| Història política: la promesa moderna | Codi: M5.067 Crèdits: 5 |
Competències:
CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judici.
CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
CE4 - Raonar i valorar críticament les implicacions històriques sobre societats concretes i sobre la condició humana en general de les diferents corrents ideològiques, morals, polítiques, econòmiques, científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.
Objectius:
- Identificar els fonaments del pensament liberal i la seva continuïtat amb la Il·lustració.
- Contrastar el discurs de defensa de la llibertat amb el seu impacte social real.
- Analitzar les característiques del projecte liberal i la seva aplicació en els països occidentals.
- Analitzar les arrels i els fonaments racionals / irracionals del comunisme i del feixisme en tant que projectes alternatius al liberalisme.
- Examinar de manera argumentada fins a quin punt, per la seva pròpia naturalesa, comunisme i feixisme eren compatibles amb els principis de la llibertat individual.
- Identificar les conseqüències més habituals de l'aplicació dels programes neoliberals sobre els drets humans, les llibertats individuals i el desenvolupament sostenible.
- Examinar continuïtats i ruptures entre el neoliberalisme i l'ètica del liberalisme clàssic.
Repte 1: La naturalesa del projecte liberal: lluita per la llibertat o justificació de l'egoisme?
El projecte liberal és un element constitutiu de la modernitat, en la mesura que la vincula a una ideologia de progrés i de llibertat. No obstant això, el mateix terme de "liberalisme" és polisèmic i ha estat sotmès a interpretacions contraposades.
Et proposem afrontar aquesta qüestió amb una reflexió fonamentada sobre els orígens i les característiques inicials del projecte liberal, així com sobre la seva aplicació al segle XIX. Serà important valorar la tensió entre el discurs d'emancipació personal i les disputes socials existents (i la discriminació de gènere) i, caldrà qüestionar-se fins a quin punt era útil per justificar els interessos de determinats grups.
Repte 2: Impugnacions al projecte liberal: feixisme i comunisme. Sacrificar la llibertat per aconseguir ordre i igualtat?
Davant dels efectes causats per la implantació de règims liberals, i dels malestars provocats tant per les desigualtats socials com per la nostàlgia / esperança d'un ordre alternatiu de caràcter autoritari, van aparèixer dos nous projectes que impugnaren els fonaments del projecte liberal: feixisme i comunisme. No obstant això, en ocasions totes dues alternatives han estat desqualificades conjuntament per pretendre construir una nova societat ideal a partir de lleis racionals, mentre que altres interpretacions han remarcat el component irracional que distingiria el feixisme respecte al comunisme (aquest darrer, hereu, com el liberalisme, de la il·lustració).
Et proposem treballar aquesta problemàtica tan complexa amb una anàlisi de les diferències substancials entre els dos moviments i una reflexió sobre la seva conflictiva relació amb el liberalisme.
Repte 3: Neoliberalisme: desplegament o traïció al projecte liberal? Defensa de la llibertat o atac al bé comú?
El neoliberalisme, tot i presentar-se com a continuador de l'herència liberal, en la seva aplicació tangible està tenint uns resultats que poden qüestionar la preservació real de la llibertat i de la igualtat. Fins i tot alguns autors el consideren com una simple estratègia per incrementar determinades situacions de privilegi, tot aprofitant el control de nuclis de poder, i per atacar els veritables principis de la competència i del lliure mercat.
Et proposem reflexionar sobre aquesta temàtica a partir d'un estudi de cas, de l'anàlisi i interpretació de les reformes neoliberals aplicades en un determinat país.
| Material | Suport |
Repte 1: La naturalesa del projecte liberal: lluita per la llibertat o justificació de l'egoisme?
Referències bàsiques:
- Eric Hobsbawm, La era de la revolución, 1789-1848, Crítica, Barcelona, 2003 (primera edició en castellà 1997).
"Cap 6. Las revoluciones”, pp. 116-137
"Cap 16. Conclusión: Hacia 1848”, pp. 300-311
- Rafael del Águila (ed.), Manual de Ciencia Política, Trotta, Madrid, 2003,
Fernando Vallespín, "El Estado liberal", pp. 53-80.
- Helena Rosenblatt, La historia olvidada del liberalismo. Desde la antigua Roma hasta el siglo XXI, 2000.
"Cap. 2: La Revolución Francesa y los orígenes del liberalismo, 1789-1830” pp. 45-78
"Cap. 3: “El liberalismo, la democracia y el surgimiento de la cuestión social, 1830-1948.”, pp. 79-108.
- Jürgen Osterhammel, La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX, Crítica, Barcelona, 2015.
“Cap 10. Revoluciones. De Filadelfia a San Petersburgo pasando por Nankín”, pp. 731-771.
Material complementari:
- Declaració d'Independència dels Estats Units, 1776
- Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, 1789
- Eusebio Fernández García, “La polémica Burke-Paine” en Francisco Javier Ansuátegui Roig, José Manuel Rodríguez Uribes, Gregorio Peces-Barba Martínez, Eusebio Fernández García (coord.), Historia de los derechos fundamentales, Vol. 2, Tomo 2, 1998, págs. 369-416
Repte 2: Impugnacions al projecte liberal: feixisme i comunisme. Sacrificar la llibertat per aconseguir ordre i igualtat?
Referències bàsiques:
- Mark Mazower, La Europa negra. Desde la Gran Guerra hasta la caída del comunismo, Ediciones B, 2001.
"El templo abandonado: auge y caída de la democracia", pp. 17-56.
- Rafael del Águila (ed), Manual de Ciencia Política, Trotta, 2003
(Carlos Taibo, “Rupturas y críticas al Estado liberal: socialismo, comunismo y fascismos”, pp. 81-106).
- J.S. McClelland, A History of Western Political Thought, Routledge, 1998.
Part VIII.- Reactions to liberalism 2: socialism (pp.543-614)
Part IX.- Reactions to liberalism 3: irrationalism and anti-rationalism (pp. 615-794)
- Emilio Gentile, Fascismo. Historia e interpretación, Alianza, 2004.
“La modernidad totalitaria”, pp. 275-314.
Repte 3: Neoliberalisme: desplegament o traïció al projecte liberal? Defensa de la llibertat o atac al bé comú?
Referències bàsiques:
- Eric Hobsbawm, Historia del siglo XX, Crítica, 1995.
"Los años dorados", pp. 260-289.
- Tony Judt, Postguerra. Una historia de Europa desde 1945, Taurus, 2010.
“Capítulo IX: El momento de la socialdemocracia”, pp. 527-545.
- Ian Kershaw, Ascenso y Crisis. Europa 1850-2017, un camino incierto, Crítica, Barcelona, 2019.
“Capítulo 7: El Giro”, pp. 291-339.
- David Harvey, Breve historia del Neoliberalismo, Akal, 2007.
“La libertad no es más que una palabra”, pp. 11-45
El Estado neoliberal”, pp. 73-96.
- Quinn Slobodian, Globalistas. El fin de los imperios y el nacimiento del neoliberalismo, Capitán Swing, 2021.
“Introducción”, pp. 13-50.
- Immanuel Wallerstein, Conocer el mundo, saber el mundo: el fin de lo aprendido, Siglo XXI, Madrid, 2001.
“Liberalismo y democracia, ¿hermanos enemigos?” pp. 100-119.
Material complementari:
- Timothy Garton Ash, “El futuro del liberalismo”, Letras libres, núm. 267, 2021.
- Helena Rosenblatt, La historia olvidada del liberalismo. Desde la antigua Roma hasta el siglo XXI, Crítica, Barcelona, 2020.
“Epílogo”, pp. 213-222.
- Joseph E. Stiglitz, El malestar de la globalización, Madrid, Taurus, 2002.
"Capítulo 1: La promesa de las instituciones globales", pp. 27-48
EINES
Les diferents eines de treball amb què comptem dins del Campus Virtual i que utilitzarem són:
A. Lectures de l'assignatura. Són la base fonamental per a l'assignatura. Cal llegir-les amb deteniment i de manera activa: subratllant, fent esquemes, preparant preguntes i comentaris, imaginant possibles relacions amb les proves d'avaluació continuada (PAC), contrastant-los amb altres lectures, experiències personals i notícies de premsa, etc.
B. Tauler, des del qual:
a. es distribuiran les informacions necessàries per al desenvolupament de l'assignatura.
b. es recordaran i comunicaran les activitats que caldrà realitzar per superar l'AC (a més de tenir la informació en el calendari de l'apartat PLANIFICACIÓ de l'aula).
c. es donaran altres indicacions oportunes que estimularan i orientaran la feina que s'haurà d'anar fent al llarg del semestre.
C. Fòrum. És l'espai on es podran enviar missatges, comentaris, etc., d'interès general. En aquest espai es pot demanar ajuda als altres companys i al consultor. Per això es demana que les consultes que no siguin molt personals es facin a través del fòrum.
D. Consultes dels estudiants al consultor. No hi ha límit. Es recomana que l'estudiant pregunti tot allò que no queda clar a mesura que es vagin treballant les lectures. No és bo deixar tots els dubtes per al final, ni tampoc avançar-se sobre temes encara no tractats. Cal esglaonar les consultes, intentar ser clars en les formulacions i evitar les reiteracions. Sempre que la resposta pugui ser d'interès general el consultor farà servir el tauler o el fòrum per divulgar-la.
E. Correcció dels exercicis. El consultor anirà corregint i orientant els exercicis. En el cas de les PAC, enviarà una correcció individualitzada.
Temporalització
Cada estudiant és lliure de distribuir-se el temps com més li convingui, en funció de la seva disponibilitat i/o ritme d'aprenentatge. Ara bé, és imprescindible que cada estudiant s'organitzi d'una manera idònia que li permeti llegir els materials de manera activa i preparar els exercicis amb prou antelació. És altament recomanable seguir la planificació establerta pel curs.
Observacions sobre l'accés, ús i participació al Campus Virtual
Es recorda que s'ha de fer un bon ús del Campus Virtual en tant que àmbit acadèmic amb el respecte mutu entre usuaris. Els usuaris del Campus Virtual i les seves eines han d'observar una actitud i un llenguatge respectuosos en les comunicacions amb els altres usuaris, tant en espais públics com privats, i a no transmetre o difondre opinions o continguts il·legals, difamatoris, ofensius o que atemptin contra els valors i la dignitat de les persones.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: AC