Escriure els passats Codi:  M5.072    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La història s'ha manifestat tradicionalment en forma d'assaig, però no de manera exclusiva. El sorgiment de noves narratives, sumades a les noves mirades sobre el passat, s'ha concretat en noves aproximacions al coneixement històric des de la literatura (de ficció i no-ficció), el còmic o l'audiovisual. Al mateix temps, les noves tecnologies estan modificant els usos i els relats històrics, amb la incorporació del big data o la intel·ligència artificial. Finalment, la història s'ha encarnat en productes de consum massiu (de sèries de televisió i canals de documentals a videojocs i jocs en línia), noves concrecions que han permès donar veu a col·lectius silenciats, resignificant els seus usos i obrint-se a una democratització de la producció i del coneixement.


"Escriure els passats" proposa la reflexió entorn a tres problemes historiogràfics clau com son la subjectivitat, l'arxiu i el llenguatge, a partir de tres eixos temàtics específics que poden anar variant en les diferents edicions de l'assignatura. En aquesta edició treballarem el problema de la subjectivitat en la codificació històrica de l'esclavitud, el tractament de l'arxiu en les representacions de l'extermini i els usos del llenguatge en les representacions ficcionals i no ficcionals de la guerra. Per a cadascun d'aquests tres eixos de reflexió (subjectivitat-esclavitud, arxiu-extermini, llenguatge-guerra), l'assignatura proposa un corpus ampli de lectures per tal que l'estudiant es familiaritzi amb les múltiples i variades formes d'escriure el passat. Aquest corpus d'obres contemporànies inclou l'assaig històric, la narrativa de ficció i de no-ficció, el teatre, el cinema, el còmic i l'animació, amb autors de procedències, línies de pensament i estètiques tan diferents com William Faulkner, Nawal El Saadawi, Peter Kolchin, W. G. Sebald, Svetlana Aleksiévitx, Rebecca J. Scott, Mia Couto, Horacio Castellanos Moya, Joe Sacco, Rithy Panh, Wajdi Mouawad, Steve McQueen, Joshua Oppenheimer o Barbara Yelin.

Amunt

"Escriure els passats" és una assignatura optativa que configura, juntament amb "Historiografia: les veus de la història" i "Institucions i polítiques de la història", la matèria anomenada Historiografia. S'aconsella cursar-la després de l'assignatura obligatòria del bloc, "Historiografia: les veus de la història", on es proporcionen les bases teòriques i comprensives de la matèria. 

Amunt

Pel caràcter netament contemporani de l’assignatura, alguns dels recursos docents s’ofereixen en anglès, de manera que es recomana, tot i que no és absolutament imprescindible, tenir coneixements previs d’anglès.  

Amunt

Objectius:

1. Interpretar i decodificar els plantejaments fonamentals dels anomenats "gir lingüístic" i "gir narratiu" de la història.
2. Reflexionar sobre el caràcter narratiu de la codificació del passat, tenint en compte tres aspectes clau en el debat historiogràfic contemporani com son la subjectivitat, l’arxiu i el llenguatge.
3. Relacionar i comparar les diverses maneres en les quals es concep i s'utilitza la perspectiva subjectiva i de gènere en el relat dels fets històrics.
4. Comprendre l'ús de l'arxiu com a problema historiogràfic.
5. Analitzar els usos del llenguatge en els diferents gèneres d’escriptura de la història, des de l’assaig fins a la novel·la, el teatre, el cinema o el còmic.

Competències:

CG1 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la història.

CE1 - Identificar i reconèixer críticament els esdeveniments, marcs i perspectives teòrics i conceptuals, que ens ajudin a interpretar i comprendre els processos històrics regionals i globals més recents.
 
CE2 - Posar en relació les tendències i enfocaments historiogràfics i els models teòrics i conceptuals més rellevants, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix el mètode històric.

Amunt

Tema 1. L'escriptura de la història Plantejament: La història no es redueix a la disciplina. La literatura o el cinema també escriuen la història, cadascun amb els llenguatges que li són propis. Els mètodes de la història han arribat al segle XXI transformats i preparats per a nous reptes metodològics, nodrits pels corrents que havien donat importància a una història des de baix, a la cultura com a part de la història, a la narració i al paper de les idees en l'estudi de la història. Dins de la historiografia, el debat sobre l'escriptura de la història ha establert ponts i relacions amb l'escriptura literària des de ben bé finals del segle XVIII. Tant per als estudis històrics, com per a la literatura i per al cinema avui, la narració i el text esdevenen elements imprescindibles per escriure els passats. Centrades en qüestions clau com la subjectivitat, la documentació, el relat, la ideologia, o el règim de veritat, les relacions entre aquestes dues disciplines han estat sovint molt tenses. Ho foren en molts moments, un dels més debatuts entre la dècada de 1970 i 1980 amb l'aparició dels anomenats "gir lingüístic" i "gir narratiu", discussió que ha donat fruits fins avui. En aquesta, autors com Roland Barthes, Michel Foucault, Paul Ricoeur, Jacques Derrida o Hayden White posaven l'atenció en el discurs i proposaven de veure la història com un conjunt de relats, de vegades observat amb una gran sospita i escepticisme. Aquests plantejaments van ser fortament debatuts per part d'historiadors com Lawrence Stone, que acabaren advertint dels "perills" de centrar el debat en el relat. Superada la discussió sobre veritat o ficció, diverses historiadores i historiadors com Elizabeth Clark o Gabrielle Spiegel i crítics com Dorrit Cohn o Lubomir Dolezel han restablert avui un diàleg entre història i literatura en una reflexió que comparteix els elements fonamentals del discurs i la narració amb què es troben tant la historiografia com la literatura i el cinema a l'hora d'escriure i representar el passat. 

Tema 2. Subjectivitat Plantejament: La història explica i interpreta els fets i la seva relació amb els individus. La subjectivitat és al cor de la història en dos grans aspectes: els individus que participen en la història i els individus que expliquen i interpreten la història. Aquest repte aborda el problema de la subjectivitat en l'escriptura del passat des d'aquest doble vessant. En primer lloc, especialment des de la dècada de 1970, els estudis històrics s'han anat acostant a altres formes de relatar la història en altres disciplines, com la literatura i el cinema, perquè han posat més atenció als individus agents i pacients dels fets històrics. Els plantejaments de la història marxista d'un Christopher Hill, un Eric Hobsbawm o un E.P. Thompson, i la influència de l'antropologia i d'uns nous estudis colonials crítics amb l'imperialisme, i centrats en col·lectius com els obrers o els esclaus, fins al moment no centrals en els estudis històrics, van dirigir l'interès de la història cap a les veus dels individus anònims de la història i les veus silenciades o alternes. A partir d'aquesta "història des de baix" va sorgir l'interès per les veus dels subjectes, fins i tot més enllà del seu caràcter testimonial, com podem veure per exemple en les contribucions de l'historiador americà Dominick LaCapra. Amb la voluntat de posar en relleu les vides dels individus com a font de relat i d'interpretació històrica, algunes historiadores i historiadors, com Natalie Zemon Davis, Carlo Ginzburg o Rebecca Scott han modificat la perspectiva historiogràfica, en el que s'ha anomenat la "microhistòria". La microhistòria difereix de l'anomenada macrohistòria perquè s'aproxima i interpreta els fets històrics centrant-se en un o uns pocs individus, en lloc de fer plantejaments més generalistes que parteixen de grans estructures, sistemes econòmics, institucions o períodes històrics. Encara en un pas més enllà, alguns historiadors esdevenen narradors explícits, o fins i tot personatges de la història que expliquen. Per la seva banda, la literatura i el cinema estan desenvolupant amb força la hibridació de gèneres, esborrant les línies entre ficció i no ficció i cap a formes més documentals. A causa d'aquest moviment cap a formes discursives més subjectives, avui les formes d'aquestes noves historiografies s'apropen a les narracions històriques de la literatura i el cinema i comparteixen de manera ben viva el problema de la subjectivitat, on les preguntes "qui parla?" i qui "mira?" són altament significatives. 

Tema 3. Arxiu Plantejament: La disponibilitat de l'arxiu i els seus usos constitueixen un problema ineludible en qualsevol relat històric. Quines dades tenim? De quina naturalesa: documents, història oral, imatges, dades estadístiques? Com les emprem? Què volem amb cadascun dels nostres relats i com organitzem aquesta informació per aproximar-nos al màxim al nostre objectiu? Històricament l'arxiu s'ha tractat com a evidència objectiva, com a dades que permeten elaborar un relat positivista dels fets històrics. El gir postmodern i narratiu també afectà tant la història com la literatura i el cinema en tant que va entendre l'arxiu com a problema. Estudis com Mal de archivo. Una impresión freudiana (1995), de Jacques Derrida, indicaven que en l'escriptura de la història l'arxiu implicava, sempre, una selecció i una mirada que es reproduïa en el relat. Com expliquen historiadors com Michel-Rolph Trouillout, la consciència que el relat de la història depèn d'una documentació i unes dades que l'avalen i el justifiquen ha portat a règims sencers a decidir com es tractava la informació que es produia per tal que aquesta pogués oferir el relat que es volia dels fets. Això és especialment patent en règims totalitaris i opressors, les accions criminals dels quals es volen amagar. Emprat d'una o altra manera, l'arxiu és constructor de discursos ideològics, com per exemple discursos que discriminen per diferències racials o de gènere. La literatura i el cinema s'han mostrat tradicionalment sensibles als usos de l'arxiu, que han portat a recursos molt habituals com la troballa d'un manuscrit, des d'obres clàssiques del segle XVII, com El Quijote fins a obres contemporànies com Nombre Falso de Ricardo Piglia, passant per tota la literatura de viatges i d'aventures britànica del segle XIX, que era plena de notes documentals a peu de pàgina per "educar" la població sobre les noves conquestes. De manera molt experimental en els darrers anys, la literatura i el cinema posen sobre la taula la discussió sobre l'excés de material d'arxiu i la manca de material d'arxiu. Aquesta literatura i cinema sol ser de caràcter investigatiu i treballa en els límits entre la ficció i la no ficció, posant a prova l'arxiu. El repte de cineastes com Patricio Guzman, Rithy Pahn o Joshua Oppenheimer o d'escriptors com Svetlana Alexiévich o W. G. Sebald és recuperar les històries alternatives amb tècniques imaginatives, fent un fort ús de la història oral o observant les imatges oficials des d'un altre lloc. Amb aquests mecanismes, el relat de la història troba alternatives als arxius no disponibles.

Tema 4. Llenguatge Plantejament: La literatura i el cinema estan avesats a un ús molt reflexiu del llenguatge, al voltant del qual gira el caràcter artístic que els és propi. Si bé també present en les consideracions historiogràfiques, l'estudi de la història ha establert uns llenguatges que són més limitats per motius disciplinaris, raó per la qual la reflexió sobre els usos del llenguatge és menys aprofundida. Són pocs els historiadors com Hyden White a Metahistoria (1973) que s'aproximaren a l'estudi de la història detectant alguns dels elements narratius, com el conegut "emplotment" o disposició dels fets en una seqüència narrativa, que pot anar d'acord, per exemple, amb convencions genèriques. Els diversos llenguatges i les diverses tècniques narratives permeten expressar-nos de maneres diverses i aconseguir que el relat tingui uns efectes o uns altres. El llenguatge visual estàtic a partir de fotografies o il·lustracions, o l'audiovisual a partir de la combinació d'imatge en moviment i so, i el llenguatge textual en un conjunt d'usos lingüístics diversos, ens ofereixen eines per confegir els relats de la història. En aquest sentit, en constant renovació des de la dècada de 1980, la teoria narrativa i la teoria del discurs fílmic esdevenen un punt d'entrada molt interessant per comprendre les maneres en les quals la literatura i el cinema elaboren els llenguatges i utilitzen diverses tècniques formals per tal d'aconseguir els efectes volguts en el relat. L'adequació de les tècniques literàries i fílmiques als objectius del relat dels fets històrics és clau per aconseguir-ne l'eficiència. Una anàlisi de textos literaris i fílmics innovadors en els usos del llenguatge i de gèneres diversos, des de la narració, el teatre, la novel·la gràfica, la pel·lícula de ficció o la pel·lícula documental, ens porten a una reflexió creativa que ens dona l'oportunitat de plantejar-nos a fons les preguntes següents: En quins llenguatges expliquem la història? Quines són les possibilitats del llenguatge i de les tècniques narratives i fílmiques? Fins on pot arribar a expressar? El llenguatge és, també, un problema historiogràfic, com ho és la subjectivitat o l'arxiu. A la vegada, és un problema que té un enorme potencial encara per descobrir dins l'estudi de la història. Un espai com aquest ens convida a descobrir-lo. 

Amunt

Material Suport

Amunt

Tema 1. L'escriptura de la història

Aurell, J. (2017). El giro narrativo. A La escritura de la memoria. 2a edició revisada i ampliada (pp. 135-152). PUV. 312p.

White, H. (1992). Introducción: La poética de la historia. A White, H. Metahistoria: La imaginación histórica en la historia del siglo XIX (pp.9-46). Fondo de Cultura Económica. 432 p. 

Stone, L. (1991). Note. Past and Present , (131), 217-218. 

Joyce, P. (1991). History and Postmodernism: I. Past and Present, (133), 204-209. 

Kelly, C. (1991). History and Postmodernism: II. Past and Present, (133), 209-213. 

Stone, L. (1992). History and Postmodernism: III. Past and Present, (135), 189-194.

Spiegel, G. M. (1992). History and Postmodernism: III. Past and Present, (135), 194-208. 

Bolaños de Miguel, A. i González de Oleaga, M. (2008). Teoría y práctica en la historiografía posmoderna. Revista de libros, Segunda época, (136), 1-4. 

Stone, L. (1981). El retorno de la narrativa. Reflexiones acerca de una nueva y vieja historia. A Stone, L. El pasado y el presente [pp. 95-120]. Fondo de Cultura Económica. 

Tema 2. Subjectivitat

Recurs audiovisual sobre la qüestió de la subjectivitat com a problema historiogràfic en què es presenten el marc teòric i els conceptes clau de la discussió.

Kolchin, P. (1993). [Fragment]. A Kolchin, P. American Slavery 1619-1877 (pp. 93-111). Penguin. 

Scott, R. (2009). Reinventar la esclavitud, garantizar la libertad: de Saint-Domingue a Santiago a Nueva Orléans, 1803-1809. Caminos, (52), 2-13.

Faulkner, W. (2015). El sol del atardecer. A Faulkner, W. Cuentos reunidos (pp. 262-279). De bolsillo. 

McQueen, S. (Director) (2013). 12 años de esclavitud [Film]. New Regency Productions, River Road Entertainment, Plan B Entert. 

Fradera, J. M. (2015). [Fragment] La nación imperial (1750-1918) (pp. 301-46).Edhasa. 

Tema 3. Arxiu

Recurs audiovisual sobre la qüestió de l'arxiu com a problema historiogràfic en què es presenten el marc teòric i els conceptes clau de la discussió.

Sebald, W. G. (2006). Max Ferber. A Sebald, W. G. Los emigrados (pp. 167-267). Anagrama.

Saadawi, N. E. (2017). Dona al punt zero. Angle Editorial.

Castellanos Moya, H. (2005). Insensatez. Tusquets. 

Pahn, R. (Director) (2013). L'image manquante [La imagen perdida] [Pel·lícula].Catherine Dussart Productions (CDP), Arte, Bophana Production. 

Guzmán, P. (Director) (2010). Nostalgia de la luz [Pel·lícula]. Atacama Productions, Blinker Filmproduktion, Westdeutscher Rundfunk (WDR), Cronomedia. 

Oppenheimer, J. (Director) (2012). The Act of Killing [Pel·lícula]. Final cut for real, et alii.  Brown, V. (2012). Jamaican Slave Revolt, 1760-1761. https://revolt.axismaps.com/.

Tema 4. Llenguatge

Recurs audiovisual sobre el llenguatge com a problema historiogràfic en què es presenten el marc teòric i els conceptes clau de la discussió.

Méndez, A. (2004). Los girasoles ciegos. Anagrama.

Couto, M. (2008). Terra somnàmbula. Periscopi.

Mouawad, W. (2017). Incendis. A Mouawad, W. La sang de les promeses [pp. 133-237]. Periscopi. 

Sacco, J. (2016). Historias de Bosnia. Planeta Cómic.

Yelin, B. (2019).Irmina. Astiberri Ediciones.

Aleksiévitx, S. (2018). La guerra no té rostre de dona. Raig Verd.

Folman, A. (Director) (2008). Vals con Bashir [Pel·lícula]. Bridgit Folman Film Gang, Les Films d'Ici, Razor Film Produktion GmbH. 

Martel, L. (Director) (2017). Zama [Pel·lícula]. Rei Cine, Bananeira Films.

Amunt

Bibliografia Repte 1: L'escriptura de la història

Ankersmit, Frank R. Historia y tropología. Ascenso y caída de la metáfora. México: Fondo de Cultura Económica, 2014. 

Appleby, Joyce, Lynn Hunt, and Margaret Jacob. La verdad sobre la historia. Barcelona: Andrés Bello, 2000.

Aurell, Jaume. La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos. València: Publicacions de la Universitat de València, 2017.

Barthes, Ronald. "Le Discours de l'histoire." Social Science Information, no.6, vol.4, 1967, pp. 63-75. https://doi.org/10.1177/053901846700600404.

Clark, Elizabeth A. History, Theory, Text: Historians and the Linguistic Turn. Cambridge, MA, Harvard University Press, 2004. 

Certeau, Michel de. La escritura de la historia. México, Universidad Iberoamericana, 1993. 

Cohn, Dorrit. The Distinction of Fiction. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1999.

Davis, Martin L. Historics. Why History Dominates Contemporary Society? Routledge, 2005. 

Dolezel, Lubomír. "Fictional and Historical Narrative: Meeting the Postmodernist Challenge." In Narratologies: New Perspectives on Narrative Analysis, edited by David Herman, 247-273.  Columbus, Ohio State University Press, 1999. 

Evans, Richard J. In Defence of History, Londres, Granta, 1997. 

Foucault, Michel. Las palabras y las cosas. Una arqueología de las ciencias humanas. México y Madrid: Siglo XXI, 1997. 

Iggers, Georg. La historiografía del siglo XX. Desde la objetividad científica al desafío posmoderno. México DF, Fondo de Cultura, 2013. 

Jenkins, Keith. ¿Por qué la historia? Ética y Modernidad. México DF, Fondo de Cultura Económica, 2006. 

Roberts, Geoffrey, ed. The History and Narrative Reader. London/New York, Routledge, 2001. 

Ricoeur, Paul. Tiempo y narración. Madrid, Siglo XXI, 2004.  Robinson Alan. Narrating the Past: Historiography, Memory and the Contemporary Novel. Houndmills: Palgrave Macmillan, 2011. [sobretot els capítols: "The Narrative Turn in History", pp. 3-24; "The Historical Turn in Fiction", pp. 25-53.] 

Spiegel, Gabrielle, ed. Practicing History: New Directions in Historical Writing After the Linguistic Turn. Routledge, 2005.

Stone, Lawrence. "El retorno de la narrativa: Reflexiones acerca de una nueva y vieja historia". El pasado y el presente. México: Fondo de Cultura Económica, 1986, pp. 95-120. 

White, Hayden. Ficción histórica, historia ficcional y realidad histórica. Buenos Aires: Prometeo, 2011. 

Windschuttle, Keith. The Killing of History: How Literary Critics and Social Theorists Are Murdering Our Past. Paddington, NSW, Macleay, 1994. 

Bibliografia Repte 2: Subjectivitat

Beverley, John. Testimonio: Sobre la política de la verdad. México, Bonilla Artigas Editores, 2010. 

---. and Hugo Achúgar, ed. La voz del otro: Testimonio, subalternidad y verdad narrativa. Guatemala, Universidad Rafael Landívar, 2002. 

Bollinger, Laurel. "Narrating Racial Identity and Transgression in Faulkner's 'That Evening Sun'." College literature, vol. 39, no. 2, 2012, pp.53-72.

Davis, Natalie Zemon. El retorn de Martin Guèrra. València, Publicacions de la Universitat de València, 2005. 

Guinzburg, Carlo. El queso y los gusanos. El cosmos según un molinero del siglo XVI. Barcelona: Muchnik, 1981. 

Hirsch, Marianne. "The Generation of Postmemory". Weissberg, Liliane; Beckman, Karen (eds.), On Writing with Photography, Minneapolis, MN: University of Minnesota Press, 2013, pp. 202-230.

Lacapra, Dominick. Writing History, Writing Trauma. Baltimore: John Hopkins University Press, 2014. 

Kaisary, Philip. "The Slave Narrative and Filmic Aesthetics: Steve McQueen, Solomon Northup and Colonial Violence." Mellus, vol. 42, no. 2, pp. 94-114. 

Traverso, Enzo. Passés singuliers. Le 'je' dans l'écriture de l'histoire. Quebec, Lux éditeur, 2020. 

Bibliografia Repte 3: Arxiu

Agamben, Giorgio, Lo que queda de Auschwitz. El archivo y el testigo. Homo sacer III, Pre-Textos, Valencia, 2000. 

Trouillout, Michel-Rolph. Silencing the past: power and the production of history. Boston, Beacon Press, 1995. 

Brink, Joram Ten, and Joshua Oppenheimer, ed. Killer Images: Documentary Film, Memory, and the Performance of Violence. Irvington: Columbia University Press, 2012. 

Brown, Vincent. "Narrative Interface for New Media History." The American Historical Review, vol. 121, no. 1, 2016, pp. 176-186. DOI: 10.1093/ahr/121.1.176.

Derrida, Jacques. Mal de archivo. Una impresión freudiana. [1995]. Madrid, Editorial Trotta, 1997.

Guynn, William Howard. Unspeakable Histories: Film and the Experience of Catastrophe. New York, Columbia University Press, 2016. 

Iversen, Stefan, and Henrik Skov Nielsen. "The politics of fictionality in documentary form: The Act of Killing and The Ambassador." European Journal of English Studies, vol. 20, no. 3, 2016, pp. 249-262. 

Lacapra, Dominick. "Coetzee, Sebald y la narrativa del trauma". Historia, literatura, teoría crítica. 2013. Barcelona, Edicions Bellaterra, 2016, pp. 81-131. 

Nkealah, Naomi."The Multiple Faces of Patriarchy: Nawal el-Saadawi's Two Women in One as a Critique of Muslim Culture." Ariel, vol. 44, 2, 2013, pp. 221-238. 

Sánchez-Biosca, Vicente. "El eslabón perdido de las imágenes en el genocidio camboyano: en torno a La imagen perdida (Rithy Panh, 2013)," Secuencias: Revista de historia del cine, no. 43-44, 2016, pp. 51-72. 


Bibliografia Repte 4: Llenguatges

Alber, Jan, and Monika Fludernik, ed. Postclassical Narratology: Approaches and Analyses. Columbus: Ohio State University Press, 2010. 

Chatman, Seymour. Historia y discourse. La estructura narrative en la novela y en el cine. 1978. Barcelona, RBA, 2013. 

Bal, Mieke. Teoría de la narrativa. 1985. Madrid, Cátedra, 2006. 

Chute, Hillary L. Disaster Drawn: Visual Witness, Comics, and Documentary Form. Cambridge, Harvard University Press, 2016. 

Deleuze, Gilles. Cine I.  Bergson y las imágenes. 1983. Caba, Argentina, Cactus, 2009. 

---. Cine II. Los signos del movimiento y del tiempo. 2ª reimpresión. Caba, Argentina, Cactus, 2018. 

---. Cine III. Verdad y tiempo. Potencias de lo falso. Caba, Argentina, Cactus, 2018. 

Herman, David, Manfred Jahn, and Marie-Laure Ryan. Routledge Encyclopedia of Narrative Theory. Routledge, 2005.

Hühn, Peter, and al., ed. The Living Handbook of Narratology. Hamburg. Hamburg University. https://www.lhn.uni-hamburg.de/.

Lothe, Jakob. Narrative in Fiction and Film: An Introduction. Oxford, Oxford University Press, 2000. 

Mikkonen, Kai. The Narratology of Comic Art. Abingdon and New York: Routledge, 2017. 

Ryan, Marie-Laure, Kenneth Foote, Maoz Azaryahu. Narrating Space / Spatializing Narrative: Where Narrative Theory and Geography Meet. Columbus: Ohio State University Press, 2016. 

---, and Jan-Noel Thon. Storyworlds across Media: Toward a Media-Conscious Narratology. University of Nebraska Press, 2014. 

Thon, Jan-Noël. "Transmedial Narratology Revisited: On the Intersubjective Construction of Storyworlds and the Problem of Representational Correspondence in Films, Comics, and Video Games." Narrative, vol. 25, no. 3, 2017, pp. 286-320. 

Amunt

Aquesta assignatura consta de 4 Proves d'Avaluació Continuada (PAC), totes les quals són obligatòries. Els enunciats de les PAC pretenen estimular l'estudiant a manejar idees i a construir argumentacions sostingudes, amb el suport d'una bibliografia específica sobre els autors i els corrents en què s'emmarquen, així com sobre les qüestions i els problemes historiogràfics plantejats a partir de les obres de lectura obligada.

Les quatre propostes de PAC són les següents:

PAC 1. Els girs lingüístic i narratiu a debat. Reflexió col·lectiva a partir de la polèmica suscitada per Hayden White a Past & Present.

PAC 2. Anàlisi comparada sobre el problema de la subjectivitat en la codificació històrica de l'esclavitud. Comentari crític i contrastat de dues obres, una de caire històric i l'altra de caire literari o fílmic, a triar entre el corpus proposat per l'assignatura. El resultat de l'anàlisi ha de permetre respondre la pregunta següent: de quina manera es manifesta la perspectiva subjectiva i de gènere en els relats del passat? 

PAC 3. Assaig argumentatiu sobre el tractament de l'arxiu en les representacions de l'extermini. Reflexió crítica sobre els límits de l'arxiu (les dades que fonamenten el relat de la història) a partir d'una de les obres proposades per l'assignatura. El resultat de l'anàlisi ha de permetre respondre la pregunta següent: com es resol el problema de l'arxiu en la narració dels fets, especialment quan les dades de què es disposa són limitades, estan esbiaixades o han estat suprimides?

PAC 4. Opció 1: Assaig sobre els usos del llenguatge en les representacions ficcionals i no ficcionals de la guerra. Opció 2: Escriptura creativa d'un relat bèl·lic des d'una perspectiva contemporània. Prèviament, a l'aula, s'haurà reflexionat sobre els diferents llenguatges de la guerra a partir de l'anàlisi dels textos literaris i fílmics proposats.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

És requisit per a l’avaluació haver lliurat i haver superat amb almenys un 5 les quatre PAC previstes en cadascuna de les quatre unitats que conformen l’assignatura. La nota final s’obté a partir de les notes parcials de les diferents Proves d’Avaluació Continuada, d’acord amb els pesos de cada unitat.

Criteris de valoració de les PAC
Les PAC seran avaluades segons els següents criteris:
1. Adequació de la resposta a l’enunciat
2. Comprensió i coneixement dels conceptes, teories i temàtiques treballades
3. Desenvolupament argumental i crític dels propis arguments
4. Estructura, organització, expressió i estil en els lliuraments
5. Presentació formal i de l'aparell crític

També es tindrà en compte la qualitat i originalitat de les intervencions al debat, així com el grau d'interacció amb les opinions dels companys durant el debat.

Plagi i còpia
El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
1. De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
2. De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
1. D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no.
L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: https://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/com-evitar-el-plagi
2. D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.

Amunt