| Teoria de la cultura | Codi: 04.557 : 6 |
Aquesta assignatura pretén oferir un mapa de les diferents concepcions de la cultura que s'han produït al llarg de la història, i que avui en dia continuen vigents convivint unes amb les altres, inscrites en les diferents disciplines i perspectives presents en la societat així com en els mateixos estudis d'Humanitats. El propòsit d'aquesta assignatura és analitzar aquestes diferents concepcions, tot explicant la seva genealogia així com observant les implicacions associades i les conseqüències pràctiques que se'n deriven de cada una de les diferents aproximacions.
L'assignatura és per tant una assignatura transversal ja que mitjançant l'anàlisi de les transformacions i evolucions del concepte de cultura ens permet interrelacionar els diferents àmbits de treball presents en els estudis, sigui l'àmbit de la Gestió Cultural -d'on se'n deriven aproximacions des de les polítiques culturals o l'economia i la comunicació de la cultura- o l'àmbit de la Creació Cultural -des d'on s'analitzen les produccions culturals com l'art, la música, el cinema i els mitjans de comunicació-, o l'àmbit de les ciències socials -des d'on s'analitzen les relacions entre cultura i estructura social, i els processos de distinció, autonomia o emancipació, entre d'altres.
Aquesta assignatura obligatòria del Grau d'Humanitats, Teoria de la cultura, entronca molt directament amb disciplines com l'antropologia i la sociologia, però també amb els àmbits de l'art, la gestió cultural o la filosofia, i en el fons amb qualsevol aspecte que tingui a veure amb el sentit en el nostre món social.
La reflexió sobre la cultura, sobre com donem sentit al món que ens envolta i el lloc que hi ocupem, té implicacions en el conjunt de camps professionals, però molt particularment en els que tenen a veure amb la reflexió, l'estudi, la pràctica i la gestió al voltant de la cultura i les humanitats, i per extensió les interaccions i relacions socials. L'assignatura ofereix una mirada àmplia i a la vegada rigorosa a la vessant cultural de la nostra existència i ens ajuda a pensar-la críticament amb uns altres ulls. En aquest sentit proporciona eines que poden ser útils per una gran diversitat de camps professionals.
Aquesta assignatura no requereix cap coneixement previ concret.
Els resultats d'aprenentatge de l'assignatura són els següents:
- Interpretar les transformacions i evolucions del concepte de cultura al llarg de la història.
- Analitzar les diferents concepcions d’identitat i cultura associades als diferents tipus de discursos i pràctiques culturals.
- Conèixer i comprendre aportacions teòriques i empíriques contemporànies a l'àmbit de la ciències socials sobre la desigualtat i el seu estudi.
- Aplicar un pensament crític i independent en la reflexió sobre els temes, els debats i els problemes que plantegen les ciències humanes a l’actualitat.
- Elaborar comentaris crítics, exposar contradiccions i problemàtiques i aportar argumentacions reflexives sobre un període, corrent o perspectiva analitzat.
- Aprofundir en la tasca de produir textos argumentatius i assagístics.
- Actuar de manera ètica, honesta i cívica en el treball acadèmic i professional, evitant el plagi o qualsevol altre ús indegut del treball de tercers.
Expressió oral i escrita
Una de les competències que es treballen en aquesta assignatura és la producció de textos orals i escrits. És una competència que en realitat treballeu a totes les assignatures, però que en aquesta assignatura treballem explícitament. Expressar-se, tant oralment com per escrit, és fonamental, i és a través dels textos que podreu mostrar l'assoliment de la resta de competències durant el Grau.
En aquesta assignatura us demanarem, per tant, una atenció especial a la producció de textos orals i escrits. Teniu a la vostra disposició, com a eina genèrica de treball, una rúbrica extensa on es detallen els principals aspectes que heu de tenir en compte. És una rúbrica molt tècnica, i per això l'acompanyem d'una explicació, amb exemples concrets, sobre què vol dir cadascun d'aquests ítems, a mode de recurs de treball que complementa els que teniu a l'Espai de recursos de l'aula, també molt útils: la Guia del Servei Lingüístic de la UOC i el Web Argumenta elaborat per un grup d'universitats catalanes.
Els diferents continguts de l'assignatura s'organitzen en 5 activitats, una de presentació i quatre Reptes. Per a cadascuna de les activitats s'utilitzen uns materials sobre els quals avaluarem la reflexió i els diferents lliuraments. A continuació, es detalla la llista de materials obligatoris i el tipus d'exercici que es plantejarà, perquè pugueu tenir un mapa clar de l'assignatura des del començament.
Activitat de presentació. Això és cultura?
Introducció a la noció de cultura, el seu origen històric i les possibles maneres de definir-la.
- Storey, J. (2012). Teoría cultural y cultura popular, Octaedro, Barcelona: 14 (la definición de "cultura").
- Williams, R. (2001). "Cultura", En Palabras Clave, Nueva Visión, Buenos Aires: 87-93.
- Eagleton, T. La idea de cultura. Una mirada política sobre los conflictos culturales, Paidós, Barcelona: 55-58.
- "Ernesto Castro, el filósofo que nos Ayuda a entender el trap. Preguntas Random ", a Youtube, Playz, 2019.
Repte 1. Economia i política cultural.
Aproximació a la relació entre cultura, economia i política.
- Martínez Moreno, R. (2012). "Política cultural". UOC, Barcelona.
- Rowan, J. (2012). "Economía de la cultura". UOC, Barcelona.
- Zafra, R. (2017). "Los pobres crean", en El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital, Barcelona, Anagrama, pp. 13-22.
- González Pola, C. (2019). "El micromecenazgo permite a los creadores ver sus sueños hechos realidad", aTelos: Cuadernos de comunicación e innovación, 110: 104-110.
- Lipovetsky, G. i Serroy, J. (2015). "El arte como profesión", en La estetización del mundo, Anagrama, Barcelona: 90-100.
- Lipovetsky, G. i Serroy, J. (2015). "Todos creativos", en La estetización del mundo, Anagrama, Barcelona: 344-345.
- Miller, T. i Yeo, S. (2018). "Los trabajadores (III). Los artistas contra los tecnólogos de Londres", aEl trabajo cultural, Gedisa, Barcelona: 135-152.
Repte 2. Filosofia i sociologia de la cultura.
Aquí treballem els grans marcs de les mirades filosòficas i sociològiques sobre la cultura.
- Vila Abenza, J.R. (2012). Filosofia i cultura. UOC, Barcelona.
- Cantó-Milà, N. (2012). Sociologia de la cultura. UOC, Barcelona
- Storey, J. (2012). Teoría cultural y cultura popular, Octaedro, Barcelona: 237-260.
- Joan Fontcuberta. Toda la verdad sobre la mentira. RTVE-La aventura del saber.
- Lipovetsky, G. i Serroy, J. (2015). "La relación turística con el arte", aLa estetización del mundo, Barcelona, Anagrama: 320-322.
- Byung-Chul Han. (2016): "La sociedad de la exposición", a La sociedad de la transparencia, Barcelona, Herder: 25-33.
- Walter Benjamin. Constelaciones.
Repte 3. El valor i la jerarquia a la cultura.
Activitat centrada a reflexionar sobre la connexió entre cultura i jerarquia, tant en termes de valor (cultural) com de jerarquies socials associades a diferents formes culturals.
- Bourdieu, P. (1988). "La distancia con respecto a la necesidad" i "El sentido estético como sentido de la distinción", a La Distinción. Criterio y bases sociales del gusto, Madrid, Taurus: 50-60
- Storey, J. (2002). "Culturalismo". A: Teoría cultural y cultura popular. Barcelona: Ocatedro, p. 69-102.
- Willis, P. (1999). "Notas Sobre Cultura Común. Hacia Una Politica Cultural Para La Estetica Terrena", Arxius de Sociologia (3): 15-32.
- McGuigan, J. (2000). "El Populismo Cultural Revisitado". Guaraguao, 4(10): 30-53. (24)
- Fernández, C. J., i R. Heikkilä. 2011. "El Debate Sobre El Omnivorismo Cultural. Una Aproximación a Nuevas Tendencias En Sociología Del Consumo." Revista Internacional de Sociología 69(3): 585-606.
- Vegas, Nacho (2017) “Historia de Acullà”. A: Mierda de música. Un debate sobre clasismo, amor, odio y buen gusto en la música pop. Barcelona: Blackie Books: 69-77.
- Rendueles, César (2017) “Céline Dion y el peligro de la democracia”. A: Mierda de música. Un debate sobre clasismo, amor, odio y buen gusto en la música pop. Barcelona: Blackie Books: 101-108.
Repte 4. Cultura, naturalesa i tecnologia.
Treballem aquí la relació entre cultura, naturalesa i tecnologia, i les diferents maneres de pensar-la i concebre-la.
- Par, A. i Quevedo, L. (2015). En busca del futuro perdido. Turkana Films i TVE.
- Alsina González, P. (2021). Cultura i tecnologia. UOC, Barcelona.
- Morera, M. (2021). Naturalesa i cultura. UOC, Barcelona.
- Olier, E. (2019). "Algoritmos: El poder del control social", Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, 110: 60-67.
- Galeote Checa, G. (2019). "Una nueva especie llamada 'homo tecnologicus'. Biohackers y ciborgs: la revolución tecnológica de nuestra era", Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, 110: 97-101.
- Han, Byung-Chul (2014). Psicopolítica, Herder, Madrid: 100-113.
- Gary Wolf: El yo cuantificado, TED.
- Escala humana - Digitalmente (RTVE)
- Ciborgs entre nosotros TV3/TVE
- Torres, J: Sobre el concepto y los usos de lo "cyborg" en Donna Haraway.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |