| Història política: la promesa moderna | Codi: M5.067 : 5 |
A partir d'aquesta eclosió, plantegem aprofundir en com evoluciona i es concreta aquesta promesa d'un món millor i just, de com es recepciona i es modifica a cada regió aquest missatge i de quines són les reaccions i les deformacions que l'acompanyaran en el seu desplegament.
Pel seu caràcter netament contemporani, alguns dels recursos docents s'ofereixen en anglès, encara que lògicament l'alumnat ha de lliurar els seus exercicis no en anglès sinó en la llengua docent de l'aula.
Competències:
CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judici.CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.CE4 - Raonar i valorar críticament les implicacions històriques sobre societats concretes i sobre la condició humana en general de les diferents corrents ideològiques, morals, polítiques, econòmiques, científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.
Objectius:
- Identificar els fonaments del pensament liberal i la seva continuïtat amb la Il·lustració.
- Contrastar el discurs de defensa de la llibertat amb el seu impacte social real.
- Analitzar les característiques del projecte liberal i la seva aplicació en els països occidentals.
- Analitzar les arrels i els fonaments racionals / irracionals del comunisme i del feixisme en tant que projectes alternatius al liberalisme.
- Examinar de manera argumentada fins a quin punt, per la seva pròpia naturalesa, comunisme i feixisme eren compatibles amb els principis de la llibertat individual.
- Identificar les conseqüències més habituals de l'aplicació dels programes neoliberals sobre els drets humans, les llibertats individuals i el desenvolupament sostenible.
- Examinar continuïtats i ruptures entre el neoliberalisme i l'ètica del liberalisme clàssic.
Repte 1: La naturalesa del projecte liberal: lluita per la llibertat o justificació de l'egoisme?
El projecte liberal és un element constitutiu de la modernitat, en la mesura que la vincula a una ideologia de progrés i de llibertat. No obstant això, el mateix terme de "liberalisme" és polisèmic i ha estat sotmès a interpretacions contraposades.
Et proposem afrontar aquesta qüestió amb una reflexió fonamentada sobre els orígens i les característiques inicials del projecte liberal, així com sobre la seva aplicació al segle XIX. Serà important valorar la tensió entre el discurs d'emancipació personal i les disputes socials existents (i la discriminació de gènere) i, caldrà qüestionar-se fins a quin punt era útil per justificar els interessos de determinats grups.
Repte 2: Impugnacions al projecte liberal: feixisme i comunisme. Sacrificar la llibertat per aconseguir ordre i igualtat?
Davant dels efectes causats per la implantació de règims liberals, i dels malestars provocats tant per les desigualtats socials com per la nostàlgia / esperança d'un ordre alternatiu de caràcter autoritari, van aparèixer dos nous projectes que impugnaren els fonaments del projecte liberal: feixisme i comunisme. No obstant això, en ocasions totes dues alternatives han estat desqualificades conjuntament per pretendre construir una nova societat ideal a partir de lleis racionals, mentre que altres interpretacions han remarcat el component irracional que distingiria el feixisme respecte al comunisme (aquest darrer, hereu, com el liberalisme, de la il·lustració).
Et proposem treballar aquesta problemàtica tan complexa amb una anàlisi de les diferències substancials entre els dos moviments i una reflexió sobre la seva conflictiva relació amb el liberalisme.
Repte 3: Neoliberalisme: desplegament o traïció al projecte liberal? Defensa de la llibertat o atac al bé comú?
El neoliberalisme, tot i presentar-se com a continuador de l'herència liberal, en la seva aplicació tangible està tenint uns resultats que poden qüestionar la preservació real de la llibertat i de la igualtat. Fins i tot alguns autors el consideren com una simple estratègia per incrementar determinades situacions de privilegi, tot aprofitant el control de nuclis de poder, i per atacar els veritables principis de la competència i del lliure mercat.
Et proposem reflexionar sobre aquesta temàtica a partir d'un estudi de cas, de l'anàlisi i interpretació de les reformes neoliberals aplicades en un determinat país.
Repte 1: La naturalesa del projecte liberal: lluita per la llibertat o justificació de l'egoisme?
Referències bàsiques:
- Eric Hobsbawm, La era de la revolución, 1789-1848, Crítica, Barcelona, 2003 (primera edició en castellà 1997).
"Cap. 6. Las revoluciones”, pp. 116-137
"Cap. 16. Conclusión: Hacia 1848”, pp. 300-311
- Rafael del Águila (ed.), Manual de Ciencia Política, Trotta, Madrid, 2003,
Fernando Vallespín, "El Estado liberal", pp. 53-80.
- Helena Rosenblatt, La historia olvidada del liberalismo. Desde la antigua Roma hasta el siglo XXI, 2000.
"Cap. 2: La Revolución Francesa y los orígenes del liberalismo, 1789-1830” pp. 45-78
"Cap. 3: “El liberalismo, la democracia y el surgimiento de la cuestión social, 1830-1948.”, pp. 79-108.
- Jürgen Osterhammel, La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX, Crítica, Barcelona, 2015.
“Cap 10. Revoluciones. De Filadelfia a San Petersburgo pasando por Nankín”, pp. 731-771.
Material complementari:
- Declaració d'Independència dels Estats Units, 1776
- Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, 1789
- Eusebio Fernández García, “La polémica Burke-Paine” en Francisco Javier Ansuátegui Roig, José Manuel Rodríguez Uribes, Gregorio Peces-Barba Martínez, Eusebio Fernández García (coord.), Historia de los derechos fundamentales, Vol. 2, Tomo 2, 1998, págs. 369-416
Repte 2: Impugnacions al projecte liberal: feixisme i comunisme. Sacrificar la llibertat per aconseguir ordre i igualtat?
Referències bàsiques:
- Mark Mazower, La Europa negra. Desde la Gran Guerra hasta la caída del comunismo, Ediciones B, 2001.
"El templo abandonado: auge y caída de la democracia", pp. 17-56.
- Rafael del Águila (ed.), Manual de Ciencia Política, Trotta, 2003
(Carlos Taibo, “Rupturas y críticas al Estado liberal: socialismo, comunismo y fascismos”, pp. 81-106).
- J.S. McClelland, A History of Western Political Thought, Routledge, 1998.
Part VIII.- Reactions to liberalism 2: socialism (pp.543-614)
Part IX.- Reactions to liberalism 3: irrationalism and anti-rationalism (pp. 615-794)
- Emilio Gentile, Fascismo. Historia e interpretación, Alianza, 2004.
“La modernidad totalitaria”, pp. 275-314.
Repte 3: Neoliberalisme: desplegament o traïció al projecte liberal? Defensa de la llibertat o atac al bé comú?
Referències bàsiques:
- Eric Hobsbawm, Historia del siglo XX, Crítica, 1995.
"Los años dorados", pp. 260-289.
- Tony Judt, Postguerra. Una historia de Europa desde 1945, Taurus, 2010.
“Capítulo IX: El momento de la socialdemocracia”, pp. 527-545.
- Ian Kershaw, Ascenso y Crisis. Europa 1850-2017, un camino incierto, Crítica, Barcelona, 2019.
“Capítulo 7: El Giro”, pp. 291-339.
- David Harvey, Breve historia del Neoliberalismo, Akal, 2007.
“La libertad no es más que una palabra”, pp. 11-45
El Estado neoliberal”, pp. 73-96.
- Quinn Slobodian, Globalistas. El fin de los imperios y el nacimiento del neoliberalismo, Capitán Swing, 2021.
“Introducción”, pp. 13-50.
- Immanuel Wallerstein, Conocer el mundo, saber el mundo: el fin de lo aprendido, Siglo XXI, Madrid, 2001.
“Liberalismo y democracia, ¿hermanos enemigos?”, pp. 100-119.
Material complementari:
- Timothy Garton Ash, “El futuro del liberalismo”, Letras libres, núm. 267, 2021.
- Helena Rosenblatt, La historia olvidada del liberalismo. Desde la antigua Roma hasta el siglo XXI, Crítica, Barcelona, 2020.
“Epílogo”, pp. 213-222.
- Joseph E. Stiglitz, El malestar de la globalización, Madrid, Taurus, 2002.
"Capítulo 1: La promesa de las instituciones globales", pp. 27-48
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |