• Descripció

L'assignatura Antropologia de la religió és un curs d'introducció a l'estudi del fenomen religiós des d'una perspectiva transcultural comparativa i interdisciplinària. La complexitat de la temàtica i la seva amplitud demana un esquema expositiu que, sense caure en un examen exhaustiu i enciclopèdic de les religions, ens permeti fer una aproximació als nuclis de debat més rellevants, tant en la historiografia com en l'antropologia.  

Així doncs, centrarem l'assignatura en explicar les aportacions de l'antropologia a l'estudi de les religions però tindrem en compte també les aportacions de diferents disciplines de les ciències socials i humanes com poden ser la sociologia o la història de les religions. 

Com explica Manuela Cantón (2001: 15-20), l'antropologia de la religió es fonamenta en quatre conviccions que cal tenir presents: 

1) La universalitat: l'antropologia s'interessa per tots els sistemes religiosos, sense rebutjar-ne cap. Entén també que totes les societats humanes tenen creences i pràctiques que podem qualificar de religioses.

2) L'empirisme: l'estudi de la religió es fonamenta en el treball de camp etnogràfic que aporta informació de primera mà i permet estudiar la religió en el seu context.

3) La comparació que és la base de l'anàlisi antropològica s'aplica també per estudiar les creences i pràctiques religioses.

4) L'objectivitat i el relativisme: no és assumpte de l'antropologia jutjar la veritat o falsedat de les creences religioses (l'antropologia no és teologia) sinó les raons de la seva existència, les seves implicacions socials, el perquè de les seves diferents característiques, etc. 

Els/les estudiants heu anat veient en altres assignatures la gran influència de les creences i manifestacions religioses en el pensament, en la creació artística, en la política i, en general, en  l’estructuració de la vida social de la humanitat. També heu tractat dels sistemes de representació sota formes religioses en diferents assignatures. L’assignatura ofereix la possibilitat d’abordar ara això que classifiquem com la religió en qualitat d’eix temàtic per aprofundir  les explicacions teòriques fonamentals i la comprensió dels diferents aspectes que abraça el que entenem com a pràctica religiosa.

L’assignatura es pot vincular amb qualsevol àmbit professional dins del camp de les Humanitats, des de la creació artística i literària, fins a la gestió del patrimoni cultural, el món editorial i de les arts escèniques, com també la recerca aplicada en estudis relacionats amb l’ordre simbòlic de les societats contemporànies. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura d'Antropologia de la religió és Obligatòria al Grau d'Humanitats (pla nou) i Optativa dels itineraris de Formació humanística i Món contemporani al Grau d'Humanitats del pla antic en extinció.

• Coneixements previs

• Objectius i competències

L'objectiu de l'assignatura és acostar-vos a la comprensió de les distintes formes de representació classificables com a religioses de diverses societats contemporànies i antigues a partir de l'exploració d'àmbits relacionats amb les creences, pràctiques, productes, l'experiència de la persona i la societat, i conèixer determinats corrents teòrics contemporanis entorn de l'estudi comparatiu del simbolisme, el mite i el ritual.

Objectius generals:

1. Arribar a tenir una visió de la religió des d'una perspectiva històrica, cultural i contextual avinent amb un enfocament antropològic.

2. Introduir-vos al coneixement interdisciplinari de la religió (antropològic, històric, social, polític i psicològic).

3. Desenvolupar eines per a l'anàlisi del fenomen religiós des de diferents perspectives teòriques.

4. Assolir una comprensió holística del fenomen religiós mitjançant l'estudi de les diferents dimensions que abraça.

5. Reflexionar críticament sobre el paper que exerceixen la religió i els moviments religiosos dins la història i els contextos canviants de les societats contemporànies.

 COMPETÈNCIES

A aquesta assignatura es treballarà l'adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament crític i autocrític i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents. També es treballa la correcta expressió escrita i oral. Però en concret està vinculada a l’assoliment de les següents competències:

 -       Que els/les estudiants tinguin la capacitat de produir textos adequats als diversos contextos acadèmics i/o professionals propis de l’especialitat.

-       Que demostrin capacitat de reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat.

-       Que siguin capaços de qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l’experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.

 -       Que sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i tinguin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d’estudi.

Expressió oral i escrita

En la qualificació de les activitats d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té més de cinc faltes d'ortografia i/o altres errades (lèxiques, sintàctiques) us donarem l'oportunitat de corregir-lo i tornar-lo a lliurar en el termini de 48 hores un cop comunicades les incorreccions. Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals. Si no corregiu els errors en el termini establert, la qualificació de la vostra prova es veurà afectada segons criteri del professor.

Perspectiva de gènere

En el disseny d'aquesta assignatura hem tingut en compte que els recursos d'aprenentatge no facin un tractament discriminatori de la diversitat, fem un ús no sexista de la llengua i utilitzem el nom complet de la persona a l'hora de referenciar les seves obres per tal de fer visibles les aportacions de les dones. 

• Continguts

Els continguts de l'assignatura impliquen una aproximació antropològica als aspectes conceptuals bàsics en l'estudi de les religions, com ara els que agrupem sota els conceptes de religió, símbol, mite, culte o ritual, sacrifici, sagrat/profà, màgia, carisma, teocràcia, mil·lenarisme, tabú i puresa, etc. També es farà esment dels principals corrents teòrics i autors en teoria i història de la religions.

Un altre aspecte a considerar serà el tractament dels agents socials (els fidels, els especialistes), la religió com a articulació social (la funció social de la religió; religió, etnicitat i comunitat; religió, jerarquia i estructures de poder; religió i ordre social; religió com a sistema de pràctiques i creences; religió com a coneixement; guarició, salut i malaltia, etc.) i la religió com a procés cultural (la religió a les societats contemporànies, moviments religiosos actuals, secularització i penetració dels grups classificats com a sectes, fonamentalismes, processos d'individualització de la religió, de conversió, etc.).

Hem vertebrat els continguts de l'assignatura sobre tres unitats temàtiques. La primera unitat és una introducció a l'estudi antropològic de la religió i de les creences religioses. La segona unitat desenvolupa conjuntament els aspectes relacionats amb la mitologia, els rituals i els processos de control social vinculats al fenomen religiós. I per últim, la tercera unitat, s'enfoca envers l'estudi de la religió al món contemporani, abordant algunes de les seves dimensions d'anàlisi significatives com ara la individualització de la religió, el pluralisme confessional i els fonamentalismes.

Els textos que s'han seleccionat com a base per a l'assignatura combinen autors clàssics i contemporanis sobre els fenòmens religiosos així com perspectives més teòriques o més empíriques, reflectint tant el pensament sobre les religions con les pràctiques etnogràfiques en aquest camp fonamental de l'Antropologia Social i Cultural. Així doncs, les lectures proposades a les diferents unitats temàtiques es consideren fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació proposades. No obstant això, al llarg del curs aniré comentant quines lectures s'adapten més a les vostres activitats i recomanant lectures complementàries.

Per això, en aquest Pla Docent s'ha cregut també oportú indicar tota una sèrie de recursos bibliogràfics igualment recomanats i vàlids com a material complementari per a les diferents unitats temàtiques. Tots ells van destinats a completar coneixements i continguts, així com a ampliar les possibilitats de consulta bibliogràfica per part dels estudiants.

UNITAT 1

Els continguts i les lectures d’aquesta primera unitat tenen un caràcter introductori i contextualitzador. Inclouen alguns plantejaments teòrics fonamentals per a l’estudi antropològic, sociològic i històric de la religió.

Entre les qüestions que han generat debats al voltant de l’antropologia de la religió hi ha la mateixa definició de “religió”. És possible una definició substantiva de la religió? És possible una definició que sigui universalment vàlida? En aquest sentit, el text de Mónica Cornejo ens endinsa en aquest terreny disputat: el de la definició de la “religió”. Si bé la sociologia s'ha ocupat més del que s'han anomenat les grans religions històriques (especialment el cristianisme, però també el judaisme, l'islam o l'hinduïsme), l'antropologia (especialment en els seus inicis) va centrar-se en societats petites, relativament aïllades, sovint àgrafes, en molts casos colonitzades, així com en l'anomenada “religiositat popular”. Això va fer que li calgués construir definicions que havien de permetre abastar fenòmens enormement diversos i donar compte d'aquesta diversitat. L'article de Cornejo repassa les definicions clàssiques com la sempre citada definició d’E. B. Tylor (1871) que estableix que la religió és la “creença en éssers espirituals”. El text introdueix també la perspectiva d'autors com James Frazer o Émile Durkheim, que apareixen a altres lectures de la unitat.

Els textos de Brian Morris i Manuela Cantón serveixen, en aquest context, de plataforma d’ubicació general. Morris passa revista a diferents estudiosos de la religió en el marc de destacades tradicions de l’antropologia, partint dels anomenats “intel·lectualistes” en el context del pensament evolucionista del segle XIX, i amb especial èmfasi posterior en les tesis sociològiques d’Emile Durkheim. Cantón, per la seva banda, explica amb detall els primers passos de l’antropologia per avançar en l’estudi de la religió i dels seus orígens, i posteriorment concreta els aspectes i autors principals de les teories sociològiques i psicològiques per un costat i de les fenomenològiques i culturals per un altre.

Dins d’aquesta panoràmica destaquen alguns autors clàssics de la teoria social contemporània, com Emile Durkheim i Marcel Mauss, dins de l’escola sociològica francesa. Ambdós de gran importància per a l’antropologia. En especial pel que fa als estudis del primer sobre la religió totèmica, els dons i la màgia per part de Marcel Mauss i la seva investigació conjunta sobre els sistemes classificatoris primitius. De Durkheim també destaca la visió de la religió com a fet social i fenomen que sacralitza i és funcional a la societat de la qual emergeix.

En aquest context també és molt rellevant la sociologia de la religió de Max Weber, molt influent en l’antropologia i adreçada a l’estudi de la significació de l’acció social, i en particular a l’anàlisi de la conducta significativa de l’ésser religiós. Aquesta conducta Weber l’entén com una activitat que s’orienta segons fins ordinaris i considera que té influències sobre d’altres activitats i dimensions ètiques, econòmiques, polítiques, artístiques, etc., de la vida social. Tot això, sense oblidar l’examen de les tensions entre la religió i el món.

Sens dubte, els corrents empiristes i racionalistes han jugat un paper destacat en la constitució i el desenvolupament de l’antropologia simbòlica moderna. La figura fundacional d’aquesta escola és Clifford Geertz. D’aquest important autor cal destacar la seva definició de la religió com a sistema cultural, així com l’examen de les significacions simbòliques en relació a l’ethos i la cosmovisió dels pobles, considerant els aspectes socials però també els psicològics i temperamentals en les seves anàlisis.

Objectius i competències

  -      Fomentar la capacitat de lectura i comprensió.

-       Fomentar la capacitat reflexiva i d’anàlisi de contingut.

-       Fomentar la capacitat de síntesi i reflexió.

-       Competència central: Que l’alumne sigui capaç d’assolir i desenvolupar dites capacitats.

UNITAT 2

En aquesta segona unitat temàtica ens concentrem en l’estudi dels mites, els rituals i els processos de control social relacionats amb el fet religiós. A tal fi, es proposen algunes lectures introductòries per a la definició del mite i sobre l’estructura dels mites tradicionals estudiats des de diferents perspectives (per exemple l’estructural en el cas de Lévi-Strauss o fenomenològica en el cas de Mircea Eliade), així com la lectura d’alguns autors clàssics i fonamentals dins de l’àmbit d’estudi del ritual, com Evans-Pritchard, Max Gluckman i Victor Turner.

En parlar dels rituals no es pot oblidar el model dels tradicionals ritus de pas. En aquest àmbit és important la classificació bàsica d’aquests rituals establerta per Arnold Van Gennep, juntament amb les tres fases que establí (separació, marge, agregació) per a la seva definició. Queden exemplificats i portats a exemples del món contemporani a la lectura de Martine Segalen. Es particularment important, en el nivell simbòlic, la fase de marge o liminal, que és represa per Victor Turner i associada al seu concepte de “communitas”. D’aquest autor també és fonamental la seva anàlisi del simbolisme ritual dels ndembu de Zàmbia, poble al qual estudià exhaustivament en diversos treballs.

Pel que fa al control social, el marc teòric es la perspectiva materialista de la religió (aplicada a l’àmbit corporal, econòmic, etc.) ben contextualitzada en aquest cas per Bryan Turner.

En relació als mites, el text de Lauri Honko proporciona una idea de la complexitat del concepte. A un nivell complementari i de visió global és molt adient el treball de G.S. Kirk, El mito. Su significado y funciones en la Antigüedad y otras culturas (Barcelona, Paidós, 1985). Aquest autor, bon coneixedor del pensament dels antics grecs, revisa les teories generals que han volgut explicar el fenomen dels mites, des de l’escola antropològica anglesa i el funcionalisme de Malinowski a l’estructuralisme pròpiament dit de Lévi-Strauss, passant per les teories simbolistes de Cassirer i la psicologia profunda i dels arquetipus desenvolupada per Freud i Jung. 

Finalment, cal destacar la tradició simbolista (o simbolista-estructural) per a l’estudi antropològic del ritual. Focalitzant envers els processos rituals i el seu simbolisme cultural, són rellevants les aportacions de Mary Douglas al voltant dels conceptes de contaminació i tabú (veure bibliografia complementària), que considera arguments per a la classificació i discriminació cultural i sobre els quals basa l’anàlisi simbòlica de certes escriptures bíbliques. Els seus conceptes de contaminació i tabú han estat àmpliament utilitzats a l’antropologia, per exemple, per a oposar-se a l’explicació materialista de Marvin Harris sobre els tabús alimentaris.

Objectius i competències

 -       Fomentar la capacitat de comprensió i anàlisi del significat i les funcions socials i culturals del mite.

-       Fomentar la capacitat de comprensió i anàlisi del significat i les funcions socials i culturals del ritual.

-       Competència central: saber raonar i reflexionar críticament sobre el mite i el ritual tal com són estudiats per l’antropologia a nivell transcultural, antic i contemporani.

UNITAT 3

El tercer i darrer gran bloc de continguts del curs s’orienta envers l’estudi més actual del fenomen religiós. La seva amplitud obliga en aquest cas a proposar un ventall de lectures de diferents perfils i enfocaments. Totes elles, però, força il·lustratives de les múltiples oportunitats d’anàlisi que ens ofereix la religió i la espiritualitat contemporània. Entre aquestes, els processos d’individualització i subjectivació de la religió, cada cop més eclèctica i “a la carta”, o centrada en les més variades cerques personals dins de l’òrbita New Age; o bé el transnacionalisme religiós lligat a les diàspores migratòries internacionals i com es relaciona amb les noves construccions d’identitats religioses, amb nous models de socialització o conversió, etc. Tot, en el context de la creixent pluralitat i diversitat religiosa tan característica del món actual, secularitzat i globalitzat, però on segueixen donant-se retorns i reconfiguracions d’allò religiós a diferents nivells i en diferents àmbits.

Entre les transformacions de la religiositat a Europa hi trobem, doncs, la difusió de religions orientals (o, millor, de la interpretació occidental de les religions orientals) integrades com pràctiques centrades en el subjecte i la transcendència espiritual. Us en parla també el text de Lenoir (2005). A més, els anomenats Nous Moviments Religiosos són el tema al que es dedica el text de Brian Morris (2009) centrat en el neopaganisme i el moviment New Age. Si bé en aquest curs hem evitat textos dedicats a explicar concretament certes tradicions religioses, creiem que valia la pena introduir aquest text ja que ens apropa a alguns grups religiosos poc coneguts però claus per entendre la nostra societat actual.

Des del punt de vista de Peter Berger, allò que caracteritza la modernitat és el pluralisme i no pas la secularització (citat a Griera, 2014: 53). El text de Frédéric Lenoir (2005) que forma part de les lectures obligatòries us explica molt bé com la idea de tolerància religiosa i llibertat de consciència té a veure amb el procés d’”individualització” de la religió que es produirà sobretot en context europeu. D’aquesta manera el dret a la llibertat religiosa esdevé un dret humà fonamental.

La gestió del pluralisme religiós és, doncs, un dels reptes amb que s’enfronten les societats europees on conflueixen la necessitat de respectar aquest dret amb els privilegis d’algunes tradicions històriques, els prejudicis i actes d’odi religiós, etc. Els debats al voltant de l’islam a Europa són paradigmàtics en aquest sentit.

Objectius i competències

 -       Potenciar la capacitat de lectura, comprensió i síntesi.

-       Potenciar l’interès per la realitat actual des de la perspectiva de l’estudi del fenomen religiós.

-       Potenciar la comprensió crítica i contextualitzada sobre la religió i el comportament religiós al món contemporani.

-       Potenciar l’anàlisi teòrica sobre la religió contemporània.

-       Competència central: saber examinar críticament el fet religiós a l’actualitat, en les seves diferents manifestacions i formes d’expressió, individual i col·lectiva.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

La bibliografia bàsica proposada al Pla Docent (lectures bàsiques i complementàries) i disponible a l’aula constitueix la columna vertebral de l’assignatura, de forma que la seva lectura és del tot essencial i permet la realització dels exercicis proposats per a l’avaluació i la superació amb èxit del curs. De tota manera, és important completar aquest conjunt de textos amb d’altres lectures, ja siguin recomanades pel professorat o bé de cerca pròpia. Cal senyalar també que les lectures aportades inclouen textos en anglès.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació