament als responsables i establir en quina mesura haurien de reduir les seves emissions per aconseguir frenar aquest procés, estabilitzant la les emissions a l'atmosfera. La qüestió de l'repartiment de costos de la necessària transició energètica està, per tant, al centre de l'debat.
Aquest últim bloc temàtic proposa reflexions sobre la justícia climàtica i sobre les millors maneres d'aconseguir una transició energètica i ecològica que sigui eficaç, urgent i justa.
Tema I:
UNESCO (2018), "¡Bienvenidos al Antropoceno!", El Correo de la UNESCO, Abril/Junio, pp. 1-25. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000261900_spa
Documental "Mañana", https://www.filmin.es/pelicula/manana#details
Gillespie, A. (2018), "Introduction", The Long Road to Sustainability: The Past, Present, and Future of International Environmental Law and Policy. Oxford University Press, pp. 1-4
Gillespie, A. (2018), " The_Nineteenth_Century", The Long Road to Sustainability: The Past, Present, and Future of International Environmental Law and Policy. Oxford University Press, pp. 22-44.
The Guardian Podcast, Planetary boundaries: the limits of the earth, https://www.theguardian.com/sustainable-business/audio/planetary-boundaries-limits-earth-podcast
TED TALK, Ten years to transform the future of humanity or destabilize the planet, Johan Rockstrom, https://www.ted.com/talks/johan_rockstrom_10_years_to_transform_the_future_of_humanity_or_destabilize_the_planet#t-8040
Tema II:
Á. J. Rodrigo & O. Casanovas (2018), tema 21. La protección internacional del medio ambiente, COMPENDIO DE DERECHO INTERNACIONAL PÚBLICO, Edición 7ª, pp. 374-400, Tecnos.
- Gonzalez, & S. Atapattu (2017). International environmental law, environmental justice, and the global south. Transnational Law and Contemporary
Problems, 26(2), 229-242."
Pierre-Marie Dupuy & Jorge E. Viñuales (2018), "Part III - Implementation", International Environmental Law, Cambridge University Press, pp. 235-266
UN General Assembly, Gaps in international environmental law and environment-related instruments: towards a global pact for the environment, Report of the Secretary-General, A/73/419, 30 November 2018
PEOPLE PLACES PLANET PODCAST, EPISODE 14, SEASON 2, Toward A Global Pact for the Environment, https://www.eli.org/podcasts
Tema III:
- STODDART (ed.), A Pocket Guide to Sustainable Development Governance, 2012 (2nd ed.), pp. 6-50, https://sostenibilidadyprogreso.org/files/entradas/spanishpocketguide.pdf
- A. Rodrigo Hernández, "La gobernanza global del desarrollo sostenible: El Foro Político de Alto Nivel sobre el desarrollo sostenible", en Desarrollo sostenible y Derecho internacional: VI Encuentro luso-español de Profesores de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales, Tirant lo Blanc, 2018, pp. 139-160.
UN, Take Action for the Sustainable Development Goals,
https://www.un.org/sustainabledevelopment/sustainable-development-goals/
Fukuda-Parr, S. (2016). From the Millennium Development Goals to the Sustainable Development Goals: shifts in purpose, concept, and politics of global goal setting for development. Gender & Development, 24(1), 43-52.
- BOWEN et al., "Implementing the "Sustainable Development Goals": towards addressing three key governance challenges-collective action, trade-offs, and accountability", Current opinion in environmental sustainability, vol. 26, 2017, pp. 90-96.
PODCAST: How Much Progress Are We Making Towards the Sustainable Development Goals?, https://www.undispatch.com/podcast-how-much-progress-are-we-making-towards-the-sustainable-development-goals/
UNEP, Working With the Environment to Protect People: UNEP's COVID-19 Response, September 2020, https://www.unenvironment.org/unep-and-covid
Tema IV:
Documental, "Decrecimiento, del mito de la abundancia a la simplicidad voluntaria", https://www.filmin.es/pelicula/decrecimiento-del-mito-de-la-abundancia-a-la-simplicidad-voluntaria
Nava Escudero, C. (2016). El Acuerdo de París. Predominio del soft law en el régimen climático. Boletín mexicano de derecho comparado, 49(147), 99-135.
TED talk, Why climate change is a threat to human rights, Mary Robinson https://www.ted.com/talks/mary_robinson_why_climate_change_is_a_threat_to_human_rights?referrer=playlist-climate_change_oh_it_s_real
Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente, Global Climate
Litigation Report, 2020, pp. 4-36 https://wedocs.unep.org/bitstream/handle/20.500.11822/34818/GCLR.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Cambio climático: 5 cosas que puedes hacer para evitar el calentamiento global, https://www.bbc.com/mundo/noticias-45792863
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |