| Història econòmica: les revolucions productives | Codi: M5.066 : 5 |
"Història econòmica: les revolucions productives" se centra en les dues revolucions econòmiques que, amb diferents intensitats i períodes, han sacsejat pràcticament tots els països i regions. Per un costat, la transformació del món agrari fruit de les diverses reformes viscudes en l'àmbit de la producció, la propietat, l'explotació i la comercialització. Per l'altre, les successives metamorfosis del capitalisme que, en els darrers anys, han trastocat els models productius i s'han reorientat cap a la financerització i la 'uberització'. Ambdues revolucions han modificat l'economia mundial i han tingut efectes decisius en els lideratges regionals i globals tant econòmics com polítics, en un procés de globalització que va des de l'anomenada gran divergència (segles XVIII-XIX) a la discutida convergència posterior (segles XX-XXI).
Aquesta assignatura aborda l'evolució de les millores productives al món durant les edats moderna i contemporània, analitzant i interrelacionant les principals revolucions agràries i industrials des del segle XVII fins a l'actualitat. Per fer-ho, proposem anar més enllà de l'eurocentrisme en l'estudi dels canvis de models productius i la trajectòria de la productivitat dels sectors primari i secundari. Per això, l'assignatura estudia casos de països o regions actualment emergents o en desenvolupament (Xina, Índia, Àfrica, Amèrica Llatina, entre d'altres) en contrast amb les economies industrialitzades d'Occident. Prenent un enfocament interdisciplinari i una estructura no estrictament cronològica.
Aquesta és una assignatura obligatòria que configura, juntament amb "Desigualtats" i "L'economia del món global", la matèria anomenada Història Econòmica.
Per facilitar l'aterratge a l'assignatura, s'ofereix una PAC0 (no avaluable) que romandrà oberta durant tot el curs. Té com a objectiu oferir un seguit de materials previs que ajudin a l'alumne a entendre els grans debats de la Història Econòmica abans de començar l'assignatura.
Cal tenir en compte que la Història Econòmica és una disciplina que requereix conèixer l'epistemologia pròpia de la Història i els mètodes analítics de l'Economia.
En conseqüència aquest apartat té com a objectiu proveir a l'estudiant amb un seguit de lectures i recursos que l'ajudin a comprendre els principals conceptes d'aquesta disciplina. Es recomana consultar els diversos materials abans d'iniciar la primera activitat.
Competències
- CB6 Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- CB7 Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- CE3 Analitzar críticament fonts històriques de diversa índole, extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals, tot aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.
Objectius
- Comparar les evolucions històriques de països diferents i assenyalar similituds i diferències en els seus respectius processos de desenvolupament.
- Identificar i comprar corrents de pensaments a través de l'anàlisi bibliogràfic, així com els debats, coneixent i comprenent els punts clau en cadascun d'ells.
- Construir arguments sòlids per a defensar una o una altra hipòtesi, a partir de l'estudi de diferents corrents historiogràfiques.
- Processar i treballar sèries estadístiques i variables macroeconòmiques a llarg termini que aportin robustesa als arguments qualitatius, especialment en l'àmbit de les diferències salarials de gènere comparant i analitzant evolucions històriques en diversos països.
- Identificar i interpretar els determinants que situen la qüestió de gènere en la industrialització contemporània.
- Comparar casos d'èxit i fracàs en l'àmbit de la història econòmica deduint les claus més significatives de cadascun.
- Trobar la trajectòria i el pes industrial de les diferents economies del món distingint entre els països desenvolupats i els d'industrialització tardana.
- Analitzar i interpretar processos de desenvolupament a partir de sectors productius concrets, i els determinants que expliquen els processos de convergència i divergència econòmica en el món.
Tema 0: Prèvia (no avaluable)
Tema 1: El canvi tecnològic en els dues revolucions tecnològiques i la qüestió de gènere
Tema 2: La Revolució Agrària i la Protoindústria
Tema 3: ¿Per què la Revolució Verda és verda?
Tema 4: De la Gran Divergència a la Gran Convergència.
| Socialdemocràcia / Neoliberalisme | Audiovisual |
| Economia doferta (Rev. Industrial) / Economia de la demanda (Rev. Industriosa) | Audiovisual |
| Què és el creixement econòmic? | Audiovisual |
| Industrialització / Desindustrialització | Audiovisual |
| Convergència / Divergència | Audiovisual |
| Lliure comerç / Proteccionisme | Audiovisual |
| Què són les crisis econòmiques? | Audiovisual |
| Entrevista al Dr. Carles Sudrià | Audiovisual |
| Entrevista a la Dra. Natàlia Mora | Audiovisual |
Tema 0: Prèvia
1. Sis vídeos del professor Albert Carreras
En peces de tres minuts, el catedràtic de la UPF ens ofereix breus definicions de 5 parelles de conceptes (Industrialització/Desindustrialització, Lliure comerç/Proteccionisme, Economia d'oferta/Economia de demanda, Convergència/Divergència i Socialdemocràcia/Neoliberalisme) i dos breus apunts sobre:
preguntes bàsiques (Què és el creixement econòmic? i Què són les crisis econòmiques).
2. Robert C. Allen
S'inclouen els tres primers capítols d'Història Econòmica Mundial: Una breu introducció de Robert C. Allen. En concret, els capítols titulats:
- "El progreso de Occidente"
- "La gran divergencia"
- "La revolución industrial"
3. Francisco Beltrán Tapia
S'adjunta l'article "¿Por qué ocurrió la Revolución Industrial" que intenta una aproximació divulgativa i informada sobre un dels grans debats de l'assignatura?
Tema 1: El canvi tecnològic en les dues revolucions tecnològiques i la qüestió de gènere.
1. Entrevista la Dra. Natàlia Mora, per a situar l'article i el debat
Biografia
La Dra. Natàlia Mora és senior lecturer en Història Econòmica europea a la Universitat de Cambridge. Especialista en estudis sobre innovacions tecnològiques, institucions i condicions en el mercat laboral, ha sabut incloure la visió de gènere en les seves recerques sobre creixement econòmic a llarg termini, fet que li ha valgut un considerable reconeixement a escala internacional. En aquest sentit, ha contribuït sòlidament al clàssic debat de la revolució anglesa, ja que la qüestió de la diferència salarial entre homes i dones es remunta fins a la primera revolució industrial.
2. Referències bàsiques:
a) Camps Cura, E., Camou, M., Maubrigades, S., & Mora-Sitja, N. (2006). Globalization and wage inequality in South and East Asia, and Latin America: A gender approach.
b) De Pleijt, A., & van Zanden, J. L. (2018). Two worlds of female labour: gender wage inequality in western Europe, 1300-1800. The Economic History Review.
c) Jayachandran, S. (2015). The roots of gender inequality in developing countries. Economics, 7 (1), 63-88.
d) Ortiz-Ospina, E. & Roser, M. (2018). "Economic inequality by gender". Our World in Data. https://ourworldindata.org/economic-inequality-by-gender
3. Material complementari:
Tema 2: La Revolució Agrària i la Protoindústria.a) Acemoglu, D. (2002). Directed technical change. The review of economic studies, 69 (4), 781-809.
b) Allen, R. C. (2011). Why the industrial revolution was British: commerce, induced invention, and the scientific revolution 1. The Economic History Review, 64(2), 357-384.
c) Humphries, J., & Weisdorf, J. (2015). The wages of women in England, 1260-1850. The Journal of Economic History, 75 (2), 405-447.
d) Mokyr, J. (2010). The Enlightened economy an economic history of Britain 1700-1850. Yale University Press.
e) Mora-Sitja, N. (2006). Exploring changes in earnings inequality during industrialization: Barcelona, 1856-1905 (No. _061). University of Oxford, Department of Economics.
f) Romer, P. M. (1990). Endogenous technological change. Journal of political Economy, 98 (5, Part 2), S71-S102.
1. Entrevista al Dr. Carles Sudrià per a situar l'article, el debat, la polèmica
Biografia
El Dr. Carles Sudrià és catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona. Reputat especialista en història financera i industrial, ha publicat nombrosos articles en revistes de l'especialitat nacionals i estrangeres.
Entre les seves obres destaca "La economia espanyola en el siglo XX", juntament amb els també catedràtics Jordi Nadal i Albert Carreras. Va ser codirector dels sis volums d'Història Econòmica de la Catalunya Contemporània (1988-1994). Precisament, amb el Dr. Nadal va publicar un dels articles pioners i de gran repercussió que ens serveix d'excusa per a xerrar amb ell: "La controversia en torno al atraso económico español en la segunda mitad del siglo XIX (1860-1913)".
2. Referències bàsiques:
a) Nadal, J., & Sudrià, C. (1993). "La controversia en torno al atraso económico español en la segunda mitad del siglo XIX (1860-1913)". Revista de Historia Industrial, 199-224.
b) Enrique Llopis "Westfalia y Waterloo, 1648-1815: «Un tiempo más de siembras que de cosechas»". A Comín, F., Hernández, M., & Llopis, E. (2005). Historia económica mundial: siglos X-XX. Barcelona: Crítica, 115-154.
c) González Molina, M. (2001). "Condicionamientos ambientales del crecimiento agrario español (siglos XIX y XX). A Pujol, J., Prieto, L. F., de Molina, M. G., & Garrabou, R. El pozo de todos los males. Barcelona: Crítica, 43-94.
d) Gallego Martínez, D. (2001. "Historia de un desarrollo pausado". A Pujol, J., Prieto, L. F., de Molina, M. G., & Garrabou, R. El pozo de todos los males. Barcelona: Crítica, 147-214.
3. Material complementari:
a) Robledo, R. "Cambio técnico y medioambiental en España: ¿atraso agrario o "dragón europeo"?".
b) Pinilla Navarro, V. (2004). "Sobre la agricultura y el crecimiento económico en España (1800-1935)".
c) Álvarez-Nogal, C., & Prados de la Escosura, L. (2011). "The rise and fall of Spain (1270-1850)".
d) Overton, M. (1996). Agricultural revolution in England: the transformation of the agrarian economy 1500-1850 (Vol. 23). Cambridge University Press.
Tema 3: ¿Por què la Revolució Verda és verda?
1. Referències bàsiques:
a) Perkins, J. H. (1997). Geopolitics and the green revolution: wheat, genes, and the cold war. Oxford University Press on Demand. * Capítol 4: "Plant Breeding in Its Institutional and Political Economic Setting, 1900-1940", pp.75-101. * Capítol 7: "The Rockefeller Foundation in Mexico: The New International Politics of Plant Bredding", pp. 140-156.
b) Spitz, P. (2010). "The Green revolution reexamined in India". The Green Revolution revisited: critique and alternatives, 42-56.
c) Ademar, R. R. (2010). "Alternative developments in Brazil". The Green Revolution Revisited: critiques and alternatives, 59-84.
d) Egger, K., & Martens, B. (2010). "Theory and methods of ecofarming and their realization in Rwanda, East Africa". The green revolution revisited. Critique and alternatives, 150-175.
e) Umaña, W. P. (2008). "Ciencia y geopolítica en los orígenes de la Revolución Verde". Revista de Ciencias Ambientales, 36(2), 46-56.
2. Material complementari:
a) Gollin, D., Lagakos, D., & Waugh, M. E. (2014). "Agricultural productivity differences across countries". American Economic Review, 104(5), 165-70.
b) Gollin, D. (2010). "Agricultural productivity and economic growth". Handbook of agricultural economics, 4, 3825-3866.
c) Vollrath, D. (2011). "The agricultural basis of comparative development". Journal of Economic Growth, 16(4), 343-370.
d) Studwell, J. (2013). How Asia works: Success and failure in the world's most dynamic region. Open Road+ Grove/Atlantic. e. Borlaug, N. (2007). Feeding a hungry world.
Tema 4: De la Gran Divergència a la Gran Convergència.
1. Referències bàsiques:
a) Pomeranz, K. (2001). The great divergence: China, Europe, and the making of the modern world economy (Vol. 118). Princeton University Press, pp. 69-107.
b) Baldwin, R. (2013). Trade and industrialization after globalization's second unbundling: How building and joining a supply chain are different and why it matters. In Globalization in an age of crisis: Multilateral economic cooperation in the twenty-first century (pp. 165-212). University of Chicago Press.
c) Abramovitz, M. (1986). Catching up, forging ahead, and falling behind. Journal of Economic history, 385-406.
d) Milanovic, B. (2019). Capitalism, alone: The future of the system that rules the world. Harvard University Press. Chapter 3: pp. 67-106
2. Material complementari:
a) Rodrik, D. (2016). Premature deindustrialization. Journal of economic growth, 21(1), 1-33.
b) Fujita, M., Krugman, P. R., & Venables, A. (1999). The spatial economy: Cities, regions, and international trade. MIT press.
3. Bases de dades:
* Center For International Data (ucdavis.edu)
* UNCTAD
4. Vídeos i enllaços d'interès:
* Ken Pomeranz: "Beyond the 'Great Divergence' Debate" - YouTube
* Paul Krugman & Richard Baldwin discuss the limits of globalisation - YouTube
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |