Geopolítica Codi:  20.468    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura de Geopolítica del grau de Relacions Internacionals (RRII) té com a principal objectiu ajudar a entendre un dels termes més emprats en la disciplina de les RRII i, a l'hora, dels més desconeguts. Durant l'assignatura es desenvolupa una part terminològica, on s'estudien conceptes claus com geografia, geografia física i humana, geografia política, geopolítica, geoestratègia, geoeconomia i geodeterminisme. També es desenvolupa una part més analítica, on s'explica com conceptes geogràfics essencials com el lloc, l'espai, l'escala, la regió o el territori impacten a la política mundial i, alhora, les interaccions entre els actors de la política mundial modulen la concepció fenòmens geogràfics.

La primera part de l'assignatura se centra a definir què és la geopolítica, com ha evolucionat el seu estudi al llarg de la història. Es fa especial èmfasi a entendre la relació entre la geografia i la política com un procés continu, en què els fenòmens geogràfics estan constantment redefinits per la política. Les característiques de la geografia física posen barreres a l'activitat humana. Impedeixen comerciar, relacionar-se i compartir lligams culturals. També modulen de manera significativa l'activitat humana: viure als tròpics, ser un lloc de pas o tenir recursos naturals té un fort impacte a la societat que viu en un territori determinat. Alhora, la geografia humana té una influència permanent i creixent sobre la geografia física.

La segona part de l'assignatura aborda els fonaments principals de la geopolítica a partir d'estudiar com els conceptes geogràfics d'identitat, territori i espai defineixen la geopolítica. Les delimitacions de la geografia física afecten la geografia humana, i alhora com la geografia humana ha delimitat moltes vegades la geografia física. La frontera, per exemple, és un concepte clau per entendre les relacions internacionals, ja que ha estat un dels principals factors per organitzar les relacions entre estats al llarg de la història. Per això, una part d'aquest mòdul explorarà el règim internacional dels espais marítims
La tercera part de l'assignatura se centra en aspectes més relacionats amb les interaccions a l'espai geogràfic entre entitats polítiques de relacions internacionals. El primer bloc d¿aquesta unitat examina, en primer lloc, la geopolítica dels recursos naturals i, en particular, de l¿energia. Els recursos naturals tenen un fort impacte en les Relacions Internacionals, però també, com hem pogut observar darrerament, la manera com els humans utilitzen aquests recursos també té un impacte important en la geografia física. Revisarem la distribució actual i algunes de les problemàtiques que presenten. I el segon bloc examina com el canvi tecnològic influeix a la concepció de la distància des d'un punt de vista internacional. Les rutes comercials han estat enteses no només com a vies d'intercanvi econòmic, sinó com a camins pels quals han transitat ideologies, cultures, a través dels quals s'ha constituït el poder i el domini. Només cal pensar, per exemple, en la importància del comerç marítim actualment.

Finalment, l'assignatura també té un mòdul transversal, que pretén fer una primera aproximació a la cartografia espacial, on s'aprèn a utilitzar les TIC per elaborar mapes relacionats amb la geopolítica internacional.

Amunt

L'assignatura s'ubica al segon curs del grau de Relacions Internacionals.

Amunt

No és necessari tenir coneixements previs per cursar aquesta assignatura.

Amunt

Objectius:

  • Conèixer la importància de la geopolítica en les relacions internacionals.
  • Prendre consciència de la rellevància de factors polítics, econòmics i culturals en la delimitació de l'espai geogràfic.
  • Reflexionar sobre la frontera, l'espai, la identitat i el territori com a conceptes construït.
  • Comprendre com l'ús de la geografia impacta significativament en les relacions entre estats.
  • Examinar l'efecte de la presència dels recursos naturals en les relacions internacionals.
  • Estudiar l'evolució geogràfica del comerç internacional i indagar sobre les repercussions que la tecnologia tindrà en les relacions internacionals.
  • Introduir-se en l'ús de les eines espaials de gestió de mapes.

Competències:

  • Bàsiques i generals
    • CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
    • CG1 - Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
    • CG2 - Debatre i formular raonaments crítics
  • Específiques
    • CT3 - Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
    • CE1 - Analitzar fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.

Amunt

1. Introducció a la geopolítica com a disciplina acadèmica

  • Per què estudiar Geopolítica?
  • Esclariment sobre termes claus de la geopolítica
  • Evolució de la disciplina
  • Nous temes de l'agenda

2. Eines analítiques de la geopolítica

  • Conceptes principals
  • Estructura i agència

3. Geoeconomia: recursos naturals i rutes comercials

  • Recursos naturals, economia i política
  • Globalització, espai i robòtica

4. Geografia espacial

  • Mapes i coordenades
  • Programes de gestió de mapes

Amunt

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt