• Descripció

L'assignatura ofereix un panorama introductori de la literatura catalana medieval, des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. S'estructura en cinc mòduls: 1) La historiografia (Jaume I, Desclot, Muntaner); 2) Ramon Llull; 3) Intel·lectuals i moralistes (Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer); 4) Bernat Metge; 5) Ausiàs March.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura té un paper rellevant en el pla d'estudis, atès que proporciona a l'alumnat un coneixement general i introductori d'algunes de les principals obres i dels principals autors del període medieval, l'època fundacional de la tradició literària en català. Tot i així, deixa fora dos àmbits importants: la poesia trobadoresca, fonamental per entendre bona part de la cultura literària dels escriptors catalans del període, i les grans obres narratives del segle XV com el Tirant lo Blanc, el Curial e Güelfa o l'Espill de Jaume Roig, que s'estudien a l'assignatura Narrativa catalana medieval. Les dues assignatures, per tant, són complementàries i es completen l'una a l'altra.

• Camps professionals en què es projecta

La filologia en general, i l'estudi de la literatura medieval en particular, forneix als estudiants uns instruments intel·lectuals valuosos, que són un benefici indubtable per al seu desenvolupament personal i professional: el domini del llenguatge i del pensament abstracte, la pràctica en la percepció intuïtiva, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, i uns coneixements culturals amplis. Aquestes competències són cada cop menys habituals en la nostra societat i són, per tant, un avantatge segur en el món laboral.

• Coneixements previs

Atès que l'assignatura té un caràcter panoràmic i introductori, no es necessiten coneixements previs per matricular-s'hi. Ara bé, haver cursat l'assignatura d'Introducció a la literatura europea facilita les coses, ja que proporciona un marc general que permet contextualitzar millor els continguts treballats a Literatura catalana medieval.

• Objectius i competències

L'objectiu general de l'assignatura és que l'alumnat adquireixi uns coneixements bàsics sobre els principals autors i les obres més destacades de la literatura catalana medieval, que poden ser ampliats amb d'altres assignatures, sobretot amb Narrativa Catalana Medieval, on s'estudien de forma específica obres com el Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa. Els objectius previstos en cada mòdul o unitat s'han desglossat en l'apartat de cada unitat corresponent.

Les competències generals que es treballen al llarg de l'assignatura són les següents:

CE 7: Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana 

CE 8: Anàlisi i comentari crític d'obres literàries 

CE 9: Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural 

CE 11: Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives 

• Continguts

Les obres que s'estudien en aquesta assignatura són les primeres que en català posen de manifest la utilització de procediments literaris. 

Al mateix temps, l'assignatura gira al voltant de quatre grans temes:

1) La centralitat i la rellevància de la cort com a espai de producció i recepció de la literatura escrita en llengua catalana a l'edat mitjana.

2) El progressiu accés dels laics a la cultura, fins llavors dominada i cultivada principalment pels clergues, i la creixent importància que hi tenen els textos literaris clàssics.

3) L'ús específic i conscient dels gèneres literaris que fa cadascun dels autors estudiats, i en la majoria de casos, la imatge que projecten d'ells mateixos i de la seva obra en els seus propis textos.

4) L'amor, el tema literari per excel·lència que ha estat abordat per tots els autors de totes les èpoques.

Aquests temes generals es van desenvolupant i analitzant en els cinc mòduls de què consta el curs:

Mòdul 1. La historiografia

S'analitzen tres textos historiogràfics, és a dir, tres obres que narren esdeveniments històrics: els llibres de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Cap d'aquests autors no reconeixeria haver fet altra cosa que contar veritats històriques. Això no obstant, tots tres fan ús del que nosaltres modernament anomenem literatura. En aquest mòdul s'explora, d'una banda, com s'escriu la història a l'edat mitjana i amb quines finalitats, i de l'altra, els gèneres i els recursos literaris que fan servir Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner als seus textos i de què els serveixen.

Mòdul 2. Ramon Llull

Llull presenta la particularitat, del tot extraordinària en el context intel·lectual europeu de l'època, de ser autor d'una vasta obra filosòfica, teològica i científica i, al mateix temps, d'una notable obra literària. La seva és una utilització molt conscient i intencionada de la literatura (que inclou la reinvenció de gèneres literaris), posada al servei de la tasca missionera, que per a ell és prioritària.   

Mòdul 3. Intel·lectuals i moralistes

Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer són el rerefons ineludible de la producció de tots els altres autors estudiats. Franciscà l'un i dominicà l'altre, els dos frares representen la cultura clerical que els laics tenien al seu abast perquè era omnipresent a través dels llibres i dels sermons. El pla eiximenià de divulgació de la cultura clerical entre els laics permetrà d'aproximar-se a l'escolàstica -el veritable sistema operatiu de la universitat medieval- i veure quins eren els poderosos instruments intel·lectuals que va desenvolupar i que va acabar divulgant. Per la seva banda, sant Vicent facilita una introducció al mitjà més poderós d'influència ideològica que va desenvolupar l'Església medieval: la predicació.

Mòdul 4. Bernat Metge

Bernat Metge manifesta una gran ambició literària en la construcció de Lo somni, bastit al damunt de referents clàssics (Ciceró, Petrarca, etc.) i apuntalat en l'ús del diàleg, d'arrel ciceroniana. Metge se'ns revela com un autor fascinant per la seva intel·ligència, per la seva destresa, pels seus coneixements, pel seu estil,  pel seu projecte literari tan reeixit. Tot plegat és encara més evident si es contrasta amb el Viatge al Purgatori de Sant Patrici, de Ramon de Perellós, que és l'autor que ens serveix de punt de partida en el quart mòdul.

Mòdul 5. Ausiàs March

La lectura i el comentari d'uns quants poemes d'Ausiàs March permet deduir els trets característics de la seva extensa obra lírica: en primer lloc, la renovació del llenguatge poètic i la voluntat de transcendir la poesia amorosa coetània, aspectes per als quals serveix de contrapunt un excel·lent poeta coetani, Jordi de Sant Jordi; en segon lloc, la influència del món intel·lectual -teològic, moral i mèdic- en el bagatge conceptual amb què March analitza la seva singular experiència amorosa. Sense oblidar que l'obra de March no s'entén sense tenir en compte que, com els seus predecessors, és un poeta que escriu des de i per a la cort.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació