• Descripció

Aquesta assignatura és una introducció a la història de la ciència i la tecnologia com a elements essencials per entendre l'evolució de les societats i cultures humanes contemporànies. D'una banda, l'assignatura analitza el paper del coneixement científic i les innovacions tecnològiques en algunes de les transformacions més importants de la història contemporània a escala global, des de les revolucions industrials, al colonialisme i el militarisme. D'altra banda, s'exploren els vincles complexos entre la ciència i la tecnologia, i fenòmens socials i culturals tan importants com el poder i l'hegemonia - en les seves diverses formes -, la desigualtat, la discriminació per raça o gènere, l'agnotologia - la producció sistemàtica de la ignorància - i la crisi mediambiental. Es tractaran els canvis més importants experimentats en l'organització social de la ciència en el període contemporani, des de la seva creixent vinculació a la nació i als Estats, a la actual tendència neoliberal cap a la privatització i la mercantilització del coneixement científic. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Coneixements previs

No calen coneixements previs específics per cursar aquesta assignatura, però si es vol començar a preparar-la, aprofitant períodes no lectius, aconsellem començar per la lectura d'aquestes obres:

Pestre, Dominique (2005). Ciencia, dinero y política: ensayo de interpretación. Nueva Visión.

Edgerton, David. (2007). Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica.

• Objectius i competències

Competències:

CG1 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la història.

CE2 - Posar en relació les tendències i enfocaments historiogràfics i els models teòrics i conceptuals més rellevants, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix el mètode històric.

CE3 - Analitzar críticament fonts històriques de diversa índole, extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals, tot aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.

Objectius:

• Contrastar i discutir els mecanismes i actors socials que intervenen en el disseny i configuració de les innovacions tecnològiques.

• Situar, categoritzar i utilitzar les característiques idiosincràtiques del context històric, econòmic, polític i social de la cultura i la tecnologia en el període contemporani.

• Dissenyar i avaluar projectes acadèmics o professionals aplicant criteris de qualitat, sostenibilitat i responsabilitat social.

• Continguts

Durant moltes dècades el tractament historiogràfic de la ciència ha estat doblement problemàtic. Per una banda, la història de la ciència convencional ha estat concebuda des d'un punt de vista netament internalista: l'evolució de la ciència s'ha explicat bàsicament com una concatenació, més o menys ordenada, més o menys racional, de teories, mètodes i descobriments a càrrec, sovint, de genis científics individuals. La història de la ciència ha estat, més aviat, una història dels grans descobriments o una història - gairebé hagiogràfica - dels científics notoris,  escrites, en ambdós casos, com si la ciència es desenvolupés en un cert aïllament del medi social, com si fos un territori autònom amb les seves pròpies dinàmiques i amb escasa relació amb la política, l'economia o la resta de la societat i la cultura. Quelcom semblant ha passat amb el tractament historiogràfic de la tecnologia, dominat sovint per seqüències lineals d'artefactes que, sota la lògica de la eficiència creixent, sempre acaben apuntant teleològicament a les tecnologies contemporànies.

D'altra banda, les corrents principals en les ciències socials i humanes - incloent la història - han parat, en general, molt poca atenció a la ciència i la tecnologia. Els historiadors, però també els sociòlegs o els antropòlegs, han destacat el paper de la política i el règims polítics, l'estructura social o les formes de producció i d'organització econòmica a l'hora d'explicar l'evolució de les societats humanes. La ciència i la tecnologia, en canvi, no han tingut un rol rellevant en la historiografia - han estat considerades, majorment, elements instrumentals o secundaris - i en els poc casos en què han esdevingut objecte d'anàlisi preferent, curiosament, se'ls ha atorgat un paper determinista com a detonants, en un sentit gairebé mecanicista, de grans transformacions socials com les anomenades revolucions industrials. 

Tanmateix, la nostra comprensió de la dinàmica de la ciència i la tecnologia, així com dels seus estrets vincles i relacions amb altres dominis socials, ha millorat molt en les darreres dècades. Els estudis socio-històrics de les pràctiques científiques i dels processos d'innovació i ús de les tecnologies han trencat,  especialment des de la dècada dels 70 del s. XX, amb la imatge convencional de la ciència i la tecnologia - tot i que aquesta segueixi sent socialment dominant avui en dia. Sabem ara que ni la ciència, ni la tecnologia es desenvolupen de forma autònoma. Que, si bé és innegable que la tecnologia influeix de forma clara en l'estructura social i en les formes de viure i pensar, també és cert que la seva evolució està fortament condicionada per factors socials, polítics i econòmics. La societat i la tecnologia es coprodueixen. Sabem, igualment, que l'evolució de la ciència està també molt influenciada per els contextos socials on es produeix i que el tipus de coneixement que genera depèn d'ells en sentits no trivials i històricament canviants; el coneixement científic és, en últim terme, coneixement situat. 

Aquesta assignatura, precisament, ofereix eines conceptuals i teòriques, però també estudis de cas i anàlisis històrics, per entendre el rol essencial de la ciència i la tecnologia en el manteniment i l'evolució de les societats i cultures humanes contemporànies. Els temes bàsics que es tractaran són aquests:

(Les unitats 1 i 2 es tracten a la PAC1, les 3 i 4 ala PAC2, les 5 i 6 a la PAC3 i les 7 i 8 a la PAC4)

1. De la concepció heretada a la concepció alternativa de la ciència i la tecnologia.

2. El gir neoliberal en la ciència i l'acadèmia: privatització i comercialització del coneixement científic.

3. Agnotologia, negacionisme i postveritat.

4. Feminisme, ciència i tecnologia.

5. Paisatges tecnològics i geografies socials del segle XX.

6. Tecnociència, indústria i economia: els sistemes tècnics.

7. Tecnologia i impacte ecològic: el medi ambient.

8. Tecnologia, identitat i imperialisme: la nació.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els recursos bàsics de l'assignatura estan composats, en primer lloc, d'una Guia d'Aprenentatge on s'ofereix una  introducció a tot els temes del curs, presentant, per a cadascun, una síntesis dels aspectes i problemàtiques més importants, un recull  d'alguns dels conceptes bàsics i les aproximacions teòriques més destacades en cada cas, així com una petita bibliografia per complementar els materials disponibles a l'aula.

En segon lloc, per a cadascun dels temes, s'ofereixen una sèrie de lectures:

1. De la concepció heretada a la concepció alternativa de la

ciència i la tecnologia

Bijker, W. E. (2005). ¿Cómo y por qué es importante la tecnología? Redes, 11(21), 19-53. 

Aibar, E. (2006). L'estudi social de la ciència: de la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic. A: Aibar, E. (coord.). Ciència, Tecnologia i Societat. Materials didàctics (pp. 36-97). Barcelona: EDIUOC.

Aibar, E. (2006). La visió constructivista de la innovació tecnològica. A Aibar, E. (coord.). Ciència, Tecnologia i Societat. Materials didàctics (pp. 98-142). Barcelona: EDIUOC.

2. El gir neoliberal en la ciència i l'acadèmia: privatització i

comercialització del coneixement científic

Aibar, E. (2018). La transformación neoliberal de la ciencia contemporánea: de la comercialización del conocimiento a la producción de la ignorancia. En A. Cuevas, O. Torres, R. López-Orellana & D. Labrador (eds.). Cultura científica y cultura tecnológica. Actas del IV Congreso Iberoamericano de Filosofía de la Ciencia y la Tecnología . Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

3. Agnotologia, negacionisme i postveritat 

Proctor, R. N. (2020). Agnotología. Revista de economía institucional, 22(42), 15-48.

Conway, E.M. & N. Oreskes. 2018. "Introducción". En: Conway, E.M. & N. Oreskes. Mercaderes de la duda. Capitán Swing: Madrid; 7-21.

4. Feminisme, ciència i tecnologia

Judy Wacjman. "From Women and Technology to Gendered Technoscience". En: Information, Communication & Society, Volume 10, 2007 - Issue 3: Gender and ICT. p. 287-298.

5. Paisatges tecnològics i geografies socials del segle XX 

Edgerton, D. 2007. "Relevancia". En: Edgerton, David. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica; 21-52.

Aibar, E. (2022). Imaginación  tecnológica  e  ideología  de  la  innovación. Artnodes, (29), 1-9.

6. Tecnociència, indústria i economia: els sistemes tècnics

Pestre, D. (2005). Liberalismo, finanzas, patentes y producción de ciencias, hoy. En: Pestre, Dominique (2005). Ciencia, dinero y política: ensayo de interpretación. Nueva Visión; pp. 77-113.

7. Tecnologia i impacte ecològic: el medi ambient

Barca, S. (2014). Telling the right story: Environmental violence and liberation narratives. Environment and History, 20(4), 535-546.

Nieto-Galàn, A. (21 Abril, 2021). El gir ambiental [entrada de blog]. Sabers en acció.

Bertomeu, J.R. (30 Abril, 2021). Viure en un món tòxic [entrada de blog]. Sabers en acció.

Gil-Farrero, J. (28 Abril, 2021). Què en fem dels nostres residus [entrada de blog]. Sabers en acció.

8. Tecnologia, identitat i imperialisme: la nació

Simon Schaffer, Máquinas viajeras y tiempos coloniales. Madrid, Postmetropolis Editorial, 2022.

Hecht, G. (2001). Technology, politics, and national identity in France. Technologies of Power: Essays in Honor of Thomas Parke Hughes and Agatha Chipley Hughes, 253-294.

Simon, Josep. (7 Octubre, 2021). Nació [entrada de blog]. Sabers en acció.

• Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació

Collins, H. & T. Pinch. 1997. El Gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crítica.

Conway, E.M. & N. Oreskes. 2018. Mercaderes de la duda. Madrid: Capitán Swing.

Edgerton, David. 2007. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica.

Latour, B. 2001. La esperanza de Pandora: ensayos sobre la realidad de los estudios de la ciencia. Barcelona: Gedisa.

Mirowski, P. 2011. Science-mart. Privatizing American Science. Cambridge (MA): Harvard University Press.

Morozov, E. 2015. La locura del solucionismo tecnológico. Madrid: Katz Editores.

Pestre, D. 2005. Ciencia, dinero y política: Ensayo de interpretación. Buenos Aires: Nueva Visión.

Stengers, I. 2018. Another Science is Possible. Cambridge: Polity Press.

Wajcman, J. 2015. Pressed for time: The acceleration of life in digital capitalism. Chicago: University of Chicago Press.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

El curs està estructurat al voltant de 4 activitats:

PAC 1. Anàlisi comparativa entre notícies trobades als mèdia i els materials del curs, a partir d'uns conceptes o dimension específiques. S'ha de lliurar un text d'unes 1500 paraules. (Continguts: Unitats 1 i 2)

PAC 2. Participació en un debat durant 2 setmanes. En la primera es debatrà sobre agnotologia i en la segona sobre gènere i tecnociència. Cal fer una intervenció, com a mínim, en cadascun dels dos debats. (Continguts: Unitats 3 i 4)

PAC 3. El.laboració d'un assaig d'unes 1500 paraules per tal de discutir i analitzar exemples històrics al voltant de la ideologia de la innovació i la comercialització de la ciència. (Continguts: Unitats 5 i 6)

PAC 4. Gravació d'un vídeo d'una durada de 5 minuts presentant una possible recerca en l'àrea de les conseqüències ambientals de la tecnologia o en de la relació entre tecnociència i nació. (Continguts: Unitats 7 i 8)

Criteris d'avaluació

Les PAC seran avaluades segons els següents criteris:

1. Adequació de la resposta a l'enunciat

2. Comprensió i coneixement dels conceptes, teories i temàtiques treballades

3. Desenvolupament argumental i crític dels propis arguments

4. Estructura, organització, expressió i estil en els lliuraments

5. Presentació formal i de l'aparell crític

També es tindrà en compte la qualitat i originalitat de les intervencions al debat, així com el grau d'interacció amb les opinions dels companys durant el debat.

• Avaluació final

El curs s'avalua únicament mitjançant avaluació continuada. Aquesta consta d'un total de 4 activitats (PACs), cadascuna de les quals contribueix en un 25% a la nota final del curs.

Important: es recomana lliurar les 4 activitats. Tanmateix, per obtenir la qualificació final és necessari lliurar-ne 3 - la no lliurada serà qualificada amb un 0.Per tant és molt recomanable lliurar-les totes. Si es lliuran només 3 cal obtenir una mitjana de 7 per aprovar el curs amb un 5.

Plagi i còpia 

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

1.    De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;

2.    De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

1.    D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: https://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/com-evitar-el-plagi

2.    D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.