|
||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||
L'assignatura Política Social proposa una mirada al paper que juga aquesta matèria, la política social, en l'estructuració de les societats contemporànies. Per fer-ho, hem elaborat una assignatura de caràcter multidisciplinar, que ens permeti comprendre totes les dimensions d'un fenòmen complex i d'enorme transcendència, que a la segona meitat del segle XX va acabar desenvocant en la consolidació del que coneixem com els Estats del Benestar. Lògicament, l'assignatura aprofundeix en el sentit que tenen les polítiques socials com a mecanisme de redistribució econòmica propi de les administracions estatals modernes. En aquest camí, però, veurem que les polítiques socials van més enllà de ser un mecanisme redistribuidor, i també, que allò que les inspira no és (o no és només) la voluntat política, més o menys intensa, de generar un mínim comú denominador, compartit per tota la ciutadania, d'igualtat i de benestar. |
||||||||||||||||||
Es tracta d'una assignatura que forma part del grup de les obligatòries del Grau de Ciències Socials. A banda d'això, també s'ofereix com a assignatura optativa al Grau d'Humanitats, i juntament amb l'assignatura Estructura Social i Desigualtats, conforma un minor sobre desigualtats que podeu estar cursant des d'altres graus de la UOC. |
||||||||||||||||||
L'assignautra fluctua entre les reflexions teòriques de major abast, sobretot presents en la primera part de l'assigantura, i el qüestionament ideològic i l'aplicabilitat pràctica de l'utillatge que es desplega en implementar les diferents polítiques socials. En aquest sentit, els coneixements i competències de l'assignatura tenen una projecció professional directa en tots els àmbits en què es despleguen, analitzen o avaluen polítiques públiques des de les administracions locals, autonòmiques o estatals. |
||||||||||||||||||
Si sou estudiants del grau de Ciències Socials, és ben possible que haver cursat les assignatures comunes, que en bona mesura són presentacions de les diferents disciplines de les ciències socials, ajudi a que extraieu el màxim rendiment de l'assignatura. En qualsevol cas, ha estat pensada per ser profitosa per alumnes que no tinguin coneixements previs en l'àmbit de les ciències socials. |
||||||||||||||||||
Al llarg de l'assignatura es proposa treballar una sèrie de materials (lectures, videos, etc.) i desplegar una sèrie d'activitats que tenen com a objectius d'aprenentatge, els següents:
Alhora, i guiats pels objectius d'aprenentatge anterior, l'assignatura permet treballar i desenvolupar les següents competències:
|
||||||||||||||||||
Els continguts de l'assignatura es despleguen en tres unitats, on s'hi proposa un itinerari d'aprenentatge des dels aspectes teòrics vinculats a la política social fins als aspectes més concrets i les conseqüències socials d'apostar per una o altra configuració de les polítques socials. És un itinerari amb 3 etapes o Unitats temàtiques: Unitat 1. Gènesi i abast de la política social Dedicarem les primeres setmanes del curs a realitzar una aproximació de caràcter més acadèmic a la gènesi i al desenvolupament de les polítiques socials i de l'estat del benestar. A través d'un seguit de lectures i de material audiovisual aprofundirem en una anàlisi històrica de l'emergència dels estats del benestar; presentarem una mirada comparativa entre diferents models i definicions ideològiques de les polítiques socials; atendrem al vincle entre política social i estructura social (i desigualtats); i ens endinsarem en la situació que viuen les polítiques socials des del tombant del segle XXI, en un context d'interdependència econòmica globalitzada i, també, de crisi econòmica. A més, us proposem endinsar-nos en una reflexió de caràcter més teòric per entendre quin és el paper de les polítiques socials com a element clau en l'estructuració de la societat, tant pel que fa a la producció de béns i serveis com, sobretot, quant a la funció distribuïdora d'aquests béns. Les qüestions que hi tractarem són les següents:
UNITAT 2. Análisi de programes electorals. Model igualitarista o model liberal? Feta la revisió dels principals aspectes teòrics claus relacionats amb la política social, ja podem endinsar-nos en la segona part de l'assignatura, que té un caràcter més pràctic. L'objectiu d'aquesta segona part és situar-nos en l'àmbit de la provisió de polítiques en el present, comprendre els principals reptes de la política social en el context actual, i abordar alguns dels principals dilemes que han d'afrontar els responsables polítics i tècnics a l'hora de dissenyar i implementar polítiques socials que donin resposta a determinades necessitats socials. Davant de determinades necessitats socials, no acostumen a existir solucions úniques, ideals i incontrovertibles. D'una banda, cal tenir present que les polítiques socials defensen o reprodueixen determinats models de societat, de tal forma que la perspectiva ideològica acaba determinant quin tipus de polítiques socials acabem contemplant com a idoni per donar resposta a les necessitats socials. Polítiques socials que poden ser valorades positivament des d'una perspectiva igualitarista, per exemple, poden generar efectes valorats negativament des d'un posicionament liberal, i a la inversa. D'altra banda, les solucions que ens imaginem com a idònies, sigui quina sigui la perspectiva ideològica, no sempre es poden dur a la pràctica tal com voldríem a causa de les limitacions pressupostàries o d'altra índole d'ordre pràctic i operatiu. La disponibilitat de recursos acostuma a condicionar, també, quin tipus de política social adoptem. Els responsables polítics i tècnics, doncs, en dissenyar una determinada política han de tenir en compte quin objectiu es proposen, d'acord amb la seva perspectiva ideològica, però també quines oportunitats disposa per dur-la a terme. Finalment, cal tenir present que les polítiques generen efectes no desitjats, externalitats positives o negatives. Els responsables polítics i tècnics, doncs, també valoren aquests efectes a l'hora de dissenyar una determinada política social. Existeix la possibilitat que determinades polítiques desitjables des d'una determinada perspectiva ideològica i viables des del punt de vista pràctic i operatiu no s'acabin implementant per determinades externalitats negatives no desitjades. UNITAT 3. Els dilemes "durs" i els dilemes "tous". L'encàrrec de l'escola 0 a 3. Al llarg de la Unitat 2 hem constatat que el disseny de polítiques socials és una tasca complexa, amb múltiples condicionants. La Unitat 3 es proposa aprofundir una mica més en alguns dels dilemes que han de fer front els responsables polítics i tècnics a l'hora de determinar quin tipus de política social ha de donar resposta a determinades necessitats socials. Agrupem i diferenciem aquests dilemes en 2 categories, amb 3 dilemes cada un. D'una banda hi ha les dilemes "durs", que són aquells més directament vinculats als posicionaments ideològics dels actors polítics que prenen les decisions. De l'altra, hi ha els dilemes "tous", on els posicionaments ideològics són mes indirectes, o més equívocs, respecte d'aquesta presa de decisions. Els dilemes "durs" tene a veure amb:
En canvi, els dilemes tous que hem identificat i desenvolupem són els vinculats a:
Repte 4. Activitat de síntesi. Una relectura en clau de gènere. Al marge d'aquestes tres unitats (cadascuna amb la seva corresponent repte, que incoropra diferents activitats), a la part final de l'assignatura es planteja un darrer repte, amb voluntat de síntesi de la trajectòria feta al llarg de l'assignatura. Es tracta d'un exercici que pretén fer una relectura dels continguts treballats al llarg del curs, en clau de gènere. |
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
||||||||||||||||||
|