| Grans imperis euroasiàtics medievals (segles VI-XV) | Codi: 21.146 : 6 |
"Grans imperis euroasiàtics medievals" ofereix una visió sintètica de la història d'algunes de les grans entitats polítiques que sorgiren i prosperaren en els confins orientals de l'Europa medieval i més enllà, a les regions del proper, mitjà i llunyà Orient. Utilitzarem el terme imperi en un sentit ampli d'unitat política territorial composta, multireligiosa, multicultural i multiètnica, nascuda de la conquesta, annexió o unificació d'unitats polítiques i territorials menors, i governada de manera centralitzada per un poder autocràtic i una elit guerrera. L'assignatura inclou un recorregut a través del naixement i expansió de l'Islam a la península aràbiga, proper orient i nord d'Àfrica, la història dels califats omeia de Damasc (661-750) i abbassí de Bagdad (750-1258), el naixement, expansió i fragmentació de l'imperi mongol (1162-1368), i la història dels imperis xinesos Sui (581-618), Tang (618-907), Song (960-1279), de la dominació mongol i la dinastia Iuan (1271-1367) i de l'imperi dels Ming (1368-1644). A través de l'exploració i la comparació d'aspectes fonamentals de llur vida político-militar, religiosa, cultural o socioeconòmica, a "Grans imperis euroasiàtics medievals" reflexionarem sobre la naturalesa de l'imperi i posarem el focus en tres eixos fonamentals que es tractaran de manera paral·lela i no estrictament cronològica:
1. Les restauracions successives de la Xina imperial sota les dinasties Sui (581-618), Tang (618-907), Song (960-1279) i Ming (1368-1644)
2. La formació, expansió, consolidació i fragmentació de l'imperi islàmic, des de Mahoma i el califat dels raixidun (622-661) fins al califat abbassí de Bagdad (750-1258), passant pel califat omeia de Damasc (661-750)
3. L'imperi mongol, des de les grans conquestes de Genghis Khan (1206-1227) fins la caiguda, al llarg dels segles XIV i XV, dels estats i cases reials fundats pels seus descendents.
Per descomptat, però, no ens limitarem als processos de creixement i decadència político-militar dels imperis, sinó que pararem una atenció especial a les finestres d'oportunitat que aquests processos van obrir per a la creació i difusió del coneixement científic, tècnic i religiós, i per a la circulació de persones i mercaderies, tot fixant-nos en el paper que va jugar la ruta de la Seda (el conjunt de rutes comercials que des de l'Antiguitat connectaren l'extrem Orient i Occident) durant la Pax Mongolica com a eix transhistòric de comunicació, en la difusió del budisme a la Xina o en les fluctuants relacions entre l'Occident cristià i l'Extrem Orient.
Aquesta assignatura està concebuda com un complement formatiu de l'assignatura troncal "Història Medieval". En aquest sentit, cal tenir en compte que el plantejament d'"Història Medieval" és eminentment eurocèntric: s'inicia amb l'estudi de la formació d'Europa, entesa com una nova identitat cultural i religiosa sorgida del mestissatge del cristianisme llatí i de la cultura germànica a Occident durant els segles IV-IX; segueix amb l'expansió d'Europa com a procés que s'identifica amb l'expansió de la cristiandat llatina cap l'est, Escandinàvia i el Llevant de la Mediterrània (estats croats) als segles XI-XIII, i acaba la transició d'Europa cap a la modernitat, procés que situa alguns estats europeus a les portes de la conquesta del nou món. La complexitat d'aquests processos impedeix deturar-nos en la història de les entitats polítiques i territorials que sorgeixen en els confins d'Europa, entren en conflicte amb les potències europees i acaben determinant els límits de la seva expansió política, militar, econòmica, comercial, religiosa i cultural.
La docència i la recerca en universitats i centres de recerca públics i privats.
La docència en l'ensenyament secundari.
La gestió, conservació i difusió del patrimoni escrit i documental: museística, arxivística, direcció de fundacions culturals, etc.
La gestió, protecció, conservació i difusió del patrimoni històric-arqueològic: arqueologia de camp, treball en museus, fundacions, parcs arqueològics, etc.
El periodisme especialitzat en anàlisi històrica i política. La col·laboració en tot tipus de mitjans de comunicació i editorials.
El turisme cultural, en especial el turisme especialitzat en rutes de caràcter patrimonial, històric i arqueològic.
L'assessorament cultural de diversos tipus d'institucions. L'animació cultural.
El treball en les administracions públiques.
La gestió de projectes internacionals públics i privats.
Per a matricular-se d'aquesta assignatura i seguir-la no es requereixen coneixements previs sobre la matèria. Nogensmenys, és altament recomanable haver cursat prèviament l'assignatura troncal "Història Medieval" i l'assignatura optativa "Escriptura acadèmica".
- Precisar les etapes d'evolució històrica dels imperis euroasiàtics entre els segles VI i XV.
- Analitzar les bases econòmiques, l'organització social i les estructures polítiques dels imperis euroasiàtics.
- Analitzar en clau d'història comparada la relació entre els sobirans i les religions dels imperis i les polítiques imperials en matèria religiosa.
- Comprendre la importància de les religions en la forja de la cultura i les civilitzacions orientals.
- Aprofundir en el paper exercit per les rutes comercials en els intercanvis culturals i materials entre Orient i Occident.
- Saber comprendre i interpretar el contingut de les fonts històriques narratives medievals a través de les seves edicions crítiques i traduccions.
- Assimilar correctament el contingut de materials d'estudi, identificant en textos de lectura les tesis principals i el posicionament dels autors.
- Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, artística i geogràfica.
- Dilucidar les particularitats disciplinàries i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.
- Realitzar anàlisis comparades en l'estudi de la història local, nacional i internacional.
- Formular hipòtesis i desenvolupar projectes d'investigació que puguin contribuir a el coneixement i debat de problemes actuals o del passat.
- Naixement i expansió de l'Islam. Els califats omeia de Damasc (661-750) i abbassí de Bagdad (750-1258)
- L'imperi mongol (1162-1368)
- La Xina sota les dinasties Sui (581-618), Tang (618-907) i Song (960-1279), la dinastia mongol Iuan (1271-1367) i els Ming (1368-1644).
- La Pax Mongolica, la ruta de la Seda, els intercanvis entre Occident i el Llunyà Orient i la literatura de viatge dels segles XIII-XIV.
| Història de l'Àsia Oriental I: els imperis de l'Àsia Oriental | |
| La dinastia Qing | |
| L'Islam | |
| L'articulació de l'Àsia oriental | |
| La formació dels primers imperis a l'Àsia oriental | |
| El període de desunió | |
| La reunificació imperial: els Sui i els Tang | |
| La Xina Song i el Japó Nara i Heiam | |
| Els mongols de l'Àsia oriental | |
| La Xina dels Ming |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |