• Descripció

L'assignatura es concentra en el pensament filosòfic i científic que va del s. XVII fins al s. XIX, i s'articula sobre la base de tres reptes o activitats que permetran a l'alumne aprofundir en l'anomenada revolució moderna que aquest període comportarà i les influencies que aquesta exercirà sobre la nostra actualitat. D'aquesta manera, i mitjançant la primera activitat, es permetrà que l'alumne es qüestioni les condicions de possibilitat històriques que han fet possible la construcció del paradigma de coneixement científic i tècnic que impera fins als nostres dies, alhora que se'l convidarà a exercir la critica sobre el mateix a través de conceptes clau com el de vida o història A partir de la segona, l'alumne s'enfrontarà a l'ambient crític, però també a les contradiccions que l'ordre cultural modern i la seva ordenació política van obrir i de les que encara en som tributaris. Finalment, s'estimularà a l'alumne a encarar el comentari d'una sèrie de textos que abordaran l'evolució del concepte de subjecte i cos al llarg d'aquest període.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Filosofia moderna és una assignatura Obligatòria al Grau d'Humanitats.

Es tracta d'una assignatura clau, que dóna entrada a pràcticament totes les restants en els aspectes teòrics, contextuals i d'evolució. Al respecte és el lligam històric i evolutiu on arrelen totes les altres assignatures i temàtiques. Té una virtut pedagògica molt important perquè introdueix a conceptes i desenvolupaments difícils, des de la història i les circumstàncies socials i vitals que els donen sentit i permeten entendre'ls.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura prepara per a camps professionals diversos (que cada vegada més, inclouen una multitud d'iniciatives empresarials). En destaquem en especial els que demanen una visió interdisciplinar, global i crítica, com per exemple la gestió cultural, la política cultural, el món editorial i del periodisme. Naturalment una de les seves sortides obvies és l'ensenyament: ja sigui amb una vessant més actual, social i política, com de la història de la filosofia i de les idees (tant a l'escola, com a la universitat pública o privada).

• Coneixements previs

Es pressuposa, com a mínim, els coneixements d'Història del Pensament i de la Ciència que corresponen al Batxillerat i al fet d'haver cursat la Pensament Filosòfic i Científic Clàssic.

• Informació prèvia a la matrícula

És recomanable haver superat Pensament Filosòfic i Científic Clàssic.

• Objectius i competències

L'objectiu vertebrador de l'assignatura és mostrar algunes de les conseqüències més destacades que el nou paradigma de racionalitat comportará per la comprensió del món que es configurara al llarg d'aquests segles. Conseqüències en el pensament filosòfic i científic de l'època moderna, però també en la vida social, política i econòmica.  

Aquest objectiu central pot dividir-se en el següents objectius específics:

• Reconèixer els trets definitoris de la racionalitat moderna.
• Ser conscient de la importància del model de 'racionalitat' (i d'individu racional) que es va configurant en aquest període.
• Emfatitzar el procés de sorgiment i consolidació d'un jo interior (subjectivitat moderna) objectiu.
• Conèixer la llargada del projecte il·lustrat
• Adonar-se del poder 'transformador' de l'ideal il·lustrat
• Valorar l'actualitat -i consolidació- del projecte il·lustrat i del romanticisme.
• Adonar-se de com es consolida el nou pensament científic iniciat durant els segles XVI i XVII.
• Repensar els conceptes "Revolució científica" i "Ciència moderna".

Aquests objectius, així com l'enfocament que se li vol donar a la matèria que aborda l'assignatura, estan en funció de treballar la capacitació de l'estudiant en les següents COMPETÈNCIES:

• Capacitat per a l'anàlisi i la síntesi.
• Capacitat per conèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat.
• Capacitat per comprendre els grans processos socials i culturals en la història des d'una perspectiva actual.   

En conjunt, les tres competències que proposem treballar en l'assignatura tenen un centre comú: fomentar la capacitat crítica de l'alumne per acostar-se al món contemporani (al 'nostre' món)  a través del coneixement dels processos històrics que l'han construït i les categories sobre les que el pensem.

• Continguts

Els continguts  es vertebren al voltant de tres reptes que organitzats entorn d'una sèrie d'activitats proposades i recursos oferts a través del nou agregador de recursos (NIU) formen l'acció formativa compacta (Performance Learning Activity- PLA) que busca assolir l'assignatura  Pensament filosòfic i científic modern:

1. Repte 1. Hipotheses non fingo
2. Repte 2. Ilustració i civilització
3. Repte 3. Subjecte i cos a la modernitat

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Vegeu els mòduls i el material digital de l'aula 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació