• Descripció

L'assignatura Temes de literatura universal proposa com a objectiu principal l'adquisició i aplicació dels fonaments teòrics més rellevants de la teoria literària actual centrada en el debat sobre la literatura universal i la literatura mundial. L'alumnat que cursi aquesta matèria coneixerà les fonts i els arguments principals d'aquest debat i al mateix temps reflexionarà de forma crítica sobre conceptes clau en els Estudis Literaris com ara el de tradició, cànon, clàssic o sistema literari.

La teoria servirà per endinsar-nos en l'estudi i comentari de textos de la tradició literària mundial a través d'una selecció de lectures d'obres no europees. Centraran la nostra atenció obres de Salman Rushdie (Els fills de la mitjanit, 1980), Haruki Murakami (Tòquio blues, 1987 o bé L'amant perillosa, 1992), Roberto Bolaño (La pista de hielo, 1993 o bé La estrella distante, 1996) i Svetlana Aleksiévitx (Temps de segona mà. La fi de l´home roig o bé Últims testimonis, 2016).

A través d'aquest cànon de lectures s'il·lustraran les perspectives principals de l'anomenada "literatura mundial" contemporània, que permet una àmplia reflexió sobre diferents modalitats literàries i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d'una determinada imatge del món i la relació de la pròpia cultura amb altres cultures.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Temes de literatura universal és una assignatura optativa de 6 crèdits del Grau en Llengua i Literatura catalanes i del grau d'Humanitats.

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els àmbits editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), gestió cultural (organització de certàmens culturals, producció i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Temes de literatura universal ajuda a fornir els estudiants de molts dels recursos que demana el mercat laboral, com són una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines i recursos digitals, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats. A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que ha de ser inherent a l'hàbit i al gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc.; destreses que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

A més, l'ús de les tècniques que proposarem per abordar l'assignatura (consulta a fonts digitals, comentari filològic de textos, recensions, debats virtuals, etc.) ajudaran l'estudiant a disposar d'eines metodològiques per abordar altres matèries.

• Coneixements previs

És recomanable haver superat les assignatures següents: Introducció a l'estudi de la literatura, Teoria de la literatura i/o Literatura comparada.

• Informació prèvia a la matrícula

L'assignatura se centra en dues lectures obligatòries, a escollir:
1. Salman Rushdie, Els fills de la mitjanit (1980); o bé Haruki Murakami, Tòquio blues (1987) o L'amant perillosa (1992)
2. Roberto Bolaño, La pista de hielo (1993) o La estrella distante (1996); o bé Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l´home roig (2015) o Últims testimonis (2016)

• Objectius i competències

Objectius:

1. Conèixer les principals fonts i arguments del debat actual sobre la literatura mundial.
2. Comprendre cadascun dels textos proposats a partir d'una anàlisi comparativa, que posa en relació diversos textos literaris i culturals.
3. Identificar alguns models per a contribuir a una lectura transversal de la literatura contemporània a partir de pautes per a fer un exercici pràctic de literatura comparada.
4. Construir una visió crítica sobre alguns dels grans temes que recorren la literatura en la seva transnacionalitat.


Competències:

Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.
- Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor
- Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.

Anàlisi de textos, discursos i fenòmens des d'una perspectiva teòrica i comparada.
- Conèixer i aplicar les teories i els mètodes d'estudi de la literatura.

Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.
- Argumentar idees complexes de manera clara, coherent i persuasiva, tant per escrit com oralment, sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent servir els diversos gèneres que hi ha en la disciplina.

Resolució de problemes i formulació de preguntes.
- Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

Treball individual i en equip.
- Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.
- Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.

• Continguts

1: Literatura universal, literatura mundial. Goethe i la Weltliteratur. El concepte de tradició literària. Local, mundial, global. El nou espai literari mundial

2: Rushdie i les pàtries imaginàries. Exili i dissidència. Representació i món no europeu. Bombai, la invenció d'una ciutat. Europa, la nova província del món

3: Murakami, escriptor global? El paper de la cultura i el mercat literari. La traduïbilitat a l'Àsia oriental. Ciutats globals i experiències singulars. L'homologació dels mecanismes narratius

4: Bolaño, l'estrella distant. Cosmopolitisme i escriptura. Mèxic, Xile i Catalunya: els desplaçaments literaris. Tradició europea i cànon llatinoamericà. Intertextualitat i gèneres híbrids en la literatura global

5: Aleksiévitx, les noves geografies literàries. Els imperis perduts i les noves fronteres. Literatura mundial i geocultura. L'escriptor i les veus dels altres. Melancolia del passat i escriptors del futur

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació