Protecció internacional del medi ambient Codi:  20.424    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Protecció Internacional el Medi Ambient pretén introduir a l'estudiantat en l'anàlisi de les institucions, principis, i normes que tenen com a objectiu principal la protecció de l'entorn. Per a això, aquesta assignatura de caràcter optatiu s'estructura en quatre reptes, que tenen com a objectius principals: en primer lloc, introduir a l'alumnat en l'estudi dels principals problemes ambientals i en la reflexió de l'profund impacte que poden tenir, arribant a amenaçar la vida al planeta; en segon lloc, entendre com la comunitat internacional ha respost a l'interdependència de l'entorn mundial, des dels primers acords fins als tractats més recents, com l'Acord de París; en tercer lloc, reflexionar sobre la governança de l'entorn i les seves propostes de reforma; i, en quart, lloc, entendre l'emergència climàtica com el gran problema del nostre temps i reflexionar sobre com fer front a aquest repte de manera eficaç, urgent i justa.

Amunt

Protecció Internacional el Medi Ambient és una assignatura optativa del Grau de Relacions Internacionals. S'hi aborda l'estudi dels principals problemes ambientals contemporanis, així com les característiques de la resposta que ha donat als mateixos la comunitat internacional. Davant desafiaments com el canvi climàtic, és imprescindible que l'estudiantat del Grau de Relacions Internacionals conegui els problemes ambientals i els seus impactes, així com les principals eines per fer-los front. Per a això, aquesta assignatura introdueix a l'alumnat en l'àrea de Dret internacional de l'entorn, fent especial atenció a les qüestions de governança.

Amunt

És convenient tenir coneixements de Dret internacional públic i de les teories de les relacions internacionals per a una millor comprensió de l'contingut temàtic de l'assignatura.

Amunt

Objectius:

  • Identificar els principals problemes ambientals de caràcter internacional i les seves causes
  • Identificar les característiques, fonts principals i principis generals de Dret internacional de l'entorn (DIMA)
  • Identificar les característiques de la governança ambiental internacional
  • Identificar i relacionar entre si les principals institucions internacionals de medi ambient
  • Conèixer les fortaleses i debilitats de l'Agenda 2030
  • Analitzar la configuració de el règim internacional del canvi climàtic


Competències:

a) Competència bàsica

CB1.- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

b) Competència general

CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.

c) Competència transversal

CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.

d) Competències específiques

CE1.- Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat de l'món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.

CE7.- Considerar les normes i procediments de el Dret Internacional, especialment els mecanismes internacionals de resolució de controvèrsies, per analitzar problemes internacionals i desafiaments globals.

Amunt

I.- L'alteració de l'equilibri ecològic com a resultat de les activitats humanes

Hem entrat en l'era de l'Antropocè. Es tracta d'una nova era geològica que es caracteritza perquè l'ésser humà ha modificat substancialment la biosfera, la part de la planeta en què es desenvolupa la vida. Aquests impactes de l'activitat humana es manifesten en una llarga llista de problemes ambientals, des del canvi climàtic, a la gran extinció d'espècies animals i vegetals (entre molts altres). Tot i que aquests impactes amenacen la pròpia existència de la vida humana al planeta, la degradació ambiental i el canvi climàtic segueixen el seu curs. No obstant això, ja fa dècades que existeix constància dels problemes ambientals. Ja en el SVXII es comença a manifestar la preocupació per la "sostenibilitat" i des dels anys 70 de segle XX es posa damunt la taula la importància d'entendre que hi ha uns límits a el creixement econòmic i als nivells de benestar humà.

En el marc d'aquest primer bloc temàtic, s'analitzaran les següents qüestions: Com s'ha construït el medi ambient com a problema internacional? Per què és rellevant situar la protecció internacional de medi ambient en el marc de l'Antropocè? Quina és la naturalesa dels principals problemes ambientals que afronta la humanitat a dia d'avui? Quines són les fronteres planetàries i per què haurien de situar-se al centre de l'debat ambiental?

II.- El Dret internacional públic en la protecció de l'entorn

En les últimes dècades, la creixent preocupació pels problemes ambientals ha cristal·litzat en una sèrie de normes internacionals de divers rang que formen el règim internacional de medi ambient. Aquest règim està format per més de 1.000 tractats internacionals multilaterals i inclou principis de gran importància destinats a guiar el comportament dels estats, com, per exemple, el principi de precaució, el de responsabilitats comunes però diferenciades, o el principi de participació pública i accés a la informació. En conseqüència, s'ha avançat molt en la protecció de l'entorn, en concret en àrees com el medi marí, l'atmosfera i dels recursos naturals vius.

Tanmateix, aquest règim ha evolucionat de manera desordenada, per fer front a cada moment als problemes ambientals que anaven sorgint, i per tant la seva naturalesa és fragmentada i dispersa. Per tant, hi ha importants llacunes en el dret internacional de medi ambient, així com grans problemes d'aplicació, principalment a causa de l'escassa utilització dels mitjans de solució de diferències i les dificultats per a l'ús de mecanismes per a l'aplicació forçosa de normes.

Davant d'aquest escenari, en el marc d'aquest bloc temàtic s'analitzaran els principals èxits i llacunes de el règim internacional de medi ambient i s'intentarà donar resposta a les següents preguntes: Quines són les principals fonts d'el Dret internacional de medi ambient? ¿I els seus principis? Quines són les principals aportacions d'aquest règim? ¿I les seves llacunes? Com es pot millorar la seva aplicació?

III.- Els reptes de la governança de l'entorn i el desenvolupament sostenible

La majoria dels problemes mediambientals són globals per naturalesa. No obstant això, encara que tinguin conseqüències en tot el món, aquests problemes són conseqüència d'activitats que s'originen en el nivell nacional. Per exemple, les crema de combustibles fòssils en un determinat país contribueix a l'escalfament de tot el planeta. Igualment, la gestió d'ecosistemes que exerceixen funcions globals de valor incalculable, com ara els boscos de l'Amazònia que segresten carboni i contribueixen a la regulació de l'clima, estan subjectes a jurisdiccions nacionals. En conseqüència, les accions dels Estats a l'cremar combustibles fòssils o a l'fer desaparèixer ecosistemes poden tenir conseqüències terribles per a totes les persones i éssers vius de l'planeta.

Aquesta paradoxa situa en el centre de la problemàtica ambiental la qüestió de la governança. Per aconseguir la protecció internacional de medi ambient es necessiten institucions globals que puguin gestionar béns comuns a tots els humans, com el clima, els oceans o l'atmosfera. També necessitem objectius globals, com els ODS marcats a l'Agenda 2030, que incloguin la protecció dels ecosistemes terrestres i marins i l'acció climàtica, i que s'han d'implementar en el nivell nacional.

Davant aquesta problemàtica, en aquest bloc temàtic es proposa realitzar una introducció en la governança de l'entorn i el desenvolupament sostenible des d'una perspectiva crítica. Per a això, s'abordaran les següents preguntes: Què és la governança de el desenvolupament sostenible? Quines són les principals institucions globals que exerceixen funcions de protecció de l'entorn i implementació de el desenvolupament sostenible? Quines són les fortaleses i debilitats d'aquest marc institucional? Què aporta l'Agenda 2030 a aquest model de governança?

IV.- L'emergència global relacionada amb el canvi climàtic

El sistema climàtic mundial està canviant. Aquest canvi, provocat per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle estretament vinculada a el desenvolupament econòmic, generarà efectes devastadors en la vida tal com la coneixem. Des de finals dels anys 80, la comunitat internacional s'ha organitzat per reduir aquestes emissions. Tot i la configuració d'un règim internacional orientat a guiar l'acció internacional sobre la crisi climàtica, les emissions globals segueixen creixent cada any.

Després de més de tres dècades de cooperació internacional per frenar el canvi climàtic, avui dia la principal qüestió al voltant d'aquesta problemàtica és definir adequadament als responsables i establir en quina mesura haurien de reduir les seves emissions per aconseguir frenar aquest procés, estabilitzant la les emissions a l'atmosfera. La qüestió de l'repartiment de costos de la necessària transició energètica està, per tant, al centre de l'debat.

Aquest últim bloc temàtic proposa reflexions sobre la justícia climàtica i sobre les millors maneres d'aconseguir una transició energètica i ecològica que sigui eficaç, urgent i justa.

Amunt

Amunt

Tema I:

UNESCO (2018), "¡Bienvenidos al Antropoceno!", El Correo de la UNESCO, Abril/Junio, pp. 1-25. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000261900_spa

Documental "Mañana", https://www.filmin.es/pelicula/manana#details

Gillespie, A. (2018), "Introduction", The Long Road to Sustainability: The Past, Present, and Future of International Environmental Law and Policy. Oxford University Press, pp. 1-4

Gillespie, A. (2018), " The_Nineteenth_Century", The Long Road to Sustainability: The Past, Present, and Future of International Environmental Law and Policy. Oxford University Press, pp. 22-44.

The Guardian Podcast, Planetary boundaries: the limits of the earth, https://www.theguardian.com/sustainable-business/audio/planetary-boundaries-limits-earth-podcast

TED TALK, Ten years to transform the future of humanity or destabilize the planet, Johan Rockstrom, https://www.ted.com/talks/johan_rockstrom_10_years_to_transform_the_future_of_humanity_or_destabilize_the_planet#t-8040

Tema II:

Á. J. Rodrigo & O. Casanovas (2018), tema 21. La protección internacional del medio ambiente, COMPENDIO DE DERECHO INTERNACIONAL PÚBLICO, Edición 7ª, pp. 374-400, Tecnos.

  1. Gonzalez, & S. Atapattu (2017). International environmental law, environmental justice, and the global south. Transnational Law and Contemporary

Problems, 26(2), 229-242."

Pierre-Marie Dupuy & Jorge E. Viñuales (2018), "Part III - Implementation", International Environmental Law, Cambridge University Press, pp. 235-266

UN General Assembly, Gaps in international environmental law and environment-related instruments: towards a global pact for the environment, Report of the Secretary-General, A/73/419, 30 November 2018

PEOPLE PLACES PLANET PODCAST, EPISODE 14, SEASON 2, Toward A Global Pact for the Environment, https://www.eli.org/podcasts

Tema III:

  1. STODDART (ed.), A Pocket Guide to Sustainable Development Governance, 2012 (2nd ed.), pp. 6-50, https://sostenibilidadyprogreso.org/files/entradas/spanishpocketguide.pdf
  1. A. Rodrigo Hernández, "La gobernanza global del desarrollo sostenible: El Foro Político de Alto Nivel sobre el desarrollo sostenible", en Desarrollo sostenible y Derecho internacional: VI Encuentro luso-español de Profesores de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales, Tirant lo Blanc, 2018, pp. 139-160.

UN, Take Action for the Sustainable Development Goals,

https://www.un.org/sustainabledevelopment/sustainable-development-goals/

Fukuda-Parr, S. (2016). From the Millennium Development Goals to the Sustainable Development Goals: shifts in purpose, concept, and politics of global goal setting for development. Gender & Development, 24(1), 43-52.

  1. BOWEN et al., "Implementing the "Sustainable Development Goals": towards addressing three key governance challenges-collective action, trade-offs, and accountability", Current opinion in environmental sustainability, vol. 26, 2017, pp. 90-96.

PODCAST: How Much Progress Are We Making Towards the Sustainable Development Goals?, https://www.undispatch.com/podcast-how-much-progress-are-we-making-towards-the-sustainable-development-goals/

UNEP, Working With the Environment to Protect People: UNEP's COVID-19 Response, September 2020, https://www.unenvironment.org/unep-and-covid

Tema IV:

Documental, "Decrecimiento, del mito de la abundancia a la simplicidad voluntaria", https://www.filmin.es/pelicula/decrecimiento-del-mito-de-la-abundancia-a-la-simplicidad-voluntaria

Nava Escudero, C. (2016). El Acuerdo de París. Predominio del soft law en el régimen climático. Boletín mexicano de derecho comparado, 49(147), 99-135.

TED talk, Why climate change is a threat to human rights, Mary Robinson https://www.ted.com/talks/mary_robinson_why_climate_change_is_a_threat_to_human_rights?referrer=playlist-climate_change_oh_it_s_real

Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente, Global Climate

Litigation Report, 2020, pp. 4-36 https://wedocs.unep.org/bitstream/handle/20.500.11822/34818/GCLR.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Cambio climático: 5 cosas que puedes hacer para evitar el calentamiento global, https://www.bbc.com/mundo/noticias-45792863

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt