Història política i social Codi:  20.401    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

En aquesta assignatura repassarem l'establiment de l'anomenat món modern des de finals del segle XVIII fins a les vigílies de la primera guerra mundial a través de l'estudi de quatre línies temàtiques. La primera, els nacionalismes i l'establiment de la forma política de l'estat nació. La segona, la globalització i l'emergència i el predomini del sistema capitalista "occidental". La tercera, l'imperialisme i les formes de subjugació de les poblacions conquerides. L'objectiu d'aquestes tres primeres línies serà reflexionar entorn de l'emergència d'occident com a espai hegemònic mundial anant a les arrels històriques d'aquest procés. Finalment, la quarta i última línia analitzarà els moviments socials, i en concret s'estudiaran les diferents reivindicacions emergides al segle XIX i amb una importància creixent al llarg del segle XX i actualment. Particularment, ens focalitzarem en el(s) feminisme(s) i el moviment pels drets civils. La mirada que farem en aquesta assignatura serà global, és a dir, procurarem incloure narratives extra-europees per tal de defugir d'arguments eurocentristes. Analitzarem conceptes com el de "comunitats imaginades" de Benedict Anderson per referir-se a les nacions o de la "Gran Divergència" per parlar de la manera com certes regions d'Europa van establir economies fortes que les durien a dominar el món. Tot i que la cronologia se centrarà fins als inicis del segle XX, especialment per les unitats 3 i 4 farem referència a processos posteriors.

Amunt

Aquesta assignatura forma part dels plans d'estudi següents: grau en Relacions Internacionals (obligatòria), grau emCiència Política i de l'administració (bàsica) i grau en Sociologia (bàsica).

Amunt

Alguns dels textos que caldrà llegir són en llengua anglesa. A banda d'aquest aspecte, no cal cap formació específica concreta. 

Amunt

Alguns dels textos que caldrà llegir són en anglès. 

Amunt

Competències bàsiques

CB2.- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’ elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3.- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4.- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Competències generals

CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.
CG3.- Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.
CG5.- Treballar en equip i en ambients multidisciplinaris.

Competències transversals

CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques
CE1.- Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
CE2.- Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional.
CE3.- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política a l’anàlisi de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics actuals.
CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
CE9.- Relacionar els successos i processos històrics amb les característiques estructurals i la dinàmica del món global actual.


Amunt

La creació del nacionalisme Ç
1.De l'estat modern a l'estat-nació
2.Anàlisi dels conceptes nació i nacionalisme
3.Casos d'estudi. El nacionalisme com a fenomen global
4.Un món de nacions

Processos de globalització 
1.Què significa globalització?
2.Bases històriques de la (proto)globalització
3.La Gran Divergència
4.La revolució industrial i la globalització al segle XIX
5.Canvis vuitcentistes globalitzadors 

Imperialisme: l'europeïtzació del món 
1.Imperis colonials
2.Imperis continentals
3.La cursa per Àfrica
4.L'hegemonia d'occident a inicis del segle XX
5.Impactes culturals: l'orientalisme
6.Un món d'imperis

Moviments socials
1. Què és un moviment social?
2. Onades històriques del feminisme
3. Moviments pels drets civils

Amunt

Moviments socials. Vídeo docent Audiovisual
Entrevista: Moviments socials Audiovisual
Introducció a la història política i social PDF

Amunt

Teniu a la vostra disposició una Guia de Lectures que us introduïrà en les lectures que hem seleccionat com a material d'aquest curs. 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt