Pensament social modern i contemporani Codi:  21.143    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura fa una aproximació al pensament social modern i contemporani partint, en primer lloc, d'aquelles qüestions fonamentals que caracteritzen la història del pensament com a àrea de coneixement i a nivell disciplinar. En aquest sentit, prèviament a abordar els aspectes i els continguts centrals que han marcat la història del pensament social des dels seus inicis hem de saber respondre algunes preguntes que recorreran transversalment tot el seguit de qüestions que tractarem al llarg del curs. Enfrontar-nos a preguntes com ara Què és la història del pensament social? Quina és la relació existent entre els processos històrics que es produeixen en les societats humanes i les idees? Perquè un determinat corpus d'idees es converteix en dominant en una societat i un temps determinat? o Com saber llegir i analitzar les aportacions i els autors clàssics del pensament social? ens permetrà dotar-nos de la base necessària per analitzar i entendre les diverses corrents i components del pensament social modern i contemporani.

D'aquesta manera, podrem analitzar els components que s'han considerat com a fundacionals del pensament social: el cogito cartesià, tal i com es coneix la fórmula de René Descartes "penso, ergo existeixo", que va fonamentar la noció d'individualitat, la idea de societat civil en la formulació de Hobbes i els ideals de raó i llibertat articulats en la definició de Kant sobre la Il·lustració i traçar un recorregut global pels fonaments del pensament social al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX.

El punt de partida de l'assignatura serà la filosofia racionalista i empirista que comença amb Descartes i acaba amb Hume. Amb Descartes es produeix un trencament fonamental que marcarà el conjunt del pensament social al llarg del segle XVII i XVIII i posteriorment: la filosofia s'allibera de l'escolàstica i posa rumb cap al patró de racionalitat de l'època moderna, l'exigència d'ordre en el raonament, claredat i distinció, mètode i preocupació epistemològica. Partint del racionalisme cartesià ens endinsarem en el conjunt del racionalisme d'època moderna i el conjunt del pensament il·lustrat amb el seu caràcter contradictori i àmpliament diversificat: la il·lustració britànica, la il·lustració francesa i la il·lustració alemanya amb Kant com a protagonista central.

Per altra banda, el segle XIX serà un segle fonamental en el procés de configuració de la teoria social: l'idealisme alemany i les diverses reaccions al mateix, el positivisme, el materialisme històric, el vitalisme i l'historicisme i l'utilitarisme i la consolidació del liberalisme. Tot aquest seguit de corrents i plantejaments teòric-pràctics ens situaran a les portes del pensament social del segle XX. En aquest punt de l'assignatura ens centrarem a treballar tres grans blocs que han estat centrals en definir els pilars del pensament social al llarg del segle passat i que tenien unes arrels força més profundes: 1) les idees de nació, raça i imperi 2) el procés de construcció del gènere lligat a la societat patriarcal i 3) les idees d'individu, societat, democràcia i classe social. Amb aquests tres grans blocs que organitzaran tres de les quatre proves d'avaluació continua podrem adquirir una visió global que ens portarà des de Weber, la psicoanàlisi, la renovació del marxisme, l'existencialisme, etc. fins al trencament de la dècada dels seixanta i el debat a l'entorn de la postmodernitat amb totes les seves i diverses derivades que ens han conduit fins a les corrents actuals del pensament social.

Tot aquest ampli recorregut no es centrarà, tan sols, en l'anàlisi d'aquells components i problemes fonamentals del pensament social modern i contemporani sinó també en poder observar com cadascun d'ells han estat produïts històricament per una societat i un temps determinat.

 

 

 

Amunt

OBJECTIUS
  • Comprendre l'evolució de com els homes han interpretat les maneres en que regulen les seves relacions al llarg de les èpoques moderna i contemporània.
  • Reconèixer, diferenciar i comparar les diferents perspectives i enfocaments sobre la història del pensament.
  • Distingir els diferents nivells de l'anàlisi en la història del pensament.
  • Analitzar críticament les interpretacions de la història del pensament modern i contemporani.
  • Comprendre i analitzar històricament els textos dels autors clàssics de la història del pensament modern i contemporani.

COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
  • Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, artística i geogràfica
Competències transversals
  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
Competències específiques
  • Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica
  • Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC

Amunt

  • Què és la història del pensament social?
  • Els fonaments del pensament social modern i contemporani:
  • Racionalisme i empirisme: de Descartes a Hume.
  • El poder de la raó: la Il·lustració britànica, francesa i alemanya.
  • Hegel i l'idealisme alemany.
  • Les diverses reaccions al hegelianisme: positivisme, vitalisme, historicisme i materialisme històric.
  • El pensament liberal: utilitarisme i consolidació del liberalisme.
  • Raça, nació i Imperi: una visió global
  • Gènere, sexualitat, patriarcat i feminisme: S. XIX-XX
  • Individu, societat, democràcia i conflicte de classes: S.XVIII-XX

Amunt

Amunt

Aquesta assignatura compta amb dos mòduls/dossiers d'Introducció a la història del pensament social modern i contemporani que ens permeten disposar una base teòrica i metodològica sobre què és el pensament social i una visió panoràmica del pensament filosòfic i social del conjunt de l'època moderna i dels fonaments de la contemporaneïtat sedimentats al llarg del segle XIX. D'aquesta manera, aquests mòduls son la base sobre la qual desenvoluparem i anirem desgranant els principals plantejaments i problemes del pensament filosòfic i social del món contemporani. 

Al mateix temps, i com a complement necessari per desenvolupar les grans idees força que ens proporcionaran els mòduls anteriors, disposarem de tot un seguit de lectures d'autors clàssics del pensament social i de tot un seguit d'obres de referència en el camp de la història del pensament social.

En primer lloc, els diversos fragments de les obres de David Hume, el gran representant de la il·lustració escocesa, J.J. Rousseau, una de les referències ineludibles de la il·lustració francesa, Alexis de Tocqueville  Karl Marx, peça central del pensament social del segle XIX amb el materialisme històric, ens permetran aproximar-nos directament als clàssics tenint el punt de partida que ens hauran proporcionat els mòduls d'Introducció a la història del pensament social. El llibre d'A. Callinicos Social Theory. A Historical Introduction, que té un caràcter panoràmic, us pot ser útil com a eina complementària al llarg de l'assignatura per a situar qüestions i corrents en les seves coordenades històriques i de pensament. 

En segon lloc, disposareu de tot un seguit de capítols que us permetran abordar des de diferents angles les idees de nació, raça i imperi com a categories centrals que han modulat el pensament social al llarg del segles XIX i XX. El fragment del llibre de Benedict Anderson Comunitats Imaginades permet aproximar-se a una de les grans obres del pensament social i històric que va capgirar l'estudi de les identitats nacionals a meitats dels anys vuitanta del segle XX. El llibre d'Anderson partia de la caracterització de les identitats regionals i nacionals i dels regionalisme i dels nacionalismes com a fenòmens propis de la contemporaneïtat fonamentats en processos de construcció de tipus social, cultural i discursiu ben allunyats de les concepcions primordialistes atemporals dels fenòmens nacionals. Els fragments del llibre de Joeep Leersen son tot un exercici d'història cultural del pensament nacional que permet resseguir la genealogia temporal i social del mateix que es veu complementat amb el capítol d'Stuart Hall, una de les grans referències dels estudis culturals del segle XX, sobre els punts de trobada, les contradiccions i els conflictes entre les categories de raça, nació i ètnia. El capítol de David Landes, "El Imperio y lo que vino después", ens permet resseguir l'evolució dels Imperis i de l'Imperialisme des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial i ens permet aprofundir en idees centrals del pensament social com ara les d'Imperi i Imperialisme o les de colònia i colonialisme. Per últim, el film d'Spike Lee Malcom X ens il·lustra sobre la complexitat de la relació entre el fet nacional, la qüestió racial i l'Imperi a través de la figura de Malcom X i de la realitat social de la societat nord-americana i de la població afrodescendent a meitats del segle XX.

En tercer lloc, hi ha tot un seguit de lectures per tal d'analitzar la qüestió del gènere, la societat patriarcal, el pensament feminista i el sistema sexe-gènere. El text clàssic de J.W. Scott, "El género una categoria útil para el análisis histórico" va resultar en el seu moment tot un revulsiu per analitzar la història de les societats humanes tenint en el centre la categoria de gènere com a categoria construida socialment. El capítol de la professora Lucy Delap ens permet fer un recorregut molt exhaustiu sobre la denominada "qüestió de la dona" i els orígens del feminisme al llarg del segle XIX i el capítol del professor Eley ens desgrana l'eclosió del pensament i del moviment feminista en ple segle XX. Aquests recursos textuals es complementen amb l'accés a tot un seguit de fonts primàries, des de pamflets, cartells, fotografies, documents, etc. de la història de les dones i el feminisme disponibles a la Women's Library de la London School of Economics. Alhora, disposeu també de tres pel·licules que permeten l'aproximació biogràfica a tres grans dones de la història de la política, la literaruta i la ciència com son Rosa Luxemburg, Mary Shelley i Marie Curie per tal de poder resseguir individualment la concreció del gènere, el feminisme i la societat patriarcal en diversos moments del segle XIX i XX.

Per últim, els capítols de Mark Mazower del llibre La Europa Negra i el d'Enzo Traverso El Totalitarisme. Història d'un debat ens aporten el marc històric necessari, centrat en el segle XX, per abordar qüestions com ara l'individu, la societat, la democràcia i la lluita de classes. Aquests dos capítols s'acompanyen de tot un seguit de fonts primàries canòniques, des de la declaració dels drets de l'home i del ciutadà, passant pel manifest comunista o documents fundacionals del feixisme, que ens han de permetre analitzar directament les idees socialment produides o que es van desplegar en el moment històric analitzat per Mazower i Traverso.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt