| Història social: geografia de la humanitat | Codi: M5.069 Crèdits: 5 |
S'aconsella cursar-la després d'haver cursat l'assignatura obligatòria "Història cultural i social".
No calen coneixements previs.
Objectius:
- Copsar les arrels històriques del canvi poblacional.
- Avaluar la interseccionalitat de la demografia amb el gènere, l'economia, la classe social, etc. tant en el passat com en el present.
- Comprendre la importància de la demografia en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible que preconitza l'agenda 2030 de Nacions Unides.
- Mesurar i/o analitzar variables demogràfiques a través de la utilització de dades primàries i visualitzar-les a través de representacions gràfiques.
Competències:
CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
CE1 - Identificar i reconèixer críticament els esdeveniments, marcs i perspectives teòrics i conceptuals, que ens ajudin a interpretar i comprendre els processos històrics regionals i globals més recents.
-
Creixement de la població i distribució geogràfica de la població mundial (1800 - actualitat).
Repte 1. Creixement històric de la població
-
Del descens de la mortalitat a l'envelliment de les poblacions.
Repte 2. L'evolució de la mortalitat infantil del passat al present
-
Del descens de la fecunditat a la revolució reproductiva.
Repte 3. Fecunditat i Covid-19: baby boom o baby bust?
-
Anada i tornada de les migracions
Repte 4. Vides migrants
| Material | Suport |
| Descens de la fecunditat i revolució reproductiva. Entrevista a Julio Pérez | Audiovisual |
| Entrevista Ronny Jean L. Lesthaeghe | Audiovisual |
| El paper de la nutrició en el descens de la mortalitat. Entrevista Massimo Levi | Audiovisual |
Repte 1. Creixement històric de la població
- Material docent de creació pròpia: Creixement de la població i distribució geogràfica de la població mundial (1800 - actualitat).
- Lectures complementàries:
1. 1 Distribució geogràfica del creixement
2019 Revision of World Population Prospects, Nacions Unides: https://population.un.org/wpp/
1.2 Limitacions en el creixement històric
- Wrigley, E. A. (1988). The limits to growth: Malthus and the classical economists. Population and Development Review, 14, 30-48.
- McNICOLL, G. (1998). Malthus for the twenty-first century. Population and development review, 309-316.
- Boserup, Ester. 1976. Environment, population, and technology in primitive Societies. Population and Development Review 2.1 (1976): 21-36.
- Collantes Gutiérrez, Fernando. "Robert Malthus: un economista político convertido en demógrafo por aclamación popular." Reis (2003): 149-173.
1.3 Explosió del creixement
- Malakoff, D. 2011. "Are more people necessarily the problem?" Science 333(6042): 544-546.
Repte 2. L'evolució de la mortalitat infantil del passat al present
- Material docent de creació pròpia: Del descens de la mortalitat a l'envelliment de les poblacions.
- Entrevista al Prof. Massimo Livi Bacci: El papel de la nutrición en el descenso de la mortalidad.
- Material docent de creació pròpia: Del descens de la mortalitat a l'envelliment de les poblacions.
- Lectures complementàries:
2.1: Transició Demogràfica:
- Gutmann, Myron P., and Emily Klancher Merchant. "25 Historical Demography." Handbook of Population. Springer, Cham, 2019. 669-695.
- Reher, David. "Back to the basics: mortality and fertility interactions during the demographic transition." Continuity and Change 14.1 (1999): 9-31.
2.2 Transició Epidemiològica:
- Omran, Abdel. 1971. The epidemiological transition: a theory of the epidemiology of population change. Milbank Memorial Fund Quarterly 69: 509-538.
2.3 Determinants del descens de la mortalitat [Debat]
- Thomas McKeown. 1976. The Modern Rise of Population. London: Academic Press. Chapters 3 & 5: pp. 44-72 & 91-109.
- Colgrove, James. 2002. "The McKeown Thesis: A Historical Controversy and Its Enduring Influence". American Journal of Public Health 92(5): 725-729.
- Bernard Harris & Jonas Helgertz (2019) Urban sanitation and the decline of mortality, The History of the Family, 24:2, 207-226.
2.4 Envelliment i longevitat
-Leeson, G. W. (2018). The growth, ageing and urbanisation of our world. Journal of Population Ageing, 11(2), 107-115.
- John Bongaarts. 2006. How long will we live? Population and Development Review 32(4): 605-628
- Grundy, E. M., & Murphy, M. (2017). Population ageing in Europe. Oxford Textbook of Geriatric Medicine, 11.
Repte 3. Fecunditat i Covid-19: baby boom o baby bust?
- Entrevista al Prof Ron Lesthaeghe: Fertility Decline & Second Demographic Transition
- Entrevista al Dr. Julio Pérez Díaz: Descenso de la fecundidad y Revolución Reproductiva.
- Material docent de creació pròpia: Del descens de la fecunditat a la revolució reproductiva.
- Lectures complementàries:
3.1 Fecunditat natural
- Henry, Louis. "Some data on natural fertility." Eugenics quarterly 8.2 (1961): 81-91.
3.2 Descens de la fecunditat
- S. Szreter (1993) "The idea of demographic transition and the study of fertility change: a critical intellectual history." PDR 19 (4):659-702.
3.2.1 Revolució reproductiva
- Julio Pérez Díaz: Síntesis de la teoria de la Revolución Reproductiva: https://apuntesdedemografia.com/2012/03/12/sintesis-de-la-teoria-de-la-revolucion-reproductiva/
- MacInnes, J., & Díaz, J. P. (2009). The reproductive revolution. The Sociological Review, 57(2), 262-284
3.3 La fecunditat actual: Baixa fecunditat o la fi del descens de la fecunditat?
- Balbo, N., F.C. Billari & M. Mills 2013. Fertility in advanced societies: A review of research. European Journal of Population, 29, 1-38.
- Mason, K. O. (2001). Gender and family systems in the fertility transition. In R. A. Bulatao and J. B. Casterline (Eds.), Global Fertility Transition, pp. 160-176. New York: Supplement to Population and Development Review, Vol. 27
- McDonald, P. (2000). Gender equity in theories of fertility transition. Population and Development Review 26 (3), 427-440
3.2.4 La fi del descens de la fecunditat
- Myrskylä, M., H.-P. Kohler, F.C. Billari, 2009, Advances in Development Reverse Fertility Decline, Nature, 460: 741-743
Repte 4. Vides migrants
- Material docent de creació pròpia: Anada i tornada de les migracions
- Lectures complementàries:
4.1 D'Europa a Amèrica (segles XIX - XX)
- Alonso, B. S. (2007). The other Europeans: immigration into Latin America and the international labour market (1870-1930). Revista de Historia Económica-Journal of Iberian and Latin American Economic History, 25(3), 395-426.
4.2 Migracions i gènere
- Willis, K., & Yeoh, B. (2000). Gender and migration. Edward Elgar Publishing.
4.3 Migracions del segle XX
- Lucassen, L., Lucassen, J., de Jong, R., & van de Water, M. (2014). Cross-cultural migration in Western Europe 1901-2000: A preliminary estimate. IISH Research Paper, 52.
4.4 Migracions del segle XXI
- Brown, S. K., & Bean, F. D. (2005). International migration. In Handbook of population (pp. 347-382). Springer, Boston, MA.
- Domingo, A., & Sabater, A. (2013). Crisis económica y emigración: la perspectiva demográfica. Anuario CIDOB de la Inmigración, 59-88.
Obres de referència:
- Lacomba, Josep, Historia de las migraciones internacionales. Historia, geografía análisis e interpretación. Madrid, Catarata, 2008, 253 pp.
- Livi-Bacci, Massimo. Historia mínima de la población mundial. Barcelona: Ariel, DL 1999., 2009.
- Sánchez Barricarte, Jesús. El crecimiento de la población mundial: implicaciones socioeconómicas, ecológicas y éticas (Valencia, Ed. Tirant lo Blanch, 2008).
- Bardet Jean-Pierre y Dupâquier Jacques: Historia de las poblaciones de Europa, II, La revolución demogràfica 1750 - 1914, Madrid, Síntesis, 2001.
L'estudiant disposa del mòdul UOC així com de diverses lectures que també apareixeran a l'espai de recursos de cadascuna de les activitats.
Espais de l'aula
L´aula virtual serà una eina fonamental vinculada a aquesta assignatura. Utilitzarem tres espais diferenciats.
- Tauler del professor/a: aquest espai servirà al professor proporcionar les informacions necessàries per al desenvolupament correcte de l'assignatura. Així mateix, es faran recordatoris de les dates principals del semestre i qualsevol informació que calgui traslladar al conjunt dels estudiants. Per tant, en aquest espai el professor compartirà informació d'interès per a tots els estudiants de l'aula.
- Debat: en aquesta àrea poden escriure tant els estudiants com el professor. Aquest espai, si escau, s'utilitzarà per articular els debats vinculats als reptes de l'assignatura. Per tant, es plantejaran qüestions de contingut (articles, preguntes generals o dubtes) que podran ser exposades tant per la professora com pels alumnes. Aquesta eina ha de servir per generar un espai de discussió on l'alumne pugui opinar i mostrar que ha reflexionat sobre les temàtiques tractades a classe.
- Fòrum: en aquest espai tant els estudiants com el professor podran enviar missatges amb preguntes, comentaris... És un espai de lliure ús, tant per demanar ajuda als companys com per compartir informacions que estiguin relacionades amb l'assignatura.
Comunicacions
Els estudiants es poden comunicar amb el professor tant als espais públics de l'aula com també mitjançant el correu personal. Es recomana que l'estudiant pregunti tot allò que no queda clar a mesura que es vagin estudiant i treballant els mòduls. No és bo deixar tots els dubtes per al final, ni tampoc avançar-se sobre temes encara no tractats. Cal escalonar les consultes, intentar ser clars a les formulacions i evitar les reiteracions. Sempre que la resposta pugui ser d'interès general, el consultor utilitzarà el tauler o el fòrum per divulgar-la.
Activitats
Les pautes per a la realització correcta de les activitats es facilitaran als estudiants en l'enunciat de cadascun dels reptes de l'assignatura. Així mateix, els reptes seran corregits de manera personalitzada i el consultor farà un retorn personalitzat a cada estudiant. En cas que calgui fer un comentari general sobre el Repte, es farà a través del tauler del professor/a.
Observacions sobre l'accés, ús i participació al campus virtual
Es recorda que cal fer un bon ús del Campus Virtual com a àmbit acadèmic amb un respecte mutu entre usuaris. Els usuaris del Campus Virtual i les seves eines es comprometen a observar una actitud i un llenguatge respectuosos en les comunicacions amb els altres usuaris, tant en espais públics com privats, ia no transmetre o difondre opinions o continguts il·legals, difamatoris, ofensius o que atemptin contra els valors i la dignitat de les persones.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'assignatura està pensada per ser cursada seguint el model d'Avaluació Continuada, fórmula que garanteix el correcte aprenentatge i l'assoliment tant de les competències, com els continguts i objectius. L'Avaluació Continuada (AC) consta de 4 Proves d'Avaluació Continuada (Repte-Niu) obligatòries.
Repte 1. Creixement històric de la població. El creixement de la població és i ha estat una de les preocupacions de científics, d'estats i organitzacions internacionals durant els darrers 250 anys, tant si el creixement era poc o molt, o ràpid o lent. De fet, França n'és el cas paradigmàtic ja que com a conseqüència del descens primerenc de la fecunditat i tot el context bèl·lic dels segles XVIII -XX, la por al declivi de la població es convertí en un tema central del debat nacional. També caldria destacar la política del fill únic de Xina que començà a 1979. Exemples recents d'aquests tipus de preocupacions són: la campanya que feu Nacions Unides quan la població mundial va arribar als 7 bilions a 2011 o l'actual Secretaría General para el Reto Demográfico del Govern d'Espanya que té cura, entre d'altres reptes, del despoblament rural. De fet, al llarg de la història o en el temps present existeixen més exemples d'aquest tipus de discursos o polítiques.
Repte 2.L'evolució de la mortalitat infantil del passat al present. La taxa de mortalitat infantil és un indicador molt preuat ja que a més de mesurar la intensitat de l'esdeveniment demogràfic és un dels exponent de l'estat de salut d'una població, o de la seva qualitat de vida, que alhora mostra el seu desenvolupament social econòmic i social. A finals del segle XIX països com Alemanya, Àustria o Espanya tenien taxes de mortalitat del 200 - 250 per mil nascuts - i fins i tot més altes-, Noruega o Suècia del 100 per mil. A 1950 les taxes estaven entre el 25 i el 50 per mil. Avui en dia la taxa a Europa està al volant del 3 per mil. En canvi, a països com Serra Lleona a 2019 era de 81 per mil; el Chad, 69; Afganistan 47. De fet, el quart objectiu del Desenvolupament del Mil·lenni que Nacions Unides presentà al 2000 es referia a la necessitat de reduir la mortalitat infantil. Aquests objectius foren substituís a 2015 pels Objectius de Desenvolupament Sostenible, coneguts com l'Agenda 2030, en els quals ja no es fa referència a la mortalitat a la infància.
Repte 3. Fecunditat i Covid-19: baby boom o baby bust? El baby boom més conegut és aquell que es va produir entre finals de la dècada dels anys 40 del segle XX i als anys 70 del mateix segle. Amb l'arribada de la COVID-19 i els confinaments domiciliaris alguns mitjans de comunicació vaticinaren un possible baby boom, en canvi, els experts no confirmen aquestes prediccions.
Repte 4. Vides migrades. L'Organizació Internacional per les Migracions (OIM) defineix que el terme migrant designa a tota persona que es trasllada fora del seu lloc de residència habitual, ja sigui dins d'un país o a través d'una frontera internacional, de manera temporal o permanent, i por diverses raons. En l'Informe sobre les Migracions en el Món de l'OIM de 2020 s'estimà que hi havia 763 milions de migrants interns i 281 milions de migrants internacionals. Això significa que 1 de cada 7 persones en el món és un migrant , la qual cosa implica que molts de nosaltres en algun moment de la nostra vida hem migrat o ho van fer els nostres pares, avis, algun parent, la nostra parella, algun amic, etc.
La nota final de l'AC es pondera a partir dels Reptes- Nius de la següent manera:
Repte-Niu 1: 25%
Repte-Niu 2: 25%
Repte-Niu 3: 25%
Repte-Niu 4: 25%
Criteris de valoració dels Reptes-Nius
Els Reptes-Nius seran avaluats segons els següents criteris:
Adequació de la resposta
Es valorarà el grau de resposta a la pregunta o a allò que demana l'enunciat; el grau d'utilització dels conceptes i termes principals; el grau de qüestionament productiu dels conceptes i termes principals.
Comprensió i coneixement
Es valorarà el grau de comprensió i coneixement del tema treballat i de la temàtica general de l'assignatura, inclosos els enfocaments teòrics i crítics rellevants; l'assimilació i integració de material addicional no tractat directament a l'assignatura.
Desenvolupament argumental i crític
Es valorarà el grau de coherència de la línia argumental sostinguda al llarg de tota l'activitat i recolzada en l'anàlisi; el grau d'integració de les citacions bibliogràfiques en la pròpia argumentació; el grau de capacitat per anar més enllà de les idees presentades en la bibliografia crítica; el grau d'originalitat i/o independència de pensament i de capacitat crítica.
Estructura i organització i aspectes formals.
Es valorarà el grau de coherència de l'estructura, el grau de domini de la llengua tant des del punt de vista gramatical com pel que fa a la coherència i la cohesió; el grau d'adequació al registre acadèmic; el grau d'ús de terminologia especialitzada. Així mateix, de la presentació formal es valoraran aspectes com ara cos i tipus de lletra, interlineat, pàgines numerades, bona distribució de paràgrafs, bon ús dels recursos gràfics (cursiva, negreta, cometes...), inclusió del nom de l'estudiant i de l'assignatura a la primera pàgina, títol de l'enunciat a l'encapçalament del treball. Això inclou una correcta presentació de l'aparell crític si s'escau.
Com lliurar els Reptes-Nius
- Heu de lliurar els Reptes-Nius en un arxiu adjunt, en format pdf, a la Bústia Lliurament de l'aula.
- Format del text: lletra Times New Roman de cos 11, interlineat d'1,5
- El nom del fitxer ha de constar de cognom, nom, Repte-Niu (número).
Es valoraran negativament els treballs que no compleixin els requeriments d'extensió, format del text, format del fitxer i nom del fitxer.
El feedback amb el professor s'estableix regularment a partir dels exercicis que serveixen de base per a l'avaluació continuada. Tant pel seu disseny com per la manera en què es corregeixen permeten la interrelació amb el consultor. Es tracta, doncs, d'un feedback majoritàriament formatiu.
D'altra banda, per a qualsevol altre aspecte que no estigui contemplat en el desenvolupament del curs, els alumnes poden posar-se en contacte amb el consultor per via del correu electrònic. El lapse de resposta és d'unes 48 hores aproximadament. Es recomana fer totes consultes que siguin necessàries per a garantir un correcte seguiment del curs. Per tant, en aquest sentit no hi ha límit i l'estudiant pot enviar tots els missatges que cregui necessaris. És recomanable no deixar tots els dubtes per la darrera setmana sinó anar-los formulant -bé en els espais públics, bé a través dels canals privats. En cas que la resposta pogués ser d'interès per a tot el grup, el consultor també traslladaria les consideracions a través del tauler o del fòrum.