| Història social: geografia de la humanitat | Codi: M5.069 : 5 |
No calen coneixements previs.
Objectius:
- Copsar les arrels històriques del canvi poblacional.
- Avaluar la interseccionalitat de la demografia amb el gènere, l'economia, la classe social, etc. tant en el passat com en el present.
- Comprendre la importància de la demografia en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible que preconitza l'agenda 2030 de Nacions Unides.
- Mesurar i/o analitzar variables demogràfiques a través de la utilització de dades primàries i visualitzar-les a través de representacions gràfiques.
Competències:
CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
CE1 - Identificar i reconèixer críticament els esdeveniments, marcs i perspectives teòrics i conceptuals, que ens ajudin a interpretar i comprendre els processos històrics regionals i globals més recents.
Del descens de la mortalitat a l'envelliment de les poblacions.
Del descens de la fecunditat a la revolució reproductiva.
Anada i tornada de les migracions
| Descens de la fecunditat i revolució reproductiva. Entrevista a Julio Pérez | Audiovisual |
| Entrevista Ronny Jean L. Lesthaeghe | Audiovisual |
| El paper de la nutrició en el descens de la mortalitat. Entrevista Massimo Levi | Audiovisual |
Repte 1. Creixement històric de la població
- Material docent de creació pròpia: Creixement de la població i distribució geogràfica de la població mundial (1800 - actualitat).
- Lectures complementàries:
1. 1 Distribució geogràfica del creixement
2019 Revision of World Population Prospects, Nacions Unides: https://population.un.org/wpp/
1.2 Limitacions en el creixement històric
- Wrigley, E. A. (1988). The limits to growth: Malthus and the classical economists. Population and Development Review, 14, 30-48.
- McNICOLL, G. (1998). Malthus for the twenty-first century. Population and development review, 309-316.
- Boserup, Ester. 1976. Environment, population, and technology in primitive Societies. Population and Development Review 2.1 (1976): 21-36.
- Collantes Gutiérrez, Fernando. "Robert Malthus: un economista político convertido en demógrafo por aclamación popular." Reis (2003): 149-173.
1.3 Explosió del creixement
- Malakoff, D. 2011. "Are more people necessarily the problem?" Science 333(6042): 544-546.
Repte 2. L'evolució de la mortalitat infantil del passat al present
- Material docent de creació pròpia: Del descens de la mortalitat a l'envelliment de les poblacions.
- Entrevista al Prof. Massimo Livi Bacci: El papel de la nutrición en el descenso de la mortalidad.
- Material docent de creació pròpia: Del descens de la mortalitat a l'envelliment de les poblacions.
- Lectures complementàries:
2.1: Transició Demogràfica:
- Gutmann, Myron P., and Emily Klancher Merchant. "25 Historical Demography." Handbook of Population. Springer, Cham, 2019. 669-695.
- Reher, David. "Back to the basics: mortality and fertility interactions during the demographic transition." Continuity and Change 14.1 (1999): 9-31.
2.2 Transició Epidemiològica:
- Omran, Abdel. 1971. The epidemiological transition: a theory of the epidemiology of population change. Milbank Memorial Fund Quarterly 69: 509-538.
2.3 Determinants del descens de la mortalitat [Debat]
- Thomas McKeown. 1976. The Modern Rise of Population. London: Academic Press. Chapters 3 & 5: pp. 44-72 & 91-109.
- Colgrove, James. 2002. "The McKeown Thesis: A Historical Controversy and Its Enduring Influence". American Journal of Public Health 92(5): 725-729.
- Bernard Harris & Jonas Helgertz (2019) Urban sanitation and the decline of mortality, The History of the Family, 24:2, 207-226.
2.4 Envelliment i longevitat
-Leeson, G. W. (2018). The growth, ageing and urbanisation of our world. Journal of Population Ageing, 11(2), 107-115.
- John Bongaarts. 2006. How long will we live? Population and Development Review 32(4): 605-628
- Grundy, E. M., & Murphy, M. (2017). Population ageing in Europe. Oxford Textbook of Geriatric Medicine, 11.
Repte 3. Fecunditat i Covid-19: baby boom o baby bust?
- Entrevista al Prof Ron Lesthaeghe: Fertility Decline & Second Demographic Transition
- Entrevista al Dr. Julio Pérez Díaz: Descenso de la fecundidad y Revolución Reproductiva.
- Material docent de creació pròpia: Del descens de la fecunditat a la revolució reproductiva.
- Lectures complementàries:
3.1 Fecunditat natural
- Henry, Louis. "Some data on natural fertility." Eugenics quarterly 8.2 (1961): 81-91.
3.2 Descens de la fecunditat
- S. Szreter (1993) "The idea of demographic transition and the study of fertility change: a critical intellectual history." PDR 19 (4):659-702.
3.2.1 Revolució reproductiva
- Julio Pérez Díaz: Síntesis de la teoria de la Revolución Reproductiva: https://apuntesdedemografia.com/2012/03/12/sintesis-de-la-teoria-de-la-revolucion-reproductiva/
- MacInnes, J., & Díaz, J. P. (2009). The reproductive revolution. The Sociological Review, 57(2), 262-284
3.3 La fecunditat actual: Baixa fecunditat o la fi del descens de la fecunditat?
- Balbo, N., F.C. Billari & M. Mills 2013. Fertility in advanced societies: A review of research. European Journal of Population, 29, 1-38.
- Mason, K. O. (2001). Gender and family systems in the fertility transition. In R. A. Bulatao and J. B. Casterline (Eds.), Global Fertility Transition, pp. 160-176. New York: Supplement to Population and Development Review, Vol. 27
- McDonald, P. (2000). Gender equity in theories of fertility transition. Population and Development Review 26 (3), 427-440
3.2.4 La fi del descens de la fecunditat
- Myrskylä, M., H.-P. Kohler, F.C. Billari, 2009, Advances in Development Reverse Fertility Decline, Nature, 460: 741-743
Repte 4. Vides migrants
- Material docent de creació pròpia: Anada i tornada de les migracions
- Lectures complementàries:
4.1 D'Europa a Amèrica (segles XIX - XX)
- Alonso, B. S. (2007). The other Europeans: immigration into Latin America and the international labour market (1870-1930). Revista de Historia Económica-Journal of Iberian and Latin American Economic History, 25(3), 395-426.
4.2 Migracions i gènere
- Willis, K., & Yeoh, B. (2000). Gender and migration. Edward Elgar Publishing.
4.3 Migracions del segle XX
- Lucassen, L., Lucassen, J., de Jong, R., & van de Water, M. (2014). Cross-cultural migration in Western Europe 1901-2000: A preliminary estimate. IISH Research Paper, 52.
4.4 Migracions del segle XXI
- Brown, S. K., & Bean, F. D. (2005). International migration. In Handbook of population (pp. 347-382). Springer, Boston, MA.
- Domingo, A., & Sabater, A. (2013). Crisis económica y emigración: la perspectiva demográfica. Anuario CIDOB de la Inmigración, 59-88.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |