• Descripció

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Objectius i competències

• Continguts

UNITAT 1. CAL UNA TEORIA DE LA HISTÒRIA?

1.   Disciplines, camps, gèneres i mapes categorials.
2. Denkstil (Fleck), paradigma (Kuhn), matriu disciplinària (Rüsen). La història de la professió d'historiador com a eina d'autocomprensió totalitzadora.
3.   Els enfocaments clàssics del segle XX en teoria de la història: 1930-1990 aprox.

• Positivisme (Feichtinger)
• Nova hermenèutica crítica: Gadamer (tradició), Ricoeur (relat), Koselleck (temps)
• Historicisme com a teorització: A. Reynolds, Iggers, Paul, relació entre historicisme i filosofia de la ciència
• Constructivisme narratiu: Munslow, Pihlainen
• Pragmatisme: Verónica Tozzi, JM Kuukkanen
• Filosofia analítica anglosaxona: Gorman, Gardiner, Mink, Danto
• Teoria crítica de la societat: Rüsen, Koselleck
• Canvi social i canvi conceptual: Veit-Brause, Kuukkanen, Rüsen 
• New cultural studies i teoria de la història: la irrupció de White i del nou historicisme de caire literari
• Narrativisme: debat Stone-Hobsbawm; White, Ankersmit
• Crisi del postmodernisme

UNITAT 2. LA HISTORIOGRAFIA DEL SEGLE XX   
1. La nova història com a constant secular a. De què parlam quan fem referència a la nova història?  b. Actualitat de la Nova Història
2. Historicisme, positivisme i la seva superació a. Historicisme com a paradigma b. Historicisme des de la llarga durada dels segles XIX i XX c. Del New Historicism (1980) al debat de Journal of the Philosophy of History. El diàleg historicista en el segle XXI.
3. El Materialisme Històric a. Història de la historiografia marxista:  b. Conceptes, categories, articulacions (dialèctica, emancipació, ideologia, Estat, feudalisme, capitalisme, transició, propietat, revolució, estructura, conjuntura) c. Desenvolupaments sectorials (història de les idees polítiques, història social, grups/classes socials, moviments socials, història econòmica, món obrer, premsa, educació) d. Els grans debats: transicions i crisis e. La industrialització f. Modernització: Marx i Weber g. Marxisme i feixisme h. Desenvolupaments nacionals i. Després de la pluja: el materialisme històric després de 1989
4. L'escola dels Annales a. La superació de l'école Méthodique (1870-1920) b. El naixement d'Annales i la primera generació c. Annales hegemònic: la segona generació d. La creació d'un públic: la tercera generació. Duby, Le Roy Ladurie, Le Goff... e. Les recepcions d'Annales arreu a partir dels anys setantes f. El tournant critique dels anys vuitanta: Pierre Nora i el final d'Annales? g. Conclusions: Annales com a moviment o com a escola?
5. La Història Social. El diàleg de la història amb les ciències socials durant tot el segle XX. Del somni cientista (objectivista) al relativisme postmodern a. Els orígens de la història social en el canvi de segle  b. 1930-1990: l'edat d'or de la història social c. Cap a la història post-social?
6. La renovació de la historiografia en els anys setantes i vuitantes a. El desenvolupament de matrius en formació b. La irrupció del gir lingüístic, del postmodernisme i de la filosofia dèbil y la seva c. Conclusions: la vida i la mort de les tendències historiogràfiques
7. La renovació de la historiografia en els anys norantes a. Nous desenvolupaments de tendències de períodes anteriors  b. Noves tendències derivades d'usos i pràctiques abans inexistents c. Conclusions: la vida i la mort de les tendències historiogràfiques

UNITAT 3. CAP A UNA NOVA TEORIA DE LA HISTÒRIA EN EL SEGLE XXI 
1. La teoria de la història i la filosofia de la historiografia a principis del segle XX 2. La gran transformació: les noves agendes 3. Els debats actuals: el canvi de guàrdia

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Unitat 1. Repte-Niu: Cal una teoria de la història?

Material bàsic

1. Video: conceptes bàsics (Miquel Marín)
2. Michel De Certeau, "La operación historiogràfica", en M. De Certeau, La escritura de la historia. Mexico DF, Universidad Iberoamericana, 2006, pp.67-118. ["La operación histórica", en Jacques Le Goff & Pierre Nora, eds., Hacer la historia. Vol. i. Nuevos problemes. Barcelona, Laia, 1978, pp.15-54]
3. Jörn Rüsen, "La escritura de la historia como problema teórico de las ciències históricas", en S. Pappe, coord., Debates recientes en la teoría de la historiografia alemana, México, Universidad Autónoma Metropolitana, 2000, pp.235-263.
4. Herman Paul, "¿Qué es la teoría de la historia?" dins H. Paul, La llamada del pasado. Claves de la teoría de la historia. Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2017, pp.27-48.
5. Chris Lorenz, "Historia y teoría", en Entre filosofia e historia. Buenos Aires, Prometeo, 2013, pp.47-75.

 Material complementàries

6. Jörn Rüsen, "Acercamientos teóricos a la comparación intercultural del pensamiento histórico". En Sylvia Pappe, ed., La modernidad en el debate de la historiografía alemana. México, Universidad Autónoma Metropolitana, 2004, pp. 339-384.
7. B. Simon, "Do theorists of History have a Theory of History? Reflections on a non Discipline", História da Historiografia, 12, 29, 2019, pp.53-68.
8. Verónica Tozzi, "Hayden White y una filosofía de la historia literariamente informada", Ideas y valores, 140, 2009, pp.73-98.
9. Arthur Danto, "The Decline and Fall of the Analytical Philosophy of History", dins F.R. Ankersmit i H. Kellner, eds., A new Philosophy of History. London, Reaktion Books, 1995, pp. 70-86.
10. Kalle Pihlainen, "Releer el constructivismo", La obra de la historia. Constructivismo y política del pasado. Santiago de Chile, Palinodia, 2019, pp.73-109.
11. Jochen Hoock, "La contribución de Reinhart Koselleck a la teoría de la historia", en Delacroix, Ch.; Dosse, F.; y Garcia, Patrick, eds. Historicidades. Buenos Aires, Waldhuter, 2010, pp.117-126. [En general, recomanam tot el bloc II, anomenat Momento Koselleck.]
12. -M. Kuukkanen ""Truth", en Chiel van den Akker, ed., The Routledge Companion to Historical Theory, London, Routledge, 2022, pp.316-331.
13. Video: Scholars in Coversation, Kuukkanen i Paul

Unitat 2. Repte-niu: La historiografia del segle XX.

Material bàsic

1. Video: Conceptes clau, la historiografia del segle XX. En aquest video de 30 minuts el professor Miquel àngel Marín Gelabert presenta els conceptes claus de la historiografia del segle XX. Es recomana l'estudiant veure'l sencer abans de començar la lectura i tornar al video al llarg d'aquesta o de l'escriptura cada vegada que necessiti aclarir un concepte o contextualitzar-lo.
2. Conferència de Chartier 1/6/2022
3. Chartier, Roger, "Quatre qüestions à Hayden White", Storia della Storiografia, 24, 1993, pp.133-142. ["Four Questions for Hayden White", On the Edge of the Cliff, Baltimore, Johns Hopkins University Press, 1997, pp.28-38]
4. White, Hayden, "Response to Professor Chartier's Four Questions", Storia della Storiografia, 27, 1995, pp.63-70.

 Material complementari

5. Raphael, Lutz (2012). ¿Foco o marco? La historia nacional y la ciencia històrica en el último tercio del siglo XX; y La ciencia històrica a comienzos del siglo XXI. En La ciencia històrica en la era de los extremos. Teorías, métodos y tendencias desde 1900 hasta la actualidad. (pp.269-294). Institución Fernando el Católico.
6. Olábarri Gortázar, I. (1993). La "Nueva Historia", una estructura de larga duración. En Andrés-Gallego, J., ed. New History. Nouvelle Histoire: Hacia una Nueva Historia. (pp.29-81). Actas.
7. Kroll, Thomas. (2019). Marxist historians, Communist Historical Cultures and Transnational Relations in Western Europe in the 1950s and 1960s. Berger, S. i Cornelissen, Ch. eds. Marxist Historical Cultures and Social Movements during the Cold War. (pp.65-87). Palgrave. [En castellà, en premsa, Institución Fernando el Católico, 2021]
8. Burguière, André. (2009). De la historia total a la historia global. En Burguière, A. La Escuela de los Annales. Una historia intelectual, (pp.177-209). Universidad de Valencia.
9. Cabrera, M. Á. (2003). La crisis de la historia social y el surgimiento de una historia postsocial. Revista de Historia Contemporánea. 51, 201-223.
10. Espagne, Michel. (2013). Comparison and Transfer: A Question of Method. En Middell, M. & Roura, Ll. eds. Transnational Challenges to National Historical Writing. (pp.36-53). Palgrave MacMillan, The European Science Foundation.
11. Chakrabarty, Dipesh. (2008). La poscolonialidad y el artificio de la historia. En Al margen de Europa. Pensamiento poscolonial y diferencia histórica. (pp.57-80). Tusquets.
12. Bourdieu, P. (2007). Acerca de las relaciones entre la sociologia y la historia en Alemania y en Francia. Conversación con Lutz Raphael. Sociohistórica, 7, 183-
13. Colin Jones, "Les Annales et Past and Present: une histoire croisée", Annales. Histoire, Sciences Sociales, LXXV, ¾, 2020, pp.693-707.

Unitat 3. Repte-niu: CAP A UNA NOVA TEORIA DE LA HISTÒRIA EN EL SEGLE XXI

Material bàsic:

1. Video: Conceptos clave, cabe una nueva teoría de la historia en el siglo XXI. Video de 15 minutos donde el profesor Miquel Àngel Marín Gelabert nos presenta los conceptos clave de la discusión actual en torno a la teoría histórica. Se recomienda al estudiante ver este video antes de empezar la lectura Y consultarlo después en la lectura o escritura cada vez que tenga que aclarar o contextualizar un concepto.
2. Miquel A. Marín Gelabert (2021), Hacia una nova teoría de la historia en el siglo XXI. Barcelona, Editorial UOC
3. Paul, Herman, "Relations to the Past. A Research Agenda for historical theorists", Rethinking History, 19, 3, 2015, 410-458. "Relaciones con el pasado". En Paul, Herman. La llamada del pasado. Claves de teoría de la historia. Zaragoza, Fernando el Catòlico 2016, 67-83
4. Roth, Paul A., "The Pasts", History and Theory, 51, 3, 2012, 313-339.

 Material complemetari:

5. Ankersmit, F.R. (2017). A Dialogue with Jouni-Matti Kuukkanen. Journal of the Philosophy of History, 11 (1), 38-58.
6. Tamm, Marek i Z. B. Simon, "More-Than-Human History. Philosophy of History at the Time of the Anthropocene", en Kuukkanen, J.-M., ed. Philosophy of History. Twenty first Century Perspectives. London, Bloomsbury, 2020, pp.198-215.
7. Lorenz, Ch. (2016). "Hacen falta tres para bailar un tango: Historia entre el "Passado Práctico" y el "Passado Histórico"". En Tozzi, V. i Bentivoglio, J. eds. Hayden White: cuarenta años de Metahistoria. Del "passado histórico" al "passado practico. (pp.39-61). Prometeo.
8. Ivanova, I. i Hristov, T. (2014). "Institutional and Conceptual Transformations of Philosophy of History". Historein, 14 (2),18-29.
9. Rüsen, Jörn . (2013). "La ciencia histórica como cultura histórica". En Palos, Joan Lluís; i Sanchez-Costa, Fernando, eds. A vueltas con el pasado. Historias, memoria y vida. (pp. 81-109). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
10. Video: v=HsJCc2evqqE) o KLEINBERG "The Role of Theory in Critical History" (https://www.youtube.com/watch?v=bb2CfiLbOig)

• Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació

Unitat 1.

 Ankersmit, F.R., "A Dialogue with Jouni-Matti Kuukkanen", 2017, Journal of the Philosophy of History, 11, 1, pp.38-58.

Ankersmit, F.R.; y H. Kellner, eds., A new Philosophy of History. London, Reaktion Books, 1995.

Aurell, Jaume; Burke, Peter et al., Comprender el pasado. Una historia de la escritura y lo pensamiento histórico. Madrid, Akal, 2013.

Bondì, Davide, Filosofía e storiografia nel dibattito anglo-americano zulla svolta linguistica. Firenze, Firenze University Press, 2013.

Cabrera, Miguel Ángel, "Hayden White y el debate sobre el conocimiento histórico", en A. Bolaños de Miguel, ed., Metahistoria: 40 años después. Ensayos en homenaje a Hayden White. Logroño, Siníndice Editorial, 2014, pp. 87-106.

Cabrera, Miguel Ángel, Más allá de la historia social. Madrid, Asociación de Historia Contemporánea-Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2006 [Postsocial History. An Introduction. Lanham, Lexington Books, 2004.]

Cannadine, David, ed. ¿Qué se la historia ahora? Granada, Almed-Universidad de Granada, 2005. [What is history now? Palgrave MacMillan, 2002]

Colomines, A. & Olmos, V. S. Eds., Las razones del pasado. Tendencias historiográficas actuales. Cataroja, Asuntos, 1998. [capítulos de Vann sobre Giro Lingüístico e Iggers sobre Racionalidad]

Delacroix, Ch.; Dosse, F.; Garcia, Patrick; y Offenstadt, N. Eds. Historiographies. Concepts te débats. Paris, Gallimard, 2010. 2 vuelos.

Domanska, E., ed. Encounters. Philosophy of History after Postmodernism. Charlottesville-London, University Press of Virginia, 1998 [entrevistas a Rüsen, Megill y White, particularmente].

Hernández Sandoica, Elena; y Langa, Alicia, eds. Sobre la Historia actual. Entre política y cultura. Madrid, Abada, 2006. [Capítulos de Carreras sobre postmodernisme y Hdz Sandoica sobre refluxes del historicisme]

Jansen, Harry. Hidden in historicism. Time regimes since 1700. London, Routledge, 2020.

Kuukkanen, J.-M. "The Future of Philosophy of Historiography: Reviving o Reinventing?" en K. Brzechczyn, ed., Towards a Revival of Analytical Philosophy of History. Leiden & Boston, Brill Rodopi, 2018, pp. 73-94.

Kuukkanen, J.-M., "A Conceptual Map for Twenty-First-Century Philosophy of History", en Kuukkanen, J.-M., ed. Philosophy of History. Twenty first Century Perspectivas. London, Bloomsbury, 2020, pp.1-19.

Kuukkanen, Jouni-Matti. Filosofía posnarrativista de la historia. Zaragoza, Institución Fernando lo Católico, 2019. [Postnarrativist Philosophy of Historiography. London, Palgrave MacMillan, 2015; recomendamos "De la filosofía analítica de la historia al narrativismo", pp. 47-68.]

Leersen, Joep; y Rigney, Ann, eds. Historians and Social Values. Ámsterdam, Ámsterdam University Press, 2000.

Lorenz, Chris. Entre filosofía e historia. Buenos Aires, Prometeo, 2013. [Ausgewählte werke, para hispánicos: historia y teoría; tres para un tango]

Malerba, Jurandir ed. História & narrativa: a ciência e a arte da escrita histórica. Petrópolis: Vozes, 2016. [Capítulos de Megill, Carr, Topolski o Rüsen]

Munslow, Alun, Deconstructing History. London, Routledge, 2006 (1ª, 2001) [Magnífico para el seguimiento de debates en torno al prostmodernisme]

Paul, Herman. La llamada del pasado. Clavas de la teoría de la historia. Zaragoza, Institución Fernando lo Católico, 2017. [Key Issues in Historical Theory. London, Routledge, 2015]

Pihlainen, Kalle. La obra de la historia. Constructivismo y política del pasado. Santiago de Chile, Palinodia, 2019.

Potin, Yann; y Sirinelli, J.-F., eds., Générations historiennes. XIXè-XXIè siècles. Paris, CNRS, 2019.

Raphael, Lutz. La ciencia histórica en la era de los extremos. Teorías, métodos y tendencias historiográficas desde 1900 hasta la actualidad.  Zaragoza, Institución Fernando lo Católico, 2012. [München CH Beck, 2003]

Rohbeck, Johannes, Filosofía de la Historia - Historicismo - Posthistorie. Una propuesta de síntesis. Granada, Universidad de Granada, 2004.

Roth, Paul A. "The Disappearance of the Empirical: Some Reflections donde Contemporary Culture Theory and Historiography." Journal of the philosophy of history 1, 2007, pp.271-292

Rüsen, Jörn, "Acercamientos teóricos a la comparación intercultural del pensamiento histórico". En S. Pappe, ed., La modernidad en el debate de la historiografía alemana. México, Universidad Autónoma Metropolitana, 2004, pp. 339-384.

Rüsen, Jörn, "La ciencia histórica como cultura histórica", en Palos, Joan Lluís; y Sanchez-Costa, Fernando, eds. A vueltas cono el pasado. Historias, memoria y vida. Barcelona, Publicaciones y Editions de la Universitat de Barcelona, pp.81-109

Rüsen, Jörn, ed. Western Historical Thinking. An intercultural debate. New York, Berghahn, 2002 [1999 ed. Alemania, introducción de Rüsen]

Rüsen, Jörn. Evidence and Meaning. A Theory of Historical Studies. NY, Berghahn, 2017 [Historik. Theorie der Geschichtswissenschaft. Köln: Böhlau 2013]

Simon, Zoltán B., History in times of unprecedented Change. A theory for the 21st Century. London, Bloomsbury, 2019.

Tamm, Marek; y Olivier, Laurent, eds., Rethinking historical time. New Approaches tono Presentism. London, Bloomsbury, 2019.

Topolski, Jerzy, "La verdad Posmoderna en la Historiografía", en DDAA, Pensar el Pasado. Santa Haz de Bogotá, Universidad Nacional de Colombia, Archivo General de la Nación, 1997, pp. 171-187.

Tozzi, Veronica; y Bentivoglio, Julio, eds., Hayden White: Cuarenta años de Metahistoria. Del pasado histórico al pasado practico. Buenos Aires, Prometeo, 2016.

Traverso, Enzo. El pasado, instrucciones de uso. Historia, memoria y política. Madrid, Marcial Pons, 2007.

White, Hayden. La ficción de la narrativa. Ensayos sobre historia, literatura y teoría (1957-2007). Buenos Aires, Eterna Cadencia, 2011. [Chicago, Johns Hopkins University, 2010. Opera minora de White: capítulo política de la historiografía]

 Unitat 2.

 Bédarida, F. Ed., El histoire te le métier de historian en France 1945-1995. Éditions de la Maison de Sciences de la Homme: Paris, 1995.

Bonnaud, R. Histoire te historiens depuis 68. Le triomphe te las impasses. Paris, Kime, 1997.

Bonnell, V. E. & Hunt, L.,eds. Beyond the Cultural Turn. New Directions in the Study of Society and Culture, University of California Press: Berkeley, 1999.

Budd, A. ed., The Moderno Historiography Reader. Western Sources. London, Routledge, 2009.

Burguière, A., La Escuela de los Annales. Una historia intelectual. 2009, Valencia: Universidad de Valencia [El École des Annales. Une histoire intellectuelle. 2006, Paris: Odile Jacob. 366.]

Cabrera, M. A. (2010). La investigación histórica y el concepto de cultura política. Culturas políticas: teoría e historia. M. Pérez Ledesma and M. Sierra. Zaragoza, Fernando el Católico: 19-85.

Carreras Ares, J.J., "El historicismo alemán", dentro DDAA Estudios sobre Historia de España. Homenaje a Manuel Tuñón de Lara. Volumen 2, 1981, Universidad Internacional Menéndez Pelayo: Madrid, 1981, pp. 627-642.

Caspistegui, F. J., "Political History in the XXth Century: from Ostracism tono Cultural Turn", en I. Olábarri y FJ Caspistegui, eds., The Strength of History at the Doors of the New Millennium. History and Other Social Sciences along XXth Century (1899-2002). VII International History Colloquium, Universidad de Navarra, EUNSA, 2005, pp.413-452.

Charle, C. (1995). Être historian en France: une nouvelle profession? El histoire te le métier de historian en France 1945-1995. F. Bédarida. Paris, Éditions de la Maison de Sciences de la Homme: 21-44.

Chartier, Roger, "El histoire aujourd'hoy: doutes défis, propositions", dentro de Carlos Barros, ed., Historia a Debate. Tomo I. Pasado y futuro. Santiago de Compostela, Historia a Debate, 1995, pp.119-130.

Davis, N. Z., Women and the World of the "Annales". History Workshop Journal, 1992. 33: p. 121-137.

De Giorgi, F., La storiografia di tendenza marxista e la storia locale in Italia nel dopoguerra. Cronache. 1989, Milano: Università Cattolica del Sacro Cuore. 180.

Delacroix, Ch.; Dosse, F.; & Garcia, P.; eds., Histoire te historiens en France depuis 1945. Paris, ADPF, 2003.

Devulder, C., El Histoire en Allemagne ave XIXé siècle. Verso une épistémologie del histoire. París: Méridiens Klincksieck. 1993

Eley, Geoff. "Marxist historiography", en S. Berger, H. Feldner y K. Passmore, eds. Writing History. Theory and Practice. London, Arnold, 2003, pp.63-82.

Escudier, Alexandre, "De sciences del État a la synthèse culturelle (1760-1922). Histoire universelle, philosophie del histoire te philosophie politique en Allemagne", en Alexandre Escudier & Laurent Martin, eds., Histoires universelles te philosophies del histoire, Paris, Sciences Po, 2015, pp. 79-97.

Fair-Schulz, Axel y Mario Kessler, eds. Eats German Historians since the Reunification. A disciplino trasnformed. New Yourk, SUNY Press, 2017.

Favilli, Paolo. Marxismo e storia. Saggio sull'innovazzione storiografica in Italia (1945-1970). Milano, Franco Angeli, 2006.

Gavroglu, K.; Christianiudis, J. & Nicolaidis, E., eds., Trends in the Historiography of Science,. Springer: Dordrecht. 1993.

Glickman, L.B., The Impact of the Culture Concept donde Social History, in A Companion tono American Cultural History, K. Halttunen, Editor. 2008, Blackwell: Afanan Oxford Victoria. p. 96-405.

Haupt, H.-G. and J. Kocka, eds. Comparative and Transnational History. Central European Approaches and New Perspectivas. 2009, Berghahn Books: New York Oxford. 302.

Hernández Sandoica, Elena y Alicia Langa, eds., Sobre la historia actual. Entre política y cultura, Madrid, Abada, 2005.

Hitzer, B. and T. Welskopp, Einleitung der Herausgeber: Die "Bielefelder Schule" der westdeutschen Sozialgeschichte. Karriere herramientas geplanten Paradigmas?, in Die Bielefelder Sozialgeschichte. Klassische Texte zu einem geschichtswissenschaftlichen Programm und seinen Kontroversen, B. Hitzer and T. Welskopp, Editores. 2010, Transcript Verlag: Bielefeld. p. 13-31.

Hobsbawm, E., Marxismo e historia social. 1983, Puebla: Universidad Autónoma de Puebla.

Hobsbawm, Eric. "Marxist Historiography today", en Wickham, Chris, ed. Marxist History-Writing for the Twenty frist Century. Oxford, Oxford University Press, 2007, 180-194.

Iggers, G. G. (2005). Lawrence Stone y "The Revival of Narrative". Historia de la Historiografía contemporánea (de 1968 a nuestros días). L. G. Morales Moreno. México, Instituto de Investigaciones: 208-242.

Iggers, G.G., La ciencia histórica en el siglo XX. Las tendencias acctuales. Una visión panorámica y crítica del debate internacional. Barcelona: Idea Books. 1998.

Iggers, G.G., Social History, the Social Sciences and Political Culture, 1890-1914. An International Perspective. Tel Aviver Jahrbuch für deutsche Geschichte, 1987. 16: p. 117-134.

Jenkins, K. & Munslow, A. eds. The Nature of History Reader. London, Routledge, 2004.

Jenkins, K. ed. The Posmoderno History. London, Routledge, 1997.

Kaye Harvey J. La educación del deseo. Los marxistas y la escritura de la historia (Madrid, Talasa, 2007.

Kean, H. & Martin, P., eds., The Public History Reader. London, Routledge, 2013.

Kocka, J. Historia social y conciencia histórica, Marcial Pons: Madrid, 2002.

Koselleck, R. (2004). historia/Historia. Valladolid, Trotta.

Koselleck, Reinhard, "Historia conceptual e historia social", dentro de Futuro Pasado. Para una semántica de los tiempor históricos, Barcelona, Paidós, 1993, pp.105-126. 22

Koslowski, P., ed. The Discovery of Historicity in German Idealism and Historism. Studies in Economic Ethics and Philosophy, ed. P. Koslowski. 2005, Springer: Ámsterdam. 296.

Kott, S., Las tendances de la histoire sociale allemande aujourd'hoy : entretien avec Ju¿rgen Kocka. Gene¿sus, 1990. 1: p. 144-148.

Kroll, Thomas. "Marxist historians, Communist Historical Culturas and Transnational Relations in Western Europe in the 1950s and 1960s" en Stefan Berger y Chr. Cornelissen, eds. Marxist Historical Culturas and Social Movements during the Cold War. London, Palgrave, 2019, 65-87.

Mastrogregori, M. (1998). Lo manuscrito interrumpido de Marc Bloch. Apología miedo la historia o Lo oficio de historiador. Mexico, Hondo de Cultura Económica.

Meinecke, F., El historicismo y su génesis. 1943, México: Hondo de Cultura Económica. 524.

Middell, Matthias, "Marx and Today's Global History", en B. Zachariah, L. Raphael & B. Bernet, eds., What's left of Marxism. Historiography and the Possibilities of Thinking with Marxian Themes and Concepts, Berin, De Gruyter/Oldenbourg, 2020, pp.291-307.

Middell, Matthias, "Marx and Today's Global History", en B. Zachariah, L. Raphael & B. Bernet, eds., What's left of Marxism. Historiography and the Possibilities of Thinking with Marxian Themes and Concepts, Berin, De Gruyter/Oldenbourg, 2020, pp.291-307. 17

Olábarri, Ignacio y Capístegui, Fco. J. (dir.), La nueva historia cultural: la influencia del postestructuralismo y el auge de la interdisciplinariedad. Hispania, 1997. 57(2): p. 845-846.

Palmer, B.D., La teoría crítica, el materialismo histórico y lo supuesto fin del marxismo: devuelvo a la miseria de la teoría. Historia Social, 1994. 18: p. 125-152. (00000373)

Pasamar, G. "La influencia de "Annales" en la historiografía española durante el franquismo: un esbozo de explicación" Historia social, 48, 2004, pp.149-172.

Paul, Herman, "The Spectre of Historicism: a discourse of fear", en Herman Paul & Adriaan van Veldhuizen, eds., Historicism. A travelling concept. London, Bloomsbury Academic, 2021, pp.121-139.

Paul, Herman, Hayden White and the Crisis of Historicism, in Re-Figuring Hayden White, F. Ankersmit, E. Doma¿ska, and H. Kellner, Editores. 2009, Stanford University Press: Stanford. p. 54-75.

Peiró, I. "Transiciones uno retornos, pérdidas y reencuentros (la historia de las emocionas después de la postmodernidad)" en M.A. Naval & Z. Carandell, eds. La transición sentimental: literatura y cultura en España desde los años 70. Madrid, Visor, 2016, pp.47-92.

Raphael, L., Trotzige Ablehnung, produktive Missverständinsse und verborgene Affinitäten. Westdeutsche Antworten auf die Herausforderungen der Annales Historiographie (1945-1960), in Geschichtswissenschaft um 1950, H. Duchhardt and G. May, Editores. 2002, Verlag Philipp von Zabern: Mainz. p. 65-80.

Raphael, L., Zwischen Wissenschaftlicher innovation und politischem engagement: neuerscheinungen zur Geschichte der frühen Annales-Schule. Francia, 1992. 19(3): p. 103-108.

Rémond, R., ed. Être historian aujourd'hoy,. Érès: Paris, 1988.

Ruiz Torres, P. "La controversia de los historiadoras sobre la memoria histórica en España", dentro del pasado en construcción. Revisionismos históricos en la historiografía contemporánea. C. Forcadell, I. Peiró Martín and M. Yusta Rodrigo. Zaragoza, Institución Fernando lo Católico, 2015, pp. 67-106.

Rüsen, J., Historik - Überlegungen zur metatheoretischen Selbsauslegung und Interpretation des historischen Denkens im Historismus (und ausserhalb), in Geschichtsdiskurs. Die Epoche der Historisierung, W. Küttler, J. Rüsen, and E. Schulin, Editores. 1997, Humanities Online: Frankfurt am Main. p. 80-99.

Rüsen, Jörn, "La ciencia histórica como cultura histórica", dentro de J.-L. Palos y F. Sánchez Costa, eds., A vueltas cono el pasado. Historia, memoria y vida. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013, pp.81-109.

Samuel, Raphael. "British Marxist Historians, 1880-1980", New Left Review, 120 (1980) 21-96.

Schöttler, P., Die »Annales«-Historiker und die deutsche Geschichtswissenschaft. 2015, Tübingen: Mohr Siebeck. 427.

Schwarz, Bill. "'The People in History': the Comunist Party Historians' Group, 1946-1956", en Richard Johnson et al., eds. Making historias. Studies in history and politics. Minneapolis, University of Minnesota Press, 1982, 44-95.

Serna, Justo & Pons, Anaclet. Microhistoria. Las narraciones de Carlo Ginzburg. Granada, Universidad de Granada, 2019.

Tamm, M. & Burke, P. Eds., Debating new Approaches tono History. London, Bloomsbury Academic, 2019.

Tendler, J., Opponents of the Annales School. Studies in Moderno History, ed. J.C.D. Clark. 2013, New York: Palgrave Macmillan.

The Oxford Handbook of Environmental History, A.C. Isenberg, Editor. 2014, Oxford University Press: Oxford.

Thompson, E. P., Miseria de la teoría, Barcelona, Crítica, 1978.

Tucker, A., Our Knowledge of the Past. A Philosophy of Historiography. Cambridge: Cambridge University Press. 2004.

van Veldhuizen, Adriaan, "Historicism's arrival in the United States: two routes from Germany", en Herman Paul & Adriaan van Veldhuizen, eds., Historicism. A travelling concept. London, Bloomsbury Academic, 2021, pp.97-118.

Vilar, Pierre, Historia "Marxista, historia en construcción", en Hacer la Historia. Volumen I: Nuevos Problemas. J. Le Goff. Barcelona, Laia, 1978, pp.179-220. (anotar genealogía del texto)

Vilar, Pierre. "Histoire marxiste, histoire en construction", en L. Le Goff y P. Nuera, eds., Faire el Histoire. I. Nouvelle problemas. Paris, Gallimard, 1974. (Annales 1/1973, pp.165-198)

88. Schieder and V. Sellin, Editores. Sozialgeschichte innerhalb der Geschichtswissenschaft. 1986, Vandenhoeck & Ruprecht: Göttingen. p. 67-88.

Wang, E. and G.G. Iggers, eds. Marxist Historiographies. A Global Perspective. 2016, Routledge: London New York. 263. (90007524)

Wang, Q. Edward & Iggers, G. G., eds., Turning Points in Historiography. A Cross Cultural Perspective. The University of Rochester Press, 2002.

Welskopp, T., El histoire sociale lleva XIXe sie¿cle: tendances te perspectivas. Le Mouvement social, 2002. 200: p. 153-162.

Whatmore, R.; & Young, B. Eds, A companion tono Intellectual History. Maiden, Willey, 2016.

Wickham, Chris, ed. Marxist History-Writing for the Twenty frist Century. Oxford, Oxford University Press, 2007.

Windschuttle, K. (2005). Una crítica al Giro Posmoderno en la historiografía occidental. Historia de la Historiografía contemporánea (de 1968 a nuestros días). L. G. Morales Moreno. México, Instituto de Investigaciones: 257-277.

Yun, Bartolomé, "Para una nueva historia global. Localismo, historia ttransnacional e historia global desde la perspectiva del historiador de la época moderna", en Historia global, historia transnacional e historia de los imperios, Zaragoza, Institución Fernando lo Católico, 2019, p.17-39.

Zazzara, Gilda. La storia a siniestra. Ricerca e impegno político dopo il fascismo. Roma, Laterza, 2011.

Unitat 3.

 Ankersmit, F., et al. "The Philosophy of History: An Agenda." Journal of the philosophy of history 1, 2007, pp. 1-9. (90003965):

Ankersmit, F.R., "A Dialogue with Jouni-Matti Kuukkanen", 2017, Journal of the Philosophy of History, 11, 1, pp.38-58.

Ankersmit, Frank, "Lo giro lingüístico: teoría literaria y teoría histórica", en Frank Ankersmit, Giro lingüístico, teoría literaria y teoría histórica, Buenos Aires, Prometeo, 2011, 49-106.

Baumgartner, Hans Michael, "Philosophy of History after the End of the Formative Substantial Philosophy of History: Remarks donde the Presente State of the Philosophy of History", en Peter Koslowski, ed., The Discovery of Historicity in German Idealism and Historism, Heidelberg, Springer, 2005, pp.149-171.

Bevernage, Bereber, "Narrating Pasts for Peace? A Critical Analysis of Some Reciente Initiatives of Historical Reconciliation through 'Historical Dialogo' and 'Shared Hsitory'", en Helgesson, Stefan y Jayne Svenungsson, eds., The Ethos of History, New York, Berghahn, 2018, pp.70-85.

Bondì, Davide, "Crisis dell'obiettività e frammentazione della storiografia. Noto sul dibattito anglo-americano (1999-2010)", Storiografia. Rivista annuale di storia, 16, 2012, pp. 211-232.

Bondì, Davide, ed., "Dosier. What philosophers of History can do with the self-images of the Historical Disciplino", Storia della Storiografia, 59-60, 2011, 150-223.

Bondì, Davide, ed., Teoría del pensiero storico. Milano, Unicopli, 2014.

Breisach, Ernst, Sobre el futuro de la historia. Lo desafío postmodernista y sus consecuencias. València, Publicaciones de la Universitat de València, 2009.

Domanska, Ewa, "Chris Lorenz Idea of Conceptual Inversion", Historein, 14/1, 2014, pp.93-94.

Domanska, Ewa, ed. Encounters. Philosophy of History after Postmodernism. Charlottesville-London, University Press of Virginia, 1998 [entrevistas a Rüsen, Megill y White, particularmente].

Doran, Robert, ed., Philosophy of History After Hayden White. London, Bloomsbury, 2013. (90009507)

Gumbrecht, Hans-Ulrich, Lento presento. Sintomatología del nuevo tiempo Histórico. Madrid, Escolar y Mayo, 2010.

Jansen, Harry, "Is there a future for the Philosophy of History and Historiograpghy", BMGN, Low Countries Historical Review, 127/4, 2012, pp.121-129.

Kleinberg, Ethan, "Due spettri tormentano la storia: la decostruzione e lo spirito di revisione", en Davide Bondì, ed., Teoría del pensiero storico. Milano, Unicopli, 2014, pp.277-319.

Kuukkanen, J.-M. "The Future of Philosophy of Historiography: Reviving o Reinventing?" en K. Brzechczyn, ed., Towards a Revival of Analytical Philosophy of History. Leiden & Boston, Brill Rodopi, 2018, pp. 73-94.

Kuukkanen, J.-M., ed. Philosophy of History. Twenty first Century Perspectivas. London, Bloomsbury, 2020.

Lorenz, Chris y Bereber Bevernage, "Dividir el tiempo, explorando las fronteras entre pasado, presento y futuro", en Chris Lorenz, Entre Filosofía e Historia, Vol. I. Exploraciones en filosofía de la historia, Buenos Aires, Prometeo, 2015, pp.25-280.

Lorenz, Chris, "¿Puede ser verdadera la historia? Acerca de las filosofías narrativas de la historia de Hayden White y Frank Ankersmit", en Chris Lorenz, Entre Filosofía e Historia, Vol. I. Exploraciones en filosofía de la historia, Buenos Aires, Prometeo, 2015, pp.143-178.

Megill, Allan, "What is Distinctive about Moderno Historiography?", en Q. E. F. Wang y Franz L. Fillafer, eds., The many hagas of Clio. Cross-cultural Approachesto Historiography. Essays in Honor of Georg G. Iggers. New York and Oxford, Berghahn: 28-41, 2007, (00000148):

Megill, Allan, Historical Knowledge, historical error. Chicago, University of Chicago Press, 2008.           

Paul, Herman, "Metahistory: notas towards a genealogy." Praticas da História, 1, 2015, pp.17-31. (30001754):

Paul, Herman, Hayden White. The Historical Imagination. London, Polity, 2011.

Paul, Herman, La llamada del pasado, clavas de la teoría de la historia, Zaragoza, Institución Fernando lo Católico, 2016.

Runia, Eelco y Marek Tamm, "The past is not a foregin country: a conversation", Rethinking History, 23/3, 2019, pp.1-29.

Rüsen, Jörn. Evidence and Meaning. A Theory of Historical Studies. NY, Berghahn, 2017 [Historik. Theorie der Geschichtswissenschaft. Köln: Böhlau 2013]

Simon, Zoltán B. y Marek Tamm, "Historical Futuras", History and Theory, 60/1, 2021.

Simon, Zoltán B., "Do theorists of History have a Theory of History? Reflections dónde a non Disciplino", História da Historiografía, 12, 29, 2019, pp.53-68.

Simon, Zoltán B., "Introduction: Assessing Narrativism", History and Theory, 54/2, 2015, pp.153-161.

Simon, Zoltán B., "Why the Anthopocene has no history: Facing the unprecedented", The Anthropocene Review, 4/3, 2017, pp.239-245.

Tamm, Marek y Z. B. Simon, "More-Than-Human History. Philosophy of History at the Time of the Anthropocene", en Kuukkanen, J.-M., ed. Philosophy of History. Twenty first Century Perspectivas. London, Bloomsbury, 2020, pp.198-215.

Tamm, Marek, "Beyond History and Memory: New Perspectivas in Memory Studies", History Compass, 117/6, pp.458-473.

Tamm, Marek, "Truth, Objectivity and Evidence in History Writing", JOurnal of the Philosophy of History, 8, 2014, pp.265-290.

Tozzi, Verónica. "Hayden White y una filosofía de la Historia literariamente informada." Ideas y Valoras 140, 2009, pp.73-98. (14000848):

Tucker, Aviezer, "Donde the 'strudel and apples' theory of historiography. A Reply tono Chris Lorenz", Historein, 14/1, 2014, pp.88-92.

Tucker, Aviezer, "Revisión historiográfica y revisionismo. Divergencias en la consideración de la evidencia", en C. Forcadell, I. Peiró Martín y M. Yusta Rodrigo, eds., El pasado en construcción. Revisionismos históricos en la historiografía contemporánea.. Zaragoza, Institución Fernando lo Católico, 2015, pp.29-46. [Historiographic Revision and Revisionism. The Evidential Difference. Past in the Making. Historical Revisionism in Central Europe after 1989. M. Kopecek. Budapest & New York, Central European University Press, 2008, 1-16] (08000993):

White, Hayden V. Ficción histórica, historia ficcional y realidad histórica. Buenos Aires, Prometeo, 2010. (14001572):

Zelenák, Eugen, "Who should characterize the nature of History? The wrong question", Storia della Storiografia, 50-60, 2011, pp.171-182.

• Metodologia

Repte 1: El primer repte, doncs, té per objectiu, més enllà de respondre afirmativament aquesta pregunta, mostrar com l'evolució de la teoria de la història implica també un compromís amb la innovació i la integració del diàleg generat a l'entorn de la disciplina. Perquè si bé tot diàleg és eminentment teòric, no totes les formes de diàleg se generen des de la teoria. L'esdevenir de la disciplina és marcat històricament per les transformacions socials (l'expansió o presa de consciència de capes socials, el creixement demogràfic), institucionals (canvis en el sistema educatiu o d'investigació d'un Estat o regió), polítiques (la formació de projectes supraestatals) i pràctiques (els canvis en la funció social del coneixement). I per bé que aquests canvis s'arrelen en el temps i en l'espai, les conseqüències observen formes i temps de desenvolupament marcadament diferents en els diversos àmbits d'influència cultural.

Aíxi, la prova d'avaluació corresponent a aquest repte permetrà assolir consciència de la unitat i diversitat dels apropaments teòrics a la història d'acord amb les tradicions nacionals. I ho farem a partir de l'anàlisi comparativa de les relacions entre la filosofia i la història en dos autors representatius del millor de dues tradicions nacionals, l'alemanya (Jörn Rüsen) i la francesa (de Certau), en un moment cabdal de l'evolució general cap a models de pensament globalitzants.

L'estudiant elaborarà un assaig sobre el tema plantejat d'entre 5 i 10 pàgines en cos 12 i interliniat 1'5.

Guia de lectura i redacció de l'activitat 1

1. Formació biogràfica i disciplinària de la cada un dels autors
   1. Conèixer qui són, on s'han format, quines són les seves principals aportacions en el temps [important prendre consciència del moment en què els textos van ser pensats, redactats, publicats i llegits] i quina la seva significació.
   2. Des de quina disciplina pensen i a quin públic es dirigieixen.
2. Anàlisi dels textos.
   1. Llegir els textos en profunditat.
   2. Analitzar cada un d'ells des del seu marc referencial, les tesis que defensen i les que discuteixen, el trajecte argumentatiu i el debat que generen.
3. Anàlisi comparativa de les circumstàncies contextuals de la formació del pensament que reflecteixen els dos textos i de les posicions que representen en el marc de l'esdevenir del pensament teòric (els altres ous del niu han de ser aquí de gran utilitat).
4. Conclusió personal
   1. Conclusió analítica: estructura del pensament, formes de representació, similituds i diferències.
   2. Conclusió personal: A la llum del que has llegit en els diferents ous del repte. Rellevància històrica dels autors i dels seus posicionament.

Repte 2

L'objectiu del segon repte és molt més senzill. Si el primer vol il·lustrar la innovació i el compromís teòric a través de la comparació evolutiva de dos historiadors provinents de dues tradicions diverses, el segon vol mostrar la integritat identitària de l'historiador que s'ha mantingut fidel a una tradició crítica ben radicada durant tot un segle i que ha viscut canvis i redreçaments rellevants de caire generacional.

En aquest sentit, la conferència "Historia cultural y crítica textual. Movilidad y materialidad de los textos" que Roger Chartier va dictar a la Universitat Oberta de Catalunya el proppassat mes de juny en el marc del seminari GlobaLS, ens servirà per observar la trajectòria teòrica de l'autor, de la disciplina i del corrent teòric en què s'insereix en els darrers 40 anys.

L'après en en el primer repte ha de ser aplicat al segon. L'especificitat que implica la 'lectura' d'una conferència no ha d'interferir en la comprensió del 'text' que representa.

D'aquesta manera, tant l'anàlisi de continguts com de la pervivència de les grans qüestions teòriques de la segona meitat del XX queden reflectides en la personalitat, el tarannà, la xerrada i les conclusions operatives del professor Chartier.

Suggerim aprofitar els recursos de l'aula, però si l'alumne/a mostràs interès en un major coneixement de l'esdevenir de l'escola d'Annales, podem proveir nous materials, tot començant per l'autohomentage que la revista va celebrar en ocasió del seu 75è aniversari.

 Guia de lectura i redacció de l'activitat 2

1. Formació biogràfica i disciplinària de Roger Chartier
   1. Conèixer qui és, com va formar-se, i quin paper representà en la renovació de l'escola des dels anys 1970 endavant.
   2. Des de quina disciplina ha produït i a quin públic s'ha dirigit. L'esdevenir de la història cultural a França en relació a Annales.
   3. Importància del debat amb Hayden White. Què separa White de Chartier o viceversa.
2. Anàlisi de la conferència.
   1. Visionar amb tranquil·litat, vàries vegades.
   2. Marc argumental, desenvolupament i conclusions.
3. Conclusió personal
   1. Conclusió analítica: estructura del pensament i evolució del platejament teòric en Roger Chartier.
   2. Conclusió personal: A la llum del que has llegit en els diferents ous del repte. Rellevància històrica de les seves idees.

Repte 3

Una de les categories/procès analítics clau per comprendre la configuració de totes les noves tendències en teoria de la història és l'anàlisi de les nostres relacions amb el passat.  Popularitazada, si així es pot dir tractant-se d'una qüestió de teoria de la història, per Hayden White, i assumida en l'anàlisi per tot un grapat d'altres autors, es va originar a l'entorn de la producció de Mark Day i de les reflexions de Paul A. Roth abans de convertir-se en tema de discussió.

En què consisteix el passat? Quants de passats conviuen al temps? Com ens dirigim a ell? Com el concebim? Quins efectes directes tenen els passats en la nostra deriva epistemològica i vital?

Aquesta darrera prova implica un exercici hermenèutic d'apropament a la categoria i a les conseqüències teòriques aplicables a cada una de les tendències tractades en el repte.

No pot ser més senzilla i més complexa a la vegada. Implicarà comprensió lectora, dedicació i maduresa analítica. Recomanam l'aplicació inicial d'una perspectiva pròpia de la història dels conceptes i després conjugar-la amb la història social del coneixement.

La part final, com sempre, correspon a la lectura personal i intransferible que posi en relació els tres reptes i mostri la capacitat de contextualitzar una teoria en el marc històric del desenvolupament de la doble disciplina: història i historiografia.

 Guia de lectura i redacció de l'activitat 2

1. Formació biogràfica i disciplinària de Herman Paul.
   1. Conèixer qui és, com va formar-se, i quin paper representà en la renovació de l'escola des dels anys 2000 endavant.
   2. Relació de Herman Paul amb els teòrics de la INTH.
   3. Importància dels debats de superació de l'obra d'Ankersmit i White.
2. Anàlisi de la categoria.
   1. Història del concepte. Mark Day i Paul A. Roth.
   2. Continguts formals de la categoria.
   3. Àmbit d'aplicació.
   4. Influència mútua amb les teories de l'antropocene, el posthumanisme i el passat pràctic.
3. Conclusió personal
   1. Conclusió analítica: quantes relacions possibles en el passat?
   2. Conclusió personal: A la llum del que has llegit en els diferents ous del repte. Rellevància històrica de les seves idees.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

Aquesta assignatura se supera mitjançant l'avaluació continuada. És requisit per a l'avaluació haver lliurat i haver superat almenys amb un 5 tots els lliuraments previstos en els tres reptes que conformen l'assignatura. La nota final s'obté a partir de les notes parcials de les diferents Proves d'Avaluació Continuada, d'acord amb els pesos de cada Repte.

 Criteris de valoració de les PAC

Les PAC seran avaluades segons els següents criteris:

1. Adequació de la resposta a l'enunciat
2. Comprensió i coneixement dels conceptes, teories i temàtiques treballades
3. Desenvolupament argumental i crític dels propis arguments
4. Estructura, organització, expressió i estil en els lliuraments
5. Presentació formal i de l'aparell crític

També es tindrà en compte la qualitat i originalitat de les intervencions al debat, així com el grau d'interacció amb les opinions dels companys durant el debat.

Plagi i còpia 

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

1. De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
2. De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

1. D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/com-evitar-el-plagi
2. D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.