| Entre imperis | Codi: M5.077 Crèdits: 5 |
Entre imperis planteja una aproximació a l'imperialisme, entès com un fenomen global que ha estat rellevant en totes les etapes de la història i en diferents geografies del món. L'assignatura parteix d'un plantejament que està a mig camí de la història política, la història econòmica i fins i tot la història intel·lectual, per oferir a l'estudiant les eines per comprendre els orígens, la importància, els mecanismes de funcionament i la diversitat dels imperis i l'imperialisme. Tot i l'anàlisi transversal --en l'espai i el temps-- de l'assignatura, el seu focus és el món contemporani, de manera que permeti apropar-se de manera cabal als debats sobre el paper de l'imperialisme en les construccions nacionals i en els processos de descolonització, entre d'altres fenòmens.
L'assignatura s'estructura a partir de 4 reptes:
1. Definicions al voltant de l'imperi: imperialisme, colònia, colonialisme.
La noció d'imperi forma part del vocabulari no especialitzat i l'usem en tot tipus de contextos, no només en el món acadèmic. Tanmateix, més enllà d'aproximacions intuïtives, poques vegades s'analitza què vol dir aquest terme i d'altres termes vinculats històricament a ell (imperialisme, colonialisme, colònia). Aquest repte proposa analitzar com es poden definir i entendre aquests conceptes i aplicar-los en l'anàlisi d'un imperi.
2. La cultura de l'imperi: bases intel·lectuals de l'imperialisme modern i contemporani.
Les aproximacions més habituals a l'imperialisme fan referència al poder de l'estat, l'expansió territorial, els interessos econòmics i comercials o el domini militar. Tanmateix, tan important com això és la maquinària ideològica en què tot això es basa i que ho justifica i legitima. Aquest repte proposa estudiar quines són les bases intel·lectuals de l'imperialisme, el seu origen i el seu paper en el seu desenvolupament històric.
3. Les dues cares de la moneda: projecte imperial i expansió econòmica.
Després d'analitzar les bases intel·lectuals que substancien la noció d'imperi i la seva expansió més enllà dels seus límits geogràfics, aquest repte proposa centrar l'atenció en el paper que l'economia i el comerç té en el projecte imperial. En últim terme, haurem de respondre la qüestió de fins a quin punt l'economia és l'element clau en l'expansió imperial.
4. L'imperialisme després de l'imperi: independència, descolonització i postcolonització.
Aquest bloc proposa fer una anàlisi crítica de les conseqüències de l'imperialisme en el món contemporani, després del final dels imperis. Es focalitzarà en com es van produir els procesos d'independència imperial, especialment en alguns casos del continent africà. Com es va produir la descolonització? Quins són els vincles entre l'antic imperi i les antigues colonies? La independència va implicar la descolonització?
Els recursos d'aprenentatge de cada repte es troben agrupats en la part inferior de cada un d'ells, jerarquitzats (els que tenen una imatge vinculada es consideren més essencials i per tant cal llegir-los abans que els que no en tenen) i tenen una breu descripció del seu contingut i el temps de dedicació mitjà (que a més de la lectura inclou el treball de subratllat, anotacions i realització d'esquemes bàsics).
El professorat donarà indicacions de l'ordre en què es recomanable llegir els diferents recursos de cada repte i sobre qüestions a tenir en compte en alguns casos.
Burton, Antoinette. Burdens of History: British Feminists, Indian women and Imperial Culture, 1865-1915 . University of California Press, 1994.
Cooper, Frederick. Colonialism in Question: Theory, Knowledge, History. Berkeley: University of California Press, 2005.
Cooper, Frederick. Historia de Africa desde 1940. El pasado del presente. Rialp, 2021
Davis, Mike. Los holocaustos de la Era Victoriana tardía: El Niño, las hambrunas y la formación del Tercer Mundo. Universitat de València, 2006
Headrick, Daniel R. Los instrumentos del imperio, tecnología e imperialismo europeo en el siglo XIX. Alianza editorial, 1989.
Ndlovu-Gatsheni, Sabelo J. Epistemic Freedom in Africa. Deprovincialization and Decolonization. Routledge, 2018.
Rothermund, Dietmar. The Routledge Companion to Decolonization. Routledge, 2006.
Per les característiques, marc de competències i continguts de l'assignatura, es proposa una feina d'anàlisi i reflexió sobre qüestions claus a partir de quatre reptes que plantegen als i les estudiants qüestions, temàtiques i reflexions que els han de guiar en el seu estudi de l'imperialisme, el colonialisme i la descolonització.
Els i les estudiants han de ser capaços de llegir críticament, interrelacionar i relacionar els recursos que es proporcionen a cada repte amb el propi plantejament del repte. Aquests recursos inclouen en la majoria de casos textos acadèmics que contextualitzen els temes que es treballen i materials audiovisuals de diverses tipologies. Cada recurs proporciona indicacions sobre la dedicació aproximada que representa el seu treball, perquè cadascú pugui organitzar la seva feina. A partir d'això, cal ser capaç de resoldre els reptes que l'assignatura planteja i, a través d'ells, assolir les competències i els resultats d'aprenentatge de cada repte.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
Estructura de l'avaluació
Aquesta assignatura es basa en l'Avaluació Continuada (AC) com a model únic d'avaluació. Això vol dir que no existeix cap prova final, ni Prova de Síntesi ni tampoc l'alternativa de l'Examen. Per tant, per superar l'assignatura és necessari i suficient superar l'AC.
L'AC s'estructura a partir de quatre reptes, tots ells obligatoris. Per poder superar l'AC cal haver realitzat les activitats proposades en cada un dels 4 reptes i aconseguir una nota mitjana mínima de C+ (5).
Les activitats o Proves d'Avaluació Continuada de cada repte es descriuen amb detall en l'apartat "Enunciat" de cada un d'ells. Tota la informació, incloent-hi les tasques concretes que cal realitzar, les lectures en què es basen, els criteris més formals de lliurament, etc. es poden trobar en aquell apartat.
Criteris de valoració de les PAC
Les PAC seran avaluades segons els següents criteris:
1. Adequació
Es valorarà el grau de resposta a la pregunta o a allò que demana l'enunciat; el grau d'utilització dels conceptes i termes principals; el grau de qüestionament productiu dels conceptes i termes principals.
2. Comprensió i coneixement
Es valorarà el grau de comprensió i coneixement del tema treballat i de la temàtica general de l'assignatura, inclosos els enfocaments teòrics i crítics rellevants; l'assimilació i integració de material addicional no tractat directament a l'assignatura.
3. Desenvolupament argumental i crític
Es valorarà el grau de coherència de la línia argumental sostinguda al llarg de tota l'activitat i recolzada en l'anàlisi; el grau d'integració de les citacions bibliogràfiques en la pròpia argumentació; el grau de capacitat per anar més enllà de les idees presentades en la bibliografia crítica; el grau d'originalitat i/o independència de pensament i de capacitat crítica.
4. Estructura i organització
Es valorarà el grau de coherència i elegància de l'estructura; la qualitat en l'organització del material.
5. Expressió i estil
Es valorarà el grau de domini de la llengua tant des del punt de vista gramatical com pel que fa a la coherència i la cohesió; el grau d'adequació al registre acadèmic; el grau d'ús de terminologia especialitzada.
6. Presentació de l'aparell crític
Es valorarà la presentació de notes i bibliografia d'acord amb uns criteris d'estil coherents i reconeguts en l'àmbit acadèmic.
7. Presentació formal
Es valorarà la presentació formal en aspectes com ara: cos i tipus de lletra, interlineat, pàgines numerades, bona distribució de paràgrafs, bon ús dels recursos gràfics (cursiva, negreta, cometes...), inclusió del nom de l'estudiant i de l'assignatura a la primera pàgina, títol de l'enunciat a l'encapçalament del treball.
Advertència sobre plagi i còpia
El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
- De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies.
- De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
- D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: https://biblioteca.uoc.edu/ca/biblioguies/biblioguia/Plagi-academic/?tab=1
- D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.
Aquesta assignatura no té avaluació final. La qualificació final de l'assignatura s'obté de la nota final de l'Avaluació Continuada.
El professorat de l'assignatura donarà retorn tant grupal com individualitzat i personalitzat de les tasques lliurades. S'espera que els i les estudiants incorporin aquest retorn al seu procés d'aprenentatge i el tinguin en compte a l'hora de realitzar les tasques posteriors.