| Cinema i arts visuals | Codi: 21.132 : 6 |
La matèria pretén donar eines per comprendre les principals transformacions esdevingudes en l'audiovisual, és a dir, en camps de producció i difusió com el vídeo, el cinema i la televisió. En aquesta matèria atendrem tant a la vinculació de la producció audiovisual amb la tradició de la història de la cultura i de les arts, com a la seva articulació amb els contextos socials, econòmics i polítics que han estat rellevants factors de canvi en la producció cultural contemporània.
Els temes de l'assignatura tractaran sobre l'impacte del cinema i les arts visuals en la configuració de la cultura moderna i els grans esdeveniments del segle XX i XXI. Des de, la importància de la imatge en els processos de racionalització i desenvolupament tecnològic i científic en la primera meitat del segle XX; la construcció de les identitats nacionals i el paper de l'audiovisual en l'articulació de protestes i revolucions; fins a l'impacte dels nous mitjans i el nou consumidor en el món de la cultura digital.
Al llarg del curs l'estudiant aprendrà a treballar amb fonts històriques, analitzar materials audiovisuals i cercar documents en arxius al seu abast per tal de proposar reflexions crítiques sobre els fenòmens culturals que l'envolten.
Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors o sociòlegs.
Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema és una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural o bé la crítica d'art.
A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a historiadors de la cultura, historiadors de la comunicació, antropòlegs, sociòlegs...etc, essent el cinema una gran eina pedagògica emprada per educadors o professors d'ensenyament primari o secundari.
Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.
Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors de la cultura, de la comunicació i socials, antropòlegs i sociòlegs. Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema i els estudis fílmics són una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural, la crítica d'art o de diferents àmbits vinculats amb la gestió cultural i la programació per a institucions dedicades a la conservació, catalogació o divulgació de l'obra audiovisual com filmoteques, festivals, museus i centres culturals.
A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a docents vinculats amb les matèries assenyalades, així com per a professors de primària i secundària, essent el cinema una gran eina pedagògica. Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.
L'estudi del cinema, com a mitjà central de la societat i la cultura moderna i contemporània, requereix una extensa formació humanística per al seu abordatge acadèmic, així com eines específiques d'anàlisi que s'oferiran al llarg del curs.
Per tant, aquesta assignatura requereix poder abordar el cinema des d'un coneixement previ -o paral·lel- de la història del segle XX i del context social i polític així com, tenir recursos provinents de la teoria crítica, l'estètica o la història de l'art. Altres estudis complementaris seran doncs aquells que s'ocupin de les arts, la literatura, la història social i política, la sociologia, els estudis en comunicació, etc. Per això, cal que l'alumnat en aquesta matèria faci transferències constants del seu bagatge conceptual adquirit prèviament dins dels estudis assenyalats.
OBJECTIUS
1. Identificar els principals cineastes i moviments, els problemes teòrics i debats al voltant de la modernitat cinematogràfica (Nous Cinemes i cinema polític i militant), amb especial èmfasi en l'anàlisi de la construcció de discursos polítics i identitaris.
2. Relacionar les produccions cinematogràfiques del que s'anomena la modernitat cinematogràfica amb altres textos i tradicions artístiques (avantguardes històriques) i amb moviments socials i polítics del període com ara el feminisme, les lluites d'alliberació nacional així com a processos socioeconòmics com ara la consolidació de la societat de consum i del capitalisme avançat.
3. Analitzar críticament qualsevol producció audiovisual tenint en compte el context social, polític i cultural en què s'emmarca i la seva relació amb ell, més enllà més enllà dels aspectes estètics o tècnics.
4. Realitzar assajos acadèmiques sobre produccions culturals, per això cal, per una banda, utilitzar i interpretar fonts primàries i secundàries relacionades amb la teoria i història de l'audiovisual i els nous mitjans i, per l'altra, construir una argumentació coherent i informada sobre la producció cinematogràfica aplicant de manera pertinent la teoria.
RECURSOS D'APRENENTATGE
S1 Avaluar de manera autònoma les informacions contingudes en textos, imatges i objectes en relació als
temes destacats d'índole cultural-artístic
Analitzar i interpretar les imatges de la història del cinema sintetitzant períodes i peculiaritats de diferents països tractats, distingint moviments, caracteritzant l'obra de determinats autors i interrelacionant factors contextuals
S3 Aplicar una perspectiva *interdisciplinària en l'anàlisi dels temes, debats i fenòmens abordats
Establir relacions i vincles entre fenòmens i fets de diferent naturalesa
C1 Desenvolupar i consolidar un punt de vista crític i independent en la pràctica acadèmica i professional de l'àmbit
humanístic.
Elaborar comentaris crítics, exposar contradiccions i problemàtiques i aportar argumentacions reflexives sobre un període, corrent o perspectiva analitzats
Mòdul 1. CINEMA, AAVV i MODERNITAT
- INDUSTRIALISME i pre-cinema: colonialisme, cultura fi de segle, exposicions universals, diorames, panorames
- TAYLORISME i cinema: atraccions, xoc i avantguardes, fordisme, indústria cultural
- CIENTIFISME i cinema: règims escópicos i metges, administració dels cossos
Estudiarem algunes de les principals novetats del segle XIX que afecten a la pròpia manera de mirar, a l'oci i a les pràctiques espectatorials. En definitiva, tot el que conforma el que entenem per la cultura de la modernitat.
Així, es considerarà el que coneixem per precinema, els principals espectacles, les exposicions universals i la importància de la metròpoli. Igualment, es valoraran els processos de transformació i producció, considerant el taylorisme, el fordisme, les industries culturals i el cinema d'avantguarda. Finalment, s'atendrà a les relacions que el cinema ha mantingut, des del seu propi naixement, amb la ciència, tot contemplant els usos i connexions que ha tingut amb la medicina i la gestió dels cossos.
Mòdul 2. CINEMA, AAVV I NACIÓ
- IDENTITATS DE L'ESTAT NACIÓ: EUA, Griffith i feixismes europeus
- MITES I èpiques NACIONALS: western, cinemes de la frontera, noves narratives i gèneres TV
Estudiarem de quina manera diversos films han tractat la qüestió nacional i el nacionalisme, aprofundint en la dimensió ideològica dels documents audiovisuals. D'aquesta manera, es considerarà la possibilitat de les diferents lectures i interpretacions que a vegades s'han fet d'algunes propostes. Així mateix, es valorarà la importància de les reconstruccions històriques, dels usos que el cinema ha pogut tenir en tant que eina de denúncia o de perpetuació de determinats estereotips. Per altra banda, ens aturarem en la rellevància de les fronteres i en la significació que tenen totes aquestes qüestions en un gènere en concret com és el western.
Mòdul 3. CINEMA, AAVV I PROTESTA
- NO FICCIÓ: Tercer cinema, Crítica institucional i videoart, maig francès, documental creatiu
- FICCIÓ: sèries i pensament crític (The Wire, Black Mirror, OITNB), burlar la censura (Berlanga) i feminismes
Estudiarem l'ús que en diverses ocasions i contextos s'ha fet de l'audiovisual des dels anys seixanta del segle XX fins a l'actualitat. D'aquesta manera, es valoraran tant propostes de ficció com de no ficció per tal d'articular una panoràmica general (molt àmplia en termes geogràfics) que funcioni com a marc per entendre aquests usos i, al mateix temps, ens aturarem en alguns casos significatius.
Mòdul 4. CINEMA, AAVV I SUBCULTURES
- HISTÒRIC: Noves audiències i formes d'oci, TV 50s, blockbusters
- CONTEMPORANI: YouTubers, videoclip, pantalles, nous mitjans
Estudiarem la relació que ha tingut el cinema amb la joventut. D'aquesta manera, es valorarà la seva rellevància tant pel que fa darrere com davant de les càmeres, és a dir, de quina manera han treballat els joves en tant que directors així com quina és la representació que han rebut en diverses propostes. El marc cronològic que contemplarem comprèn des dels anys cinquanta, en el marc de la crisi de Hollywood, fins al present, amb el gran protagonisme que tenen les noves tecnologies, a l'abast de molta més gent que abans i amb una capacitat de difusió amplíssima.
El material de l'assignatura Cinema i Arts Visuals no solament està format per les publicacions internes (dossier) i que constitueixen una base o guia en l'estudi de l'assignatura i en l'avaluació de la mateixa. A banda d'aquests dossiers, disponibles a Materials i Fonts, el conjunt de lectures obligatòries i complementàries s'ha descarregar de l'aula.
Pel que fa el visionat de films, emprarem bàsicament la plataforma Filmin
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|