| L'era de l'antropocè | Codi: M5.078 Crèdits: 5 |
L'Antropocè es defineix com una nova era geològica conseqüència de la (nociva) activitat humana, marcada pels seus residus, que per a alguns autors s'iniciaria a finals de segle XVIII amb l'anomenada revolució industrial, encara que altres apuntarien l'origen de l'agricultura com a punt clau. D'aquesta manera, la relació de l'ésser humà amb la natura es transformaria radicalment sobretot a partir de les innovacions cientificotècniques dels segles XVIII - XIX i de l'àmplia utilització dels recursos fòssils.
Aquest concepte no es va popularitzar fins a principis de segle XXI i encara és una categoria en construcció motivant recerca innovadora des de la Geologia, Biologia, Antropologia, Sociologia i per descomptat des de la Història, entre altres disciplines. D'aquesta manera, l'assignatura busca oferir una visió a llarg termini del procés d'humanització del paisatge i de l'entorn que s'ha accelerat en els últims segles, a través de fenòmens de gran impacte com les migracions, l'ocupació de tots els hàbitats o les problemàtiques més recents de caràcter demogràfic. A més, l'actual emergència climàtica ha obert el debat sobre l'empremta de la humanitat al nostre planeta, les conseqüències de la substitució de l'economia circular amb una societat pràcticament d'autoconsum per una economia lineal amb una societat de consum, i la plausibilitat d'alternatives basades en el decreixement o el salt tecnològic.
No calen coneixements previs.
Objectius
- Reconéixer conceptes bàsics del funcionament dels sistemes naturals
- Identificar els elements i els debats claus en la definició del concepte d'Antropocè
- Demostrar comprensió sobre els processos de llarg termini en el canvi de les relacions entre societat i naturalesa
- Identificar els principals reptes socioecològics a què s'enfronten les comunitats humanes del present
Competències
1. El debat sobre el concepte de l'Antropocè.
2. Transició energètica, electrificació i gènere.
3. Limpacte ambiental de lagricultura.
4. Desigualtat en el consum de materials.
| Material | Suport |
Bibliografia destacada:
- Ellis, E. C., & Ellis, E. C. (2018). Anthropocene: a very short introduction (Vol. 558). Oxford University Press.
- Smil, V. (2013). Harvesting the biosphere: How much we have taken from nature. Cambridge (Ma): The MIT Press. pp. 151-252
- Wrigley, E. A. (2010). Energy and the English Industrial Revolution. Cambridge Books.
- McNeill, J. R. (2016). The great acceleration. Harvard University Press.
- Dryzek, J. S., & Pickering, J. (2019). The politics of the Anthropocene. Oxford University Press.
- Kander, A., Malanima, P., & Warde, P. (2014). Power to the people: energy in Europe over the last five centuries. Princeton University Press.
- Smil, V. (2018). Energy and civilization: a history. MIT Press.
- Davies, J. (2016). The birth of the Anthropocene. University of California Press.
- Moore, J. W. (Ed.). (2016). Anthropocene or Capitalocene? Nature, history, and the crisis of capitalism. Pm Press.
L'estudiant disposa del mòdul UOC així com de diverses lectures que també apareixeran a l'espai de recursos de cadascuna de les activitats.
Espais de l'aula
L´aula virtual serà una eina fonamental vinculada a aquesta assignatura. Utilitzarem tres espais diferenciats.
- Tauler del professor/a: aquest espai servirà al professor proporcionar les informacions necessàries per al desenvolupament correcte de l'assignatura. Així mateix, es faran recordatoris de les dates principals del semestre i qualsevol informació que calgui traslladar al conjunt dels estudiants. Per tant, en aquest espai el professor compartirà informació d'interès per a tots els estudiants de l'aula.
- Debat: en aquesta àrea poden escriure tant els estudiants com el professor. Aquest espai, si escau, s'utilitzarà per articular els debats vinculats als reptes de l'assignatura. Per tant, es plantejaran qüestions de contingut (articles, preguntes generals o dubtes) que podran ser exposades tant per la professora com pels alumnes. Aquesta eina ha de servir per generar un espai de discussió on l'alumne pugui opinar i mostrar que ha reflexionat sobre les temàtiques tractades a classe.
- Fòrum: en aquest espai tant els estudiants com el professor podran enviar missatges amb preguntes, comentaris... És un espai de lliure ús, tant per demanar ajuda als companys com per compartir informacions que estiguin relacionades amb l'assignatura.
Comunicacions
Els estudiants es poden comunicar amb el professor tant als espais públics de l'aula com també mitjançant el correu personal. Es recomana que l'estudiant pregunti tot allò que no queda clar a mesura que es vagin estudiant i treballant els mòduls. No és bo deixar tots els dubtes per al final, ni tampoc avançar-se sobre temes encara no tractats. Cal escalonar les consultes, intentar ser clars a les formulacions i evitar les reiteracions. Sempre que la resposta pugui ser d'interès general, el consultor utilitzarà el tauler o el fòrum per divulgar-la.
Activitats
Les pautes per a la realització correcta de les activitats es facilitaran als estudiants en l'enunciat de cadascun dels reptes de l'assignatura. Així mateix, els reptes seran corregits de manera personalitzada i el consultor farà un retorn personalitzat a cada estudiant. En cas que calgui fer un comentari general sobre el Repte, es farà a través del tauler del professor/a.
Observacions sobre l'accés, ús i participació al campus virtual
Es recorda que cal fer un bon ús del Campus Virtual com a àmbit acadèmic amb un respecte mutu entre usuaris. Els usuaris del Campus Virtual i les seves eines es comprometen a observar una actitud i un llenguatge respectuosos en les comunicacions amb els altres usuaris, tant en espais públics com privats, ia no transmetre o difondre opinions o continguts il·legals, difamatoris, ofensius o que atemptin contra els valors i la dignitat de les persones.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'assignatura està pensada per ser cursada seguint l'avaluació continuada, fórmula que garanteix el correcte aprenentatge i l'assoliment tant de les competències, com els continguts i els objectius. L'avaluació continuada (EC) consta de 4 proves d'avaluació continuada (reptes) obligatòries.
Repte 1. El debat sobre l'Antropocè. El concepte d'Antropocè ha estat encunyat per referir-se a l'impacte humà a escala geològica sobre la superfície terrestre, l'atmosfera, els ecosistemes aquàtics i els cicles de nutrients. En aquesta interacció entre societat i naturalesa s'han produït processos adaptatius amb èxit que han permès l'èxit de les comunitats humanes i d'altres espècies. Actualment, la dependència creixent de combustibles fòssils i l'acceleració en el ritme de consum d'aliments, energia i materials han desencadenat en una crisi climàtica i ecològica global. La comprensió d'aquest concepte, les seves limitacions i crítiques constitueixen un primer pas per endinsar-se en l'avaluació dels canvis a llarg termini d'aquestes relacions entre societat i naturalesa.
Repte 2. Transició energètica, electrificació i gènere. El pas de les societats de base orgànica a inorgànica va suposar laugment de la disponibilitat denergia primària provinent de fonts de combustibles fòssils. Encara que les fonts fòssils no es van fer servir com a font d'energia de manera sistemàtica fins a l'expansió dels avenços tecnològics de la Revolució Industrial (segona meitat del segle XVIII a Anglaterra), el procés de transició energètica vindria més tard amb la difusió de les innovacions tecnològiques de la Segona Revolució Industrial al consum domèstic.
Repte 3. L'impacte ambiental de l'agricultura. L'agricultura contribueix amb un terç de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i els canvis en els usos del sòl associats als processos d'expansió agrària i desforestació amb un 23%. Tanmateix, la intensificació i l'extensificació de l'agricultura des de la dècada dels anys 1980 ha estat un fenomen molt més apressat als països en desenvolupament que als països desenvolupats. Aquest procés ha estat vinculat al desenvolupament del comerç internacional d'aliments durant la Segona Globalització (c. 1980) i el conseqüent desacoblament entre consum i producció. D'aquesta manera, els països del Nord Global han desplaçat part dels impactes ambientals de la seva producció agropecuària a països de menor ingrés que es van especialitzar en la producció de soja-pinsos, carn, fruites tropicals i verdures fresques.
Comprendre els efectes d'aquest procés d'aquests països és fonamental en la lluita contra el canvi climàtic i la crisi ecològica, i als països del Sud Global tenen els principals reservoris de biodiversitat i boscos del planeta.
Repte 4. Desigualtat en el consum de materials. L'augment del consum d'energia i els materials de les societats actuals ha erosionat els ecosistemes a escala global. La comptabilitat de fluxos de materials utilitza l'extracció (DE) i el consum domèstic (DMC) com a indicadors que permeten aproximar aquesta pressió a escala nacional i divideix els materials en 4 grans categories: biomassa, minerals ferrosos, minerals no ferrosos (de construcció ) i combustibles fòssils. Juntament amb el PBI i la població (Pop.) aquests indicadors permeten conèixer de manera comparativa els processos de desacoblament (o augment de l'eficiència en l'ús de recursos naturals) de les economies (PIB/DMC) i l'evolució del benestar material de la població (DMC/Pop.). Aquesta anàlisi evidencia les desigualtats entre els nivells de consum del Nord i el Sud Global i permet comprendre les bases materials dels reclams per la justícia ambiental i l'esclat dels conflictes ambientals a nivell mundial.
La nota final de la CC es pondera a partir dels Reptes de la manera següent:
Repte 1: 25%
Repte 2: 25%
Repte 3: 25%
Repte 4: 25%
Perquè l'AC sigui vàlida, hauran d'haver lliurat les 4 activitats esmentades, que s'aniran facilitant a l'estudiant d'acord amb el calendari establert a l'aula. En cas que no es faci alguna daquestes activitats, lavaluació continuada no serà vàlida i no se superarà lassignatura.
Criteris de valoració de les PCC
Els reptes seran avaluats segons els criteris següents:
Adequació de la resposta
Es valorarà el grau de resposta a la pregunta o allò que demana l'enunciat; el grau d'utilització dels conceptes i els termes principals; el grau de qüestionament productiu dels conceptes i termes principals.
Comprensió i coneixement
Es valorarà el grau de comprensió i coneixement del tema treballat i de la temàtica general de lassignatura, inclosos els enfocaments teòrics i crítics rellevants; l'assimilació i la integració de material addicional no tractat directament a l'assignatura.
Desenvolupament argumental i crític
Es valorarà el grau de coherència de la línia argumental sostinguda al llarg de tota lactivitat i recolzada en lanàlisi; el grau d'integració de les cites bibliogràfiques a la pròpia argumentació; el grau de capacitat per anar més enllà de les idees presentades a la bibliografia crítica; el grau d'originalitat i/o independència de pensament i de capacitat crítica.
Estructura i organització i aspectes formals. Es valorarà el grau de coherència de lestructura, el grau de domini de la llengua tant des del punt de vista gramatical com quant a la coherència i la cohesió; el grau dadequació al registre acadèmic; el grau dús de terminologia especialitzada. Així mateix, la presentació formal es valoraran aspectes com a cos i tipus de lletra, interlineat, pàgines numerades, bona distribució de paràgrafs, bon ús dels recursos gràfics (cursiva, negreta, cometes...), inclusió del nom de l'estudiant i de la assignatura a la primera pàgina, títol de l'enunciat a l'encapçalament del treball. Això inclou una correcta presentació de laparell crític si escau.
Com lliurar els Reptes
- Heu de lliurar els reptes en un fitxer adjunt, en format pdf, a la Bústia Lliurament de l'aula.
- Format de text: lletra Times New Roman, de cos 11, interlineat de 1,5.
- El nom del fitxer ha de constar de cognom, nom, repte (número).
Es valoraran negativament els treballs que no compleixin els requeriments dextensió, format del text, format darxiu i nom de larxiu.
El feedback amb el professor estableix regularment a partir dels exercicis que serveixen de base per a lavaluació continuada. Tant pel seu disseny com per la manera com es corregeixen, permeten la interrelació amb el consultor. És, doncs, un feedback majoritàriament formatiu. D'altra banda, per a qualsevol altre aspecte que no estigui contemplat al desenvolupament del curs, els alumnes poden posar-se en contacte amb el consultor per via del correu electrònic. El lapse de resposta és de 48 hores aproximadament. Es recomana fer totes les consultes que siguin necessàries per garantir un seguiment correcte del curs. Per tant, en aquest sentit no hi ha límit i l'estudiant pot enviar tots els missatges que cregui necessaris. És recomanable no deixar tots els dubtes per l'última setmana sinó anar-los formulant -bé als espais públics, bé a través dels canals privats. En cas que la resposta pogués ser interessant per a tot el grup, el consultor també traslladaria les consideracions a través del tauler o del fòrum.