|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Aquesta assignatura explora la manera en què la cultura ha influït en la política, la societat i l’economia de l’Europa i la resta del món durant els segles XIX, XX i XXI. A partir de l’anomenat “gir cultural”, s’entén la cultura com a vertebradora, i no receptora, de les ideologies i imaginaris que han construït el món actual. S’analitzen diferents manifestacions culturals i artístiques, com ara el vestit, la poesia, la premsa il·lustrada, el folklore, la fotografia i la pintura popular. Així, l’assignatura s’entrecreua amb altres disciplines, com ara la cultura visual, la cultura material o l’estudi de les identitats nacionals. S’utilitzen com a eines teòriques la teoria crítica i les perspectives feminista i postcolonial, entre d’altres. Es presta una especial atenció a estudis de cas del context hispànic, sense oblidar la resta d’Europa i del món. | |||||
Dins de la matèria Història social i cultural, l’assignatura “Història de la cultura contemporània” pot analitzar-se a partir dels renaixement(s), refundacions i reinvencions de la tradició, però també d'innovacions i d'interaccions amb tercers. Els processos de transformació econòmica, política i social deslligats pel món modern van trastocar profundament el paper de la cultura, dels creadors i de les seves obres. Aquesta anàlisi es centra en moments de significativa fractura com la fi del segle XIX, el període d'entreguerres, les ones de descolonització i revolució social post-Segona Guerra Mundial. Per tant, l’assignatura dialoga estretament amb les altres assignatures de la matèria: Història social: geografia de l’humanitat; L’era de l’antropocé; Cultura, ciència i tecnologia. | |||||
Les competències associades a l’assignatura estan relacionades amb les tasques pròpies de professionals com historiadors, arxivistes i documentalistes, crítics cultural i crítics d’art, periodisme, comissariat d’exposicions. | |||||
Competències CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions –i els coneixements i raons últimes que les sustenten– a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats. CG1 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la història. CE5 – Enriquir la complexitat i comprensió del relat històric mitjançant la inclusió crítica de mirades no-occidentals en l'anàlisi dels reptes globals actuals.
|
|||||
1. Introducció a la història de la cultura. Bases teòriques i historiogràfiques de la disciplina En aquest primer repte s'ofereix una introducció a la Història de la cultura com a disciplina. L'estudiant es familiaritzarà amb els orígens historiogràfics de la disciplina i n'adquirirà les bases teòriques. L'objectiu és que l'estudiant prengui consciència del lloc de la història cultural en el desenvolupament de l'estudi de la història durant els segles XX i XXI, per tal que pugui aplicar aquesta perspectiva historiogràfica en les seves recerques futures. S'introdueixen, per tant, conceptes com el "gir cultural" en l'estudi de la història, i s'ofereix una perspectiva sobre l'evolució d'aquests estudis. En aquesta primera fase de treball l'estudiant llegirà de forma comparada i crítica dos articles que l'ajudaran a familiaritzar-se amb l'evolució de la història cultural com a disciplina. El primer text, de Peter Burke, ofereix una introducció al desenvolupament de l'aproximació cultural a la història durant el segle XX. Per la seva banda, l'article d'Elena Hernández Sandoica, 'El presente de la historia cultural', presenta els reptes de la disciplina en el món actual. Elena Hernández Sandoica. "El presente de la historia cultural". Cercles. Revista d'Història Cultura. Núm. 22, 2019. p 51-79 Peter Burke, 'La gran tradición', dins ¿Qué es la historia cultural?, Paidós, 2006, pp. 19-33 2. Història cultural i identitats nacionals. Tradicions inventades i comunitats imaginades, ruptures i continuïtats En aquest segon repte es presenten diverses maneres en què la perspectiva cultural ha influït en l'estudi de les identitats nacionals a Europa i a la resta del món. S'utilitzen dos textos clàssics: les aportacions sobre les "tradicions inventades" i les "comunitats imaginades" d'Eric Hobsbawm i Terence Ranger, d'una banda, i Benedict Anderson, de l'altra. A continuació s'ofereixen una sèrie de casos d'estudi; l'estudiant triarà en quin d'aquests exemples es vol fixar de forma especial. Anderson, Benedict. "Introducción". En: Anderson, Benedict. Comunidades Imaginadas: reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo. México: Fondo de Cultura Económica, 1993. p. 17-25 Hobsbawm, Eric J., Terence Ranger. "Introducción: la invención de la tradición". En: Hobsbawm, Eric J., Terence Ranger. La invención de la tradición. Barcelona: Crítica, 2002. p. 7-21 3. De la cultura visual a la cultura material. De l’espectador al consumidor. En aquest repte es tracta la manera en què l'anomenat "gir visual" ha influït, des dels anys 90 dels segle XX, en la historiografia del món contemporani. A partir d'aquest gir visual, s'han introduït en l'estudi de la Història perspectives pròpies de la cultura visual i la cultura material, és a dir, que prenen productes artístics i culturals com a punt de partida per a investigacions històriques. En aquest repte s'analitzen una sèrie d'estudis basats en fonts visuals i materials centrats en el món hispànic. Concretament, aquests estudis analitzen com la construcció de les figures de l'espectador i del consumidor a l'Espanya dels segles XIX i XX van influir en la configuració de subjectes polítics, econòmics i socials. Aquest repte s'articula a partir de l'anàlisi pràctica d'un conjunt d'imatges. Cada estudiant podrà escollir entre dos corpus visuals diferents. Cada corpus d'imatges està relacionat amb una lectura. Aquesta lectura és obligatòria, però només se n'ha de realitzar una, la que estigui relacionada amb el grup d'imatges escollit. La sèrie de gravats de la premsa il·lustrada catalana es relacionen amb un article de Jo Labanyi sobre la creació del concepte d'espectador-ciutadà a l'Espanya del segle XIX, i les imatges sobre el Poble Espanyol es connecten amb un text de Jordana Mendelson sobre el mateix tema. Labanyi, Jo. «Horror, Spectacle and Nation-formation: Historical Painting in Late-nineteenth-century Spain». En Visualizing Spanish Modernity, editat per S. Larson i E. Woods, 64-80. Oxford; New York: Berg, 2005. Mendelson, J., "El Pueblo Español", en Documentar España: los artistas, la cultura expositiva y la nación modena, 1929-1939 (Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2012). pàgines 39-78 4. Perspectives de gènere i postcolonials. Aproximacions crítiques al fet cultural. El darrer repte de l'assignatura presenta algunes aproximacions a la història de la cultura que prenen com a base les crítiques feminista i postcolonial, desenvolupades a partir dels anys 70 i 80 del segle XX, i que han arribat amb força, recentment, a la recerca en Història. Una de les contribucions més importants d'aquestes perspectives ha consistit en deconstruir els mecanismes a través dels quals s'ha construït el coneixement històric i cultural al llarg dels segles XIX i XX, tot assenyalant biaixos i proposant noves lectures que posen al centre els actors que, per qüestions de gènere o per la seva racialització, tradicionalment s'havien mantingut a la perifèria dels processos històrics. Concretament, s'analitzaran, com a casos d'estudi, dos articles que tracten de forma crítica la construcció del coneixement en els àmbits de la història de l'art i l'arqueologia. Com a darrera activitat de l'assignatura cal desenvolupar, de forma breu, un projecte de recerca que tingui en compte alguna de les dues perspectives crítiques tractades al repte. El tema tractat pot estar relacionat o no, a elecció de l'estudiant, amb les qüestions tractades als reptes anteriors. Nochlin, Linda. «¿Por qué no ha habido grandes mujeres artistas?» En Amazonas del arte nuevo, 283-89. Madrid: Fundación MAPFRE, 2008. Baird, J.A. «Photographing Dura-Europos, 1928-1937: An Archaeology of the Archive». American Journal of Archaeology 115, núm. 3 (2011): 427-46. |
|||||
|
|||||
Els recursos d’aprenentatge d’aquesta assignatura estan configurats a través de lectures especialitzades sobre els temes treballats a l’aula: capítols de llibre, llibres, articles científics, mòduls o guies textuals lliurades a l’aula o als recursos, material audiovisual, etc. També seran objecte d’estudi i anàlisi fonts escrites i imatges com mapes, films o vídeos, imatges, obres d’art o arquitectura, etc. Alguns materials de lectura i recursos poden estar en anglès.
|
|||||
- AA.VV. Amazonas del arte nuevo (Fundación MAPFRE, 2008) - Benedict Anderson, Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme (Afers, 2005) - Eric Hobsbawm i Terence Ranger (ed.), La invención de la tradición (Crítica, 2002) - S. Larson i E. Woods (ed.), Visualizing Spanish Modernity (Berg, 2005) - Jordana Mendelson, Documentar España: los artistas, la cultura expositiva y la nación modena, 1929-1939 (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2012) - Stéphane Michonneau i Xosé M. Núñez Seixas (ed.), Imaginarios y representaciones de España durante el franquismo(Casa de Velázquez, 2014)
|
|||||
Les activitats es desenvoluparan a través de casos d’estudi , la lectura dels recursos i la recerca de dades i informació necessàries per portar a terme l’anàlisi de les diverses produccions culturals i els assaigs o lliurables que comprenguin cada activitat d’avaluació. També poden establir-se debats a l’aula, comentaris i discussions sobre diversos materials com arxius, fotografies, obres d’art, etc, que recolzin o plantegin qüestions interessants vers les problemàtiques treballades a cada unitat temàtica.
|
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament. La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: AC |
|||||
Criteris de valoració de les PAC Les PAC seran avaluades segons els següents criteris: 1. Adequació Advertència sobre plagi i còpia El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
|