• Descripció

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

• Objectius i competències

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

CG1 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la història.

CE5 - Enriquir la complexitat i comprensió del relat històric mitjançant la inclusió crítica de mirades no-occidentals en l'anàlisi dels reptes globals actuals.

• Continguts

1. Introducció a la història de la cultura. Bases teòriques i historiogràfiques de la disciplina   

En aquest primer repte s'ofereix una introducció a la Història de la cultura com a disciplina. L'estudiant es familiaritzarà amb els orígens historiogràfics de la disciplina i n'adquirirà les bases teòriques. L'objectiu és que l'estudiant prengui consciència del lloc de la història cultural en el desenvolupament de l'estudi de la història durant els segles XX i XXI, per tal que pugui aplicar aquesta perspectiva historiogràfica en les seves recerques futures. S'introdueixen, per tant, conceptes com el "gir cultural" en l'estudi de la història, i s'ofereix una perspectiva sobre l'evolució d'aquests estudis.

En aquesta primera fase de treball l'estudiant llegirà de forma comparada i crítica dos articles que l'ajudaran a familiaritzar-se amb l'evolució de la història cultural com a disciplina. El primer text, de Peter Burke, ofereix una introducció al desenvolupament de l'aproximació cultural a la història durant el segle XX. Per la seva banda, l'article d'Elena Hernández Sandoica,  'El presente de la historia cultural', presenta els reptes de la disciplina en el món actual.

Elena Hernández Sandoica. "El presente de la historia cultural". Cercles. Revista d'Història Cultura. Núm. 22, 2019. p 51-79

Peter Burke, 'La gran tradición', dins ¿Qué es la historia cultural?, Paidós, 2006, pp. 19-33

2. Història cultural i identitats nacionals. Tradicions inventades i comunitats imaginades, ruptures i continuïtats

En aquest segon repte es presenten diverses maneres en què la perspectiva cultural ha influït en l'estudi de les identitats nacionals a Europa i a la resta del món. S'utilitzen dos textos clàssics: les aportacions sobre les "tradicions inventades" i les "comunitats imaginades" d'Eric Hobsbawm i Terence Ranger, d'una banda, i Benedict Anderson, de l'altra. A continuació s'ofereixen una sèrie de casos d'estudi; l'estudiant triarà en quin d'aquests exemples es vol fixar de forma especial.

Anderson, Benedict. "Introducción". En: Anderson, Benedict. Comunidades Imaginadas: reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo. México: Fondo de Cultura Económica, 1993. p. 17-25

Hobsbawm, Eric J., Terence Ranger. "Introducción: la invención de la tradición". En: Hobsbawm, Eric J., Terence Ranger. La invención de la tradición. Barcelona: Crítica, 2002. p. 7-21

3. De la cultura visual a la cultura material. De l'espectador al consumidor.

En aquest repte es tracta la manera en què l'anomenat "gir visual" ha influït, des dels anys 90 dels segles XX, en la historiografia del món contemporani. A partir d'aquest gir visual, s'han introduït en l'estudi de la Història perspectives pròpies de la cultura visual i la cultura material, és a dir, que prenen productes artístics i culturals com a punt de partida per a investigacions històriques. En aquest repte s'analitzen una sèrie d'estudis basats en fonts visuals i materials centrats en el món hispànic. Concretament, aquests estudis analitzen com la construcció de les figures de l'espectador i del consumidor a l'Espanya dels segles XIX i XX van influir en la configuració de subjectes polítics, econòmics i socials.

Aquest repte s'articula a partir de l'anàlisi pràctica d'un conjunt d'imatges. Cada estudiant podrà escollir entre dos corpus visuals diferents.

Cada corpus d'imatges està relacionat amb una lectura. Aquesta lectura és obligatòria, però només se n'ha de realitzar una, la que estigui relacionada amb el grup d'imatges escollit. La sèrie de gravats de la premsa il·lustrada catalana es relacionen amb un article de Jo Labanyi sobre la creació del concepte d'espectador-ciutadà a l'Espanya del segle XIX, i les imatges sobre el Poble Espanyol es connecten amb un text de Jordana Mendelson sobre el mateix tema.

Labanyi, Jo. «Horror, Spectacle and Nation-formation: Historical Painting in Late-nineteenth-century Spain». En Visualizing Spanish Modernity, editat per S. Larson i E. Woods, 64-80. Oxford; New York: Berg, 2005.

Mendelson, J., "El Pueblo Español", en Documentar España: los artistas, la cultura expositiva y la nación modena, 1929-1939 (Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2012).  pàgines 39-78

4. Perspectives de gènere i postcolonials. Aproximacions crítiques al fet cultural.

El darrer repte de l'assignatura presenta algunes aproximacions a la història de la cultura que prenen com a base les crítiques feminista i postcolonial, desenvolupades a partir dels anys 70 i 80 del segle XX, i que han arribat amb força, recentment, a la recerca en Història. Una de les contribucions més importants d'aquestes perspectives ha consistit a desconstruir els mecanismes a través dels quals s'ha construït el coneixement històric i cultural al llarg dels segles XIX i XX, tot assenyalant biaixos i proposant noves lectures que posen al centre els actors que, per qüestions de gènere o per la seva racialització, tradicionalment s'havien mantingut a la perifèria dels processos històrics. Concretament, s'analitzaran, com a casos d'estudi, dos articles que tracten de forma crítica la construcció del coneixement en els àmbits de la història de l'art i l'arqueologia. 

Com a darrera activitat de l'assignatura cal desenvolupar, de forma breu, un projecte de recerca que tingui en compte alguna de les dues perspectives crítiques tractades al repte.

El tema tractat pot estar relacionat o no, a elecció de l'estudiant, amb les qüestions tractades als reptes anteriors.  

Nochlin, Linda. «¿Por qué no ha habido grandes mujeres artistas?» En Amazonas del arte nuevo, 283-89. Madrid: Fundación MAPFRE, 2008.                                 

Baird, J.A. «Photographing Dura-Europos, 1928-1937: An Archaeology of the Archive». American Journal of Archaeology 115, núm. 3 (2011): 427-46.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació