Teoria de la cultura Codi:  04.557    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura pretén oferir un mapa de les diferents concepcions de la cultura que s'han produït al llarg de la història, i que avui en dia continuen vigents convivint unes amb les altres, inscrites en les diferents disciplines i perspectives presents en la societat així com en els mateixos estudis d'Humanitats. El propòsit d'aquesta assignatura és analitzar aquestes diferents concepcions, tot explicant la seva genealogia així com observant les implicacions associades i les conseqüències pràctiques que se'n deriven de cada una de les diferents aproximacions.

L'assignatura és per tant una assignatura transversal ja que mitjançant l'anàlisi de les transformacions i evolucions del concepte de cultura ens permet interrelacionar els diferents àmbits de treball presents en els estudis, sigui l'àmbit de la Gestió Cultural -d'on se'n deriven aproximacions des de les polítiques culturals o l'economia i la comunicació de la cultura- o l'àmbit de la Creació Cultural -des d'on s'analitzen les produccions culturals com l'art, la música, el cinema i els mitjans de comunicació-, o l'àmbit de les ciències socials -des d'on s'analitzen les relacions entre cultura i estructura social, i els processos de distinció, autonomia o emancipació, entre d'altres.

Amunt

Aquesta assignatura obligatòria del Grau d'Humanitats, Teoria de la cultura, entronca molt directament amb disciplines com l'antropologia i la sociologia, però també amb els àmbits de l'art, la gestió cultural o la filosofia, i en el fons amb qualsevol aspecte que tingui a veure amb el sentit en el nostre món social.

Amunt

La reflexió sobre la cultura, sobre com donem sentit al món que ens envolta i el lloc que hi ocupem, té implicacions en el conjunt de camps professionals, però molt particularment en els que tenen a veure amb la reflexió, l'estudi, la pràctica i la gestió al voltant de la cultura i les humanitats, i per extensió les interaccions i relacions socials. L'assignatura ofereix una mirada àmplia i a la vegada rigorosa a la vessant cultural de la nostra existència i ens ajuda a pensar-la críticament amb uns altres ulls. En aquest sentit proporciona eines que poden ser útils per una gran diversitat de camps professionals.

Amunt

Aquesta assignatura no requereix cap coneixement previ concret.

Amunt

Aquesta és una assignatura que demana un compromís innegociable amb el treball a fons dels materials. No es recomana, per tant, cursar-la si no es disposa del temps que fixa el seu creditatge: unes 150 hores de treball de l’estudiant, que de mitjana equivalen a 8 hores de treball a la setmana aproximadament.

Amunt

Les competències de l'assignatura són les següents:

  • Que l'alumnat hagi demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Produir textos orals i escrits clars, precisos, estructurats, correctes i adequats en els diversos contextos acadèmics i/o professionals propis de l'especialitat.
  • Llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària.
  • Reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural en el món global.
  • Comprendre els processos de reproducció i transformació socials en les interaccions humanes.

Expressió oral i escrita

Una de les competències que es treballen en aquesta assignatura és la producció de textos orals i escrits. És una competència que en realitat treballeu a totes les assignatures, però que en aquesta assignatura treballem explícitament. Expressar-se, tant oralment com per escrit, és fonamental, i és a través dels textos que podreu mostrar l'assoliment de la resta de competències durant el Grau. 

En aquesta assignatura us demanarem, per tant, una atenció especial a la producció de textos orals i escrits. Teniu a la vostra disposició, com a eina genèrica de treball, una rúbrica extensa on es detallen els principals aspectes que heu de tenir en compte. És una rúbrica molt tècnica, i per això l'acompanyem d'una explicació, amb exemples concrets, sobre què vol dir cadascun d'aquests ítems, a mode de recurs de treball que complementa els que teniu a l'Espai de recursos de l'aula, també molt útils: la Guia del Servei Lingüístic de la UOC i el Web Argumenta elaborat per un grup d'universitats catalanes.

Amunt

Els diferents continguts de l'assignatura s'organitzen en 5 activitats, una de presentació i quatre Reptes. Per a cadascuna de les activitats s'utilitzen uns materials sobre els quals avaluarem la reflexió i els diferents lliuraments. A continuació, es detalla la llista de materials obligatoris i el tipus d'exercici que es plantejarà, perquè pugueu tenir un mapa clar de l'assignatura des del començament. 

Activitat de presentació. Això és cultura?
Introducció a la noció de cultura, el seu origen històric i les possibles maneres de definir-la.

  • Storey, J. (2012). Teoría cultural y cultura popular, Octaedro, Barcelona: 14 (la definición de "cultura").
  • Williams, R. (2001). "Cultura", En Palabras Clave, Nueva Visión, Buenos Aires: 87-93.
  • Eagleton, T. La idea de cultura. Una mirada política sobre los conflictos culturales, Paidós, Barcelona: 55-58.
  • "Ernesto Castro, el filósofo que nos Ayuda a entender el trap. Preguntas Random ", a Youtube, Playz, 2019.

Repte 1. Economia i política cultural.
Aproximació a la relació entre cultura, economia i política.

  • Martínez Moreno, R. (2012).  "Política cultural". UOC, Barcelona.
  • Rowan, J. (2012).  "Economía de la cultura". UOC, Barcelona.
  • Zafra, R. (2017). "Los pobres crean", en El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital, Barcelona, Anagrama, pp. 13-22.
  • González Pola, C. (2019). "El micromecenazgo permite a los creadores ver sus sueños hechos realidad", aTelos: Cuadernos de comunicación e innovación, 110: 104-110.
  • Lipovetsky, G. i Serroy, J. (2015). "El arte como profesión", en La estetización del mundo, Anagrama, Barcelona: 90-100.
  • Lipovetsky, G. i Serroy, J. (2015). "Todos creativos", en La estetización del mundo, Anagrama, Barcelona: 344-345.
  • Miller, T. i Yeo, S. (2018). "Los trabajadores (III). Los artistas contra los tecnólogos de Londres", aEl trabajo cultural, Gedisa, Barcelona: 135-152.

Repte 2. Filosofia i sociologia de la cultura.
Aquí treballem els grans marcs de les mirades filosòficas i sociològiques sobre la cultura.

  • Vila Abenza, J.R. (2012).  Filosofia i cultura. UOC, Barcelona.
  • Cantó-Milà, N. (2012).  Sociologia de la cultura. UOC, Barcelona
  • Storey, J. (2012). Teoría cultural y cultura popular, Octaedro, Barcelona: 237-260.
  • Joan Fontcuberta. Toda la verdad sobre la mentira. RTVE-La aventura del saber.
  • Lipovetsky, G. i Serroy, J. (2015). "La relación turística con el arte", aLa estetización del mundo, Barcelona, Anagrama: 320-322. 
  • Byung-Chul Han. (2016): "La sociedad de la exposición", a La sociedad de la transparencia, Barcelona, Herder: 25-33. 
  • Walter Benjamin. Constelaciones.

Repte 3. El valor i la jerarquia a la cultura.
Activitat centrada a reflexionar sobre la connexió entre cultura i jerarquia, tant en termes de valor (cultural) com de jerarquies socials associades a diferents formes culturals.

  • Bourdieu, P. (1988). "La distancia con respecto a la necesidad" i "El sentido estético como sentido de la distinción", a La Distinción. Criterio y bases sociales del gusto, Madrid, Taurus: 50-60
  • Storey, J. (2002). "Culturalismo". A: Teoría cultural y cultura popular.  Barcelona: Ocatedro, p. 69-102.
  • Willis, P. (1999). "Notas Sobre Cultura Común. Hacia Una Politica Cultural Para La Estetica Terrena", Arxius de Sociologia (3): 15-32.
  • McGuigan, J. (2000). "El Populismo Cultural Revisitado". Guaraguao, 4(10): 30-53. (24)
  • Fernández, C. J., i R. Heikkilä. 2011. "El Debate Sobre El Omnivorismo Cultural. Una Aproximación a Nuevas Tendencias En Sociología Del Consumo." Revista Internacional de Sociología 69(3): 585-606.
  • Vegas, Nacho (2017) “Historia de Acullà”. A: Mierda de música. Un debate sobre clasismo, amor, odio y buen gusto en la música pop. Barcelona: Blackie Books: 69-77.
  • Rendueles, César (2017) “Céline Dion y el peligro de la democracia”. A: Mierda de música. Un debate sobre clasismo, amor, odio y buen gusto en la música pop. Barcelona: Blackie Books: 101-108.

Repte 4. Cultura, naturalesa i tecnologia.
Treballem aquí la relació entre cultura, naturalesa i tecnologia, i les diferents maneres de pensar-la i concebre-la.

  • Par, A. i Quevedo, L. (2015). En busca del futuro perdido. Turkana Films i TVE.
  • Alsina González, P. (2021). Cultura i tecnologia. UOC, Barcelona.
  • Morera, M. (2021). Naturalesa i cultura. UOC, Barcelona.
  • Olier, E. (2019). "Algoritmos: El poder del control social", Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, 110: 60-67.
  • Galeote Checa, G. (2019). "Una nueva especie llamada 'homo tecnologicus'. Biohackers y ciborgs: la revolución tecnológica de nuestra era", Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, 110: 97-101.
  • Han, Byung-Chul (2014). Psicopolítica, Herder, Madrid: 100-113.
  • Gary Wolf: El yo cuantificado, TED.
  • Escala humana - Digitalmente (RTVE)
  • Ciborgs entre nosotros TV3/TVE
  • Torres, J: Sobre el concepto y los usos de lo "cyborg" en Donna Haraway.

Amunt

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web

Amunt

A cada Repte, teniu al final una pàgina amb els recursos obligatoris per fer aquell repte. Aquests són tant materials propis de la UOC, en format vídeo o textual, com un recull de fonts externes. A banda d’això, també us podem enllaçar i enviar altres recursos complementaris, i vosaltres també podeu enriquir el vostre aprenentatge, i les vostres activitats avaluades, amb recursos que trobeu pel vostre compte.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt