| Arqueologia del comportament simbòlic | Codi: 21.043 : 6 |
Aquesta assignatura se centra sobre l'estudi de com reconèixer comportaments simbòlics en cultures humanes passades a partir de les dades disponibles en el registre arqueològic. Algunes de les preguntes centrals que tractarem inclouen: Quan apareixen aquests conductes? Com podem identificar-los i interpretar-los? Per trobar respostes a aquestes preguntes, primer haurem de determinar què s'entén exactament per "comportament simbòlic".
Les nostres exploracions a través de l'evolució del simbolisme ens portaran a considerar l'existència (o no) de comportaments simbòlics en divers tipus d'homínins, tenint en compte els seus trets cerebrals i anatòmics diferents. Naturalment, hauríem d'ajustar les nostres interpretacions segons aquestes diferències. Centrant-nos així en algunes ontogènesis específiques del cervell humà, us familiaritzeu amb la seva evolució i veureu com la seva evolució és íntimament lligada amb la de la tecnologia. De fet, l'evolució d'aquests dos aspectes del nostre llinatge estan relacionades, com veurem: són processos adaptatius paral·lels. Aquesta fascinant faceta pròpia de la humanitat va junts amb la selecció natural: podem parlar, per tant, del tecno-selecció com un procés que va afavorir l'adopció de processos (i comportaments) simbòlics per part de diferents espècies d'homínins al llarg del temps.
Evidentment, quan parlem de selecció adaptativa, sigui natural o tecnològica, sabem que les adaptacions més favorables són les que se seleccionaran i es reproduiran amb el temps. Per tant, està implícit que els humans estaven (i estan) invertint fortament en el desenvolupament d'estils de vida simbòlics perquè són avantatjós per a la supervivència i la reproducció del nostre gènere.
Podem dir que, efectivament, són precisament aquests comportaments simbòlics - arrelats a la nostra evolució tecnològica - que han metamorfosat la trajectòria humana fins a l'actualitat.
Farem servir el registre arqueològic global per identificar diferents fases d'emergència i de desenvolupament dels comportaments simbòlics i veurem com es relacionaven amb canvis progressius en la cognició humana. Les dades obtingudes a partir del registre arqueològic prevenen d'artefactes deixats per les cultures desaparegudes i són sovint fragmentàries.
Quan estudiem el significat de la cultura material dels homínins del passat molt llunyà, hem d'intentar deduir significats simbòlics a partir de restes molt escasses; generalment les eines de pedra, estructures o modificacions antròpiques sobre ossos. En la majoria dels casos, els significats han estat separats dels seus representats des de fa molt de temps. Qualsevol connexió que podria haver existit entre un objecte i el seu context/significat original s'ha esborrat amb el pas del temps.
És molt important constatar que els processos cognitius que ens permeten de crear i d'intercanviar sistemes simbòlics són arrelats a la comunicació i, més específicament, al llenguatge.
Si els comportaments simbòlics complexos són sobretot emblemàtics de la nostra espècie; Homo sapiens, no ens són exclusius. Actualment, sabem que els orígens de la nostra espècie remunta en el temps molt més lluny que pensàvem fa només uns anys. L'any 2012 es va publicar el descobriment de la més antiga evidència dels humans anatòmicament moderns (HAMs) amb data de 300 mil anys, al jaciment de Jebel Irhoud situat al Marroc. Una mica més tard, en 2018, una nova publicació va anunciar altre descobriment de HAMs al Pròxim Orient fa uns 180.000 anys (a la cova de Mislya, Israel) i només un any més tard, a 2019, la presència de HAMs es va documentar també a l'Europa amb data de 200 mil anys enrere (a la cova d'Apidima, Grècia). Tots aquests descobriments han canviat significativament les idees sobre la cronologia de l'aparició de la nostra espècie, ja que, fa només uns quants anys es pensava que els primers humans moderns van aparèixer a Àfrica fa uns 200 mil anys, que van emigrar cap al Pròxim Orient fa uns 100 mil anys i que van arribar a Europa fa uns 40 mil anys.
Veurem com aquest nou escenari és important per entendre la nostra pròpia emergència, i també la nostra convivència amb altres espècies del gènere Homo que també viuen durant aquest període en diferents àrees del món. Aquestes altres espècies del nostre gènere també practicaven activitats simbòliques complexes.
En els contextos eurasiàtics atribuïts al complex del 'paleolític superior', les manifestacions culturals dels Homo sapiens són indicatius de comportaments simbòlics que corresponen cronològicament amb els complexos culturals africans del 'Middle' i 'Late Stone Ages'. Aquestes denominacions es refereixen a les fases culturals que, de fet, representen transicions en el material arqueològic deixat enrere per les civilitzacions desaparegudes.
Les seqüències culturals dels humans anatòmicament moderns (Homo sapiens arcaics o Humans Anatòmicament Moderns) es distingeixen per una gamma d'objectes assenyalant que diversos comportaments simbòlics eren incorporats a la vida quotidiana d'aquestes poblacions.
Entre els descobriments, trobem art (pintures, escultures, gravats, etc.), evidències d'ornamentació corporal (cosmètics, tatuatges, joies) i de música (per exemple, flautes fabricades en os). També trobem proves de pràctiques rituals, com a tractaments especials dels difunts (enterraments), ritus (canibalisme), organització complexa de l'espai de vida, estructures i monuments, etc. Subjacent a aquesta 'explosió' cultural, detectem l'aspecte fundacional i polifacètic que és llenguatge: verbal, senyalització, gestual i artístic.
Aquestes fites conductuals són interpretades pels investigadors a partir de diferents artefactes trobats en els contextos arqueològics. Per cert, aquests descobriments són indicadores d'un procés molt especial en què els comportaments simbòlics van ser seleccionats com a favorables a la proliferació de la vida humana.
Podem observar una intensificació d'aquest procés després de l'aparició dels Neandertals i, sobretot, després de l'arribada de les poblacions dels HAMs. Acompanyant aquest procés, veiem un augment en la demografia humana i en l'organització d'aquestes poblacions en unitats socials cada vegada més complex.
Descobrir quan, com i per què el nostre gènere va desenrotllar inclinacions simbòliques és el principal enfocament d'aquesta assignatura.
Examinarem els processos mentals i neurobiològics que distingeixen els humans d'altres espècies animals i, sobretot, d'altres primats. Farem servir només les més estrictes interpretacions de les dades del registre arqueològic quan ens tractarem de reconèixer conductes simbòliques en els diferents grups d'homínins a través del temps i de l'espai, i de seguir els canvis en les capacitats cognitives que els acompanyaven.
Seguirem una línia temporal per a descobrir els principals passos en l'evolució dels comportaments simbòlics humans. Així, començarem amb l'estudi del paleolític inferior, a l'inici del període quaternari, fa uns 2,58 milions d'anys. Fa 2.8 Ma a Àfrica, van emergir els primers representants del gener Homo (Homo habilis); quasi sincrònicament amb l'emergència dels primers conjunts d'eines de pedra (pertanyent a la unitat cultural anomenada 'olduvaià').
Seguint aquest itinerari evolutiu, buscarem els canvis anatòmics i de comportament registrats 'arqueològicament' cap a finals del paleolític inferior; fins a l'inici del complex cultural de l'acheulià.
A continuació, descobrirem les evidències (més tangibles) de comportaments simbòlics a través de la successió cultural del paleolític mitjà, sobretot en relació amb el 'fenomen Neandertal' a l'Europa, al Pròxim Orient i a l'Àsia Central.
Finalment, ficarem la nostra atenció als complexos culturals del paleolític superior a l'Europa. Estudiarem l'anomenada 'revolució humana', un concepte encunyat a la dècada de 1980 després de la publicació d'una important conferència sobre la substitució dels Neandertals a l'Europa pels HAMs procedents d'Àfrica.
A través del registre arqueològic, explorarem com i perquè els comportaments simbòlics van donar lloc a canvis rellevants a l'organització del cervell humà, afectant profundament els nostres processos cognitius i socials.
Per a última, avaluarem tots aquests processos evolutius per a entendre millor què impacte poden tenir en la societat contemporània.
Aquesta assignatura explora el fascinant món dels símbols i la seva evolució a través del temps. El nostre treball ens portarà a seguir una línia temporal de quasi tres milions d'anys, al través del paleolític, en el qual examinarem els passos més significatius de l'evolució cognitiva humana. Descobrirem perquè la invenció de les primeres tecnologies (olduvaians) era tan crucial en el desenvolupament de les capacitats cognitives dels diferents homínins.
Veurem que, a partir del paleolític inferior, el pensament abstracte es pot reconèixer en la cultura material dels homínins associats amb el complex cultural acheulià (Homo erectus/Homo ergaster/Homo heidelbergensis). Aprendreu com aquests homínins van anar evolucionant comportaments amb més complexitat simbòlica, fins a transformar totalment les seves tecnologies i estils de vida.
A mesura que seguim en el nostre viatge temporal, encontrarem més proves arqueològiques d'una 'consciència metafísica' humana. Avui en dia, sabem que aquesta consciència es pot reconèixer a les poblacions tan antigues com els Neandertals. Gràcies a les noves dades arqueològiques, aprendreu a reconèixer patrons de comportament extremadament complexos en aquestes poblacions pre-sapiens de gran antiguitat.
A continuació, contrastarem aquestes dades amb les dels primers humans anatòmicament moderns a través d'informació recollida en alguns jaciments arqueològics d'Àfrica del sud (entre altres).
L'emergència dels H. sapiens es relaciona sovint amb aquest concepte de "revolució humana". Això fa referència a una mena d'explosió cultural, que es va fer manifest sobretot després de l'aparició dels HAMs. En comparació amb poblacions més antigues, aquests comportaments simbòlics són més fàcils a identificar en el registre arqueològic. Sembla evident que aquesta 'revolució' s'explica en les complexes circumvolucions i sinapsis del cervell humà que és la característica més destacada dels HAMs. El nostre treball ens portarà doncs a analitzar l'impacte d'aquesta complexitat simbòlica en la nostra pròpia trajectòria evolutiva; a l'escala planetària.
- Unitat 1. Paleolític inferior. Trencar amb el paradigma dels Primats: l'aparició de patrons cognitius humans complexos.
Tema 1. La cognició humana: mètode i teoria.
Tema 2. La premissa de 'símbol' a les primeres cultures materials humans.
- Unitat 2. Paleolític mitjà. L'aparició de la meta-consciència al món post-Homo erectus.
Tema 3. Una visió general de l'expressió simbòlica del MSA Sud-africà.
Tema 4. Realitat i ficció al món neandertal.
- Unitat 3. Paleolític superior. Homo sapiens i la 'Human Revolution'.
Tema 5. Art paleolític: mètode i teoria.
Tema 6. Desenvolupament cognitiu humà i el 'New World Order'.
-Unitat 1
Paleolític inferior. Trencar amb el paradigma dels Primats: l'aparició de patrons cognitius humans complexos
Tema 1. La cognició humana: mètode i teoria.
Tema 2. La premissa de 'símbol' a les primeres cultures materials humans.
Aquesta unitat està centrada en la descoberta de les característiques cerebrals afectant la capacitat cognitiva dels primers homínins, en comparació amb les de les formes ancestrals primats. Aprendrem com la fabricació d'eines de pedra va jugar un paper clau en aquest procés. Analitzarem dades procedents principalment del tecno-complexos de l'olduvaià i de l'acheulià.
Enfoca:
- El funcionament del cervell humà: com podem reconèixer patrons de cognició al registre arqueològic del paleolític inferior. Veurem com es reconeixen i com s'estudien els processos de pensament a través de restos arqueològics deixats enrere per diverses espècies d'homínins extints.
- Distingir les similituds i diferències en les capacitats cognitives dels nostres parents primats més propers (ximpanzés, goril·les, bonobos). Analitzarem aquestes dades amb evidència provinent del registre arqueològic.
- Avaluar les capacitats cognitives dels homínins del paleolític inferior amb exemples arqueològics. Mirarem quins són els avanços evolutius atribuïts a aquest marc crono-cultural i com es relacionen amb canvis biològics (sobretot relacionats amb el cervell).
- En observar aquestes dades, intentarem precisar quan es pot reconèixer el comportament simbòlic al registre arqueològic. Avaluarem si podem reconèixer comportaments simbòlics en registres tan antics.
- Identificar quines són les principals fites en el comportament simbòlic aconseguides durant aquest període primerenc del procés d'hominització.
- Veure si al paleolític inferior hi ha alguna evidència dels orígens del ritual i de la religió.
Les lectures assignades són centrades en la identificació de les qualitats específicament humanes: d'intel·ligència i de capacitat creativa. Aquestes qualitats serien contrastades amb les d'altres espècies (en particular, els primats).
Ens centrarem sobre la significació de les primeres eines de pedra i veurem com les primeres tecnologies van canviar els patrons de supervivència a través de la trajectòria evolutiva del cervell humà. També establirem vincles entre la innovació tecnològica i el desenvolupament del llenguatge (comportament simbòlic per excel·lència).
Lectures obligatòries
Barsky, D., 2022. Human Prehistory: Exploring the Past to Understand the Future. Cambridge University Press. ISBN 978-1-009-01199-0. Chapter 4 (The Emergence of Lower Paleolithic Cultures).
Lecturesde suport
Barsky, D., Carbonell, E., Sala-Ramos, R., Bermúdez de Castro, J.M., García-Vadillo, F.J., 2021. Late Acheulian multiplicity in manufactured stone culture at the end of the Middle Pleistocene in Western Europe. Quaternary International.
doi.org/10.1016/j.quaint.2021.04.017
Bar-Yosef, O., 2006. The known and the unknown about the Acheulian. In: N. Goren-Inbar y G. Sharon (Eds.), The Axe Age. Acheulian tool making from Quarry to Discard. Equinox publishing Ltd., London, pp. 479-494. ISBN-10 1 84553 138 8.
Bar-Yosef, O., 2017. Can archaeology tell us about the evolution of cognition and language? Journal of Neurolinguistics, Volume 43, Part B, 222-227.
Davidson, I., 2010. Stone Tools and the Evolution of Hominin and Human Cognition. In: Nowell A., Davidson I. (Eds.), Stone tools and the evolution of Human Cognition. University Press of Colorado, USA, pp. 185-205. ISBN 978-1-60732-030-2.
Martínez Mendizábal, I., 2012. Evolución y creatividad. In: A. Perote Alejandre, M. Martín-Loeches Garrido (Coords.), Creatividad y neurociencia cognitiva, Fundación Tomás Pascual y Pilar Gómez-Cuétara, Instituto Tomás Pascual Sanz, Madrid, pp. 207-214. ISBN: 978-84-7867-078-9.
Morgan, T.J.H., Rendell, L.E., Chouinard-Thyly, L., Street, S.E., Lewis, H.M., Cross, C.P., Evans, C., Kearney, R., de la Torre, I., Whiten, A., Laland, K.N., 2015. Experimental evidence for the co-evolution of hominin tool-making teaching and language. Nature Communications 6 (6029), 1-8.
McGrew, W.C., Falótico, T., Gumert, M.D., Ottoni, E.B., 2019. A Simian View of the Oldowan. In: K.A. Overmann & F.L. Coolidge (Eds), Squeezing Minds From Stones: Cognitive Archaeology and the Evolution of the Human Mind. Oxford University Press, Oxford. ISBN 9780190854614.
Putt, S.J., Wijeakumar, S., Spencer, J.P. 2019. Prefrontal cortex activation supports the emergence of early stone age toolmaking skill. NeuroImage 199, 57-69. ISSN 10538119.
Sharon, G., 2019. Early Convergent Evolution. In: K.A. Overmann & F.L. Coolidge (Eds), Squeezing Minds From Stones: Cognitive Archaeology and the Evolution of the Human Mind. Oxford University Press, Oxford. ISBN 9780190854614.
Stout, D., 2019. Homo artífex. In: K.A. Overmann & F.L. Coolidge (Eds), Squeezing Minds From Stones: Cognitive Archaeology and the Evolution of the Human Mind. Oxford University Press, Oxford. ISBN 9780190854614.
* Els estudiants haurien de fer recerca bibliogràfica pròpia per complementar aquesta llista de lectures obligatòries i suggerides.
PAC 1: Pels estudiants que segueixen l'AC aquesta unitat comprèn una PAC.
-Unitat 2
Paleolític mitjà. L'aparició de la meta-consciència al món post-Homo erectus.
Tema 3. Una visió general de l'expressió simbòlica del MSA Sud-africà.
Tema 4. Realitat i ficció al món Neandertal.
En aquesta unitat centrarem la nostra atenció principalment sobre el paleolític mitjà i el món dels H. neandertalensis. Veurem que en aquest període la situació a l'Euràsia era molt diferent del que passàvem fa només uns quants anys enrere. Per exemple, a Sud-àfrica, les primeres poblacions de H. sapiens estaven desenvolupant unes xarxes de comportament simbòlic molt significatives. Explorarem els canvis culturals i biològics a través de diversos jaciments arqueològics per a esbrinar els comportaments simbòlics d'aquests humans.
Enfoca:
- Definir els canvis més significatius en la cultura material humana durant la transició del paleolític inferior al paleolític mitjà (mirarem específicament alguns exemples de jaciments arqueològics de Sud-àfrica).
- Explorar l'expressió simbòlica en el registre arqueològic del paleolític mitjà europea i el Middle Stone Age (MSA) africà.
- Aprendre quines són les característiques distintives dels Neandertals i les hipòtesis de la seva desaparició.
- Especificar els inicis de l'emergència de pensament simbòlic 'espiritual' i com es pot reconèixer el naixement de les religions en l'arqueologia del paleolític mitja (per exemple, a través d'enterraments Neandertals).
- Avaluar les capacitats cognitives dels humans del paleolític mitjà a partir del registre arqueològic: organització de l'espai de vida i possibles esructures identificades a dins d'un jaciment; avenços tècnics en la fabricació d'eines de pedra, etc.
Lectures obligatòries
Barsky, D., 2022. Human Prehistory: Exploring the Past to Understand the Future. Cambridge University Press. ISBN 978-1-009-01199-0. Capítol 5 (The Ascent of Paleolithic Cultures).
Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.
Lecturesde suport
Burdukiewicz, 2014. The origin of symbolic behavior of Middle Palaeolithic humans: Recent controversies. Quaternary International 326-327, 398-405.
Overmann, K.A., Coolidge, F.L., 2019. Squeezing Minds From Stones: Cognitive Archaeology and the Evolution of the Human Mind. Oxford University Press, 2019. ISBN 9780190854614. (Lectures seleccionades).
Stringer, C., 2012. Lone Survivors. How we came to be the only humans on Earth. St. Martin's Griffin, N.Y., (Chapter 5, pp. 108-141). ISBN: 978-1-250-02330-8.
Zilhão, J., 2012. Personal ornaments and symbolism among the Neanderthals. In: Elias, S. (Ed.), Origins of Human Innovation and Creativity. In: van der Meer, J.J.M. (Ed.), Developments in Quaternary Science, vol. 16. Elsevier B.V., pp. 35-49. pp. 35-49. ISBN: 9780444538215.
* Els estudiants haurien de fer recerca bibliogràfica pròpia per complementar aquesta llista de lectures obligatòries i suggerides.
PAC 2: Pels estudiants que segueixen l'AC aquesta unitat comprèn una PAC.
- Unitat 3
Paleolític superior. Homo sapiens i la "Human Revolution".
Tema 5. Art paleolític: mètode i teoria.
Tema 6. Desenvolupament cognitiu humà i el 'New World Order'.
En aquesta unitat estudiarem l'impacte que ha tingut l'aparició dels H. sapiens sobre la nostra planeta (creixement demogràfic exponencial; complexitat social; diversitat cultural). Examinarem el paper del simbolisme en l'estructura dels canvis que es van produir després de l'arribada dels Humans Anatòmicament Moderns durant el paleolític superior. Ens preguntarem: Quin és el significat del nou ordre mundial marcat per aquests canvis i quins són els possibles escenaris per al futur de la humanitat?
Enfoca:
- La successió de les cultures del paleolític superior: característiques tècniques, distribució geogràfica i cronològica.
- L'impacte dels processos cognitius complexos dels humans anatòmicament moderns sobre les altres espècies de la planeta.
- Els mètodes utilitzats en l'estudi de l'art paleolític.
- Els signes i símbols en l'art paleolític.
- "La revolució humana": definicions i presagis.
Lectures obligatòries
Barsky, D., 2022. Human Prehistory: Exploring the Past to Understand the Future. Cambridge University Press. ISBN 978-1-009-01199-0. Capítol 6 (Conquest: The Final Phases of the Stone Age). És recomana llegir també els capítols subsegüents: 7 - 13.
Garcia-Díez, M., Ochoa Fraile, B., 2013. Arte prehistórico. In: M. Garcia-Díez y L. Zapata (Eds.), Métodes y Técnicas de análisis y estudio en arqueología prehistórica. UPH/EHU, Artgitalpen Zerbitzua, pp. 611-634. ISBN: 978-84-9860-855-7.
Leroi-Gourhan, A., 1984. Arte y Grafismo en la Europa Prehistorica. Edicions ISTMO, Madrid. Capítol 9, pp. 196-210. ISBN: 84-7090-145-1.
Stringer, C., 2012. Lone Survivors. How we came to be the only humans on Earth. St. Martin's Griffin, N.Y., (Chapter 5, pp. 108-141). ISBN: 978-1-250-02330-8.
Lectures de suport
Groenen, M., 2000. Sombra y Luz en el Arte Paleolítico. Capítol 4. Editorial Ariel S.A., Barcelona, pp. 27-104. ISBN: 84-344-6622-8.
Harari, Y.N., 2014. Sapiens: una breu história de la humanitat. Edicions 62, Barcelona (Primera Part: La revolución cognitiva, pp. 15-99). ISBN 9788429773187.
** Vídeo (molt recomanable) per Marcos García-Diez
¿Por qué y para qué? El significado del arte rupestre.
https://www.youtube.com/watch?v=sogY0NPJOqE
* Els estudiants haurien de fer recerca bibliogràfica pròpia per complementar aquesta llista de lectures obligatòries i suggerides.
PAC 3: Pels estudiants que segueixen l'AC aquesta unitat comprèn una PAC.
Els requisits per a aquesta assignatura preveuen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils. Es recomana seguir prèviament algunes de les classes elementals del Grau per adquirir coneixements bàsics sobre el marc temporal del període quaternari (la cronologia, geografia i clima més destacats per a cada període) en associació amb les fites més importants en el procés d'hominització. També cal tenir coneixements bàsics sobre les principals etapes en el procés evolutiu humà (evolució anatòmica i cultural).
És preferible conèixer les principals característiques de cadascuna de les unitats culturals del paleolític: marc cronològic, extensió geogràfica, característiques tècniques principals.
S'espera que els estudiants siguin capaços d'expressar-se adequadament en un text. S'ha de demostrar la capacitat de sintetitzar la informació proporcionada a les lectures i altres aportacions previstes per a l'assignatura.
Els alumnes hauran de llegir textos en anglès.
* Els estudiants que ja hagin cursat l'assignatura Simbolisme i cognició (abans de l'any 2021-22) no hauran de matricular-se a l'assignatura Arqueologia del Comportament Simbòlic simbolisme, ja que els materials tractats en aquesta última seran els mateixos.
***És preferible que els alumnes matriculats a la modalitat de semipresencialitat venen a les classes. En cas de no poder assistir, s'espera avisar al professor prèviament.
Els objectius d'aquesta assignatura fan referència a les tècniques d'anàlisi aplicades a l'arqueologia i a l'antropologia (teòriques i metodològiques), en relació amb l'estudi i la interpretació de l'evolució cognitiva i de la conducta simbòlica humana.
Propòsits de la metodologia
- Aprendre les tècniques utilitzades per reconèixer comportaments simbòlics en diferents contextos arqueològics.
- Familiaritzar-se amb els mètodes emprats per avaluar els processos cognitius en les civilitzacions humanes del passat.
- Comprendre els límits de les tecnologies modernes en la interpretació arqueològica, per a cada un dels tres períodes tractats: el paleolític inferior, mitjà i superior.
- Investigar alguns dels mètodes usats per a l'estudi de l'art prehistòric.
Propòsits teòrics
- Aprendre la importància dels estudis de la tecnologia humana sobre nostre coneixement de l'evolució de la cognició humana.
- Fer una anàlisi crítica de l'evidència de la conducta simbòlica durant la prehistòria.
- Analitzar les proves de comportament simbòlic entre les poblacions de Neandertals a través d'una visió general dels principals marcs teòrics disponibles actualment.
- Debatre el significat del procés evolutiu que condueix a la complexitat en la codificació simbòlica que ens defineix.
Farem un estudi bibliogràfic seguint la línia de temps esbossada per a descobrir expressions concretes del simbolisme i cognició en cadascuna de les fases del procés d'hominització. Proporcionarem una anàlisi crítica de l'evidència a través dels recursos disponibles.
* Tot i que es proporcionen recursos (obligatoris i recomanats), els estudiants hauran de fer la seva pròpia investigació bibliogràfica per complementar-los.
Estudiarem la successió dels grans èxits culturals del període quaternari amb l'enfocat sobre l'aprenentatge simbòlic i el seu afecte sobre l'evolució cerebral, cultural i social dels humans. Aprendreu utilitzar adequadament la terminologia bàsica relacionada amb l'arqueològica de la cultura material i reforçar els vostres coneixements dels canvis físics al llinatge humà a través del temps.
Unitat 1. Paleolític inferior. Trencar amb el paradigma dels Primats: l'evolució de la cognició humana.
El 'Paleolític inferior' fa referència a un context cultural a dins d'una cronologia específica. El seu abast engloba evidència empírica deixada en el registre arqueològic d'Àfrica i Euràsia. El període inclou dos grans complexos culturals: l'olduvaià i l'acheulià. El registre arqueològic ens ajuda a reconèixer les diferents fases evolutives a dins de cadascun d'aquests complexos que cobren un període molt llarg. Les fases són caracteritzades per una sèrie de 'fites' en l'evolució de la cultura material humana i proporcionen informació valuosa sobre les capacitats cognitives i el comportament dels nostres avantpassats molt llunyans.
La invenció de la tecnologia indica l'inici de l'olduvaià, al principi del període quaternari, fa més de 2,58 milions d'anys. Era el punt de partida en la bifurcació de la humanitat des de la seva naturalesa animal. Si la innovació de les primeres eines de pedra va ser un procés progressiu, va alterar profundament la forma en què els homínins interactuaven amb el món exterior i, fins i tot, amb altres éssers vius - incloent membres de la seva pròpia població.
Els mètodes de fabricació d'eines de pedra més antigues, encara que relativament simples en la seva concepció, van anar millorant amb l'esperit innovador que caracteritza els humans. Les eines de pedra olduvaians són indicatives dels coneixements tècnics dels nostres avantpassats. Les eines van ser fabricades amb precisió fent servir de mètodes sistemàtics que demostren habilitats adquirits i transmesos a través de l'aprenentatge. Alguns especialistes proposen enllaços entre l'intercanvi de coneixements tecnològics i el desenvolupament del llenguatge: l'assoliment simbòlic per excel·lència.
Al través del temps, aquesta relació diacrònica entre la tecnologia i la biologia (el cervell humà) va anar adquirint una configuració cada cop més complexa; però, com va sorgir aquest procés? De quina manera els comportaments de fabricació i d'utilització d'eines de pedra dels primers Homo diferien dels primats no humans i d'altres espècies que també utilitzen diversos tipus d'eines?
Després d'aquesta fase, l'evolució cap a l'acheulià ha estat marcada per l'aparició d'homínins amb característiques anatòmiques i culturals noves: els H. erectus (H. ergaster africà) i els H. heidelbergensis a l'Euràsia eren més grans i tenien un cervell més voluminós. Aquestes espècies humans són relacionats a una acceleració tecnològica i un ventall de nous comportaments.
Del binomi 'tecnologia-biologia' van sorgir enormes avanços proporcionats per la capacitat de materialitzar el pensament abstracte en objectes concrets. A partir d'aquest punt d'inflexió (l'acheulià), els processos cognitius humans es van expressar en un conjunt d'eines completament noves i més elaborades (per exemple: eines bifacials amb simetria). Van aparèixer nous mètodes de producció que implicaven la utilització de conceptes volumètrics complexos. Amb aquestes noves tecnologies, els homínins començaven a tallar ascles de gran mida. També podem destacar l'estandardització dels tipus d'eines i l'aparició de conjunts de petites eines retocades. Entre les fites conductuals d'aquest període, destaca el domini del foc i l'estructuració dels espais habitables. Però: és possible reconèixer comportaments simbòlics en aquests conjunts culturals acheulians?
Unitat 2. Paleolític mitjà. L'aparició de la meta-consciència al món post-Homo erectus.
Cap al final del plistocè mitjà, les poblacions acheulianes estaven assolint el seu vèrtex en la diversitat cultural. Com que les seves tecnologies avançades van permetre als homínins romandre dins d'espais territorials relativament limitats, observem noves innovacions que indiquen una regionalització naixent de la cultura i l'aparició de tradicions vinculades a la terra. Des de fa uns 300 mil anys a Àfrica i a l'Euràsia (el Middle Stone Age africà i el paleolític mitjà europeu), nous comportaments i tecnologies van permetre als HAMs d'explotar tots els recursos que oferiria els territoris en què s'estrenaven.
Paral·lelament, van aparèixer els H. neandertalensis (a Siberià, l'Àsia occidental i central, al Llevant i a l'Europa occidental). Els orígens d'aquesta espècie d'Homo, encara incerta, data al voltant de 430 Ka i el seu llarg regnat en aquestes terres durarà fins al voltant de 28 mil anys (encara que una mica d'ADN Neandertal viu avui en dia en humans no africans).
Amb els Neandertals començava una nova fase cultural coneguda com a 'Mosterià'. Aquest nou complex cultural va reemplaçar l'acheulià a moltes regions d'Europa.
Mentrestant a l'Àfrica, en un període cronològic comparable, el Middle Stone Age ja estava revolucionant les tradicions acheulianes. Aquest complex cultural africà estava produït per altres espècies d'homínins que semblen haver estat involucrats en un procés evolutiu alternatiu: des de l'H. erectus fins als HAMs.
Físicament, els Neandertals eren molt robustos, amb ossos gruixuts, una corpulència destacable i músculs desenvolupats. Els seus braços i cames eren relativament curts i tenien el tors gruixut i pesat. Encara que la seva capacitat cranial va superar a la dels humans moderns (amb una mida mitjana volumètrica al voltant de 1.500 cm³ en comparació amb la d'un europeu modern que és de 1.350 cm³), les característiques internes del cervell eren diferents del nostre: encara queda molt per aprendre en aquest camp d'estudi.
El tecno-complex mosterià mostra diferències considerables en comparació amb els conjunts culturals anteriors. La cultura material dels Neandertals assenyala un grau de complexitat cognitiu molt important i tradicions culturals polifacètiques.
Les proves arqueològiques ja donen suport a una nova imatge dels Neandertals com a 'humans' amb sensibilitat artística i altruisme. Mentre que la pràctica cultural de decorar el cos amb adorns (com ara joies, tatuatges, roba, pigmentació, etc.) es creia proper només als humans moderns, sembla que els Neandertals també practicaven activitats de decoració corporal simbòlica. Aquest comportament implica un grau elevat de complexitat social.
A l'Europa Occidental i a Llevant, el registre arqueològic suggereix que els Neandertals van enterrar els morts. En això tenim proves dels seus comportaments altruistes comparables amb els dels HAMs.
Els Neandertals han marcat profundament la nostra percepció de l'evolució humana durant el paleolític mitjà. La seva cultura era distintiva, amb formes úniques d'expressió: al llindar de la humanitat moderna.
"One the most controversial problems of the Middle Palaeolithic research is the origin of symbolic behavior and who was responsible e only populations of anatomically modern humans (Homo sapiens in Africa) or also populations of Neandertals in Western Eurasia? According to the current evidence, there are two opposite concepts. The first one assumes that use of complex stone and bone technology, burying their dead, and making of art objects as well as personal ornaments originated with anatomically modern humans. The second one supports a view that the Neandertals developed their culture in a similar way, convergent or in various contacts with the societies of early Homo sapiens. Their technological equipment enabled them to enter and colonize new areas in northern latitudes, which was impossible without developed knowledge about fire usage, shelter building, and adequate clothing. Neandertals made efficient tools, including composite tools made of various raw materials. In addition, the social relations of Neandertals exemplified an altruistic approach to others. According to current knowledge, the origin of symbolic behavior cannot be linked only with anatomically modern humans or any isolated Middle Paleolithic population. It appeared much earlier, in the Lower Palaeolithic. It is necessary to remember that archaeological data for remote time are still rare and more evidence is needed to test concepts".
Abstract de Burdukiewicz, 2014. Quaternary International 326-327, 398-405.
Unitat 3. Paleolític superior. Homo sapiens i la "Human Revolution".
A tot arreu els artefactes atribuïts a la fase crono-cultural del 'paleolític mitjà' o del Middle Stone Age van ser suplantats pels del paleolític superior (a l'Europa) o del Late Stone Age (a l'Àfrica), en un procés de canvis diacrònics i regionals.
Aquesta etapa en el procés d'hominització està marcada per una successió de tecnologies i d'eines relativament més avançades, atribuïdes als primers H. sapiens (també coneguts com a 'humans anatòmicament moderns' (HAMs). Els HAMs van aparèixer a Àfrica (igual que la majoria d'altres espècies d'homínins), fa uns 300 000 anys. En comparació amb els Neandertals, els HAMs posseïen un armament més avançat i ben afinat, que progressivament incorporava algunes innovacions com ara, l'arc i la fletxa, o els atladls (una forma de propulsors), que els van proporcionar molts avantatges en comparació amb els Neandertals. Fins ara, a Europa no n'hi ha cap evidència que demostri que aquesta transició va ser gradual, però sembla haver tingut lloc des de l'Orient cap a l'Europa occidental.
Després de la seva emergència, els HAMs es van establir en diferents àrees del món amb una taxa d'èxit demogràfic exponencial. Les seves migracions podrien haver ocorregut en onades successives. L'augment en la densitat d'aquestes poblacions a l'Euràsia es va produir molt més ràpidament que la propagació d'altres espècies d'homínins extints. Hi ha diverses raons possibles per explicar això, com ara: eines més avançades, capacitats cognitives superiors i/o integració més ràpida de competències tècniques adquirides al llarg del temps. En qualsevol cas, el registre arqueològic ens mostra que les poblacions de Neandertals van desaparèixer després de l'arribada dels HAMs a l'Europa, després de regnar durant més de 100 000 anys.
Els éssers humans moderns tenien una mida mitjana del cervell d'aproximadament 1,350 cm3 que és, en realitat, menor que la dels Neandertals. Però, a diferència dels Neandertals (i els seus antecessors), els seus cranis comptaven amb una zona de bombament frontal, com a resultat de l'expansió d'aquesta regió del cervell. Se sap que aquesta regió del cervell és en gran part responsable del pensament abstracte i de comunicació simbòlic.
En comparació amb els seus avantpassats, els HAMs presentaven altres diferències físiques importants, com ara un esquelet més delicat i les cames proporcionalment més llargues. Les seves característiques cranials es distingien per la desaparició del torus supraorbitari, un mentó prominent i una regió masticatòria menys massiva, amb dents més petites.
Com a resultat d'aquests canvis anatòmics significatius, l'aparició dels HAMs marca desenvolupaments conductuals molt importants que van impressionar indeleblement el nostre camí evolutiu. A poc a poc van sorgir noves 'tendències' i comportaments socialment complexos.
Aquest procés de complexificació va anar accelerant-se, sobretot a partir de fa uns 12.000 anys quan, en algunes zones del món, les poblacions van començar a conrear cereals silvestres i domesticar alguns animals fins a l'establiment de les primeres grans civilitzacions semisedentàries.
El segell distintiu: els nous conjunts d'eines, incloent-hi armament. Cada vegada més àmplia, la gamma d'eines fetes per les HAMs va ser produïda amb pedra, os, ivori i banyes. Les eines de pedra, principalment làmines, fulles i punts, es van produir fent servir tècniques que permeten un alt nivell d'economia de les matèries primeres. En la majoria de casos, el sílex (o l'obsidiana a Àfrica) va ser el tipus de roca preferit. Amb la gènesi dels humans moderns, s'inicia un nou capítol en l'evolució de la complexitat cognitiva, expressada per la creixent rapidesa amb què es van succeir els nous avenços tecnològics i els canvis culturals.
A més a més, van aparèixer innovacions úniques d'expressió cultural purament estètiques, i desproveïdes de qualsevol funcionalitat relacionada amb la supervivència: l'art es va convertir en una manera habitual d'expressió simbòlica. L'art revela la complexitat de la consciència humana i demostra la capacitat d'exterioritzar processos de pensament interns i metafísics. Els símbols creats es van carregar de significats intrínsecs que podien ser entesos per altres humans a dins d'un mateix unitat sociocultural. Això marca el començament de la materialització de la consciència col·lectiva i l'assoliment d'una altra fita cognitiva en el procés d'hominització.
Després de la desaparició dels Neandertals, el creixement demogràfic exponencial de les poblacions de HAMs va continuar portant-los a ocupar noves terres més enllà del Vell Món, incloent-hi, cap al final del Paleolític superior, Amèrica, Oceania i Austràlia.
"...Sapiens have thus been living in a dual reality. On the one hand, the objective reality of rivers, trees and lions; and on the other hand, the imagined reality of gods, nations and corporations. As time went by, the imagined reality became more powerful, so that today the very survival of rivers, trees and lions depends on the grace of imagined entities such as the United States and Google".
Yuval Noah Harari, 2011. Sapiens. A brief history of humankind. Penguin Random House, UK.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|