| Institucions i polítiques de la història | Codi: M5.073 : 5 |
L'assignatura compta amb recursos en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiant té suficient nivell per comprendre textos acadèmics en aquesta llengua.
OBJECTIUS
- discutir i utilitzar els conceptes fonamentals de la historiografia contemporaneïsta,
- dominar les diverses fonts documentals i/o d'informació,
- capacitar-se per intervenir en el debat públic i disciplinar sobre els usos de la història,
- valorar i integrar críticament les formes en què s'expressa la història i comprendre'n les diferents potencialitats
- identificar i analitzar críticament les diferents perspectives i supòsits habituals dels discursos contemporanis sobre la història i la memòria
- dominar les eines pròpies de la disciplina (recopilació d'informació, organització coherent d'aquesta, anàlisi crítica¿)
- incorporar l'anàlisi de la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere a la pràctica acadèmica i professional
COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals:CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
Competències transversals: CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
Competències específiques: CE4 - Raonar i valorar críticament les implicacions històriques sobre societats concretes i sobre la condició humana en general dels diferents corrents ideològics, morals, polítiques, econòmiques, científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.
Repte 1: Usos socials del passat i la història al món contemporani.
La història no és patrimoni exclusiu de les institucions i les instàncies polítiques del nostre temps, sinó que constitueix un complex llegat col·lectiu (material i immaterial) d'una determinada societat. La visió i ús d'aquest llegat està en evolució permanent, no només a partir dels canvis paradigmàtics dins de les disciplines científiques involucrades en el seu estudi, sinó sobretot com a resultat de les apropiacions i interpretacions fetes a cada època sobre aquest passat comú. En aquesta primera activitat del curs, es planteja una breu introducció als principals aspectes teòrics i conceptuals sobre el passat, la memòria i la gestió en la dimensió social i col·lectiva.
Repte 2: Legislar sobre el passat. Sobre les “lleis memorials” i els seus efectes
Les anomenades “lleis memorials” han esdevingut motiu d’encesos debats en les societats actuals, especialment, des de finals del s. XX. La gestió actual dels conflictes que s’arrosseguen des del passat, ha comportat que les administracions públiques, a diferents nivells, creessin instruments per poder-los encarar. Un dels instruments més recorreguts per part dels Estats ha esdevingut la legislació (ja sigui en forma de lleis, decrets, ordres de govern, proposicions no de llei, etc.). Cada llei mereix una anàlisi acurada i l’anàlisi de la legislació, com un dels elements fonamentals a l’hora de desenvolupar una política de memòria, és l’exercici que aquí us plantegem.
Repte 3: La institucionalització i la divulgació del relat: museus d'història i altres institucions de la memòria.
En la darrera activitat es planteja l'estudi i la reflexió aplicada sobre el paper de les institucions científiques que tenen la responsabilitat de custodiar i presentar la història i la memòria a la societat: els museus, els centres d'interpretació i els instituts i organismes, tant públics com a privats, encarregats de gestionar el llegat material i immaterial de la història més contemporània. L'objectiu d'aquesta activitat serà reflexionar i discutir sobre la complexa problemàtica dels usos del passat des del punt de vista de la gestió social i de la socialització del coneixement a través dels museus i altres institucions de divulgació de la memòria històrica.
A cada Activitat trobareu detallades i referenciades les lectures obligatòries, per tal d'ajudar-vos a fer un adequat seguiment del curs.
Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats, treballarem l'assignatura. Són lectures, d'autors i estils molt diversos i no pretenen en cap moment ser un recull exhaustiu, lineal i enciclopèdic: més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi .
També disposeu a l'apartat Recursos, d’una sèrie de lectures complementaries que creiem que us poden ajudar a assolir cada un dels reptes plantejats a l'assignatura.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |