| Anàlisi de polítiques exteriors | Codi: 20.407 : 6 |
L'assignatura Anàlisi de Polítiques Exteriors pretén dotar els estudiants del Grau de Relacions Internacionals de les eines teòriques, conceptuals i analítiques necessàries per comprendre la política exterior de qualsevol actor de les Relacions Internacionals, i especialment la dels Estats.
En primer lloc, analitzarem l'evolució l'Anàlisi de la Política Exterior (APE) com a subdisciplina, les diferents escoles i cosmovisions que ajuden a entendre la complexitat de la política exterior de qualsevol Estat.
Seguidament, partirem de la base que hem d'entendre la política exterior com qualsevol altra política pública, i per tant, ens centrarem en el procés de presa de decisions i en identificar aquells factors interns i externs que la influeixen. Ara bé, en aquest estudi és necessari entendre que la política exterior és el resultat d'una sèrie d'actors, donades unes estructures, i atesos uns processos d'interacció entre el nivell domèstic i l'internacional, allò que alguns teòrics han definit com l'àmbit intermèstic. Dit d'una altra forma, la política exterior és un complex procés en el qual hi intervenen nombrosos actors i estructures domèstics i internacionals que acaben tenint un impacte directe en el procés de decisió dels estats.
A continuació, ens centrarem a estudiar la política exterior com una política pública i el seu procés de creació o bé com el resultat de l'acció d'un govern.
En la següent part del curs, centrarem el focus d'atenció als actors no estatals que intervenen en la formulació de la política exterior: els actors no governamentals -grups de poder, lobbies, etc.-, subestatals -l'anomenada paradiplomàcia- i l'opinió pública.
Més endavant, tractarem d'aplicar part d'aquestes discussions teòriques i analítiques a casos particulars. En aquest estudi pràctic analitzarem a fons la política exterior dels Estats Units, del Japó i de la Xina. Aprofitant que aquests tres casos d'estudi han estat ja abordats en altres assignatures, en aquest curs mirarem d'escodrinyar la política exterior d'una superpotència, d'un país en ascens, i d'una potència en declivi.
En la darrera part del curs, com a part d'aquest procés de comprensió del funcionament de les polítiques exteriors, identificarem 2 models analítics que ajuden a entendre el comportament dels estats: el model racional, el burocràtic, l'individual o psicològic, i el societal o cultural. Lluny d'atribuir a un o altre model la validesa de les seves premisses, tractarem d'entendre que en els processos de presa de decisió hi intervenen factors racionals, d'organització, psicològics, ideològics i culturals.
Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura, junt amb la resta d'assignatures del grau, habiliten els/les estudiants per a diverses sortides professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:
- Càrrecs i funcions de l'administració pública, a tots els nivells;
- Assessorament a partits polítics sobre qüestions vinculades amb les relacions internacionals
- Funcionaris i altres posicions de caràcter tècnic en les organitzacions internacionals;
- En el sector de les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre;
- En el sector empresarial, en els departaments encarregats de les qüestions internacionals
- Les consultories sobre temes de relacions internacionals
No requereix coneixements previs, però sí que resulta del tot recomanable haver cursat l'assignatura d'Introducció a les Relacions Internacionals del primer curs, i Teoria de les Relacions Internacionals, del segon curs. Tanmateix és necessari tenir un nivell de comprensió lectora en anglès per seguir aquelles lectures que siguin en aquest idioma.
Objectius i resultats d'aprenentatge:
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Aplicar raonadament diferents teories polítiques contemporànies a fenòmens relacionats amb la política exterior.
- Conèixer el comportament d'actors estatals en els principals temes i problemes relacionats amb la política exterior.
- Analitzar i valorar processos de presa de decisió en matèria de política exterior, amb l'ajuda de diferents eines analítiques.
- Elaborar i planificar recerques o informes analítics. - Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Utilitzar les principals tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Comprendre les transformacions més rellevants en les diferents dimensions de la política exterior, específicament en la diplomàcia contemporània.
- Identificar el marc conceptual de les eines teòriques i instruments que permeten analitzar i explicar els diversos factors, actors i contextos de les polítiques exteriors.
- Comprendre el complex sistema internacional en el qual es dissenyen i implementen les polítiques exteriors
Competències:
CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
CE5.- Analitzar i relacionar diferents polítiques adoptades pels actors del sistema internacional, especialment en matèria de política exterior, seguretat i cooperació al desenvolupament.
CT4.- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional
Els continguts d'aquest curs s'articulen al voltant de 6 unitats que conformen el total de l'assignatura i que serveixen a més de guia per als materials de l'assignatura.
Unitat 1: L'anàlisi de les polítiques exteriors i l'evolució com a disciplina acadèmica
1.1 Orígens i evolució de la subàrea de l'APE
1.2 L'irresoluble problema entre l'agència i l'estructura a l'APE
Unitat 2: Els nivells d'anàlisi de la política exterior: l'individual, el nacional i el sistèmic
2.1 El nivell individual
2.2 El nivell nacional
2.3 El nivell sistèmic
Unitat 3: L'estudi de les polítiques exteriors com a polítiques públiques
3.1 El concepte de sistema polític d'Easton i l'estudi de la política exterior
3.2 La política exterior com a política pública
3.3 El cicle de la formulació d'una política exterior
Unitat 4: La política exterior és cosa només d'Estats?
4.1 L'impacte de l'opinió pública i els mitjans de comunicació en la formulació de les polítiques exteriors
Unitat 5: Estudis de cas: Existeixen patrons de comportament comuns en les polítiques exteriors dels Estats?
5.1 Estudi de cas: Política Exterior dels Estats Units
5.2 Estudi de cas: Política Exterior de la Xina
5.3 Estudi de cas: Política Exterior del Japó
Unitat 6: Són millor les guineus o els eriçons?
6.1 El model racional
6.2 El model individual o psicològic
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |