• Descripció

L'assignatura TFM suposa la culminació de l'itinerari d'especialització en recerca educativa del Màster, i s'orienta cap a l'adquisició de coneixements teòrics i aplicats i la consolidació de les competències que es desenvolupen al llarg d'aquest programa. En concret, ofereix als estudiants del Màster l'oportunitat de consolidar i demostrar els coneixements, competències i recursos necessaris per al disseny i la realització de recerques en el camp educatiu i, concretament, en l'àmbit de l'educació i les TIC (e-learning), continuant el treball desenvolupat a les assignatures de Recerca en e-learning, Mètodes i tècniques de recerca, Tècniques d'anàlisi de dades i Construcció d'instruments per a la recerca, del mateix itinerari.

En termes generals, el TFM ha de ser un treball:

• Empíric, sobre un problema o un aspecte concret de l'àmbit de l'educació i les TIC.
• Individual.
• Original, això és, inèdit en el tema i plantejament d'estudi, pel que fa a la població amb la qual es treballarà, els mètodes i tècniques, etc.
• De qualitat, tant en el disseny i conducció de l'estudi, com en la manera de reportar-lo en forma d'informe de recerca.
• Elaborat amb el suport d'un director o directora que s'encarregarà de supervisar de manera directa i contínua el treball, des de l'elecció del tema al disseny de recerca, pla de treball, escriptura i defensa.

El resultat esperat d'aquest treball de recerca es concretarà en una memòria/informe de recerca, o excepcionalment i prèvia autorització del tutor corresponent, en una contribució dirigida a un congrés o revista científiques arbitrades (avaluació d'experts), que haurà de ser presentada i defensada públicament. Un tribunal avaluador participarà activament en aquest procés, valorant l'adequació del TFM com a producte científic, com també l'exposició de l'estudiant i la seva capacitat per a respondre els dubtes, demandes i qüestions addicionals que el seu treball pugui generar.

Aquesta assignatura és, doncs, l'última etapa en la formació de futurs investigadors/es, especialitzats/es en l'àrea de coneixement de l'educació i les TIC. S'espera que l'estudiant sigui capaç de posar en pràctica les competències pròpies de la recerca en un context real. Per a aconseguir aquest objectiu, és imprescindible un alt grau d'implicació i capacitat d'orientar el treball d'acord amb les indicacions del tutor/a del TFM, quant a la planificació, temporització i execució de la seva recerca.

• Camps professionals en què es projecta

Aquesta assignatura es dirigeix específicament a estudiants del Màster que tenen com a objectiu desenvolupar una carrera acadèmica o investigadora i/o que volen haver adquirit la formació metodològica necessària per a poder optar a ser admesos en un programa de Doctorat.

• Coneixements previs

La participació en l'assignatura TFM contempla com a requisit previ el domini de les nocions bàsiques sobre el procés de recerca reeixides en les assignatures prèvies de l'itinerari de recerca del propi màster. En aquest sentit, és especialment rellevant la vinculació amb l'assignatura Recerca en e-learning on el/la estudiant aprofundeix en la naturalesa del propi procés de recerca, s'introdueix en les diferents àrees de recerca existents en aquest camp, i duu a terme el plantejament d'un projecte de recerca original. Igualment, l'assignatura Mètodes i tècniques de recerca haurà permès aprofundir en les diverses opcions metodològiques per a respondre amb èxit a les preguntes de recerca, mitjançant el desenvolupament i aplicació de les tècniques de recerca pertinents. Les dues assignatures restants, Tècniques d'anàlisi de dades i Construcció d'instruments per a la recerca, li donen al/l'estudiant les eines necessàries per a enfrontar-se al desenvolupament d'un projecte de recerca complet.

• Objectius i competències

Competències

Competències bàsiques

CB6- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

CB8- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB9- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

CB10- Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigit o autònom.

Competències generals

CG1- Manejar els principis teòrics fonamentals per a l'exercici de la pràctica professional.

CG2- Disposar de l'actitud adequada per facilitar la innovació i el canvi en el context professional.

CG3- Adquirir els coneixements metodològics necessaris per afrontar reptes professionals o de recerca amb rigor.

CG4- Aplicar els principis ètics i els valors professionals en el seu àmbit de treball.

Competències transversals

CT1- Comunicar de manera efectiva a través de la tecnologia en un context d'aprenentatge en línia.

CT2- Treballar en equip i de forma interdisciplinària amb suport de les tecnologies.

CT3. Desenvolupar habilitats de treball autònom en un context intervingut principalment per la tecnologia.

CT4- Organitzar, planificar i dur a terme un projecte professional o de recerca usant les TIC.

Competències específiques

CE1- Dirigir propostes d'ensenyament i aprenentatge en línia, tenint en compte els factors de l'entorn de l'organització i la gestió del canvi organitzacional.

CE2- Gestionar i administrar els processos operatius vinculats a l'ensenyament i l'aprenentatge en línia.

CE3- Gestionar projectes educatius basats en l'ús de les TIC, coordinant equips interdisciplinaris i l'equip docent, així com els aspectes tecnològics, financers i pressupostaris relacionats.

CE4- Avaluar els processos organitzatius, la planificació de l'aprenentatge i els resultats acadèmics orientant-se a garantir l'execució d'un sistema de garantia de la qualitat de l'oferta educativa.

CE5- Desenvolupar dissenys tecnopedagògics de programes, cursos i assignatures per a entorns digitals d'ensenyament i aprenentatge.

CE6- Planificar escenaris d'ensenyament i aprenentatge basats en les TIC per a diferents contextos, diferents nivells i necessitats educatives.

CE7- Aplicar estratègies i metodologies instruccionals, basades en l'ús de les TIC, que permetin el disseny i la implementació d'activitats d'aprenentatge i d'avaluació en línia innovadores.

CE8- Dissenyar materials educatius i formatius digitals en múltiples mitjans i formats

CE9- Planificar i implementar estratègies de dinamització de comunitats virtuals i treball col·laboratiu en entorns digitals.

CE10- Definir models educatius que incorporin les TIC i dissenys tecnopedagògic per a diferents necessitats i contextos de forma fonamentada i des del coneixement teòric disciplinar.

Objectius

L'objectiu general d'aquesta assignatura és desenvolupar un treball de recerca a l'àmbit de l'educació i les TIC. De manera més específica, això suposa:

• Dissenyar un procés de recerca ajustat als objectius.
• Planificar i organitzar adequadament el procés de recerca.
• Formular una pregunta de recerca pertinent, situant-la en relació amb una revisió bibliogràfica rigorosa de la investigació prèvia.
• Desenvolupar un treball de camp i analitzar les dades obtingudes segons criteris metodològics.
• Respondre adequadament les preguntes de recerca amb conclusions derivades del procés de recerca.
• Desenvolupar una memòria/informe de cerca que presenti el procés de recerca i els seus resultats.
• Defensar públicament el resultat del treball de recerca.

• Continguts

LÍNIES DE RECERCA

L'ús de les TIC en l'àmbit de l'educació ens ofereix actualment un camp de recerca en expansió que s'ha estudiat des de perspectives de recerca molt diverses. En aquest context, el TFM del Màster Universitari en Educació i TIC (e-learning) es focalitza en un conjunt delimitat de línies de recerca on l'estudiant podrà connectar la seva activitat de recerca amb la supervisió dels professors/investigadors experts en cadascun d'aquests àmbits:

1. Treball i aprenentatge col·laboratiu en entorns virtuals

Aquesta línia s'orienta a estudiar els processos a través dels quals les xarxes informàtiques d'aprenentatge constitueixen entorns d'interacció de grup que afavoreixen formes de col·laboració sense precedents, basades en els interessos comuns i no en la coincidència geogràfica.

2. Aspectes organitzatius i didàctics: lideratge i qualitat en l'e-learning

Aquesta línia de recerca estudia com l'organització influeix en el disseny dels models didàctics, i com aquests constitueixen un element clau en la consecució de projectes d'e-learning de qualitat.

3. Disseny tecno-pedagògic

Aquesta línia de recerca aposta per la nova terminologia de disseny tecno-pedagògic quan analitza els models de disseny educatiu i les tecnologies que més s'adeqüen per a obtenir resultats satisfactoris.

4. Ús de les TIC en educació (enfocament social)

Aquesta línia se centra en l'anàlisi de les transformacions que es produeixen en la incorporació de la xarxa al sistema educatiu no universitari, fent èmfasi en les següents dimensions: a) Les formes d'organització i gestió de les escoles, b) Les peculiaritats de la pràctica pedagògica, i c) La vinculació amb la comunitat i el territori. La línia pretén posar de manifest la relació que s'estableix entre la forma com s'incorpora la xarxa en aquestes institucions, la dinàmica de funcionament dels centres educatius i la seva capacitat per donar resposta a les exigències de la societat xarxa.

5. Ús educatiu de les TIC a l'escola i la universitat (enfocament psicologia de l'educació)

Aquesta línia se centra en els processos d'ensenyament-aprenentatge en contextos virtuals, i més concretament, en com els diferents participants en l'activitat educativa (professors i estudiants) construeixen coneixement. La línia es concreta en els següents blocs: a) processos d'ensenyament-aprenentatge en l'ensenyament formal; b) interacció i interactivitat educativa en contextos virtuals; c) processos de construcció del coneixement; d) avaluació dels aprenentatges en aules virtuals; e) debats en entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge; f) estratègies d'aprenentatge i metacognició; i g) formació del professorat. L'enfocament d'aquesta línia està basat en els treballs de la psicologia de l'educació.

6. La perspectiva de gènere en l'ús educatiu de les noves tecnologies

Aquesta línia se centra en investigar les desigualtats de gènere en l'ús de les noves tecnologies en contextos educatiu

ESTRUCTURA DEL TFM

La Memòria final de TFM haurà de tenir un estil acadèmic de redacció i no podrà superar les 25.000 paraules incloent el text, les figures, les taules i les referències bibliogràfiques (i excloent els annexos). La Memòria ha de constar dels apartats que segueixen a continuació.

En casos excepcionals, i sempre de manera justificada, podran acceptar-se variacions d'aquesta estructura.

Els criteris d'avaluació de cadascun d'aquests apartats es troben a l'aula, en l'apartat "Criteris d'avaluació, consentiment informat i normes APA".

1. Portada

A la portada ha de constar la següent informació:

• Títol del treball: ha de ser breu, descriptiu, clar i preferentment sense subtítols.
• Nom complet de l'alumne/a.
• Nom del programa de Màster.
• Nom del director(a).
• Data i lloc de presentació.

Es recomana que la portada sigui sòbria i que les dades fonamentals siguin de lectura senzilla, sense quedar ocultes per fotografies o colors. És altament recomanable que a la portada principal del text li segueixi una altra, amb el mateix format, però ja en blanc i negre i sense il·lustracions, en la qual es completin algunes dades, com, per exemple, les dades personals de l'alumne, incloent almenys un correu electrònic de contacte, i del Màster.

2. Índex

L'índex ha de seguir la seqüència lògica de la recerca que dona lloc al treball. És molt més important del que sol creure's, ja que és la primera porta d'entrada al TFM, la que exposa el contingut que el lector es trobarà i la que li permet, sobretot al lector especialitzat, valorar el tipus de text que té davant. El tipus i grandària de lletra de l'índex han de ser els mateixos que en el cos del treball.

3. Introducció

Consisteix a efectuar una presentació global del treball que es pretén realitzar, fent, en una primera part, una contextualització general de l'àmbit de recerca seleccionat i concretant, en una segona part, l'objecte d'estudi. L'eix central d'aquesta segona part ha de ser l'explicació i fonamentació del problema de recerca, això és, la raó que porta a l'alumne/a a formular unes determinades preguntes i que, per tant, justifica la rellevància de l'estudi. L'alumne/a ha de tenir en compte que els problemes de recerca poden fonamentar-se en arguments de diferent naturalesa. Per exemple, és possible que no s'hagin fet estudis similars al que es vol plantejar i que aquest buit en la literatura justifiqui investigar aquest problema. O bé pot donar-se el cas que, més enllà de la seva pertinència acadèmica, el problema tingui una connotació local i que els avantatges derivats de la seva resolució (per exemple, els beneficis per a una població específica) justifiquin la seva elecció. O, finalment, també és possible que el problema sigui pertinent en un nivell acadèmic i local al mateix temps. En qualsevol cas, l'alumne/a ha de presentar una justificació raonada i rigorosa d'aquest problema i, amb això, de la significació acadèmica i/o pràctica de l'estudi. Així mateix, ha d'anticipar ja en aquest moment la connexió del problema amb les preguntes plantejades, amb la literatura examinada i amb els mètodes seleccionats per a dur a terme el treball.

En l'elecció del problema, l'alumne/a ha de formular-se les preguntes següents:

• El problema és rellevant i d'interès?
• El problema és innovador?
• El problema és factible d'acord amb els recursos que tinc?

