• Descripció

L'interès per les desigualtats és un dels elements constituents de les ciències socials des del seu inici, inseparable de l'adveniment de la modernitat. En aquell moment, les desigualtats van passar a veure's com a resultat no de la providència divina sinó de la voluntat i les acciones humanes, i des d'aquest nou punt de vista començà a tenir sentit analitzar i discutir quines desigualtats hi ha i, també, com es generen i mantenen en el temps. Això és en gran part el que han fet les ciències socials i la sociologia durant dos segles, i el que fem a l'assignatura Estructura social i desigualtats. 

A partir de les aportacions dels clàssics i els contemporanis discutirem diferents maneres de pensar i analitzar l'estructura social i les desigualtats i, també, els principals reptes teòrics i empírics que planteja aquesta anàlisi. Per a desplegar una mirada àmplia i passejar per diferents punts que han configurat la comprensió de l'estructura social fins els nostres dies, haurem d'indagar en nombrosos conceptes. Alguns d'ells són conceptes clàssics, com el de classe social; altres són més nous, com el d'interseccionalitat; alguns han entrat en crisi, com el de classes mitjanes; i altres es reconstrueixen constantment com a part de la dinàmica social accelerada en la qual vivim, com el de diversitat. Tots ells, no obstant, tenen en comú que s'han modelat en diferents contextos i èpoques i ens ajuden a pensar, entendre i analitzar les nostres realitats socials.

La interpretació dels aspectes estructurals de la nostra vida social indiquen que les posicions que habitem i les relacions que mantenim són desiguals, però analitzar la producció d'aquesta desigualtat no és una tasca fàcil, de manera que en aquesta assignatura tindrem en compte la complexitat dels diagnòstics i l'existència de canvis socials. Per a això estarem alerta a l'actualització dels debats, dels conceptes i de les metodologies, dialogant de forma constant amb els materials i plantejant els dubtes, idees, plantejaments i aplicacions que configurem en l'aprenentatge de l'assignatura.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Estructura social i desigualtats és una assignatura obligatòria que ofereix les bases per pensar i analitzar empíricament les desigualtats socials. Es complementa en aquest sentit amb l'assignatura Gènere i societat, que analitza les desigualtats des de la perspectiva del gènere, i entronca amb coniexiements i continguts de les assignatures Sociologia general i a Pensament social clàssic, i també amb reflexions metodològiques i epistemològiques que es treballen a Metodologia de les ciències socials i a Coneixement i mètode.

• Camps professionals en què es projecta

• Coneixements previs

No hi ha cap coneixement previ imprescindible per cursar l'assignatura, tot i que per treure'n el màxim profit es recomana haver cursat abans Sociologia general, Metodologia de les ciències socials, Coneixement i mètode i Pensament social clàssic.

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

Treballarem les següents competències:

Competència bàsica

- Que l'alumnat tingui la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

Competència transversal

- Que l'alumnat pugui analitzar críticament, sintetitzar i comparar textos acadèmics i tècnics propis de l'àmbit de les ciències socials, i sàpiga aplicar els coneixements resultants en les activitats que desenvolupi.

Competències específiques

- Que l'alumnat reconegui les claus del funcionament de les relacions entre individus, grups i institucions socials a escala local, nacional i global, amb especial atenció a les formes emergents de diferenciació i desigualtat social.

- Que l'alumnat pugui intervenir amb rigor tècnic en la valoració i disseny de polítiques públiques prenent en consideració la naturalesa multifactorial de les necessitats i problemes socials.

Els objectius concrets d'aprenentatge són els següents:

• Entendre la relació fonamental entre ciència social i estudi de la desigualtat.
• Conèixer les dificultats teòriques, epistemològiques i metodològiques de l'estudi de la desigualtat.
• Conèixer les principals aproximacions teòriques a l'estructura social i els diferents eixos de desigualtat.
• Entendre les implicacions de les diferents aproximacions empíriques a l'estructura social i la desigualtat.
• Reconèixer els principals debats sobre l'estructura social i la desigualtat tant des d'un punt de
  vista històric com en l'actualitat.
• Identificar les mirades institucional, relacional i incorporada a la desigualtat.
• Aprendre a establir relacions entre conceptes i problemes socials, operacionalitzant els termes i extraient conclusions aplicables a la realitat social.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura s'organitzen en 5 reptes:

Repte 1. Aproximació a l'estructura social i les desigualtats
En aquesta primer repte ens acostem a l'assignatura, prenent consciència de l'aparició i l'evolució històrica de la desigualtat entre persones, i de l'aparició i evolució històrica del concepte d'estructura social.

Repte 2. La noció d'estructura social en la sociologia clàssica
En el segon repte ens centrem en com s'ha abordat l'estructura social en termes socioeconòmics des del moment fundacional de la sociologia com a disciplina, endinsant-nos en algunes de les aportacions clàssiques del pensament social, com Marx, Weber i el funcionalisme d'inspiració durheimiana.

Repte 3: Classe social i classes mitjanes
Un dels principals conceptes per a pensar l'estructura social és el de la classe social. Es tracta d'un concepte que ha canviat històricament i que la seva deriva ha portat a diferents debats, com el que té a veure amb les classes mitjanes. En aquest repte farem diferents exercicis que ens situaran en com abordar empíricament l'anàlisi de les classes mitjanes, contribuint així a analitzar la complexitat d'aquesta noció i a entendre les reflexions sorgides entorn de les classes.

Repte 4: Desigualtat, diversitat i interseccionalitat
En aquest repte abordarem alguns aspectes centrals del debat contemporani sobre la desigualtat i la diversitat. Complicarem l'anàlisi introduint la confluència dels diferents eixos de desigualtat en el que sovint s'anomena "interseccionalitat". Es tracta no només d'aspectes materials o econòmics, sinó també la especial centralitat del gènere, la raça, l'ètnia, la generació, el territori o la sexualitat. 

Repte 5: L'estructura social des d'una trajectòria biogràfica
Una vegada tractada la interseccionalitat i considerant la importància de considerar allò simbòlic i material en l'anàlisi de les desigualtats socials, tindrem en compte en quina mesura les diferents institucions socials que configuren la nostra vida social, les nostres condicions materials i els nostres imaginaris són productors de posicions desiguals, discriminacions i relacions de poder no equitatives. Per a això, en aquest últim repte analitzaren els diferents conceptes i debats en un exercici d'apropament empíric a la realitat social mitjançant el disseny, la realització i anàlisis d'una entrevista en profunditat. 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació