| Coneixement i mètode | Codi: 22.018 : 6 |
Coneixement i mètode són dos conceptes fonamentals en el pensament modern i contemporani. La voluntat per aconseguir un camí segur cap el coneixement, és a dir, un mètode que garanteixi que la realitat que coneixem, tal i com la coneixem, és vertadera, ha centrat els esforços del saber i les lluites entre els seus representants els tres últims segles. I aquest és el tema d'aquesta assignatura.
El denominat mètode científic, i el coneixement així obtingut, ha aconseguit l'hegemonia. Totes les disciplines que volen ser científiques al llarg del segle XIX, s'esforçaran per ajustar-se a l'únic mètode que garanteix el coneixement vertader. No totes les disciplines, ni activitats humanes, aconseguiran ajustar-se a les exigències de la ciència. El segle XX, a més, veurà esclatar molts dels límits que la racionalitat hegemònica i la disciplina científica s'han esforçat per definir al llarg dels dos segles anteriors, la qual cosa originarà debats fonamentals per a les humanitats i les ciències humanes i socials.
Aquesta és una assignatura comuna, i per tant obligatòria, clau en el conjunt del grau en Humanitats, ja que ofereix eines fonamentals per a la mirada transversal del seu pla d'estudis. També és una assignatura obligatòria en el Grau de Ciències socials. Coneixement i mètode vol oferir un mapa que permeti l'estudiant veure el lligam entre els diferents tipus de coneixement que trobem a les Humanitats en general (art, història, ciències socials, filosofia). Cal, per tant que l'estudiant busqui en tot moment els lligams entre el que veurà en aquesta assignatura i la resta de matèries que ha cursat i cursarà durant el grau, tant si és el d'Humanitats com si és el de Ciències socials. És una assignatura que s'emmarca en la reflexió sobre el coneixement filosòfic i científic, tot i que degut al seu caràcter transversal té un vincle molt fort i fonamental amb la resta d'àrees d'Humanitats, ja que relaciona i reflexiona sobre les seves diferents maneres d'entendre i generar coneixement.
Aquesta assignatura treballa les capacitats per al pensament crític i autocrític en el sentit de saber prendre distància i analitzar diversos punts de vista sobre el món social que ens envolta. D'altra banda, també treballa les capacitats per adoptar una perspectiva transversal a les diferents formes de produir coneixement a les ciències humanes i socials. Això proporciona, per tant, eines molt útils per a totes les feines lligades a la producció i utilització de coneixement sobre el món de la cultura, la comunicació i la societat en general.
Per matricular-se en aquesta assignatura no calen coneixements previs específics.
El màster està pensat per poder ser cursat en diferents ritmes i direccions, però pot ser útil haver cursat abans El problema del social, on es posen les bases clàssiques, modernes i contemporànies dels debats més actuals que es tracten aquí.
Aquesta assignatura vol oferir l'alumne un bon mapa d'orientació i comprensió de les característiques distintives dels diferents 'coneixements' (ciències naturals, ciències socials, art, filosofia, etc.) i de les controvèrsies que els caracteritzen, de les seves tensions internes i els principals girs històrics que hi ha hagut.
L'assignatura ens acosta a les tensions en el nucli central del saber i la cultura dels tres darrers segles. La perspectiva que vol oferir no és (només) lineal, sinó genealògica, és a dir, vol acostar-se als orígens i constitució dels problemes i qüestions que tracta. L'assignatura vol capacitar l'estudiant en les següents COMPETÈNCIES:
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica (Competència bàsica d'Humanitats)
- Que els estudiants puguin identificar en els estudis o tasques pròpies de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals. (Competència Específica de CCSS)
- Capacitat per al pensament crític i autocrític (Competència Específica d'Humanitats)
- Que els estudiants sàpiguen dilucidar les particularitats disciplinàries de les ciències socials i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària. (Competència transversal de CCSS)
- Capacitat per llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària (Competència específica d'Humanitats).
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. (Competència bàsica de CCSS)
- Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que exerceixen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos. (Competència específica d'Humanitats).
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi. (Competència bàsica de CCSS)
Els objectius específics en els quals es concretaran aquestes competències són els següents:
- El mapa del coneixement. Problemes i història.
- Reflexionar sobre la dificultat per identificar el que entenem per coneixement i les dificultats per produir-lo.
- Discernir els principals problemes i criteris per a la definició i producció de coneixement en la història de la filosofia, i esbrinar si és possible conèixer.
- Entendre i problematitzar la relació entre coneixement i veritat.
- Contraposar el paper que juguen emocions i racionalitat en el fet de conèixer.
- Conèixer els condicionants individuals i socials en la producció de coneixement.
- La construcció social del coneixement
- Distingir els conceptes d'objectivitat, subjectivitat i intersubjectivitat.
- Identificar les nocions d'explicació i comprensió a les ciències socials.
- Conèixer els condicionants individuals i socials en la producció de coneixement.
- Conèixer el gir lingüístic i l'impacte que ha tingut en el coneixement durant les darreres dècades
- Els límits del coneixement científic i metodologia
- Adonar-se dels lligams entre ciència i tècnica, i del caràcter històric i problemàtic del nostre sentit comú al voltant del coneixement que ens ofereixen un i altra.
- Identificar els elements definidors del coneixement científic segons diferents autors i moments històrics.
- Analitzar la separació històrica entre art, ciència i tècnica.
- Reflexionar sobre altres formes de coneixement (no científic) com per exemple el que es pot donar en l'art.
- Fer una síntesi del coneixement après en l'assignatura.
- Aplicar els coneixements de l'assignatura a la mirada crítica cap a una investigació sociològica.
Els continguts de l'assignatura es treballaran mitjançant mòduls en paper que tenen a veure amb la teoria del coneixement.
Els Materials relacionats amb el "mapa del coneixement"
Mòdul 1. "El coneixement: els problemes i els autors".
El problema del coneixement.
Mòdul 6. "Coneixement cultural i històric".
En aquesta activitat reflexionarem sobre les dificultats que envolten la qüestió del que entenem per coneixement; és a dir, què és el coneixement i com el 'produïm'. Per tal de poder reflexionar i pensar sobre aquesta qüestió, aquesta primera unitat ens ofereix un enfocament doble i ben diferenciat. D'una banda, el mòdul 1 ens ofereix un breu estudi sobre els criteris que ha fet servir la història de la filosofia (i més concretament la branca de l'epistemologia) per pensar i definir el concepte de coneixement. D'altra banda, el mòdul 2 ens ofereix un enfocament radicalment diferent a la mateixa problemàtica basat en els criteris biològics i fisiològics de l'ésser humà. La finalitat d'aquest doble enfocament és provar de discernir si:
a) és possible conèixer (o no); i
b) i, si ho és, com coneixem.
En segon lloc, i dins d'aquest objectiu general, lligarem aquestes reflexions al voltant de la possibilitat del coneixement i la qüestió de la veritat. L'objectiu, doncs, serà el d'entendre, articular i problematitzar la profunda relació entre coneixement, llenguatge i veritat.
Aquestes discussions al voltant de les qüestions del coneixement, el llenguatge i la veritat ens obriran les portes a dos conceptes generals claus que ens ajudaran a classificar els diferents posicionaments. Aquests dos conceptes són els de coherentisme i fonamentisme. Juntament amb aquests dos termes, la unitat també està pensada perquè tinguem un primer contacte amb altres conceptes claus com són l'escepticisme, l'idealisme, l'empirisme, el racionalisme, el naturalisme, etc. Tots aquests corrents i posicionaments són cabdals en els estudis d'humanitats.
Els materials relacionats amb la construcció del coneixement:
Mòdul 3. "En coneixement com a fet social".
La perspectiva de la sociologia del coneixement sobre la ciència.
Mòdul 7. "El gir lingüístic".
En aquesta activitat treballarem sobre què és la ciència social i la sociologia, i això no és una feina fàcil. La majoria de persones han sentit a parlar de ciències socials i de sociologia, però són molt pocs els que sabrien definir-les. Sent honestos, a més, la realitat és que sovint es dubta de la seva "cientificitat", i generalment desperten una certa animadversió. Són molts els que també posen en dubte la seva "utilitat".
La ciència social, com heu vist els que heu fet la Unitat 2 de sociologia, és inseparable de la Il·lustració i la modernitat. Amb la Il·lustració s'impulsa una mirada que, utilitzant els mecanismes de la raó i la ciència, vol entendre la societat per així poder actuar sobre ella. Ja els clàssics de la sociologia, així com de la teoria del coneixement en general, van divergir sobre la manera com havíem de pensar i entendre el caràcter científic de la sociologia. Els debats han estat molts i aferrissats des de l'època dels philosophes, i encara encenen passions.
En aquesta activitat volem identificar alguns dels principals arguments al voltant de la cientificitat de la ciència social i de la sociologia. Per fer-ho parlarem de la seva utilitat, del tipus de coneixement que generen, del lligam entre ciència social i poder, del caràcter incòmode i crític de la ciència social i la sociologia, i de les fronteres entre art i ciència. Això implicarà aprofundir en diferents maneres d'entendre la cientificitat de les ciències socials, tant les que defensen posicions més properes a les dels philosophes com les que posen en dubte supòsits bàsics dels que aquests defensaven.
Els materials relacionats amb els límits de la ciència i metodologia :
Mòdul 5. "Ciència i filosofia: la filosofia de la ciència del segle XX".
Filosofia de la ciència. Els problemes específics de la producció del coneixement en les ciències socials.
Mòdul 4. "Ciència, art i veritat".
Aquesta activitat ens ofereix una discussió al voltant dels conceptes de ciència, veritat i tècnica que fins a cert punt ha determinat la història d'occident i, per tant, en la conceptualització del nostre món actual.
D'una banda l'objectiu serà reflexionar sobre els diferents mètodes de la ciència per tal d'entendre quines són les finalitats i les pràctiques centrals de la ciència moderna. Així doncs, l'estudiant haurà de comprendre què s'entén per metodologia científica i com aquesta va estretament lligada al concepte de veritat. Més concretament, l'objectiu serà entendre què són els mètodes inductiu, deductiu i hipotèticodeductiu i diferenciar-los a fi de ser capaços de realitzar una reflexió més a fons sobre els conceptes i problemes claus que caracteritzen la ciència moderna i que la fan ser el que és.
Així mateix, indagarem més en la filosofia de la ciència per tal de descobrir els paràmetres i principis que determinen el mètode i la pràctica científica comparant-la amb la tecnociència i les seves conseqüències socials. Un dels objectius cabdals serà comprendre els posicionaments de Popper (falsacionisme) i Kuhn (noció de paradigma), a través del quals podrem reflexionar en profunditat sobre la relació entre ciència i veritat.
D'altra banda, l'actvitat també introdueix la qüestió de l'art i, més concretament, el debat ja iniciat per Plató i Aristòtil i més tard reprès en la modernitat per Kant, Hegel i Gadamer i en la postmodernitat per Lyotard, sobre la relació entre els conceptes d'art i veritat. L'objectiu d'aquest debat serà el d'ajudar-nos a pensar sobre si:
a) l'art pot ser font de veritat, o si la veritat és un concepte exclusivament aplicable a l'àmbit científic;
b) quines poden ser les conseqüències, tant pel que fa al coneixement com pel que fa a la cultura o la política, d'un o altre posicionament.
En aquesta activitat us proposem debatre sobre molts dels aspectes que hem treballat durant l'assignatura a partir d'exemples pràctics i quotidians del nostre voltant. L'objectiu serà aprendre a posar en pràctica les competències apreses, i també començar a intuir una competència que treballareu més endavant, que és la Capacitat per reconèixer els límits i potencialitats de les fonts d'informació secundàries i de les diferents orientacions metodològiques quantitatives i qualitatives i identificar-los en els estudis de la societat i la cultura.
L'exercici consistirà en posar en pràctica les competències adquirides a l'assignatura, la qual cosa ens servirà d'exercici pel que serà una part important tant de la Prova de Síntesi (per als que hagin aprovat l'AC) com de l'Examen (per als que no). Aquesta activitat també serà fonamental per enllaçar el que es fa en aquesta assignatura i el que es treballarà més endavant als seminaris metodològics, al TFC i a d'altres assignatures del Grau. És per tant molt recomanable la participació al Debat.
El Debat consistirà en la discussió crítica de diversos casos que us proposarem.
Eventualment, segons criteri del professorat, també podran treballar-se textos curts sobre la temàtica de cada unitat.
Treballarem a partir de bibliografia filosòfica actualitzada i de referents tant filosòfics com literaris, audiovisuals i culturals del nostre temps. Podeu consultar l'apartat de recursos de l'aula, les bibliografies complementàries i els "NIUS" de les activitats. Com que el plantejament del màster és col·laboratiu, serà molt útil rebre també totes les aportacions i suggerències que els estudiants i participants a l'aula vulguin compartir.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|