Història de la música Codi:  04.522    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L’assignatura d’Història de la música estableix una mirada transversal al fenomen musical a través dels temps, des dels inicis en l'antiguitat fins a la nostra candent actualitat. I ho fem tant des d'una perspectiva històrica com també analítica, desgranant les claus dels diferents estils, autors, composicions i fenòmens musicals en la nostra cultura actual i pretèrita. Hi ha per tant un exercici de contextualització social, política i cultural de cada període tractat amb l'objectiu de poder comprendre la música dins el context de les humanitats. El seu paper vehiculador d'emocions, idees i percepcions, la seva funció social i articuladora de l'esperit dels temps o fins i tot la seva capacitat evocadora de les transformacions culturals en curs.

L'aproximació a la música que fem en aquesta assignatura procura establir ponts amb les diferents branques de les humanitats, amb la història de l'art, amb la història del pensament, amb la literatura, o fins i tot amb altres cultures no occidentals, en pro d'una visió transversal i integradora d'un de les nostres habilitats humanes que més emocions i passions evoca a tot arreu del planeta i al llarg dels temps.



Amunt

Aquesta assignatura és Obligatòria al Grau d'Humanitats.

Amunt

OBJECTIUS

  • Comprendre el paper articulador de la música en la història social i cultural occidental.
  • Assimilar el fenomen musical des de la seva pròpia pràctica estètica i la seva aportació a les Arts i Humanitats.
  • Conèixer la diversitat d'ecosistemes, estils i famílies musicals, així com les seves diverses genealogies i vinculacions transversals.

 

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals

  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Fer judicis crítics i analítics que tinguin en compte el context i contribueixin amb aportacions creatives.

Competències específiques

  • Capacitat de reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural en el món global.
  • Llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària.
  • Comprendre les interrelacions entre cultura, societat, ciència i tecnologia.
  • Comprendre els grans processos socials, culturals i artístics en la història des d'una perspectiva actual.
  • Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica.
  • Identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.


Amunt

1. Descriure la música: el cas de la música antiga.

2. Diversitat expressiva de l'experiència musical: el cas de Händel.

3. Context, obra i vida: el cas de Beethoven.

Amunt

Història de la música XML
Història de la música DAISY
Història de la música EPUB 2.0
Història de la música MOBIPOCKET
Història de la música KARAOKE
Història de la música HTML5
Història de la música PDF
L'art musical del Barroc XML
El Renaixement musical XML
La música a la Grècia antiga i a Roma XML
Postromanticisme i segle XX XML
Classicisme i Romanticisme XML

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt