Institucions i polítiques de la història Codi:  M5.073    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Aquesta assignatura s'emmarca en la matèria d'Historiografia i proposa una aproximació crítica reflexiva sobre com commemoren i interpreten el seu passat a l'esfera pública les societats contemporànies europees a través d'institucions polítiques, organismes científics (museus) i fins i tot mitjans de comunicació periodístics. Els debats actuals entre memòria i història, les polítiques museogràfiques o les legislacions vinculades a la fixació d'un relat oficial del passat, d'una genealogia pública o de justícia transicional evidencien el pes polític, cultural i social de la història.

L'assignatura també vol aproximar-se als usos polítics -públics i privats- de la història, des de qüestions vinculades a l'objectivitat i la neutralitat de les anomenades històries nacionals o l'ensenyament i la difusió dels relats històrics sancionats des del poder.

Amunt

L'assignatura "Institucions i polítiques de la història" s'emmarca en la matèria d'Historiografia.

Amunt

L'assignatura compta amb recursos en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiant té suficient nivell per comprendre textos acadèmics en aquesta llengua.

Amunt

OBJECTIUS

  • discutir i utilitzar els conceptes fonamentals de la historiografia contemporaneïsta,
  • dominar les diverses fonts documentals i/o d'informació,
  • capacitar-se per intervenir en el debat públic i disciplinar sobre els usos de la història,
  • valorar i integrar críticament les formes en què s'expressa la història i comprendre'n les diferents potencialitats
  • identificar i analitzar críticament les diferents perspectives i supòsits habituals dels discursos contemporanis sobre la història i la memòria
  • dominar les eines pròpies de la disciplina (recopilació d'informació, organització coherent d'aquesta, anàlisi crítica¿)
  • incorporar l'anàlisi de la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere a la pràctica acadèmica i professional

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals:CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi. 

Competències transversals: CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.

Competències específiques: CE4 - Raonar i valorar críticament les implicacions històriques sobre societats concretes i sobre la condició humana en general dels diferents corrents ideològics, morals, polítiques, econòmiques, científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.

Amunt

El curs s'estructura en 3 reptes que aborden els usos del passat contemporani, pel que fa a la història del segle XX, tant a nivell polític i institucional, com en el context social. Des del punt de vista geogràfic, el focus de l'anàlisi se centrarà en el cas europeu a partir d'una tria de casos d'estudi i reflexió pràctica que, per la seva naturalesa, representin situacions caracteritzades per una mancança de consens acadèmic i social en la seva commemoració o rememoració.

Repte 1: Usos socials del passat i la història al món contemporani.
La història no és patrimoni exclusiu de les institucions i les instàncies polítiques del nostre temps, sinó que constitueix un complex llegat col·lectiu (material i immaterial) d'una determinada societat. La visió i ús d'aquest llegat està en evolució permanent, no només a partir dels canvis paradigmàtics dins de les disciplines científiques involucrades en el seu estudi, sinó sobretot com a resultat de les apropiacions i interpretacions fetes a cada època sobre aquest passat comú. En aquesta primera activitat del curs, es planteja una breu introducció als principals aspectes teòrics i conceptuals sobre el passat, la memòria i la gestió en la dimensió social i col·lectiva.

Repte 2: Discurs històric i polítiques de commemoració de la història recent d'Europa
Amb aquest repte aprofundirem en la gestió de la memòria històrica contemporània mitjançant l'estudi d'aquests casos seleccionats. A diferència de l'activitat anterior, en la qual la literatura acadèmica constituïa la base del coneixement i la reflexió teòrics, en aquest repte es persegueix treballar un altre tipus de fonts de consulta claus en l'estudi de la història i polítiques de la memòria del segle XX , a través de fonts hemerogràfiques i fotoperiodístiques. En aquest sentit, el repte plantejat consistirà a comparar les visions i interpretacions que es van fer de manera coetània sobre diferents esdeveniments o episodis concrets dels casos plantejats, tant als països on van tenir lloc els fets, com a la premsa internacional.

Repte 3: La institucionalització i la divulgació del relat: museus d'història i altres institucions de la memòria.
En la darrera activitat es planteja l'estudi i la reflexió aplicada sobre el paper de les institucions científiques que tenen la responsabilitat de custodiar i presentar la història i la memòria a la societat: els museus, els centres d'interpretació i els instituts i organismes, tant públics com a privats, encarregats de gestionar el llegat material i immaterial de la història més contemporània. L'objectiu d'aquesta activitat serà reflexionar i discutir sobre la complexa problemàtica dels usos del passat des del punt de vista de la gestió social i de la socialització del coneixement a través dels museus i altres institucions de divulgació de la memòria històrica. 

Amunt

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.
 

Amunt