| Anàlisi de polítiques exteriors | Codi: 20.407 : 6 |
L'assignatura Anàlisi de Polítiques Exteriors pretén dotar els estudiants del Grau de Relacions Internacionals de les eines teòriques, conceptuals i analítiques necessàries per comprendre la política exterior de qualsevol actor de les Relacions Internacionals, i especialment la dels Estats.
En primer lloc, analitzarem l'evolució l'Anàlisi de la Política Exterior (APE) com a subdisciplina, les diferents escoles i cosmovisions que ajuden a entendre la complexitat de la política exterior de qualsevol Estat.
Seguidament, partirem de la base que hem d'entendre la política exterior com qualsevol altra política pública, i per tant, ens centrarem en el procés de presa de decisions i en identificar aquells factors interns i externs que la influeixen. Ara bé, en aquest estudi és necessari entendre que la política exterior és el resultat d'una sèrie d'actors, donades unes estructures, i atesos uns processos d'interacció entre el nivell domèstic i l'internacional, allò que alguns teòrics han definit com l'àmbit intermèstic. Dit d'una altra forma, la política exterior és un complex procés en el qual hi intervenen nombrosos actors i estructures domèstics i internacionals que acaben tenint un impacte directe en el procés de decisió dels estats.
A continuació, ens centrarem a estudiar la política exterior com una política pública i el seu procés de creació o bé com el resultat de l'acció d'un govern.
En la següent part del curs, centrarem el focus d'atenció als actors no estatals que intervenen en la formulació de la política exterior: els actors no governamentals -grups de poder, lobbies, etc.-, subestatals -l'anomenada paradiplomàcia- i l'opinió pública.
Més endavant, tractarem d'aplicar part d'aquestes discussions teòriques i analítiques a casos particulars. En aquest estudi pràctic analitzarem a fons la política exterior dels Estats Units, del Japó i de la Xina. Aprofitant que aquests tres casos d'estudi han estat ja abordats en altres assignatures, en aquest curs mirarem d'escodrinyar la política exterior d'una superpotència, d'un país en ascens, i d'una potència en declivi.
En la darrera part del curs, com a part d'aquest procés de comprensió del funcionament de les polítiques exteriors, identificarem 2 models analítics que ajuden a entendre el comportament dels estats: el model racional, el burocràtic, l'individual o psicològic, i el societal o cultural. Lluny d'atribuir a un o altre model la validesa de les seves premisses, tractarem d'entendre que en els processos de presa de decisió hi intervenen factors racionals, d'organització, psicològics, ideològics i culturals.
Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura, junt amb la resta d'assignatures del grau, habiliten els/les estudiants per a diverses sortides professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:
- Càrrecs i funcions de l'administració pública, a tots els nivells;
- Assessorament a partits polítics sobre qüestions vinculades amb les relacions internacionals
- Funcionaris i altres posicions de caràcter tècnic en les organitzacions internacionals;
- En el sector de les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre;
- En el sector empresarial, en els departaments encarregats de les qüestions internacionals
- Les consultories sobre temes de relacions internacionals
No requereix coneixements previs, però sí que resulta del tot recomanable haver cursat l'assignatura d'Introducció a les Relacions Internacionals del primer curs, i Teoria de les Relacions Internacionals, del segon curs. Tanmateix és necessari tenir un nivell de comprensió lectora en anglès per seguir aquelles lectures que siguin en aquest idioma.
Aquesta assignatura de Relacions Internacionals requereix que els/les estudiants estiguin al dia en quant a l'actualitat internacional. Per complir amb aquest requisit, se'ls demana que facin un seguiment de la informació que es publica en diferents mitjans de comunicació, premsa escrita, setmanaris i xarxes socials.
Es s suggereix que l'alumnat utilitzi alguns mitjans de comunicació com L'Ara, L'Avui/El Punt, El País, Le Monde, Financial Times, Global Times, NHK, Deutsche Welle, France 24, Russia Today, CNN o The Economist. L'objectiu és que els/les estudiants tinguin una visió global dels esdeveniments i temes rellevants en l'àmbit de les relacions internacionals.
A més, s'espera que l'alumnat pugui relacionar l'actualitat internacional amb els temes tractats en l'assignatura. D'aquesta manera, podran comprendre millor com els esdeveniments internacionals tenen un impacte en les relacions internacionals i com les teories i conceptes de l'assignatura s'apliquen en la realitat.
Objectius i resultats d'aprenentatge:
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Aplicar raonadament diferents teories polítiques contemporànies a fenòmens relacionats amb la política exterior.
- Conèixer el comportament d'actors estatals en els principals temes i problemes relacionats amb la política exterior.
- Analitzar i valorar processos de presa de decisió en matèria de política exterior, amb l'ajuda de diferents eines analítiques.
- Elaborar i planificar recerques o informes analítics. - Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Utilitzar les principals tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Comprendre les transformacions més rellevants en les diferents dimensions de la política exterior, específicament en la diplomàcia contemporània.
- Identificar el marc conceptual de les eines teòriques i instruments que permeten analitzar i explicar els diversos factors, actors i contextos de les polítiques exteriors.
- Comprendre el complex sistema internacional en el qual es dissenyen i implementen les polítiques exteriors
Competències:
CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
CE5.- Analitzar i relacionar diferents polítiques adoptades pels actors del sistema internacional, especialment en matèria de política exterior, seguretat i cooperació al desenvolupament.
CT4.- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional
Els continguts d'aquest curs s'articulen al voltant de 6 unitats que conformen el total de l'assignatura i que serveixen a més de guia per als materials de l'assignatura.
Unitat 1: L'anàlisi de les polítiques exteriors i l'evolució com a disciplina acadèmica
1.1 Orígens i evolució de la subàrea de l'APE
1.2 L'irresoluble problema entre l'agència i l'estructura a l'APE
Unitat 2: Els nivells d'anàlisi de la política exterior: l'individual, el nacional i el sistèmic
2.1 El nivell individual
2.2 El nivell nacional
2.3 El nivell sistèmic
Unitat 3: L'estudi de les polítiques exteriors com a polítiques públiques
3.1 El concepte de sistema polític d'Easton i l'estudi de la política exterior
3.2 La política exterior com a política pública
3.3 El cicle de la formulació d'una política exterior
Unitat 4: La política exterior és cosa només d'Estats?
4.1 L'impacte de l'opinió pública i els mitjans de comunicació en la formulació de les polítiques exteriors
Unitat 5: Estudis de cas: Existeixen patrons de comportament comuns en les polítiques exteriors dels Estats?
5.1 Estudi de cas: Política Exterior dels Estats Units
5.2 Estudi de cas: Política Exterior de la Xina
5.3 Estudi de cas: Política Exterior del Japó
Unitat 6: Són millor les guineus o els eriçons?
6.1 El model racional
6.2 El model individual o psicològic
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|