• Descripció

La historiografia, com a disciplina que forma part dels estudis històrics, se centra en l'anàlisi de com la historia s'ha construït, s'ha narrat i s'ha escrit. El seu objecte no són els esdeveniments del passat ni la seva interpretació o contextualització, sinó les obres, els autors, les tendències, les idees, els contextos culturals, els condicionants, etc., que són rellevants per entendre com s'ha articulat al llarg de la història el discurs històric. Per aquest motiu, sovint s'ha dit que la historiografia és la ciència de la història, fins i tot una meta-història. 

Aquesta assignatura estudia les principals teories i tendències historiogràfiques que han protagonitzat l'evolució de les disciplines històriques des de l'antiguitat fins als nostres dies. S'aprofundirà especialment en els grans corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, amb especial incidència en les grans escoles del segle XX, els desafiaments del final del XX i les tendències més rellevants del segle XX, i se n'estudiran els autors i les obres més rellevants per a la disciplina, així com i els plantejaments més actuals per a l'estudi de la Història i el conjunt de les ciències humanes i socials.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta és una assignatura optativa del grau d'Història, Geografia i Història de l'Art que pressuposa que l'estudiant ha cursat ja les assignatures bàsiques i obligatòries de la branca d'història del grau. 

• Coneixements previs

Aquesta és una assignatura optativa del grau d'Història, Geografia i Història de l'Art que pressuposa que l'estudiant ha cursat ja les assignatures bàsiques i obligatòries de la branca d'història del grau. 

• Objectius i competències

Objectius

• Comprendre l'evolució dels diferents corrents de pensament històric.
• Conèixer les principals escoles i els autors més rellevants en el desenvolupament de la historiografia.
• Analitzar les aportacions principals de les diverses escoles de pensament estudiades.
• Comprendre les aportacions en el desenvolupament de la disciplina històrica dels estudis de gènere i de la diversitat

Competències Competències bàsiques i generals

• CG1- Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-lo comprensible als altres.
• CG2- Conèixer la historiografia, el pensament i les tendències més recents de la Història, la Història de l'Art i la Geografia.

Competències transversals

• CT1- Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
• CT5- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.

Competències específiques

• CE5- Formular hipòtesis i desenvolupar projectes d'investigació que puguin contribuir a el coneixement i debat de problemes actuals o de el passat.
• CE10- Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC.

• Continguts

L'assignatura s'estructura a partir de quatre blocs temàtics

1. Des dels orígens de la disciplina històrica al Romanticisme.
2. Del positivisme del segle XIX als corrents cientifistes del segle XX: l'escola del Annales, i el marxisme britànic.
3. La crisi de la història de final del segle XX.
4. Corrents historiogràfics actuals.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els recursos d'aprenentatge de cada repte es troben agrupats en la part inferior de cada un d'ells, jerarquitzats (els que tenen una imatge vinculada es consideren més essencials i per tant cal llegir-los abans que els que no en tenen) i tenen una breu descripció del seu contingut i el temps de dedicació mitjà (que a més de la lectura inclou el treball de subratllat, anotacions i realització d'esquemes bàsics). 

El professorat donarà indicacions de l'ordre en què es recomanable llegir els diferents recursos de cada repte i sobre qüestions a tenir en compte en alguns casos. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació