Fonaments de gestió d'organitzacions i projectes Codi:  20.441    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura fa una introducció a dues realitats avui per avui molt interrelacionades i amb les que el professional TIDM haurà de interactuar: organitzacions i projectes.

No hi ha dubte que cal entendre uns mínims de la lògica interna de les organitzacions (públiques, privades, amb ànim de lucre o no...) en les que el professional TIDM treballarà els seus serveis/productes, per tal de gestionar millor aquesta relació. A això s'afegeix que actualment la majoria d'elles, ja utilitzen el "projecte" com mètode de treball per a obtenir aquests serveis/productes tant si els tenen externalitzats/subcontractats, com si els hi donen serveis interns. A més, les organitzacions que treballen tant amb projectes, acaben tenint una estructura adaptada o orientada a projectes. D'aquí que diguem que són dues realitats ben interconectades i que té sentit abordar-les conjuntament.

Pel que fa a les organitzacions i el seu context, es presenten en primer lloc algunes de les caraterístiques més rellevants que permeten tipificar-les: missió, visió, objectius, sector d'activitat, estructura organitzativa, etc. I s'apunten i discuteixen implicacions d'aquestes característiques pel que fa a la gestió de la tecnologia en les organitzacions, tenint en compte exemples d'organitzacions reals. I per la seva relació amb la gestió de projectes, s'introdueix a la gestió del canvi.

En segon lloc, es presenta una faceta d'importància creixent en la gestió de les organitzacions: la responsabilitat social corporativa. Aquesta té a veure amb el posicionament ètic de les organitzacions i la relació d'aquestes amb els seus stakeholders o públics interessats (treballadors/es, accionistes, clients, proveïdors, etc). Així mateix, es presenten temes de sostenibilitat mediambientat i igualtat de gènere, en tant que facetes d'aquesta responsabilitat social corporativa. I s'apunten i discuteixen exemples de l'aplicació de la responsabilitat social corporativa en les organitzacions. A més, de forma combinada s'introdueixen a l'anàlisi de l'estat financer i de decisions d'inversions a les organitzacions, en un context d'ús intensiu de les tecnologies i per la seva importància en la presa de decisions vinculada a la gestió de projectes.

Quant a projectes, l'assignatura vol incidir en la idea que, malgrat la intuició comuna, els projectes no són només un tema tècnic (allò que es fa, els mètodes específics a seguir per a desenvolupar un disseny o un programari o per a suministrar un servei), sinó que són un tema organitzacional: impliquen tècniques orientades a assegurar el suport i interés del projecte, a alinear diferents grups de l'organització, a posar en joc diverses habilitats dels participants que cal alinear al voltant del procés (els mètodes específics) de fabricació del producte o servei. El corpus de coneixement que aborda aquesta tasca de disseny i gestió de projectes és un corpus genèric que és d'aplicació als més diversos àmbits de l'activitat. És a dir, serveix tant per la construcció d'un pont, com per la d'un espectacle escènic. El corpus genèric que presentem en aquesta assignatura segueix essencialment la proposta del Project Management Body of Knowledge (PMBoK) un dels estàndards de facto de gestió de projectes.

Alguns projectes des d'un inici tenen un abast clar i concret: són els que es consideren projectes predictius on pot dir-se el que es vol d'ells prou clarament des d'un primer moment, i on, conseqüentment, es poden fer prediccions perquè es pot planificar com ha d'anar el seu desenvolupament. En canvi, en molts altres projectes -en el context de la producció i creació digital, possiblement la majoria- el seu abast/objectiu/resultat no està encara prou definit en el moment d'iniciar-los, i així és imposible predir, planificar i/o preveure la seva evolució. Aquests són els que es consideren projectes adaptatius o àgils i en els que cal anar adaptant-se a mesura que es concreta el seu abast, i que disposen del conjunt divers de tècniques i mètodes que s'agrupen en el que es coneix com Agile. En aquesta part de l'assignatura ens centrarem sobre tot en aquests. I a en acabar entendrem la diferència entre produir serveis/productes i entre com gestionar el projecte que dóna cobertura a aquesta producció. I, tornant a les organitzacions, veurem l'exigència que aquest treball per projectes té en la manera de funcionar de les mateixes.

Amunt

Aquesta és una assignatura bàsica del Grau en Tècniques d'Interacció Digital i Multimèdia.

Amunt

Les competències treballades en aquesta assignatura seran d'utilitat per a entendre el context d'organitzacions de diferents tipus, on (o per a les quals) el professional TIDM realitzarà la seva activitat. Aquestes competències signifiquen també una pràctica inicial com a membre d'un equip de projecte i una comprensió básica del rol de cap de projecte.

Amunt

Pel seu caràcter introductori i bàsic aquesta asignatura no requereix de coneixements previs.

Amunt

Aquesta assignatura es supera exclusivament per Avaluació Continuada (no hi ha prova final), integrada per un conjunt d'activitats que han de ser totes lliurades obligatòriament.

En les activitats de l'àmbit de projectes es pot requerir l'utilització d'alguna eina software de gestió de projectes.

Alguns dels continguts d'aquesta assignatura poden presentar-se en anglès.

Amunt

L'assignatura té com a primer objectiu general proporcionar a l'estudiant els coneixements bàsics sobre el món de les organitzacions (en general: empreses, administracions públiques, entitats sense ànim de lucre...) i intenta proporcionar un marc global que expliqui el seu funcionament intern, però també les seves interaccions amb l'exterior. I com a segon objectiu general té el de treballar les capacitats de gestió de projectes perquè sigui un membre actiu de l'equip d'un projecte i pugui entendre el que s'espera d'un cap de projecte.

Es tracta de formalitzar, en definitiva, el coneixement intuitiu que tothom té sobre què és una organització i què és un projecte.

Aquesta assignatura està dissenyada d'acord amb el reial decret d'organització dels ensenyaments universitaris (RD 822/2021), i treballa els coneixements, les habilitats i les competències següents:

  • S8- Treballar en equip en un entorn virtual per a la realització de continguts i aplicacions multimèdia.
  • C2- Dissenyar, desenvolupar i gestionar projectes multimèdia adaptant-se a l'evolució de les tecnologies, els llenguatges i les necessitats del mercat i de la societat.
  • C3- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
  • C4- Desenvolupar i aplicar iniciativa i esperit emprenedor.
  • C5- Aplicar les tecnologies digitals a l'àmbit acadèmic i professional
  • C7- Dissenyar, integrar i reelaborar continguts digitals amb formats diversos.

 Addicionalment, es treballa la competència transversal "Comportament ètic i legal" que es defineix com:

  • CTCEG-Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional

Amunt

L'assignatura s'organitza en quatre reptes/blocs de contingut:

  • Repte/Bloc1: Organitzacions i tecnologia. Les organitzacions tenen unes característiques rellevants que permeten tipificar-les: les descobrim per tal d'entendre un context on la tecnologia també és capital.
  • Repte/Bloc2:  Responsabilitat social corporativa, finances i tecnologia. Els principis d'ètica, sostenibilitat ambiental o igualtat de gènere són tan importants per les organitzacions i la seva tecnologia, com l'anàlisi i la comprensió de les decisions financeres i d'inversió/finançament.
  • Repte/Bloc 3:De la intuició a la formalització de la GP.  Introdueix a la gestió i direcció de projectes, presentant els conceptes de cicle de vida, metodologies i rol del director de projectes. I presenta l'estructura del PMBoK: les àrees de coneixement i els grups de processos.
  • Repte/Bloc 4: Adaptar-se al canvi: ser àgil. Contrasta les aproximacions predictives i adaptatives (o àgils) ajudant a distingir cada escenari, i presentant algunes de les eines i tècniques àgils més usuals.

Amunt

Ètica de la informació Web
Ètica de la informació PDF
Bit 12 PDF
Bit 13 PDF
Bit 16 PDF
Bit 33 PDF
Bit 15 PDF
Bit 43 PDF
Bit 34 PDF
Bit 31 PDF
Bit 11 PDF
Bit 14 PDF
Bit 41 PDF
Bit 32 PDF
Bit 42 PDF
Bit 22 PDF
Bit 21 PDF

Amunt

Els recursos d'aprenentatge per cada repte/bloc, i que trobareu disponibles al corresponent element del cronograma de l'aula,  s'organitzen en:

  • Continguts obligatoris. En format textual principalment però també en alguns casos en format video, el seu estudi és estrictament obligatori i servirà per a entendre els continguts teòrics de l'assignatura i poder abordar amb éxit els lliurables de cada repte/bloc. 
  • Continguts optatius/complementaris. En format textual principalment, serviran per a aprofundir o ampliar la perspectiva del bloc. La seva lectura és voluntària en tot cas.
  • Programari. Es pot requerir un ús molt elemental d'algunes de les eines més populars de gestió de projectes (tipus  planificadors i taulers kanban).
  • Altres continguts complementaris que eventualment pugui proveïr l'equip de professorat de l'aula.

En aquest element del cronograma trobareu també les Guies d'Estudi que són indicacions que us explicaran com heu de llegir aquests recursos.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt