• Descripció

La ciència i la tecnologia constitueixen elements clau de les societats contemporànies: la nostra cultura és, en gran part, una cultura tecnocientífica. Es per això que alguns dels fenòmens més característics de la societat contemporània (la globalització, el canvi climàtic, la crisi econòmica, la societat de la informació, etc.) tenen un lligam clar amb productes de la ciència i la tecnologia. Malgrat això, una gran part dels discursos actuals sobre el paper de la tecnologia i la ciència en la nostra societat o sobre els suposats canvis revolucionaris que comporten, tenen un evident caràcter profètic, apologètic i determinista. Aquests discursos es recolzen en idees preconcebudes sobre el caràcter inexorable i autònom del desenvolupament tecnològic, o sobre la neutralitat valorativa o política de les activitats científiques i tècniques. En aquest curs tractarem un seguit d'estudis i aproximacions teòriques que, precisament, posen en qüestió molts d'aquests supòsits. Veurem com les innovacions tecnològiques són també fruit de decisions deliberades - sovint amagades en els processos de disseny - sobre opcions socials, polítiques o ètiques; com els impactes socials de la tecnologia no es produeixen de forma mecànica o amb independència del context; com l'activitat científica no resta aïllada d'interessos externs; o com els usuaris, normalment entesos com a consumidors passius de la tecnologia, poden tenir una paper rellevant i actiu en els processos d'innovació.

Aquest curs presenta una aproximació interdisciplinària a l'estudi de les interaccions entre la ciència i la tecnologia i els diversos àmbits socials - un àmbit d'estudi que habitualment s'anomena Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) i on participen sociòlegs, historiadors, filòsofs, politòlegs, antropòlegs i economistes, principalment. L'objectiu principal del curs és habilitar l'estudiant amb conceptes i tècniques d'anàlisi que li permetin avaluar críticament els impactes socials de la ciència i la tecnologia, així com les nombroses controvèrsies públiques que es generen al seu voltant.

Una altra característica important de l'assignatura és la voluntat de trencar amb les barreres acadèmiques i culturals tradicionals entre les humanitats i les disciplines científiques i tècniques. Els estudis CTS constitueixen, de fet, un fòrum de discussió permanent entre científics naturals, enginyers, científics socials i humanistes.

D'altra banda, la reflexió sistemàtica sobre la ciència i la tecnologia des de les ciències socials i humanes és un fenomen recent esperonat pels importants problemes socials, econòmics i mediambientals lligats al desenvolupament espectacular de la ciència i la tecnologia. Els estudis CTS intenten combinar la reflexió teòrica sobre la dinàmica de la ciència i la tecnologia amb la consideració de les possibilitats d'intervenció social i política.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura és obligatòria en el Grau d'Humanitats (pla nou), optativa en el Grau d'Humanitats (pla en extinció) i obligatòria en el Grau de Ciències Socials.

• Coneixements previs

No calen coneixements previs específics per seguir aquesta assignatura, però si vols començar a preparar-la, aprofitant períodes no lectius, aconsellem començar per la lectura d'aquests llibres:

Aibar, Eduard (2023). El culto a la innovación. Barcelona: NED ediciones.

Stengers, Isabelle (2019). Otra ciencia es posible. Manifiesto por una desaceleración de las ciencias. Barcelona: NED ediciones.

• Objectius i competències

OBJECTIUS

• Promoure l'esperit crític sobre els discursos i afirmacions al voltant dels impactes socials de la ciència i la tecnologia, fonamentant-lo en conceptes i teories ben contrastades.
• Analitzar la dinàmica d'algunes controvèrsies socials públiques sobre temes tecnocientífics.
• Identificar els supòsits erronis més destacats en les visions habituals de l'activitat científica i la innovació tecnològica.
• Entendre les relacions interactives entre el canvi social i la innovació tecnològica.
• Conèixer els conceptes i teories més importants en l'estudi social de la ciència i la tecnologia.

RESULTATS D'APRENENTATGE:

• Interrelacionar les qüestions fonamentals del pensament amb altres disciplines i fenòmens culturals.

• Aplicar una mirada interdisciplinària a les relacions entre societat i cultura i el seu impacte a l'àmbit del pensament.
• Reflexionar a propòsit de la interacció entre ciència, tecnologia i societat sobretot en el context actual.
• Aplicar un pensament crític i independent en la reflexió a propòsit dels temes, els debats i els problemes que plantegen les ciències humanes actualment.
• Aprofundir en la tasca de produir textos argumentatius i assagístics.
• Actuar de manera ètica, honesta i cívica en el treball acadèmic i professional, evitant el plagi o qualsevol altre ús indegut del treball de tercers.

• Continguts

1. La dimensió social de la ciència
2. Els valors en el procés dinnovació tecnològica
3. Ciència, tecnologia i societat: un teixit sense costures
4. Controvèrsies científiques públiques, agnotologia i negacionismes

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials d'aquesta assignatura són:

Mòduls didàctics UOC:

Mòdul 1: Introducció

Aquest mòdul està dedicat als orígens, el desenvolupament i la situació actual dels estudis de CTS (Ciència, tecnologia i societat). Començarem abordant els orígens d'aquest àmbit de docència i investigació i tractarem, especialment, la naturalesa una mica heterogènia de la seva genealogia, tant en el context acadèmic com en l'extraacadèmic.

Mòdul 2: L'estudi social de la ciència. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic.

Aquest mòdul didàctic està dedicat a l'anàlisi de la interacció entre l'activitat científica i l'entorn social. En termes més específics, s'hi examina el vessant menys conegut d'aquesta interacció: la penetració de factors socials de diversa mena (polítics, ètics, ideològics, etc.) en el si de la recerca científica.

Mòdul 3: La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció al model SCOT.

Aquest mòdul exposa els principis bàsics de l'anomenada visió constructivista del desenvolupament tecnològic. Aquesta visió és una forma nova d'entendre la interacció entre tecnologia i societat o, dit d'una forma més precisa, la relació entre innovació tecnològica i canvi social.

Mòdul 4: La Teoria de l'Actor-Xarxa: Una aproximació simètrica a las relacions entre ciència, tecnología i societat

Teoria de l'actor-xarxa és una etiqueta que designa un conjunt de principis metodològics, epistèmics i treballs de camp que des de fa més de dos dècades commocionen la tradició del pensament social. Les seves propostes, a pesar d'estar circumscrites, principalment, al campo del que s'anomena sociologia del coneixement científic o dels estudis socials de la ciència i la tecnologia, van més enllà d'una simple reflexió sobre la ciència i la tecnologia i s'enfronten al problema més general de la producció y estabilització de l'ordre social.

B) Altres materials:

(1) Aibar, E. (2002). "El conocimiento científico en las controversias públicas". (Una versión posterior de este texto aparece como cap. 5 en Aibar, E y M.A. Quintanilla. 2002. Cultura Tecnológica: Estudios sobre Ciencia, Tecnología y Sociedad. Barcelona: Horsori.

(2) Lewis Wolpert ¿Es peligrosa la ciencia? Ars medica. Revista de humanidades, ISSN-e 1579-8607, Vol. 7, Nº. 1 (JUNIO), 2008, págs. 128-136

(3) Winner, Langdon, "¿Tienen política los artefactos ?", en La Ballena y el Reactor, Gedisa Editorial, España, 1986. P.45.

(4) Sanz, V. (2016) Género en el contenido de la tecnología. Ejemplos en el diseño del software.  Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad. 31 (11) p. 93-116.

(5) Aibar, E. 2018. Viure en una cultura tecnocientífica. Documental. UOC.

(6) Edgerton, David (2007 [2006]), "Relevancia" (Cap. 1). A: D. Edgerton. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna, Barcelona, Crítica, 21-52.

(7) David, Paul. "Cleo y la economía del teclado QWERTY." Boletín CF+ S 21 (2002).

(8) Latour, B. "Primera Carta". En: Bruno Latour. Cogitamus: seis cartas sobre las humanidades científicas. . Buenos Aires: Paidós, 2012. p. 14-39. ISBN 9789501265804

(9) Conway, E.M. & N. Oreskes. "Introducción". En: Mercaderes de la duda. Madrid: Capitán Swing, 2020. p. 9-24. ISBN 9788494871030

(10) Conway, E.M. & N. Oreskes. "La negación del calentamiento global". En: Mercaderes de la duda. Madrid: Capitán Swing, 2020. p. 289-361. ISBN 9788494871030

(11) Oreskes, N. 2014. "Why we should trust scientists". TED talk.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació