Literatura comparada Codi:  07.534    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura és una introducció a l'estudi de la literatura comparada. En els dos primers mòduls s'estudia la història de la disciplina: els seus orígens, els estudiosos que van consolidar-la institucionalment i les grans polèmiques que han envoltat la literatura comparada en les últimes dècades. Aquests mòduls analitzen l'estreta relació que hi ha entre el comparatisme i la teoria literària, tot valorant quina és l'aportació que fa el comparatisme a l'estudi de la literatura catalana i la resta de les literatures ibèriques. El tercer i el quart mòdul combinen l'anàlisi teòrica i la pràctica del comparatisme. A partir d'un exemple concret, s'analitza què és un tema literari de caràcter universal i quina és la relació de la literatura amb la resta de les disciplines artístiques. En especial, ens centrarem en les relacions de la literatura i la música, la literatura i la pintura i la literatura i el cinema.

Amunt

Literatura comparada és una assignatura obligatòria del Grau d'Humanitats que s'ofereix com a assignatura optativa dins del Grau en Llengua i literatura catalanes. El seu principal objectiu és proporcionar el bagatge teòric i metodològic necessari per afrontar l'anàlisi i la interpretació dels textos literaris (i no exclusivament literaris) amb ple coneixement de les principals aportacions teòriques del segle XX.

Amunt

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de la recerca i de les professions estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral d'un llicenciat en Filologia Catalana són una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions, aquesta assignatura en particular i els estudis de Filologia en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.

A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc. que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

Si ens centrem més en el terreny de la recerca, la Literatura comparada constitueix una disciplina fonamental per a una carrera investigadora en qualsevol camp dels estudis literaris. Un mínim coneixement de les aportacions teòriques de les darreres dècades és imprescindible per a qualsevol persona que aspiri a fer una aportació significativa a la comprensió dels textos literaris catalans i de les relacions de la literatura catalana amb les dinàmiques socials i culturals.

Amunt

A fi d'aprofitar plenament l'assignatura i accedir a una comprensió suficient dels continguts que s'hi tractaran, es recomana haver cursat i superat abans Introducció a l'estudi de la literatura i Teoria de la literatura.

Amunt

Es recomana haver cursat i superat Introducció a l'estudi de la literatura i Teoria de la literatura.

Amunt

Els objectius de l'assignatura són:

  1. Percebre com l'origen de la literatura comparada és una actitud vital de la cultura que s'organitza com a perspectiva d'estudi de la literatura.
  2. Posar en relació la perspectiva comparatista amb les metodologies pròpies de la crítica, la història i la teoria literàries.
  3. Adonar-se de la diversitat d'àmbits de la literatura comparada: de la relació entre la literatura i les altres arts o manifestacions culturals, de pensar la literatura des d'altres pràctiques discursives, de cercar el lloc de la literatura en altres arts o formes de pensament.
  4. Entendre la pràctica de la literatura comparada des d'una visió multicultural i complexa aprofundint en l'estudi supranacional de la literatura.
  5. Comprendre l'evolució de la literatura comparada com a producte de les relacions amb el context històric i cultural de cada època.

 

Les competències que es treballen en aquesta assignatura són:

Específiques

  1. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.

2.1. Comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents dintre de la disciplina, fer-ne un ús productiu i respectar la pluralitat d'aproximacions teòriques i metodològiques als objectes d'estudi.

  1. Anàlisi de textos, discursos i fenòmens des d'una perspectiva teòrica i comparada.

10.4. Reflexió teòrica i metacrítica en relació amb la literatura.

  1. Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.

15.2. Comprendre com les diferents normes i perspectives culturals influeixen en aspectes de judici i valoració.

  1. Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.

16.2. Produir textos orals i escrits clars, cohesionats i estructurats adequadament, a partir d'uns paràmetres especificats, tot adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional, i a les necessitats i característiques del futur receptor.

 

Transversals

  1. Resolució de problemes i formulació de preguntes.

5.2. Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

  1. Treball individual i en equip.

6.1. Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.

6.2. Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.

Amunt

Els continguts estan dividits en quatre mòduls.

Mòdul 1. Introducció a la literatura comparada
Es tracta d'una introducció a la història de la disciplina i a les pràctiques que s'han anat dibuixant sota l'etiqueta del comparatisme.

Mòdul 2. Aspectes teòrics del comparatisme
L'anàlisi del problema dels gèneres, la pràctica de la traducció i la qüestió del cànon són eixos vertebradors del comparatisme des d'una perspectiva històrica que cal estudiar detingudament.

Mòdul 3.  Tematologia. L'exemple del seductor. La figura de Don Joan
Aquest mòdul consisteix en un apartat teòric sobre la tematologia seguit d'una pràctica tematològica comparada.

Mòdul 4.  La literatura i els seus altres
Aquest mòdul s'ocupa de les relacions entre la literatura i les arts plàstiques, cinema i pintura, tant des del vessant teòric com des del pràctic.

Amunt

Rotger, Neus (coord). L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura. Barcelona: Oberta Publishing, 2016. Audiovisual
Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
L'espectacle operístic PDF

Amunt

El material didàctic disponible a l'aula de l'assignatura consta del manual de l'assignatura, Literatura comparada.

En l'apartat de Recursos de l'aula, l'estudiant disposa també de les lectures fonamentals del curs.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt