| Geopolítica | Codi: 20.468 Crèdits: 6 |
L'assignatura de Geopolítica del grau de Relacions Internacionals (RRII) té com a principal objectiu ajudar a entendre un dels termes més emprats en la disciplina de les RRII i, a l'hora, dels més desconeguts. Durant l'assignatura es desenvolupa una part terminològica, on s'estudien conceptes claus com geografia, geografia física i humana, geografia política, geopolítica, geoestratègia, geoeconomia i geodeterminisme. També es desenvolupa una part més analítica, on s'explica com conceptes geogràfics essencials com el lloc, l'espai, l'escala, la regió o el territori impacten a la política mundial i, alhora, les interaccions entre els actors de la política mundial modulen la concepció fenòmens geogràfics.
La primera part de l'assignatura se centra a definir què és la geopolítica, com ha evolucionat el seu estudi al llarg de la història. Es fa especial èmfasi a entendre la relació entre la geografia i la política com un procés continu, en què els fenòmens geogràfics estan constantment redefinits per la política. Les característiques de la geografia física posen barreres a l'activitat humana. Impedeixen comerciar, relacionar-se i compartir lligams culturals. També modulen de manera significativa l'activitat humana: viure als tròpics, ser un lloc de pas o tenir recursos naturals té un fort impacte a la societat que viu en un territori determinat. Alhora, la geografia humana té una influència permanent i creixent sobre la geografia física.
La segona part de l'assignatura aborda els fonaments principals de la geopolítica a partir d'estudiar com els conceptes geogràfics d'identitat, territori i espai defineixen la geopolítica. Les delimitacions de la geografia física afecten la geografia humana, i alhora com la geografia humana ha delimitat moltes vegades la geografia física. La frontera, per exemple, és un concepte clau per entendre les relacions internacionals, ja que ha estat un dels principals factors per organitzar les relacions entre estats al llarg de la història. Per això, una part d'aquest mòdul explorarà el règim internacional dels espais marítims
La tercera part de l'assignatura se centra en aspectes més relacionats amb les interaccions a l'espai geogràfic entre entitats polítiques de relacions internacionals. El primer bloc d¿aquesta unitat examina, en primer lloc, la geopolítica dels recursos naturals i, en particular, de l¿energia. Els recursos naturals tenen un fort impacte en les Relacions Internacionals, però també, com hem pogut observar darrerament, la manera com els humans utilitzen aquests recursos també té un impacte important en la geografia física. Revisarem la distribució actual i algunes de les problemàtiques que presenten. I el segon bloc examina com el canvi tecnològic influeix a la concepció de la distància des d'un punt de vista internacional. Les rutes comercials han estat enteses no només com a vies d'intercanvi econòmic, sinó com a camins pels quals han transitat ideologies, cultures, a través dels quals s'ha constituït el poder i el domini. Només cal pensar, per exemple, en la importància del comerç marítim actualment.
Finalment, l'assignatura també té un mòdul transversal, que pretén fer una primera aproximació a la cartografia espacial, on s'aprèn a utilitzar les TIC per elaborar mapes relacionats amb la geopolítica internacional.
L'assignatura s'ubica al segon curs del grau de Relacions Internacionals.
No és necessari tenir coneixements previs per cursar aquesta assignatura.
Objectius:
- Conèixer la importància de la geopolítica en les relacions internacionals.
- Prendre consciència de la rellevància de factors polítics, econòmics i culturals en la delimitació de l'espai geogràfic.
- Reflexionar sobre la frontera, l'espai, la identitat i el territori com a conceptes construït.
- Comprendre com l'ús de la geografia impacta significativament en les relacions entre estats.
- Examinar l'efecte de la presència dels recursos naturals en les relacions internacionals.
- Estudiar l'evolució geogràfica del comerç internacional i indagar sobre les repercussions que la tecnologia tindrà en les relacions internacionals.
- Introduir-se en l'ús de les eines espaials de gestió de mapes.
Competències:
- Bàsiques i generals
- CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- CG1 - Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
- CG2 - Debatre i formular raonaments crítics
- Específiques
- CT3 - Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
- CE1 - Analitzar fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
1. Introducció a la geopolítica com a disciplina acadèmica
- Per què estudiar Geopolítica?
- Esclariment sobre termes claus de la geopolítica
- Evolució de la disciplina
- Nous temes de l'agenda
2. Eines analítiques de la geopolítica
- Conceptes principals
- Estructura i agència
3. Geoeconomia: recursos naturals i rutes comercials
- Recursos naturals, economia i política
- Globalització, espai i robòtica
4. Geografia espacial
- Mapes i coordenades
- Programes de gestió de mapes
| Material | Suport |
Acemoglu, D. i J. Robinson (2012) Por qué fracasan los países : los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza. Barcelona: Deusto.
Altomonte, H. i R.J. Sánchez (2016) Hacia una nueva gobernanza de los recursos naturales en América Latina, CEPAL.
Arriaga, J.C. (2014). El concepto frontera en la geografía humana. Perspectiva Geográfica, [S.l.], n. 17, p. 71-96 https://revistas.uptc.edu.co/index.php/perspectiva/article/view/2263
Baldwin, R. (2017) La gran convergencia: migración, tecnología y la nueva globalización, Barcelona Antoni Bosch.
Casarini, N. (2016) "Todos los caminos llevan a Beijing". En: La Vanguardia Dossier: China, la nueva ruta de la seda, número 60.
Flint, C. (2016) Introduction to geopolitics. Routledge (3r ed.).
Foucher, M. (2004) Des fronts aux frontières en Europe et ailleurs. Débat de Barcelona IV Fronteres, Barcelona: CCCB, P. 25-70.
Gauchon, P. i J.M. Huissord (2017). Les 100 lieux de la géopolitique. Que sais-je. Paris : PUF.
Kaplan, R.D. (2015) La Venganza de la geografía : cómo los mapas condicionan el destino de las naciones. Barcelona : RBA.
Koser, K. (2007) International migration. A very short introduction. Oxford : Oxford University Press.
López Trigal, L., i P. Benito del Pozo (1999) Geografía política. Madrid : Cátedra.
Marshall, T. (2016). Prisoners of geography. London: Eliott and Thompson Ltd.
McLeman, R. (Ed.), Gemenne, F. (ed.). (2018) "Routledge Handbook of Environmental Displacement and Migration". London : Routledge.
Méndez Gutiérrez del Valle, R. (2011) "El nuevo mapa geopolítico del mundo", Valencia : Tirant lo Blanch.
Moore, M. (2015) A Political Theory of Territory.
Müller-Markus, C. (2016) "One Belt, One Road: el sueño chino y su impacto sobre Europa", Revista CIDOB n.148: Barcelona.
Romero, J. (Coord.). (2007). Geografía humana. Barcelona: Ariel.
Ross. M.L. (2012) The Oil curse : how petroleum weatlh shapes the development of nations. Princeton University Press.
Sassen, S. (2016) "Tres migraciones emergentes: un cambio de época", Revista Internacional de Derechos Humanos 13.23.
Sinnott, E., J. Nash i A. de la Torre (2010) Los recursos naturales en américa latina y el caribe ¿Más allá de bonanzas y crisis?, World Bank Latin American and Caribbean studies. Washington, DC: World Bank.
Solana, M. (coord.) (2016) Espacios globales y lugares próximos. Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global. Barcelona: Icaria Editorial.
Aquesta assignatura forma part del Grau en Relacions Internacionals dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).
El sistema de crèdits europeu ECTS (European Credit Transfer System) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessària per a aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, però, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el que es preveu que l'estudiant mitjà pugui assolir els objectius establerts per a cada assignatura. Les hores de dedicació reals, doncs, poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en quatre mòduls integrats per materials docents, guies d'estudi, exercicis d'autoavaluació i activitats d'avaluació contínua (PACs). Al calendari de l'assignatura s'estableix el nombre i dates d'aquests continguts i activitats.
El correcte seguiment de les activitats i els exercicis establerts com a itinerari d'aprenentatge per a cada mòdul és fonamental per al desplegament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i assolir adequadament els objectius (coneixements acadèmics i disciplinars, i competències professionals) establerts per a aquesta assignatura. Per a aquest motiu, és altament recomanable seguir els itineraris d'aprenentatge establerts.
L'avaluació contínua, com a part integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per a potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i l'assoliment dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació contínua no només es pot traduir en un component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant per tal de facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat.
Per assegurar l'autoria i autenticitat de les proves d'avaluació, el professorat establirà, al llarg de l'AC, un control oral aleatori. Els controls aleatoris es realitzaran durant els 15 dies posteriors al lliurament de cada PAC. Cada estudiant té una determinada probabilitat de rebre per correu una convocatòria de control oral, a la qual té l'obligació de respondre i acordar cita en un període màxim de 48 hores. La prova oral es farà per Google Meets i tindrà una durada màxima de 30 minuts. Els estudiants que hagin estat convocats a control oral poden tornar a ser convocats en un futur.
A les proves finals també es poden realitzar controls orals aleatoris, semblants als que es realitzen durant l'AC.
Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) i mínim de seguiment d'avaluació continuada, és fonamental que l'estudiant treballi les PACs i les seves solucions com a part integrant de l'estudi de l'assignatura per a l'assoliment de les competències que s'hi estableixen.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65 %
AC = 35 %
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
L'Avaluació Continuada (AC) es composa de quatre activitats (PACs), corresponents a les quatre unitats d'aprenentatge. És obligatori haver entregat totes les activitats per superar l'AC. Les PACs consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents, així com respecte a temes d'actualitat relacionats amb la política internacional. S'espera que l'estudiant entregui cada una de les avaluacions dins dels terminis establerts. El professor de l'assignatura pot no acceptar una entrega fora de termini o acceptar-la però penalitzar la seva puntuació.
Els enunciats, instruccions i el temps necessari per a la realització de les diferents PACs s'explicitaran en les pròpies PACs. Així mateix, el consultor comentarà, després del lliurament de cada PAC, les solucions i respostes corresponents a cada PAC.
El sistema d'avaluació continuada pressuposa la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que per assolir els objectius de l'assignatura és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que s'hi exposen.
El seguiment correcte de l'avaluació continuada compromet l'estudiant a realitzar les activitats proposades de manera individual i original. Cal que els documents i materials, tant d'internet com d'altres formats que es puguin consultar, siguin especificats i referenciats adequadament a les PACs. En cas que no sigui així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació continuada de l'assignatura, però caldrà que es presenti a l'examen per tal de superar-la.
Les qualificacions finals de l'avaluació continuada s'establiran de la següent manera:
- Per tal de poder superar l'avaluació continuada amb una qualificació final de C+, B o A, l'estudiant ha de realitzar les PACs obligatòries de l'assignatura. L'obtenció de dues C- o una D en els exercicis d'avaluació continuada desqualifica automàticament l'estudiant per superar-la.
- La qualificació final de C- s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'avaluació continuada (com a mínim el 50% de les PACs) però no l'han superada.
- La qualificació final de D es reserva als casos de còpia o mal ús del sistema d'avaluació continuada (amb independència del nombre de PACs realitzades).
- Per defecte, la qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin lliurat el 50% de les PACs.
La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la 'Guia d'elaboració de les PAC', disponible a l'apartat de materials i fonts de l'aula.
Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema d'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes se'n podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures.
La possibilitat de qualificar una conducta com a còpia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se en qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte totes les proves d'avaluació, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'avaluació continuada.
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via:
- A partir de l'avaluació continuada.
- Mitjançant la realització d'un examen final.
En qualsevol dels dos casos, el professorat de l'assignatura es reserva el dret de realitzar una prova oral addicional per validar que l'estudiant ha adquirit els coneixements necessaris.
La fórmula de l'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.
El dia de la publicació de la qualificació de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats. Aquest retorn serà mitjançant comentaris individualitzats i també mitjançant les solucions/rúbrica dels exercicis.