• Descripció

L'objectiu d'aquesta assignatura és l'estudi de les civilitzacions de l'antiga Grècia i Roma a partir de l'exploració del seu desenvolupament cultural a través de l'anàlisi de fonts primàries. D'una banda, s'abordarà la lectura i comentari de les restes textuals, de les obres i autors principals. I de l'altra, es farà un breu repàs històric dels períodes i elements arqueològics més destacats com: restes arquitectòniques, arts plàstiques: pintura, escultura, relleus, ceràmica, etc.

L'objectiu no és, per tant, analitzar de manera detallada les grans civilitzacions grecoromanes, sinó assolir una visió de conjunt de la seva evolució històrica. Així com l'aprenentatge d'una metodologia que doti a l'alumne de les eines que li permetin assolir un coneixement complert de l'antiguitat grecollatina a partir de l'estudi directe de textos i artefactes arqueològics, per tal de que pugui arribar de manera autònoma a aprofundir, més endavant, en altres aspectes rellevants d'aquestes cultures.

Metodològicament s'aplicarà, doncs, una aproximació interdisciplinària combinant diferents tipus de fonts, des de les textuals fins a les arqueològiques i les iconogràfiques, per tal d'assolir una bona comprensió de la relació i tècniques de les diverses disciplines que estudien el passat, així com el desenvolupament d'un pensament crític.

També es pretén reconèixer la influència, recepció i pervivència en les cultures i societats posteriors dels elements grecollatins més rellevants amb la fi d'entendre i valorar millor aquells aspectes que han conformat el món actual. Es discutirà la pervivència cultural d'aquestes civilitzacions, és a dir, l'impacte que aquestes cultures han tingut, i que es manifesta en la seva còpia i font d'inspiració constant, començant per època romana i arribant als nostres dies.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura ha estat dissenyada per a ser cursada a partir del segon semestre, un cop s'han assolit les eines metodològiques i els coneixements bàsics del grau. Per tant, cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Prehistòria, Iconografia, Escriptura acadèmica, Anglès i, especialment, Història Antiga.

És necessari el coneixement de la llengua anglesa per tal de garantir l'accés a una bibliografia recomanada més àmplia.

• Informació prèvia a la matrícula

Cal haver cursat les assignatures d'Introducció a la Història, Prehistòria, Iconografia, Escriptura acadèmica, Anglès i, especialment, Història Antiga.

• Objectius i competències

OBJECTIUS

- Coneixement teòric de les literatures grega i llatina, i la seva pervivència en la literatura i cultura occidentals. Adquirir la capacitat d'estudiar a fons un text històric.

- Coneixement dels contextos històrics i culturals (art, mitologia, religió, pensament, etc.) de la cultura grega i llatina, així com una bona comprensió de les principals fonts per al seu estudi; també de la seva permanència en la història i cultura occidentals.

- Conèixer els trets fonamentals de la civilització i la cultura de Grècia i Roma, i ser capaç d'aplicar-los a la lectura i el comentari dels textos antics i a l'anàlisi de vestigis arqueològics.

- Adquirir la capacitat d'analitzar i interpretar un vestigi arqueològic, situant-lo en el seu context, reconèixer les seves característiques principals i entendre la seva funcionalitat.

- Reconèixer els trets distintius entre la cultura grega i la romana, i el món actual

- Adquirir visions globals i capacitat d'aplicar els coneixements a la pràctica

COMPETÈNCIES

1) Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

2) Aconseguir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i producció artística de la nostra tradició cultural.

3) Reforçar el pensament crític dels estudiants a partir d'una anàlisi crítica de les fonts (textuals i arqueològiques) aplicant les diferents tècniques utilitzades en l'estudi de la història. Per tant: explorar la informació obtinguda i avaluar-la de forma autònoma per tal de que arribin a les seves pròpies conclusions sobre l'ús de les fonts per tal de reconstruir el passat

4) Capacitat de comprensió dels aspectes clau de les diverses cultures: saber descriure les principals aportacions artístiques, les influències rebudes i les exercides, així com ser capaç de relacionar-los per tal de reflexionar sobre la importància de l'antiguitat i el llegat que ha deixat en la nostra societat.

5) Ser capaç de buscar informació fidedigna i adequada al nivell universitari des d'una perspectiva crítica i saber utilitzar i citar aquesta informació bibliogràfica adequadament; així com també citar correctament els textos clàssics. Mostrant així respecte per la propietat intel·lectual i les concepcions ètiques de la disciplina (consideració i cura per la preservació del patrimoni cultural)

6) Desenvolupar l'habilitat de gestionar la informació i la capacitat comunicativa, és a dir, capacitat d'anàlisi i síntesi, ser capaç d'elaborar un discurs coherent i sintètic sobre els coneixements adquirits amb un raonament crític amb el domini de la terminologia específica de la disciplina. Atenció a la qualitat i al rigor acadèmic.

• Continguts

Unitat 1: La literatura grega

1. Poesia èpica
2. Hesíode
3. Poesia lírica
   1. L'elegia
   2. La poesia iàmbica
      1. Relació entre la poesia elegíaca i la poesia iàmbica
   3. La poesia mèlica
      1. Poetes corals
      2. Poetes monòdics
      3. La gran floració de la mèlica

4. Orígens de la prosa
5. Atenes i el teatre
   1. La tragèdia
      1. Èsquil
      2. Sòfocles
      3. Eurípides
   2.  La comèdia: Aristòfanes

6. Plenitud de la prosa
   1. Sofistes
   2. Heròdot
   3. Tucídides
   4. Sòcrates
   5. Oradors
   6. Xenofont i altres historiadors
   7. Isòcrates
   8. Plató
   9. Aristòtil
7. De camí cap a l'hel·lenisme
8. Comèdia mitjana i Menandre
9. Poesia
10. Poetes hel·lenístics
    1. Cal·límac
    2. Apol·loni
    3. Teòcrit
    4. Herodes
11. Historiografia hel·lenística

Unitat 2: Els grecs i l'art

1. Introducció històrica
2. Època geomètrica (1050-700 aC)
   1. Urbanisme i arquitectura
   2. Ceràmica
   3. Estatuària petita
3. Època arcaica (700/650-480 aC)
   1. Arquitectura
   2. Decoració escultòrica
   3. Escultura exempta
   4. Ceràmica pintada
4. Època clàssica (480-323 aC)
   1. El període sever
      1. El temple de Zeus a Olímpia
      2. Escultura exempta
   2. El període clàssic
      1. Arquitectura i decoració escultòrica
      2. Escultura exempta
      3. Pintura

5. Època hel·lenística (323-31/30 aC)
   1. Urbanisme, arquitectura i decoració escultòrica
   2. Escultura exempta

Unitat 3: La literatura romana

1. La literatura romana: concepte i límits
2. La poesia romana. La lírica
3. Èpica llatina
4. L'elegia llatina
5. La sàtira i l'epigrama
6. La faula i la poesia didàctica
7. El teatre romà
8. Historiografia i biografia romanes
9. L'epistografia romana
10. La novel.la romana
11. Oratòria, retòrica i poesia llatines
12. Els tractadistes científics i tècnics, la filosofia, el dret
13. Literatura llatina cristiana

Unitat 4: L'urbanisme romà. Els romans i l'art

1. Introducció
2. Orígens de l'art romà
3. L'art a Roma sota els reis i la República
4. Escultura, pintura i mosaic en època republicana
5. L'art d'August i del segle I dC.
6. El segle II dC i  començament del III: les dinasties dels Antonins i dels Severs
7. El segle III
8. Constantí i el segle IV

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Mòdul didàctic: Gómez Cardó, Pilar i Miralles Sola, Carles (1997) "Literatura grega". A: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica I. Barcelona: FUOC.
• ARISTÒFANES, Comèdies, Volum IV. Text revisat i traducció de Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
• ARISTÓFANES, Comedias vol I. Biblioteca clásica. Madrid: Editorial Gredos.
• Pomeroy, Sara B. (1999) "Las mujeres y la ciudad de Atenas" (pp. 73-96). A: POMEROY, SARA B., Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la antigüedad clásica. Madrid: Ed. Akal.
• Mosse, Claude (1990) "El teatro, espejo de la ciudad" (pp. 117-142). A: MOSSE, CLAUDE, La mujer en la Grecia clásica. Madrid: Editorial Nerea.
• Gómez Espelosín, Francisco Javier (2001) "V El período clásico" (pp. 165-206). A: GÓMEZ ESPELOSÍN, FRANCISCO JAVIER, Historia de Grecia antigua. Tres Cantos, Madrid: Akal.
• Mòdul didàctic: Koppel Guggenheim, Eva Maria (1997) "Els grecs i l'art". A: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica I. Barcelona: FUOC.
• Buxton, Richard (2000) "Imágenes en su contexto" (pp. 63-74). A: BUXTON, RICHARD, El imaginario griego. Los contextos de la mitología. Cambridge: Cambridge University Press.
• Olmos Romera, Ricardo (1973)" ¿Qué son los vasos griegos?" (pp. 13-16); "Cerámica ática de Figuras Negras, Cerámica ática de Figuras rojas, Lekythos de fondo blanco" (pp. 31-76). A: OLMOS ROMERA, RICARDO, Cerámica griega. Madrid: Museo Arqueológico Nacion
• Balsameda, Luis Javier; Olmos, Ricardo (1981) "Mito y figuración en la cerámica ática de época clásica. El último período arcaico". Cuadernos de filología clásica 17: 111-134.
• Mòdul didàctic: Ferreres Pérez, Lambert; Juan Castelló, Jaume; Mayer Olivé, Marc; Pagán Rodríguez, Ana I; Perea Buzón, Rosario; Velaza Frias, Javier; Vidal Pérez, Josep Lluis; Villalba Verneda, Pere (1997) "La Literatura romana". A: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica II. Barcelona: FUOC.
• Beard, Mary (2016) "Las transformaciones de Augusto. El heredero de César" (pp. 361-412) A: BEARD, MARY, SPQR: una historia de la Antigua Roma. Barcelona: Ed. Crítica.
• Mòdul didàctic: Rodà, Isabel (1997) "L'urbanisme romà, Els romans i l'art". A: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica II. Barcelona: FUOC.
• DUNBABIN, KATHERINE M.D.(1999) Mosaics of the Greek and Roman world. Cambridge: Cambridge University Press.

Obres de consulta disponibles online a través de la biblioteca de la UOC:

Arnason, Johann P.; Raaflaub, Kurt, A., and Wagner, Peter, eds. (2013) The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations. Wiley Online Library e-books, doi. 10.10022/9781118561768.

Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press.

Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press.

Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press.

Rawson, Beryl, ed. (2011) A companion to families in the greek and roman worlds. Llibre-e Wiley-Balckwell.

Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press.

Rutter, N. Keith and Sparkes, Brian A., eds (2000) Word and image in ancient Greece. Llibre-e Edinburgh University Press.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació