| Història de la cultura: ruptures i continuïtats | Codi: M5.068 Crèdits: 5 |
1. Introducció a la història de la cultura. Bases teòriques i historiogràfiques de la disciplina
En aquest primer repte s'ofereix una introducció a la Història de la cultura com a disciplina. L'estudiant es familiaritzarà amb els orígens historiogràfics de la disciplina i n'adquirirà les bases teòriques. L'objectiu és que l'estudiant prengui consciència del lloc de la història cultural en el desenvolupament de l'estudi de la història durant els segles XX i XXI, per tal que pugui aplicar aquesta perspectiva historiogràfica en les seves recerques futures. S'introdueixen, per tant, conceptes com el "gir cultural" en l'estudi de la història, i s'ofereix una perspectiva sobre l'evolució d'aquests estudis.
En aquesta primera fase de treball l'estudiant llegirà de forma comparada i crítica dos articles que l'ajudaran a familiaritzar-se amb l'evolució de la història cultural com a disciplina. El primer text, de Peter Burke, ofereix una introducció al desenvolupament de l'aproximació cultural a la història durant el segle XX. Per la seva banda, l'article d'Elena Hernández Sandoica, 'El presente de la historia cultural', presenta els reptes de la disciplina en el món actual.
Elena Hernández Sandoica. "El presente de la historia cultural". Cercles. Revista d'Història Cultura. Núm. 22, 2019. p 51-79
Peter Burke, 'La gran tradición', dins ¿Qué es la historia cultural?, Paidós, 2006, pp. 19-33
2. Història cultural i identitats nacionals. Tradicions inventades i comunitats imaginades, ruptures i continuïtats
En aquest segon repte es presenten diverses maneres en què la perspectiva cultural ha influït en l'estudi de les identitats nacionals a Europa i a la resta del món. S'utilitzen dos textos clàssics: les aportacions sobre les "tradicions inventades" i les "comunitats imaginades" d'Eric Hobsbawm i Terence Ranger, d'una banda, i Benedict Anderson, de l'altra. A continuació s'ofereixen una sèrie de casos d'estudi; l'estudiant triarà en quin d'aquests exemples es vol fixar de forma especial.
Anderson, Benedict. "Introducción". En: Anderson, Benedict. Comunidades Imaginadas: reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo. México: Fondo de Cultura Económica, 1993. p. 17-25
Hobsbawm, Eric J., Terence Ranger. "Introducción: la invención de la tradición". En: Hobsbawm, Eric J., Terence Ranger. La invención de la tradición. Barcelona: Crítica, 2002. p. 7-21
3. De la cultura visual a la cultura material. De l'espectador al consumidor.
En aquest repte es tracta la manera en què l'anomenat "gir visual" ha influït, des dels anys 90 dels segle XX, en la historiografia del món contemporani. A partir d'aquest gir visual, s'han introduït en l'estudi de la Història perspectives pròpies de la cultura visual i la cultura material, és a dir, que prenen productes artístics i culturals com a punt de partida per a investigacions històriques. En aquest repte s'analitzen una sèrie d'estudis basats en fonts visuals i materials centrats en el món hispànic. Concretament, aquests estudis analitzen com la construcció de les figures de l'espectador i del consumidor a l'Espanya dels segles XIX i XX van influir en la configuració de subjectes polítics, econòmics i socials.
Aquest repte s'articula a partir de l'anàlisi pràctica d'un conjunt d'imatges. Cada estudiant podrà escollir entre dos corpus visuals diferents.
Cada corpus d'imatges està relacionat amb una lectura. Aquesta lectura és obligatòria, però només se n'ha de realitzar una, la que estigui relacionada amb el grup d'imatges escollit. La sèrie de gravats de la premsa il·lustrada catalana es relacionen amb un article de Jo Labanyi sobre la creació del concepte d'espectador-ciutadà a l'Espanya del segle XIX, i les imatges sobre el Poble Espanyol es connecten amb un text de Jordana Mendelson sobre el mateix tema.
Labanyi, Jo. «Horror, Spectacle and Nation-formation: Historical Painting in Late-nineteenth-century Spain». En Visualizing Spanish Modernity, editat per S. Larson i E. Woods, 64-80. Oxford; New York: Berg, 2005.
Mendelson, J., "El Pueblo Español", en Documentar España: los artistas, la cultura expositiva y la nación modena, 1929-1939 (Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2012). pàgines 39-78
4. Perspectives de gènere i postcolonials. Aproximacions crítiques al fet cultural.
El darrer repte de l'assignatura presenta algunes aproximacions a la història de la cultura que prenen com a base les crítiques feminista i postcolonial, desenvolupades a partir dels anys 70 i 80 del segle XX, i que han arribat amb força, recentment, a la recerca en Història. Una de les contribucions més importants d'aquestes perspectives ha consistit en deconstruir els mecanismes a través dels quals s'ha construït el coneixement històric i cultural al llarg dels segles XIX i XX, tot assenyalant biaixos i proposant noves lectures que posen al centre els actors que, per qüestions de gènere o per la seva racialització, tradicionalment s'havien mantingut a la perifèria dels processos històrics. Concretament, s'analitzaran, com a casos d'estudi, dos articles que tracten de forma crítica la construcció del coneixement en els àmbits de la història de l'art i l'arqueologia.
Com a darrera activitat de l'assignatura cal desenvolupar, de forma breu, un projecte de recerca que tingui en compte alguna de les dues perspectives crítiques tractades al repte.
El tema tractat pot estar relacionat o no, a elecció de l'estudiant, amb les qüestions tractades als reptes anteriors.
Nochlin, Linda. «¿Por qué no ha habido grandes mujeres artistas?» En Amazonas del arte nuevo, 283-89. Madrid: Fundación MAPFRE, 2008.
Baird, J.A. «Photographing Dura-Europos, 1928-1937: An Archaeology of the Archive». American Journal of Archaeology 115, núm. 3 (2011): 427-46.
| Material | Suport |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
Criteris de valoració de les PAC
Les PAC seran avaluades segons els següents criteris:
1. Adequació
Es valorarà el grau de resposta a la pregunta o a allò que demana l'enunciat; el grau d'utilització dels conceptes i termes principals; el grau de qüestionament productiu dels conceptes i termes principals.
2. Comprensió i coneixement
Es valorarà el grau de comprensió i coneixement del tema treballat i de la temàtica general de l'assignatura, inclosos els enfocaments teòrics i crítics rellevants; l'assimilació i integració de material addicional no tractat directament a l'assignatura.
3. Desenvolupament argumental i crític
Es valorarà el grau de coherència de la línia argumental sostinguda al llarg de tota l'activitat i recolzada en l'anàlisi; el grau d'integració de les citacions bibliogràfiques en la pròpia argumentació; el grau de capacitat per anar més enllà de les idees presentades en la bibliografia crítica; el grau d'originalitat i/o independència de pensament i de capacitat crítica.
4. Estructura i organització
Es valorarà el grau de coherència i elegància de l'estructura; la qualitat en l'organització del material.
5. Expressió i estil
Es valorarà el grau de domini de la llengua tant des del punt de vista gramatical com pel que fa a la coherència i la cohesió; el grau d'adequació al registre acadèmic; el grau d'ús de terminologia especialitzada.
6. Presentació de l'aparell crític
Es valorarà la presentació de notes i bibliografia d'acord amb uns criteris d'estil coherents i reconeguts en l'àmbit acadèmic.
7. Presentació formal
Es valorarà la presentació formal en aspectes com ara: cos i tipus de lletra, interlineat, pàgines numerades, bona distribució de paràgrafs, bon ús dels recursos gràfics (cursiva, negreta, cometes...), inclusió del nom de l'estudiant i de l'assignatura a la primera pàgina, títol de l'enunciat a l'encapçalament del treball.
Advertència sobre plagi i còpia
El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
- De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies.
- De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, qui presta el seu treball i qui el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
- D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: https://biblioteca.uoc.edu/ca/biblioguies/biblioguia/Plagi-academic/?tab=1
- D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.