• Descripció

Tots vivim en relació contínua amb organitzacions de tota mena: naixem en un hospital, estudiem en una escola, formem part d'una associació de veïns, treballem en una empresa, comprem en un mercat, etc. Per tant, tot el que passa a les organitzacions ens afecta de maneres molt diverses.

Aquesta assignatura vol donar a entendre què són i com funcionen les organitzacions, en general, i les empreses, en particular. Qualsevol que sigui el càrrec que s'ocupa en una empresa, serà útil entendre per què tenen lloc certes coses i quins efectes poden tenir aquests fets sobre la pròpia empresa i sobre els seus membres. Les organitzacions són realitats complexes i caldrà posar-nos diverses “ulleres” per mirar-les i arribar a entendre-les bé. Aquestes "ulleres" són les orientacions o punts de vista que han adoptat els estudiosos de les organitzacions. Al llarg del semestre en destacarem tres: l'enfocament estructural, l'enfocament cultural o simbòlic i l'enfocament polític. Cadascun d'aquests punts de vista ens permetrà comprendre un aspecte concret del que passa a les organitzacions: com es divideix i coordina la feina, com es creen maneres d'interpretar la realitat, o els conflictes de poder que es desenvolupen al seu si, entre d'altres.

Un tema primordial actualment, que també es tracta en aquesta assignatura, és el de la justícia a les organitzacions. Les diferents concepcions i visions sobre el concepte, així com els efectes i les conseqüències de tenir organitzacions justes o injustes es tracten amb cura en el repte 4. El govern d'una empresa o d'una organització consisteix en gran mesura en el que anomeni el sistema de control . Per tant, res no pot funcionar sense la implantació d'un sistema on la justícia es tingui molt en compte. Es donaran pautes sobre com operar per incloure-la al funcionament normal de l'organització.

La finalitat d'aquest enfocament múltiple és que l'estudiant tingui prou eines conceptuals per comprendre les situacions que es produeixen a les organitzacions. Diverses investigacions van indicar que quan els directius aprenen múltiples perspectives als cursos sobre organitzacions, millora la seva actuació. El fet que no consideren una “única mirada” per tractar els problemes els permet pensar en noves alternatives i arribar a solucions més creatives i completes. També qualsevol persona, encara que no ocupi un càrrec directiu, gràcies a adoptar una perspectiva múltiple com la que suggerim en aquesta assignatura, podrà entendre millor les situacions que visqui a les organitzacions en què participa.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Organització d'empreses és una assignatura obligatòria que es planteja al conjunt dels estudis com un eix fonamental per entendre aspectes clau dels models organitzatius.

• Camps professionals en què es projecta

Com que és una assignatura obligatòria que incorpora les competències bàsiques i els resultats dirigits a comprendre les organitzacions i els sistemes vinculats, permet a l'estudiant prendre una visió global de l'organització que li serà molt útil en la seva vida professional, aplicar aquests coneixements a qualsevol treball relacionat amb la gestió, o fins i tot en treballs més allunyats de la gestió però que requereixin comprendre com és una organització i quins mecanismes de control hi ha i com s'implementen. Aporta coneixements bàsics per a qualsevol sortida professional a l'àmbit de la gestió d'empreses.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura és important fer-la un cop ja s'ha superat l'assignatura d'introducció a l'empresa.

• Objectius i competències

Les competències transversals que es treballen en aquesta assignatura són:

• Buscar, seleccionar, organitzar i interpretar adequadament la informació.

Criteri de compliment: Comprendre quins són els elements essencials duna situació, cas o problema, identificant la problemàtica concreta a resoldre o respondre.

• Interpretar i avaluar la informació de forma crítica i sintètica

 Les competències específiques del grau en Administració i Direcció d'Empreses que s'aborden en aquesta assignatura són:

• Capacitat per gestionar eficientment una empresa o organització, entenent-ne la ubicació competitiva i institucional, i identificar-ne les fortaleses i debilitats.
• Capacitat per desenvolupar eficientment activitats d'administració i gestió a qualsevol àrea de valor de l'empresa.
• Capacitat per planificar, gestionar i avaluar projectes empresarials.

Les competències específiques del grau en Relacions Laborals i Ocupació que s'aborden en aquesta assignatura són:

• Capacitat per analitzar i explicar el comportament del mercat de treball i dels agents organitzatius.
• Capacitat per dissenyar plans dactuació en làmbit laboral i organitzacional, a partir de lanàlisi i diagnòstic obtingut aplicant tècniques quantitatives i qualitatives de recerca social.

Tot això es concreta en els objectius següents que l'estudiant ha d'assolir al llarg del semestre:

• Explicar les situacions organitzatives des de diferents enfocaments, tenint en compte aspectes estructurals, simbòlics i polítics.
• Analitzar i dissenyar lestructura duna organització.
• Avaluar el nivell d¿ajust entre l¿estructura organitzativa i el context en què es troba l¿organització.
• Comprendre la importància dels símbols i allò cultural en la vida organitzativa.
• Explicar el rol del poder i el conflicte en el funcionament de les organitzacions.
• Analitzar els processos de canvi a les organitzacions.

• Continguts

Els continguts i els recursos bàsics de l'assignatura s'estructuren en quatre blocs que expliquem a continuació, i que són els que permeten afrontar els reptes plantejats:

Bloc 1: Proporciona una primera aproximació a què s'entén per "organitzacions" i explica per què és interessant estudiar-les. També fa una presentació general dels continguts que es veuran a la resta de l'assignatura, ja que exposa diverses perspectives des de les que avui s'estudien les organitzacions. També incorpora l'enfocament “estructural”. En essència, aquest enfocament se centra en com dividir, entre les diferents persones o grups que formen una organització, el treball a fer i com coordinar després aquestes tasques que s'han assignat a grups diferents.

Alguns dels apartats que trobem al bloc 1 són:

- Organitzacions i sistemes

- Fins, mitjans i viabilitat organitzativa

- La mirada "organitzativa": enfocaments i perspectives

- Condicionants i limitacions a lhora dorganitzar

- El disseny organitzatiu

- La divisió del treball i coordinació

- Lestructura organitzativa en làmbit dels llocs de treball

Bloc 2: Incorpora el coneixement dels sistemes de control com una eina bàsica per facilitar la coordinació de l'organització, posar objectius i estructurar-los en processos, departaments i funcions.

Amb una visió humanista centrada en el control des de la perspectiva de cada persona, com a sistema organitzatiu orgànic i dinàmic. En relació amb això, la segona part s'enfoca al concepte de justícia organitzativa, com a element i principi clau que determina els criteris per establir processos organitzatius que generin resultats justos per a tots els seus grups d'interès. L'equilibri entre allò que s'aporta i allò que es rep, és clau a llarg termini, exposant tots els tipus de justícia que existeixen en les relacions organitzatives.

Alguns dels apartats del bloc 2 són:

- Els sistemes de control i el procés de control

- Lorganització formal i informal

- Missió, estratègia, sistema de control de gestió

- La teoria de l'agència i la dinàmica

- Estructura del sistema i congruència dobjectius

- Diferents tipus de sistemes de control i les seues limitacions

- El sistema informal de control

- La justícia a la direcció d'empreses

- Justícia organitzativa

Bloc 3: Analitza l'organització del punt de vista simbòlic-cultural, centrant aquesta anàlisi en com l'actuació de les persones es veu profundament afectada per valors i creences pròpies de l'entorn organitzatiu, el qual es manifesta a través de símbols, rituals i mites. A qualsevol organització, hi ha persones i grups amb diferents interessos, que poden arribar a ser contraposats, i amb diferents nivells de poder per aconseguir que els seus interessos es duguin a terme. La segona part del bloc s'endinsa en els aspectes relacionats amb el poder organitzacional i la seva gestió, que és precisament la distribució d'aquest poder allò que dóna lloc als conflictes i als anomenats jocs de poder.

En aquest bloc trobem:

- Estructura i cultura: de les branques a les arrels

- L'organització és una cultura: un enfocament antropològic

- Els Instruments culturals

- Processos i moments culturals

- Diversitat cultural

- Processos i situacions amb incidència política elevada

- Els directius com a actors polítics

- El poder sobre lorganització: el govern corporatiu

Bloc 4: Tracta el canvi organitzatiu des dels tres punts de vista que hem vist al llarg de l'assignatura. Totes les organitzacions, i més al món actual, han d'anar canviant si volen sobreviure. En aquest apartat estudiarem perquè i com canvien les organitzacions, tenint en compte les implicacions estructurals, culturals i polítiques del canvi. La segona part intenta explicar com contribuir al canvi mitjançant la gestió proactiva de la justícia organitzativa, mostrant com fer-ho emprant com a eina principal els sistemes de control de gestió, que són els que ajuden a organitzar els processos, a controlar els objectius i validar els resultats i generalment a estructurar i promocionar qualsevol sistema d'incentius dins de l'organització.

Al bloc 4 trobem:

- El canvi organitzatiu. Elements clau del canvi a les organitzacions

- Tipus de canvi

- Com canvien les organitzacions?

- La resistència al canvi

- Implicacions estructurals, culturals i polítiques del canvi

- El dilema estabilitat/canvi: l'organització ambidextra

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els recursos d'aprenentatge tenen un enfocament tant teòric com pràctic per poder treballar i assolir els objectius plantejats a l'assignatura.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació