• Descripció

Entre imperis planteja una aproximació a l'imperialisme, entès com un fenomen global que ha estat rellevant en totes les etapes de la història i en diferents geografies del món. L'assignatura parteix d'un plantejament que està a mig camí de la història política, la història econòmica i fins i tot la història intel·lectual, per oferir a l'estudiant les eines per comprendre els orígens, la importància, els mecanismes de funcionament i la diversitat dels imperis i l'imperialisme. Tot i l'anàlisi transversal --en l'espai i el temps-- de l'assignatura, el seu focus és el món contemporani, de manera que permeti apropar-se de manera cabal als debats sobre el paper de l'imperialisme en les construccions nacionals i en els processos de descolonització, entre d'altres fenòmens.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Coneixements previs

• Objectius i competències

• Continguts

L'assignatura s'estructura a partir de 4 reptes:

1. Definicions al voltant de l'imperi: imperialisme, colònia, colonialisme.

La noció d'imperi forma part del vocabulari no especialitzat i l'usem en tot tipus de contextos, no només en el món acadèmic. Tanmateix, més enllà d'aproximacions intuïtives, poques vegades s'analitza què vol dir aquest terme i d'altres termes vinculats històricament a ell (imperialisme, colonialisme, colònia). Aquest repte proposa analitzar com es poden definir i entendre aquests conceptes i aplicar-los en l'anàlisi d'un imperi.

2. La cultura de l'imperi: bases intel·lectuals de l'imperialisme modern i contemporani.

Les aproximacions més habituals a l'imperialisme fan referència al poder de l'estat, l'expansió territorial, els interessos econòmics i comercials o el domini militar. Tanmateix, tan important com això és la maquinària ideològica en què tot això es basa i que ho justifica i legitima. Aquest repte proposa estudiar quines són les bases intel·lectuals de l'imperialisme, el seu origen i el seu paper en el seu desenvolupament històric.

3. Les dues cares de la moneda: projecte imperial i expansió econòmica.

Després d'analitzar les bases intel·lectuals que substancien la noció d'imperi i la seva expansió més enllà dels seus límits geogràfics, aquest repte proposa centrar l'atenció en el paper que l'economia i el comerç té en el projecte imperial. En últim terme, haurem de respondre la qüestió de fins a quin punt l'economia és l'element clau en l'expansió imperial.

4. L'imperialisme després de l'imperi: independència, descolonització i postcolonització.

Aquest bloc proposa fer una anàlisi crítica de les conseqüències de l'imperialisme en el món contemporani, després del final dels imperis. Es focalitzarà en com es van produir els procesos d'independència imperial, especialment en alguns casos del continent africà. Com es va produir la descolonització? Quins són els vincles entre l'antic imperi i les antigues colonies? La independència va implicar la descolonització?

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els recursos d'aprenentatge de cada repte es troben agrupats en la part inferior de cada un d'ells, jerarquitzats (els que tenen una imatge vinculada es consideren més essencials i per tant cal llegir-los abans que els que no en tenen) i tenen una breu descripció del seu contingut i el temps de dedicació mitjà (que a més de la lectura inclou el treball de subratllat, anotacions i realització d'esquemes bàsics). 

El professorat donarà indicacions de l'ordre en què es recomanable llegir els diferents recursos de cada repte i sobre qüestions a tenir en compte en alguns casos. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació