• Descripció

"L'economia en un món global" pretén ser una aproximació a les diferents fases d'allò que hem definit com a globalització i que ens ha conduït a una creixent integració a nivell econòmic, posant especial atenció al comerç i a les xarxes comercials, que vehiculen l'intercanvi de productes i idees i faciliten la integració de cultures i tecnologies. Aquest fenomen permet aproximar-nos a debats com la gran divergència, però també a l'oposició entre centres i perifèries, il·lustrant al mateix temps les resistències, les alternatives, les amenaces i els perdedors de la globalització.

En contrast amb l'assignatura obligatòria d'història econòmica, centrada en els processos productius, aquest curs aprofundirà en la dimensió comercial de la globalització. En particular es treballaran alguns dels objectes d'estudi que apareixen amb més freqüència a les investigacions d'història i economia i que tenen un abast global. En concret, es proposa estudiar els mercats, les empreses, el sector públic i les xarxes comercials, tenint en compte les diferents aproximacions teòriques i una combinació entre les metodologies quantitativa i qualitativa. A cada exercici es buscarà una síntesis entre l'economia i la història que serveixi per interpretar fets històrics observables i aplicar els continguts teòrics a estudis de cas pràctics. Es procurarà que els estudiants tinguin també accés a fonts primàries, que són la base de la investigació en història econòmica. D'aquesta manera, l'estudiant es familiaritzarà amb les dinàmiques de la integració econòmica que fonamenten els processos de globalització.  

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta és una assignatura optativa que configura, junt amb "Història Econòmica: Les Revolucions Productives" (obligatòria) i "Desigualtats" (optativa) la matèria anomenada Història Econòmica. S'aconsella cursar-la després d'aquestes dues ja mencionades, o almenys després de l'obligatòria, donat que mantenen un cert vincle cronològic. Pel seu caràcter netament contemporani, molts dels recursos docents s'ofereixen en anglès, encara que lògicament l'alumnat ha de lliurar els seus exercicis no en anglès sinó en la llengua docent de l'aula.

• Camps professionals en què es projecta

Història econòmica i de l'empresa, història contemporània, consultoria.

• Objectius i competències

Competències
CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
CE5 - Enriquir la complexitat i comprensió del relat històric mitjançant la inclusió crítica de mirades no-occidentals en l'anàlisi dels reptes globals actuals.

Objectius:

• Realitzar un anàlisi de mercat utilitzant metodologies d'història i economia, acotant l'objecte d'estudi, tant conceptualment com cronològicament.
• Combinar les contribucions teòriques sobre els mercats pròpies de la història i l'economia, coneixent les seves limitacions.
• Identificar les característiques de la disciplina de la història de l'empresa, la seva metodologia i la seva bibliografia bàsica.
• Aplicar els coneixements adquirits en la introducció a la història de l'empresa, analitzant un cas concret.
• Interpretar històricament l'auge del sector públic en un país i cronologia concrets.
• Identificar els elements bàsics de les teories de la globalització en història econòmica.
• Construir un assaig sobre la globalització que integri els coneixements adquirits i que tingui, al mateix temps, un enfocament original.

• Continguts

Tema 1. Què són els mercats?

Plantejament: El mercat (en singular o en plural) és un dels conceptes més comuns en ciències socials. És també un eix vertebral sobre el qual s'edifica tota la teoria microeconòmica  de l'oferta i la demanda, una teoria que, sense tenir rang de llei científica, serveix com a model operatiu per interpretar certes regularitats (com les oscil·lacions en els preus) que son fonamentals en la disciplina econòmica. La història, en canvi, procedeix en el sentit invers, analitzant de manera holística els fets observats, en aquest cas el mercat, i destacant les particularitats de cada cas, unes particularitats que l'economista consideraria variables exògenes. Si en l'àmbit de les ciències socials el mercat tendeix a convertir-se en un camp de batalla entre el cànon econòmic i els seus crítics, aquest exercici buscarà una síntesi que englobi tant les consideracions normatives de l'economia com l'heterogeneïtat metodològica de l'anàlisi històric i el caràcter crític propi de les ciències socials i humanes. També, de la mà de María Ángeles Durán s'estudiaran les limitacions del mercat, amb un anàlisi del treball no remunerat com un exemple de les activitats econòmiques que no es circumscriuen a la lògica mercantil. Per últim, el treball tindrà una dimensió empírica i buscarà que l'estudiant apliqui aquesta discussió a l'anàlisi d'un mercat concret.

Tema 2. Introducció a la història de l'empresa

Plantejament: La història de l'empresa és una disciplina complementària de la història econòmica. Mentre que l'empresa constitueix l'actor econòmic per excel·lència, amb la suposició implícita que les seves activitats son racionals, les històries empíriques de les empreses que realitzen els historiadors moltes vegades divergeixen dels prototips teòrics i matemàtics que empren els economistes. L'estudi clàssic de Coase, "The nature of the firm" (1937) ja va mostrar com les relacions socials dins d'una empresa (especialment a la gran empresa) solen quedar fora de la lògica mercantil. Seguint aquest argument, Chandler (1977) va definir l'empresa com la "mà visible", per oposició a la mà invisible del mercat. Els historiadors de l'empresa tenen en compte criteris biogràfics (la vida i obra dels fundadors), sociològics (les relacions entre el capital i el treball) o geopolítics (relacions de l'empresa amb el govern, conseqüències polítiques, ambientals de les seves activitats, etc.). Aquests estudis moltes vegades qüestionen imatges comunes de l'ideari col·lectiu, com és el cas de Pamela Laird i el mite del "self-made man". La disciplina de la història de l'empresa (business history) és doncs un bon exemple de síntesi entre història i economia, on no són alienes les tensions entre les metodologies d'ambdues disciplines. Aquest exercici pretén oferir una introducció a aquest camp d'estudi per tal de que l'estudiant es familiaritzi amb les seves perspectives i mètodes. El treball també pretén combinar una reflexió teòrica amb un treball empíric.

Tema 3. L'auge del sector públic al segle XX

Plantejament: El segle XX és el segle de l'auge del sector públic. Abans de 1930, la principal despesa pública era la militar i els països molt rarament dedicaven més d'un 3 per cent dels seus recursos a les transferències socials. A partir de llavors, el rol de l'estat va anar augmentant fins arribar a una tercera part del PIB dels països occidentals, incloent nombroses partides amb una funció redistributiva: assistència bàsica a les famílies pobres, assegurança d'atur, pensions públiques, despesa en salut i educació públiques, subsidis a l'habitatge, etc. Aquestes polítiques socials es van generalitzar als països occidentals, mentre en el bloc comunista el sector públic va tenir el control, per primer cop a la història, del 100 per cent dels recursos econòmics. Als països de l'anomenat tercer món, els processos d'independència i descolonització també van afavorir el creixement de l'estat i del sector públic. No obstant això, a finals del segle XX, coincidint amb el col·lapse de la Unió Soviètica, aquesta activa participació de l'estat en gairebé totes les economies va començar a qüestionar-se i a retrocedir. Una de les suposicions que va fonamentar la crítica neoliberal al rol del sector públic es basava en que una major intervenció pública inhibia el creixement econòmic. Peter Lindert, en un llibre recent, ha utilitzat fonts empíriques de diversos països per refutar aquesta teoria. En aquest exercici estudiarem les diverses formes en que el sector públic ha intervingut històricament a les economies globals i discutirem les relacions entre el sector públic, el creixement econòmic, la democràcia, el socialisme, de la mà de R. Bin Wong i Mariana Mazzucato.

Tema 4. Noves perspectives sobre la globalització

Plantejament: La història econòmica identifica la globalització com un procés d'integració econòmica a escala global. Partint de la teoria smithiana de l'especialització productiva, la integració econòmica i comercial entre diferents regions al món produeix beneficis agregats, donat que cada regió es pot especialitzar en allò que és més competitiva. No obstant aquesta premissa, aquest procés també genera desequilibris i desigualtats, guanyadors i perdedors, tant entre les regions involucrades com a l'interior de cada regió. Aquestes dinàmiques són observables  en els processos de globalització històrics (la globalització ibèrica dels segles XVI-XVII o la globalització atlàntica que va començar a finals del segle XIX) i també en l'últim procés de globalització que va començar a finals del segle XX amb el col·lapse de la Unió Soviètica, l'hegemonia nord-americana, la integració europea i l'ascens de les economies asiàtiques. En una primera lectura, Kevin O'Rourke ens introdueix elements d'anàlisi i comparació entre diferents processos de globalització que ens ajudaran a identificar, valorar i quantificar els fluxos d'integració econòmica. Per la seva pròpia essència, l'anàlisi de la globalització ha d'incloure mirades no occidentals. En aquest sentit, s'introduirà l'estudi de les cadenes de producció globals, molt concentrades al continent asiàtic, de l'acadèmic singapurès Henry Wai-chung Yeung. Finalment, els estudis sobre la globalització cada vegada tenen més en compte els perdedors d'aquests processos: seguint aquest enfocament d'estudis regionals, el text d'Andrés Martínez-Pose, ens presenta les regions oblidades o que s'han vist perjudicades per aquests processos.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Tema 1. Què són els mercats?

1. Referències bàsiques:

Vídeo de Jonathan Gruber "Principles of microeconomics. Introduction: Supply & Demand", 14 de gener de 2018, a MIT Open Courseware.

URL: https://www.youtube.com/watch?v=_OkTw766oCs (30 minuts).

En aquest vídeo, un dels economistes més citats del MIT, Jonathan Gruber, ens explica els principis bàsics de la teoria del mercat clàssica, basada en l'oferta i la demanda. I ho fa des de les aules on aquests conceptes van ser sistematitzats i ensenyats per primera vegada. Es tracta d'una explicació ortodoxa sobre el que la ciència econòmica diu sobre els mercats.

Text de Torras Elias, Jaume (1993). "La construcció del mercat", a varis autors, Els espais del mercat, Diputació de València, 1993, pp. 11-24.

El catedràtic Jaume Torras Elias és un dels historiadors de l'economia més rellevants i reconeguts d'Espanya. Llicenciat a la Universitat de Barcelona sota la tutela del mestre Jordi Nadal, Torras ha estudiat la relació entre els mercats i les xarxes comercials, investigant les diàspores mercantils a la Península Ibèrica anteriors a la industrialització i la construcció d'un mercat nacional. Aquest rar text és un recurs d'aprenentatge inèdit i representa un esforç per definir el concepte de mercat, tenint en compte la seva complexitat històrica i antropològica, tot qüestionant els apriorismes característics de la disciplina econòmica.

Text de Durán Heras, María Ángeles (2012). El trabajo no remunerado en la economía global. Bilbao: Fundación BBVA, pp. 21-65.

Aquest text és una introducció a la realitat del treball no remunerat i, en definitiva, de les activitats econòmiques que es desenvolupen fora de la lògica del mercat, a pesar de ser activitats econòmiques molt rellevants. María Ángeles Durán Heras, una de les màximes especialistes mundials en una matèria que cada cop desperta més interès i que mostra les debilitats de la teoria econòmica clàssica.

2. Material complementari:

Curtin, Philip D. Curtin (1984). Cross cultural trade in world history. Cambridge, Cambridge University Press.

Geertz, Clifford (1979). "Suq: the bazaar economy in Sefrou", a C. Geertz i L. Rosen, eds., Meaning and order in Moroccan society. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 123-313.

Rawsky, Thomas G. (1996), ed. Economics and the historian. Berkeley: University of California Press.

Tema 2. Introducció a la historia de l'empresa

1. Referències bàsiques:

Fridenson, Patrick (2008). "Business history and history", a Geoffrey Jones i Jonathan Zeitlin, eds., The Oxford Handbook of Business History. Oxford: Oxford University Press, pp. 9-36.

Una introducció a la disciplina de la història de l'empresa per un dels màxims especialistes, el francès Patrick Fridenson. El text resumeix la història de la disciplina, les seves obres més destacades, els seus mètodes i les noves línies d'investigació.

Laird, Pamela W. (2017). "How business historians can save the world - from the fallacy of self-made success". Business History, Vol. 59, No. 8, pp. 1201-1217.

Aquest article recent de la reputada investigadora Pamela W. Laird qüestiona el mite del "self-made man" i ens adverteix de la necessitat de situar l'estudi de l'empresa en el seu context històric i social, evitant apriorismes, exageracions (especialment presents en moltes memòries i biografies d'empresaris) i judicis prestablerts.

Catalán, Jordi (2014). "El círculo virtuoso de Grífols. I+D+I y éxito global desde el clúster médico-farmacéutico de Barcelona". Revista de la historia de la economía y de la empresa, No. 8, pp. 27-61.

Un estudi detallat sobre l'empresa Grífols, una de les empreses espanyoles amb més projecció internacional, a càrrec del catedràtic Jordi Catalán. L'article és un exemple de com algunes metodologies s'apliquen a un cas concret i servirà com a model per l'estudi pràctic d'una empresa espanyola.

2. Material complementari:

Chandler, Alfred (1977). La mano visible. La revolución de la gestión en la empresa norteamericana. Barcelona (2008): Belloch.

Nadal, Jordi (2020). La hispano-suiza. Esplendor y ruina de una empresa legendaria. Barcelona: Pasado y Presente.

Colli, Andrea (2016). Dynamics of international business. Comparative perspective of firms, markets and entrepreneurship. New York: Routledge.

3. Bases de dades:

-             SABI Sistema de Análisis de Balances Ibéricos (accés disponible des de la UOC).

Tema 3. L'auge del sector públic al segle XX

1. Referències bàsiques

Lindert, Peter (2004). El ascenso del sector público. México (2011): Fondo de Cultura Económica, pp. 15-56.

Peter Lindert va qüestionar la teoria neoliberal que relaciona negativament el pes del sector públic amb el creixement econòmic. Aquest prestigiós historiador de l'economia exposa les principals suposicions que han vertebrat els discursos i els debats polítics (i ètics) relacionats amb aquesta qüestió per, a continuació, demostrar amb dades empíriques la relació entre el pes del sector públic i el creixement econòmic.

Wong, R. Bin (2011). "Historical lessons about contemporary social welfares. Chinese puzzles and global challenges", a C. A. Bayly, Vijayendra Rao, Simon Szretes i Michael Woolcock, eds., History, historians and development policy. A necessary dialogue. Manchester: Manchester University Press, pp. 103-116.

Una de les hipòtesis de Lindert, la relació entre democratització i el pes del sector públic, és qüestionada per l'historiador de la Xina, Bin Wong. Aquest analitza les polítiques socials de l'estat xinès des de la dinastia Qing fins les reformes econòmiques, posant de relleu les diferències històriques i geogràfiques en el paper sòcio-econòmic del sector públic a la Xina.

Mazzucato, Mariana (2018). El valor de las cosas. Quién produce y quién gana en la economía global, capítulo 8: la infravaloración del gobierno en la historia. Barcelona (2019): Taurus, pp. 315-65.

Mariana Mazzucato s'ha convertit en una de les economistes més influents al posar de relleu algunes qüestions bàsiques de la teoria econòmica clàssica que han passat desapercebudes, com la teoria del valor. En aquest capítol del llibre, Mazzucato es pregunta per què tendim a percebre l'estat com un òrgan que consumeix recursos, enlloc de considerar la possibilitat de que el sector públic pugui ser també creador de valor.

2. Material complementari:

Acemoglu, Daron y Robinson, James A. (2012). ¿Por qué fracasan los países? Los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza. Bilbao (2012): Deusto.

Maier, Charles S. (2014). Leviathan 2.0. Inventing modern statehood. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press.

Piketty, Thomas (2019). Capital e ideología. Barcelona (2019): Planeta.

3. Bases de dades:

-             Banco Mundial

-             Fondo Monetario Internacional

Tema 4. Noves perspectives sobre la globalització

1. Referències bàsiques

O'Rourke, Kevin (2019). "Economic history and contemporary challenges to globalization". The Journal of Economic History, Vol. 79, No. 2, pp. 356-382.

Kevin O'Rourke és un dels historiadors econòmics que més ha treballat el tema de la integració econòmica i la globalització. En aquest article recent, l'autor repassa la literatura més rellevant sobre aquesta qüestió, comparant la globalització que va arrencar a finals del segle XIX amb els processos d'integració (i desintegració) econòmica a l'actualitat pre-covid.

Yeung, Henry Wai-chung (2016). Strategic coupling. East Asian industrial transformation in the New Global Economy, Chapter 1: East Asian Development in the new global economy. Ithaca i Londres, Cornell University Press, pp. 1-21.

Yeung és un dels experts internacionals més reconeguts en l'àmbit de les cadenes de producció globals, també conegudes com cadenes de subministrament globals (global supply chain); és a dir, en la forma en que es produeixen actualment gran part dels béns de consum que comprem. En aquest primer capítol, Yeung repassa la relació entre l'estat i les empreses a l'Àsia durant la globalització.

Rodríguez-Pose, Andrés (2017). "The revenge of the places that don't matter (and what to do about it)". Cambridge Journal of Regions, Economy and Society, Vol. 11, No. 1, pp. 189-209.

Un dels aspectes que està prenent més rellevància en el debat sobre la globalització són els estudis que tracten sobre individus, col·lectius o regions que són o bé es declaren perdedors dels processos de globalització. El text aborda les regions oblidades de la globalització.

2. Referències complementàries

Williamson J. G. i O'Rourke, K. (2001). Globalización e historia. La evolución de una economía atlántica en el siglo XIX. Zaragoza (2006): Prensas Universitarias de Zaragoza.

Coe, Neil M. i Yeung, Henry Wai-chung (2015). Global production networks: Theorizing economic development in an interconnected world. Oxford: Oxford University Press.

Pomeranz, Kenneth I Topik, Steven (2006). The world that trade created. Society, culture and the world economy, 1400 to the present. New York y Londres: M. E. Sharpe.

• Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació

Lectures bàsiques

• Catalán, Jordi (2014). "El círculo virtuoso de Grífols. I+D+I y éxito global desde el clúster médico-farmacéutico de Barcelona". Revista de la historia de la economía y de la empresa, No. 8, pp. 27-61.
• Durán Heras, María Ángeles (2012). El trabajo no remunerado en la economía global. Bilbao: Fundación BBVA, pp. 21-65.
• Fridenson, Patrick (2008). "Business history and history", a Geoffrey Jones i Jonathan Zeitlin, eds., The Oxford Handbook of Business History. Oxford: Oxford University Press, pp. 9-36.
• Laird, Pamela W. (2017). "How business historians can save the world - from the fallacy of self-made success". Business History, Vol. 59, No. 8, pp. 1201-1217.
• Lindert, Peter (2004). El ascenso del sector público. México (2011): Fondo de Cultura Económica, pp. 15-56.
• Mazzucato, Mariana (2018). El valor de las cosas. Quién produce y quién gana en la economía global, capítulo 8: la infravaloración del gobierno en la historia. Barcelona (2019): Taurus, pp. 315-65.
• O'Rourke, Kevin (2019). "Economic history and contemporary challenges to globalization". The Journal of Economic History, Vol. 79, No. 2, pp. 356-382.
• Rodríguez-Pose, Andrés (2017). "The revenge of the places that don't matter (and what to do about it)". Cambridge Journal of Regions, Economy and Society, Vol. 11, No. 1, pp. 189-209. 
• Torras Elias, Jaume (1993). "La construcció del mercat", a varis autors, Els espais del mercat, Diputació de València, 1993, pp. 11-24.
• Wong, R. Bin (2011). "Historical lessons about contemporary social welfares. Chinese puzzles and global challenges", a C. A. Bayly, Vijayendra Rao, Simon Szretes i Michael Woolcock, eds., History, historians and development policy. A necessary dialogue. Manchester: Manchester University Press, pp. 103-116.
• Yeung, Henry Wai-chung (2016). Strategic coupling. East Asian industrial transformation in the New Global Economy, Chapter 1: East Asian Development in the new global economy. Ithaca i Londres, Cornell University Press, pp. 1-21.

Bibliografia complementària

• Acemoglu, Daron y Robinson, James A. (2012). ¿Por qué fracasan los países? Los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza. Bilbao (2012): Deusto.
• Chandler, Alfred (1977). La mano visible. La revolución de la gestión en la empresa norteamericana. Barcelona (2008): Belloch.
• Colli, Andrea (2016). Dynamics of international business. Comparative perspective of firms, markets and entrepreneurship. New York: Routledge.
• Coase, Ronald (1937). "The nature of the firm". Economica, Vol. 4, No. 16, pp. 386-405.
• Coe, Neil M. i Yeung, Henry Wai-chung (2015). Global production networks: Theorizing economic development in an interconnected world. Oxford: Oxford University Press.
• Curtin, Philip D. Curtin (1984). Cross cultural trade in world history. Cambridge, Cambridge University Press.
• Geertz, Clifford (1979). "Suq: the bazaar economy in Sefrou", a C. Geertz i L. Rosen, eds., Meaning and order in Moroccan society. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 123-313.
• Maier, Charles S. (2014). Leviathan 2.0. Inventing modern statehood. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press.
• Nadal, Jordi (2020). La hispano-suiza. Esplendor y ruina de una empresa legendaria. Barcelona: Pasado y Presente.
• Piketty, Thomas (2019). Capital e ideología. Barcelona (2019): Planeta.
• Pomeranz, Kenneth I Topik, Steven (2006). The world that trade created. Society, culture and the world economy, 1400 to the present. New York y Londres: M. E. Sharpe.
• Rawsky, Thomas G. (1996), ed. Economics and the historian. Berkeley: University of California Press.
• Williamson J. G. i O'Rourke, K. (2001). Globalización e historia. La evolución de una economía atlántica en el siglo XIX. Zaragoza (2006): Prensas Universitarias de Zaragoza.

Bases de dades i recursos digitals - Banc Mundial  - Fons Monetari Internacional  - SABI Sistema de Análisis de Balances Ibéricos (accés disponible des de la UOC).
Vídeo de Jonathan Gruber "Principles of microeconomics. Introduction: Supply & Demand", 14 de gener de 2018, a MIT Open Courseware.  URL: https://www.youtube.com/watch?v=_OkTw766oCs (30 minuts).

• Metodologia

Tema 1. Què són els mercats?

Descripció: l'activitat es desplegarà en dues parts. A la primera s'estudiarà el concepte de mercat de de les òptiques de l'economia i la història amb la lectura dels dos textos i el vídeo recomanat. En primer lloc, aprendrem els fonaments bàsics de la teoria clàssica de l'oferta i la demanda, seguint la classe virtual del professor Jonathan Gruber al Massachussets Institute of Technology (MIT):

https://www.youtube.com/watch?v=_OkTw766oCs

Aquesta classe es desenvolupa en un dels temples de l'economia moderna i ens ensenya els principis bàsics sobre els quals s'edifica la teoria econòmica dels mercats, des dels principis essencials d'Adam Smith fins al cànon de la disciplina moderna que va fixar Paul Samuelson en aquella mateixa universitat. El professor Gruber explica els conceptes clau de la teoria dels mercats: el cost d'oportunitat, l'optimització amb recursos escassos, la demanda, l'oferta, els caràcters normatiu i positiu de l'economia, l'equilibri dels mercats en la fixació dels preus i els límits d'aquesta teoria.

A continuació, llegirem una aproximació crítica anvers alguns dels supòsits que conformen la teoria clàssica dels mercats, una aproximació historicista realitzada pel professor Jaume Torras. El professor Torras, un dels professors d'història econòmica més rellevants del nostre país (i, pel gran públic, desconegut), aborda el concepte dels mercats des d'una lògica diferent, discutint els costos de transacció o les situacions d'equilibri basant-se en investigacions empíriques sobre les xarxes mercantils a la Península Ibèrica i la creació d'un incipient mercat nacional el segle XVIII. Ambdues perspectives ens permetran conèixer les fortaleses i les debilitats de la teoria econòmica i la historiografia alhora d'abordar el tema dels mercats.

Per últim, amb la lectura d'un fragment del llibre de María Ángeles Durán Heras, profunditzarem més en qüestions ètiques i morals que fan referència als límits del mercat. La teoria econòmica sobre l'equilibri dels mercats obvia fets observables que no responen a les consideracions normatives o de la lògica econòmica. Un exemple clar és el treball domèstic, majoritàriament femení, que no computa en el mercat de treball al no estar remunerat ni produir-se en una situació de compravenda. A pesar de la importància d'aquesta activitat a les economies de tot el món, aquesta no computa en els càlculs del PIB, al no ser un mercat (dit d'una altra manera, és un no-mercat). L'estudi de María Ángeles Durán Heras pretén anar més enllà de la teoria econòmica per donar visibilitat a aquelles activitats econòmiques que no han estat degudament representades. 

Un primer exercici consistirà en respondre a una sèrie de preguntes sobre els textos i el vídeo que seran proposades pel consultor. Una vegada compresos els conceptes bàsics de la teoria del mercat i les seves limitacions, l'estudiant realitzarà un breu assaig (màxim 2.000 paraules) on posarà en pràctica la teoria apresa, definint i analitzant un mercat concret. L'estudiant podrà escollir un mercat qualsevol, sigui en l'àmbit local (per exemple, el mercat de fruita i verdura del barri), nacional (per exemple, el mercat de treball a Espanya) o global (per exemple, el mercat internacional del petroli). L'estudiant haurà d'acotar el seu objecte d'estudi tant a nivell conceptual com en l'espai i el temps (cronologia, es recomana no escollir segments molt extensos) i procurarà obtenir fonts primàries i/o secundàries que permetin l'anàlisi del mercat. La recerca haurà de comptar amb elements quantitatius propis de la teoria econòmica clàssica (evolució dels preus, de l'oferta, la demanda) com criteris historiogràfics (particularitats específiques del mercat, límits del mercat, context històric, etc.) o d'altre estil (criteris ètics, morals, filosòfics, antropològics, etc.).

El treball es completarà amb l'entrega de les respostes a les preguntes plantejades pel consultor més un breu assaig (màxim 2.000 paraules, incloses notes a peu, bibliografia, etc.) que haurà d'incorporar com a mínim, una citació dels tres recursos teòrics proposats, dos recursos quantitatius sobre el mercat analitzat i dues citacions secundàries pertinents. La normativa de citació ha de ser l'estil APA.

Dedicació: 20%

Tasques específiques:

Tasca 1: Atendre la classe virtual de Jonathan Gruber, prendre notes i aprendre les idees bàsiques.

Tasca 2: Llegir analíticament els dos fragments seleccionats. Contrastar els textos i identificar les virtuts de la teoria del mercat, així com també les seves limitacions.

Tasca 3: Respondre a les preguntes del consultor sobre les lectures realitzades.

Tasca 4: Buscar un exemple de mercat que pugui ser analitzat, tenint en compte el marc teòric i les instruccions donades per a la elaboració del text.

Tasca 5: Acotar l'objecte d'estudi i desenvolupar un breu assaig que incorpori les metodologies d'economia i història.

Competències:

CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

CT2- Desenvolupar un raonament crític i un compromís social avançats amb la pluralitat i la diversitat de realitats de la societat actual, des del respecte als drets fonamentals, la igualtat entre dones i homes i la no-discriminació.

Resultats d'aprenentatge

• Assimilar i integrar conceptes bàsics i complexos del vocabulari econòmic i capacitar per l'aplicació d'aquests en l'anàlisi en un anàlisi de tercers casos.
• Aprofundir críticament en l'evolució econòmica, incorporant visions complexes i no deterministes dels processos estudiats.
• Identificar i analitzar críticament les diferents perspectives i supòsits habituals dels discursos econòmics i historiogràfics, així com també les seves crítiques i alternatives.

Tema 2. Introducció a la història de l'empresa

Descripció: Una vegada realitzada la discussió sobre les teories del mercat, analitzarem l'empresa com un actor social i econòmic fonamental de la història econòmica. En primer lloc, distingirem l'empresa de les relacions mercantils, seguint la lògica de la "mà visible" de Chandler, oposada al concepte que Adam Smith va utilitzar en referència als mercats (la mà invisible). En la mateixa línia, Coase va definir la lògica empresarial com una illa de poder conscient en un mar de forces mercantils que operen de forma inconscient. En aquest sentit, aquest exercici es proposa introduir a l'estudiant els instruments i metodologies propis de la investigació història sobre empreses o, el que en termes d'història econòmica es coneix com història de l'empresa (o business history).

En primer lloc, veurem el vídeo introductori amb l'entrevista de la Roser Álvarez-Klee a la catedràtica Paloma Fernàndez Pérez, especialista en el camp de la business history. També llegirem un capítol introductori a la disciplina de la història de l'empresa escrit per un dels més prestigiosos i veterans historiadors de l'economia, el francès Patrick Fridenson. A continuació, analitzarem un exemple empíric concret de la història de l'empresa, un article sobre l'empresa catalana Grífols i un article general recent, que qüestiona la figura del "self made-man". Aquestes activitats ens permetran entendre, de forma concreta, la complexitat en l'establiment de normes i límits en els mercats i el paper que hi juguen les empreses. En un primer exercici, el consultor proposarà una sèrie de preguntes concretes relacionades amb els textos perquè l'alumne pugui demostrar la comprensió en el tema d'estudi.

En segon lloc, tractarem de combinar els coneixements adquirits a l'exercici anterior amb l'anàlisi de la història d'una empresa espanyola concreta, a escollir per l'alumne. L'alumne haurà de posar en pràctica la metodologia apresa i realitzar una presentació de 5-10 minuts. La presentació haurà de fer referència als debats anteriors i contenir una part qualitativa (història de l'empresa, fundadors, etc.) i una part quantitativa (indicadors econòmics de l'empresa extrets de la plataforma Sabi: facturació, beneficis, número de treballadors, estructura del capital, etc.). Per últim, l'alumne entregarà un resum crític (1.000 paraules) on es resumeixi el treball realitzat.

Dedicació: 25%

Tasques específiques:

Tasca 1: Llegir analíticament els tres fragments seleccionats. Contrastar els textos i familiaritzar-se amb l'àmbit de la història de l'empresa.

Tasca 2: Respondre les preguntes del consultor sobre les lectures realitzades.

Tasca 3: Seleccionar una empresa espanyola i analitzar la seva trajectòria històrica, tant en termes quantitatius com qualitatius.

Tasca 4: Elaborar una breu presentació de l'empresa amb power point.

Tasca 5: Realitzar un breu comentari crític sobre les intervencions dels companys.

Competències:
CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.

Resultats d'aprenentatge

• Assimilar i integrar conceptes bàsics i complexes de la disciplina de la història de l'empresa.
• Posar en pràctica aquests conceptes amb l'anàlisi històric d'una empresa concreta.
• Analitzar críticament i discutir el potencial dels anàlisis realitzats pels companys.

Tema 3. L'auge del sector públic en el segle XX

Descripció. Aquesta activitat vol promoure una discussió informada sobre l'auge del sector públic en el segle XX. En primer lloc, veurem el vídeo amb l'entrevista a Sara Torregrosa-Hetland, que ens introduirà a la matèria. A continuació,  estudiarem l'assaig de Peter Lindert sobre la relació entre el pes del sector públic i el creixement econòmic. Lindert refuta la hipòtesi de que el pes del sector públic vagi en detriment del creixement econòmic. El text desgrana les construccions teòriques que defensen aquest hipòtesi (i també les contràries) i les sotmet a un escrutini basat amb dades empíriques. Lindert també posa de relleu les relacions entre la democratització dels països europeus i l'increment de la despesa social pública. Aquesta tesi es contraposa amb el text de Robert Bin Wong sobre la Xina, on repassa l'important paper del sector públic en aquell país des de la dinastia Qing fins a l'actualitat. Finalment, s'estudiarà el text de Mazzucato sobre el paper de l'estat com a inversor i creador de valor.

El treball consistirà també en una part teòrica, la lectura dels textos i la seva comprensió, que culminarà amb una secció de preguntes i respostes plantejades pel consultor. A continuació, es realitzarà una aplicació pràctica que consistirà en estudiar la trajectòria del sector públic d'un país a la segona meitat del segle XX, partint de les dades del Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI). En primer lloc, l'estudiant pot fer-se una idea del pes del sector públic a nivell global (expressat en percentatge sobre el PIB de cada país) amb les dades (i animacions) del FMI sobre finances públiques:

https://www.imf.org/external/datamapper/datasets/FPP

A continuació, l'estudiant es descarregarà la taula de dades (Excel) tant del FMI com del BM i escollirà un país que tingui dades disponibles suficients com per examinar l'evolució del seu sector públic durant la segona meitat del segle XX, partint de les dades obtingudes del BM, FMI o d'altres fonts estadístiques (com la OCDE). L'estudiant pot fer ús d'indicadors agregats (pes del sector públic en relació amb el PIB) i també d'altres més precisos: percentatge de despesa sanitària, en educació, en investigació i desenvolupament, etc. Per últim, l'estudiant compararà aquestes dades relatives al pes del sector públic amb les relatives al creixement econòmic, amb l'objectiu de sotmetre a revisió les hipòtesis de Lindert. Amb aquesta base teòrica i empírica, l'estudiant realitzarà un breu assaig (2.500 paraules) sobre el país seleccionat que analitzi l'evolució del sector públic durant una cronologia determinada i el seu impacte en el creixement econòmic. L'assaig haurà de dialogar i citar almenys un dels tres textos obligatoris. La normativa de citació ha de ser l'estil APA.

Dedicació: 25%

Tasques específiques:

Tasca 1: Llegir els tres fragments seleccionats, contrastar-los i familiaritzar-se amb els enfocaments sobre el paper del sector públic en economia.

Tasca 2: Respondre les preguntes del consultor sobre les lectures realitzades.

Tasca 3: Seleccionar un país i analitzar el paper del sector públic, fent ús dels indicadors recomanats.

Tasca 4: Redactar un anàlisi sobre el paper del sector públic en un país, seguint les lectures teòriques i les dades empíriques observades.

Competències:

CE1 - Identificar i reconèixer críticament els esdeveniments, marcs i perspectives teòrics i conceptuals, que ens ajudin a interpretar i comprendre els processos històrics regionals i globals més recents.

CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge:

• Distingir i resoldre les dinàmiques econòmiques relacionades amb el sector públic i les seves repercussions polítiques i socials.
• Calcular i avaluar el pes del sector públic en un país determinat i la seva influència en el creixement econòmic.
• Integrar els fets observats mitjançant indicadors econòmics en un discurs històric.

Tema 4. Noves perspectives de la globalització

Descripció. Aquesta activitat pretén ser una síntesi dels exercicis anteriors. L'estudiant intentarà integrar els coneixements adquirits sobre els mercats, les empreses i el sector públic per examinar la globalització com un procés d'integració econòmica a escala global. Després del vídeo introductori de Ramon Ramon Muñoz, aprofundirem amb les lectures de O'Rourke, Wai-chung Yeung i Martínez-Pose. D'aquesta manera, l'estudiant es familiaritzarà amb els principals instruments i mètodes que serveixen en un anàlisi sobre la globalització. L'article de O'Rourke és potser el més tècnic del curs, tot i que les idees generals es poder seguir amb relativa facilitat, al ser un text bàsicament descriptiu i recopilatori de l'estat de la qüestió. Yeung i Martínez-Pose detallen certs aspectes necessaris per a una comprensió cabal de la globalització com son la necessitat d'integrar perspectives no eurocèntriques i de considerar els col·lectius i territoris afectats negativament per aquests processos d'integració.

Després d'aquestes lectures y, considerant els exercicis precedents, l'estudiant haurà de produir un assaig lliure sobre aquest tema, a condició de que l'assaig estigui centrat en el fenomen de la globalització i que el text plasmi la comprensió dels textos indicats, amb les cites pertinents. La normativa de citació ha de ser l'estil APA. El treball es completarà amb l'entrega d'un assaig lliure sobre la globalització (màxim 4.500 paraules, incloses les notes, bibliografia, etc.) que bé pot referir-se al fenomen en general o bé centrar-se en un episodi històric o estudi de cas concret. L'estudiant també inclourà referències i reflexions relatives als exercicis anteriors sobre el paper dels mercats, les empreses i/o el sector públic (com a mínim una citació d'alguna lectura prèvia és recomanable). En aquest assaig es valorarà la correcta comprensió dels temes estudiats durant el curs, les lectures realitzades, la pertinença de les citacions, així com també l'originalitat de l'enfocament i la capacitat per construir un argument en un assaig coherent i acadèmicament rigorós.

Dedicació: 30%

Tasques específiques:

Tasca 1: Llegir de forma analítica els tres fragments seleccionats. Contrastar els textos i familiaritzar-se amb el tema de la globalització.

Tasca 2: Idear un enfocament original per escriure un assaig i desenvolupar-lo.

Tasca 3: Valorar la introducció d'elements dels exercicis anteriors per demostrar la capacitat d'aplicar coneixements adquirits.

Tasca 4: Demostrar, mitjançant la redacció d'un assaig, la capacitat de construir arguments nous basant-se en coneixements adquirits.

Competències:

CE5 - Enriquir la complexitat i comprensió del relat històric mitjançant la inclusió crítica de mirades no-occidentals en l'anàlisi dels reptes globals actuals.

CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge:

• Conèixer i interpretar els processos intrínsecs de la globalització.
• Distingir els actors i les dinàmiques econòmiques de la globalització i les seves repercussions polítiques i socials.
• Construir un assaig acadèmic i original fent bon ús dels coneixements adquirits.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

És requisit per a l'avaluació haver lliurat i haver superat amb almenys un 5 (C+) les entregues previstes en cadascuna de les quatre unitats que conformen l'assignatura. La nota final s'obté a partir de les notes parcials de les diferents Proves d'Avaluació Continuada, d'acord amb els pesos de cada unitat i la progressió durant el curs.

Criteris de valoració de les PAC

Les PAC seran avaluades segons els següents criteris:

1. Adequació de la resposta a l'enunciat
2. Comprensió i coneixement dels conceptes, teories i temàtiques treballades
3. Desenvolupament argumental i crític dels propis arguments
4. Estructura, organització, expressió i estil en els lliuraments
5. Presentació formal i de l'aparell crític

També es tindrà en compte la qualitat i originalitat de les intervencions al debat, així com el grau d'interacció amb les opinions dels companys durant el debat.

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dona de dues maneres bàsiques:

1. De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
2. De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

1. D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi:

http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/com-evitar-el-plagi

2. D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.