3.1 Preguntes de recerca / Objectius (incloent utilitat i factibilitat)

Es tracta d'explicitar les preguntes que articularan l'estudi. Les preguntes han de ser:

• Clares i concises o, el que és el mateix, que puguin ser operacionalitzades i respostes a partir d'un mètode concret de recerca.
• Poques i viables: L'alumne/a disposa d'uns recursos materials i temporals limitats per a la conducció del TFM i, per tant, les metes han de ser plausibles. En aquest sentit, serà molt millor valorat un TFM amb preguntes modestes i respostes de manera íntegra i rigorosa que un TFM les preguntes del qual siguin molt ambicioses però que, no obstant això, siguin respostes de manera vaga.
• Consistents amb el problema de recerca.
• Pertinents i coherents amb el problema d'investigació i les preguntes de recerca.
• Breus i concretes.
• Factibles.
• Adequadament formulades.

4. Revisió de la literatura

Consisteix a presentar la literatura teòrica i empírica en l'àmbit d'estudi que dona forma al problema de la recerca. Aquest apartat ha d'incloure una fonamentació més elaborada dels arguments presentats en la introducció. La revisió de la literatura no ha de ser un mera enumeració i resum del contingut i resultats de treballs publicats, sinó que ha de constituir una síntesi crítica d'aquests treballs, incidint en les seves limitacions i aportant una nova perspectiva d'aquesta literatura. És imprescindible que la revisió de la literatura estigui molt connectada amb el problema i les preguntes de la recerca. En l'elaboració de la revisió de la literatura, l'alumne/a ha de formular-se les preguntes següents:

• Sobre el tema que he triat, què se sap?
• Quins són els corrents teòrics i enfocaments metodològics més destacats?
• Quin és l'enfocament predominant sobre el tema en aquest moment?
• Quines són les dades disponibles?

Per a tractar de respondre a aquestes preguntes, qualsevol treball de recerca ha de partir de la lectura i comprensió del que autors rellevants han fet abans sobre el tema, per la qual cosa el primer pas implica realitzar una cerca bibliogràfica exhaustiva i procedir a la seva lectura i anàlisi. Es tracta d'un procés més dificultós del que pot semblar en realitat, perquè implica no sols la capacitat per a buscar informació, sinó per a realitzar una anàlisi crítica de la seva pertinència, rellevància i qualitat. Després de la lectura del material bibliogràfic rellevant, l'alumne/a ha d'estar en condicions d'elaborar el marc teòric/estat de la literatura del projecte de recerca. En aquesta segona part, l'alumne/a ha de realitzar una revisió i anàlisi crítica de la bibliografia del tema d'interès, que ha de tenir en consideració:

• Quines disciplines han treballat el tema, per a després centrar-vos en alguna d'elles.
• Quins són els enfocaments teòrics i empírics clàssics sobre el tema.
• Quina ha estat l'evolució de la recerca sobre el tema des dels precursors fins a l'actualitat.
• Quin és l'enfocament majoritari o més rellevant sobre el tema en el moment actual.
• De quines dades sobre el tema es disposa en el moment actual.

5. Mètode

En aquest apartat s'ha de descriure la metodologia, quantitativa o qualitativa, que s'emprarà i, de manera específica, el procediment de mostreig dels participants, la tècnica de recollida de dades i l'estratègia d'anàlisi. Aquí també és fonamental que les decisions siguin factibles i que, per tant, puguin ser materialitzades d'acord amb els recursos materials i temporals disponibles. Així mateix, serà fonamental (de fet, serà el més rellevant de l'apartat) que el mètode sigui consistent amb les preguntes de recerca i que l'alumne/a sigui capaç de justificar aquesta consistència. Al seu torn, els procediments duts a terme hauran de descriure's de manera detallada i transparent i hauran de tenir una mínima fonamentació a partir de la literatura metodològica recomanada en altres assignatures del Màster. Finalment, tot i que s'espera que el TFM es basi en dades primàries (això és, recollides pel propi alumne/a) també s'acceptaran TFM basats en dades secundàries (per exemple, bases de dades oficials) sempre que la decisió estigui justificada. De la mateixa manera, el mètode podrà basar-se en una revisió sistemàtica de la literatura, sempre que consti d'una justificació i aquesta revisió s'operacionalitzi a partir d'una pregunta/es de recerca i una cerca i procediment d'anàlisi sistemàtiques. L'apartat de mètode ha de finalitzar amb una discussió i una justificació adequada sobre les implicacions ètiques i els compromisos adquirits en la recerca relatives al disseny, implementació, recollida d'informació i tractament de les dades (revisar esment posterior en aquest pla docent sobre "Consentiments ètics informats").

6. Resultats

L'alumne/a ha de presentar els resultats obtinguts amb l'aplicació del mètode, ja sigui en forma numèrica o narrativa, en funció de la naturalesa de les dades. És important que la presentació tingui una estructura lògica articulada sobre la base de la necessitat de respondre a les preguntes de recerca. Existeixen algunes recomanacions generals per a abordar aquest apartat:

• S'han de presentar els resultats de manera vinculada amb els objectius de l'estudi, acompanyats d'interpretacions coherents a la llum de les dades, reconeixent els avanços, però també les limitacions.
• S'ha de cuidar especialment la presentació correcta i coherent de les dades, relacionant-les amb el marc teòric i, si és possible, amb altres plantejaments o estudis.
• No s'han d'emetre opinions no fonamentades o mostrar informació irrellevant, no contrastada o que no s'ajusti fidelment a les dades.
• No s'ha d'ometre informació important, encara que això impliqui que es qüestionin part dels vostres resultats, que s'evidenciïn incoherències o se suggereixin pautes d'actuació que no heu contemplat; com hem dit ja, el fonamental és mantenir una actitud científica honesta.
• No és acceptable exagerar la importància dels resultats, «adornar» les dades ni magnificar les tasques.

7. Discussió/Conclusió

És habitual que un alumne/a de màster o fins i tot un investigador experimentat arribi a aquest apartat amb la sensació de «haver-lo dit tot ja» o que tingui la sensació d'estar presentant un resum més que unes conclusions al treball. Per a evitar això és important tenir present que en aquest punt del TFM es valorarà la capacitat per a sintetitzar adequadament el treball, per a relacionar les dades amb la literatura revisada i/o marc teòric, les preguntes de recerca, els objectius i hipòtesis i la finalitat de l'estudi. La discussió/conclusió permetrà posar en valor el treball que s'ha desenvolupat, mostrant en quina mesura s'ha fet un treball d'interès per a l'àmbit de coneixement. Una discussió/conclusió no és, per tant, una presentació de resultats (que ja haureu fet en l'apartat anterior) ni, tampoc, un resum de les tasques desenvolupades, sinó el producte d'una reflexió crítica sobre el treball, que serveixi per a replantejar les preguntes de recerca, les hipòtesis preliminars o fins i tot l'enfocament. Serà per tant necessari també reconèixer les llacunes o punts febles i definir, a partir d'això, possibles línies de continuïtat del treball. Serà important, també, debatre les implicacions pràctiques dels resultats, confrontant les dades amb els plantejaments inicials. En aquest sentit, és recomanable que l'alumne/a reflexioni sobre la manera com els ODS s'han incorporat a les preguntes de la recerca, i les implicacions d'aquesta incorporació. Finalment, serà important tancar aquest apartat indicant possibles línies de continuïtat de l'estudi i enfocaments alternatius i, si escau, recomanacions a entitats o administracions.

8. Bibliografia i annexos

Tot tipus de referències utilitzades al llarg de l'estudi han de constar en aquest apartat, seguint el sistema de referències bibliogràfiques de l'APA (https://apastyle.apa.org/apa-style-help).

Cas de necessitar adjuntar documentació complementària generada en l'estudi, es posarà a l'apartat annexos.

9. Anotació sobre les taules i figures incloses en el TFM

S'han d'incloure només les taules i figures imprescindibles per a la comprensió del text i exposició de les dades obtingudes. Sempre han de numerar-se i titular-se: l'habitual és fer-ho amb dos números: el primer corresponent al número del capítol i el segon al número de la figura o la taula. Així, la «Figura 1.4: Mapa del barri X» serà la quarta figura que apareix en el capítol 1 o la «Taula 2.2: Dades sociodemogràfiques bàsiques de la mostra» serà la segona taula que apareix en el capítol 2. Han d'anar centrades i aparèixer el més a prop possible de la línia on s'esmenten. És imprescindible especificar si són d'elaboració pròpia o una cita (sota la figura: «Font: elaboració pròpia» o «Font: cita de l'autor»). La referència es farà en el mateix tipus de lletra que s'empra en el cos del text i de grandària dos punts menors. No és recomanable relegar les taules o figures al final del text o a annexos (excepte, en aquest cas, que es tracti d'informació complementària) perquè dificulten la lectura i la contextualització de la informació.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació