| Teoria de la literatura | Codi: 07.506 : 6 |
La Teoria de la Literatura intenta comprendre el fenomen literari en la seva totalitat, aportant a la interpretació dels discursos literaris una perspectiva multidisciplinària, oberta, compromesa i, molt sovint, polèmica.
Al llarg del segle XX, aquest camp s'ha vist enriquit i eixamplat per les aportacions de la lingüística, l'antropologia, la filosofia, la ciència política, la sociologia o la psicoanàlisi, entre d'altres disciplines de les ciències humanes i socials. Potser més important encara, la teoria literària ha abandonat el paradigma objectivista i cientifista dels seus inicis per assumir plenament i sense complexos una funció crítica i activa en els debats polítics, socials i intel·lectuals del nostre temps.
La nostra assignatura pretén donar una panoràmica selectiva i rigorosa dels principals corrents d'aquesta disciplina en constant evolució, on les controvèrsies i els debats interns conflueixen amb la ferma voluntat de restar amatent a les dinàmiques socials i de projectar-se més enllà del terreny estrictament acadèmic, configurant-se en un camp tan creatiu i divers com la mateixa literatura.
La Teoria de la literatura és una assignatura obligatòria del grau en Llengua i Literatura Catalanes i optativa del grau en Humanitats.
Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), publicitari o de les arts plàstiques (exposicions, etc.).
D'una manera més genèrica, les noves perspectives obertes per la teoria de la literatura vers altres àmbits artístics o socials, com el cinema, el còmic, la filosofia o la pintura, amplien significativament les opcions professionals en dotar l'alumne que cursi la matèria d'estratègies analítiques i creatives vàlides, per exemple, per al guionatge televisiu o cinematogràfic, el món de la publicitat o altres, tenint en compte que la teoria de la literatura se centra, en efecte, en l'estudi del discurs.
És necessari haver cursat i superat l'assignatura Introducció a l'estudi de la literatura. Tot i que Teoria de la literatura no n'és estrictament la continuació, s'assumeix que heu assimilat els coneixements teòrics fonamentals sobre els gèneres literaris i l'anàlisi formal-estructural dels textos literaris que es treballen en aquella altra assignatura.
3. Aplicació del pensament crític als objectes d'estudi de la disciplina i replantejament de les idees i els judicis, tant propis com aliens, sobre aquests objectes.
10. Anàlisi de textos, discursos i fenòmens des d'una perspectiva teòrica i comparada.
10.1. Conèixer les tendències principals de la teoria de la literatura.
13. Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat.
14. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
14.2. Entendre el paper del llenguatge en la producció simbòlica.
14.3. Comprendre i analitzar els processos materials i simbòlics de creació dels significats culturals, així com els interessos econòmics, socials, ideològics o polítics que hi ha subjacents a la presentació de formes i continguts culturals.
14.6. Comprendre i analitzar els processos de dominació i resistència en la cultura i els seus efectes en la producció i recepció de significats culturals.
14.7. Comprendre i analitzar les maneres en què el cos intervé i és afectat pels processos de dominació i resistència, de reproducció cultural i de creació de significats culturals.
15. Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.
15.3. Analitzar com els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals reflecteixen, influeixen i participen en els processos de construcció de la subjectivitat i la identitat, especialment pel que fa al gènere, la sexualitat, la nació, la raça o la classe.
15.4. Analitzar les formes en què els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals són un efecte i participen de les relacions de poder i de les lluites ideològiques per l'hegemonia social.
16. Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional.
16.1. Entendre el caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic, és a dir, les maneres en què s'intercanvien idees i punts de vista mitjançant artefactes lingüístics, amb el propòsit de persuadir els interlocutors.
16.6. Utilitzar correctament la bibliografia pertinent, citar adequadament les fonts mitjançant l'ús coherent de les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les citacions a la pròpia argumentació.
Competències transversals
3. Exercici de l'anàlisi i la síntesi.
3.1. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
1. Introducció al Formalisme Rus
2. Lingüística i Poètica
3. Aproximació a l'Estructuralisme francès
Mòdul 2: Teories de la sospita als Estudis Literaris
1. El Marxisme i la dimensió sociològica de la literatura
2. La Psicoanàlisi i l'expressió de l'inconscient
3. El discurs literari i la deconstrucció
Mòdul 3: Teories de la recepció, feminisme i estudis postcolonials
1. Les teories de la lectura: l'hermenèutica, l'estètica de la recepció, el lector model
2. Llegir des del gènere
3. La teoria postcolonial
| L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura | Audiovisual |
El material didàctic disponible a l'aula consta del manual de l'assignatura, Teoria de la literatura.
L'estudiantat disposa també d'un dossier de lectures complementàries. Aquest material és a disposició en format digital i es pot descarregar des de la mateixa aula a l'apartat de Recursos.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|