• Descripció

L'assignatura Política Social proposa una mirada al paper que juga aquesta matèria, la política social, en l'estructuració de les societats contemporànies. Per fer-ho, hem elaborat una assignatura de caràcter multidisciplinar, que ens permeti comprendre totes les dimensions d'un fenòmen complex i d'enorme transcendència, que a la segona meitat del segle XX va acabar desenvocant en la consolidació del que coneixem com els Estats del Benestar. Lògicament, l'assignatura aprofundeix en el sentit que tenen les polítiques socials com a mecanisme de redistribució econòmica propi de les administracions estatals modernes. En aquest camí, però, veurem que les polítiques socials van més enllà de ser un mecanisme redistribuidor, i també, que allò que les inspira no és (o no és només) la voluntat política, més o menys intensa, de generar un mínim comú denominador, compartit per tota la ciutadania, d'igualtat i de benestar.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Es tracta d'una assignatura que forma part del grup de les obligatòries del Grau de Ciències Socials. A banda d'això, també s'ofereix com a assignatura optativa al Grau d'Humanitats, i juntament amb l'assignatura Estructura Social i Desigualtats, conforma un minor sobre desigualtats que podeu estar cursant des d'altres graus de la UOC. 

• Camps professionals en què es projecta

L'assignautra fluctua entre les reflexions teòriques de major abast, sobretot presents en la primera part de l'assigantura, i el qüestionament ideològic i l'aplicabilitat pràctica de l'utillatge que es desplega en implementar les diferents polítiques socials. En aquest sentit, els coneixements i competències de l'assignatura tenen una projecció professional directa en tots els àmbits en què es despleguen, analitzen o avaluen polítiques públiques des de les administracions locals, autonòmiques o estatals. 

• Coneixements previs

Si sou estudiants del grau de Ciències Socials, és ben possible que haver cursat les assignatures comunes, que en bona mesura són presentacions de les diferents disciplines de les ciències socials, ajudi a que extraieu el màxim rendiment de l'assignatura.  En qualsevol cas, ha estat pensada per ser profitosa per alumnes que no tinguin coneixements previs en l'àmbit de les ciències socials. 

• Objectius i competències

Al llarg de l'assignatura es proposa treballar una sèrie de materials (lectures, videos, etc.) i desplegar una sèrie d'activitats que tenen com a objectius d'aprenentatge, els següents: 

• Comprendre la política social , entesa en el sentit més general , a partir del abordatge de la seva història i de la comparació internacional dels diferents règims de benestar.
• Comparar el sentit de les diferències en l'abordatge de les polítiques socials des del marc conceptual dels grans relats ideològics i acadèmics, i les seves conseqüències.
• Comprendre les particularitats de l'estat de benestar i de la política social a Espanya i Catalunya.
• Contextualitzar el sentit de les polítiques socials en el marc de la seva emergència històrica i com a resposta a fenòmens i necessitats socials determinades.
• Saber avaluar i analitzar l'impacte de les polítiques socials des d'una aproximació multidimensional.
• Comprendre la tensió entre la provisió pública i privada de béns i serveis en tota la seva complexitat.

 Alhora, i guiats pels objectius d'aprenentatge anterior, l'assignatura permet treballar i desenvolupar les següents competències: 

• Desenvolupar aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
• Ser capaç de considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en què treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions en base a aquesta avaluació.
• Poder identificar en els estudis o tasques pròpies de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
• Poder intervenir amb rigor tècnic en la valoració i disseny de polítiques públiques tenint en compte la naturalesa multifactorial de les necessitats i problemes socials.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura es despleguen en tres unitats, on s'hi proposa un itinerari d'aprenentatge des dels aspectes teòrics vinculats a la política social fins als aspectes més concrets i les conseqüències socials d'apostar per una o altra configuració de les polítques socials. És un itinerari amb 3 etapes o Unitats temàtiques:

Unitat 1. Gènesi i abast de la política social

Dedicarem les primeres setmanes del curs a realitzar una aproximació de caràcter més acadèmic a la gènesi i al desenvolupament de les polítiques socials i de l'estat del benestar. A través d'un seguit de lectures i de material audiovisual aprofundirem en una anàlisi històrica de l'emergència dels estats del benestar; presentarem una mirada comparativa entre diferents models i definicions ideològiques de les polítiques socials; atendrem al vincle entre política social i estructura social (i desigualtats); i ens endinsarem en la situació que viuen les polítiques socials des del tombant del segle XXI, en un context d'interdependència econòmica globalitzada i, també, de crisi econòmica.

A més, us proposem endinsar-nos en una reflexió de caràcter més teòric per entendre quin és el paper de les polítiques socials com a element clau en l'estructuració de la societat, tant pel que fa a la producció de béns i serveis com, sobretot, quant a la funció distribuïdora d'aquests béns.

Les qüestions que hi tractarem són les següents:

• Règims de benestar.
• Història dels estats del benestar.
• Origen i evolució de la política social.
• Política social i desigualtats.
• Política social i globalització.

UNITAT 2. Análisi de programes electorals. Model igualitarista o model liberal?

Feta la revisió dels principals aspectes teòrics claus relacionats amb la política social, ja podem endinsar-nos en la segona part de l'assignatura, que té un caràcter més pràctic. L'objectiu d'aquesta segona part és situar-nos en l'àmbit de la provisió de polítiques en el present, comprendre els principals reptes de la política social en el context actual, i abordar alguns dels principals dilemes que han d'afrontar els responsables polítics i tècnics a l'hora de dissenyar i implementar polítiques socials que donin resposta a determinades necessitats socials.

Davant de determinades necessitats socials, no acostumen a existir solucions úniques, ideals i incontrovertibles. 

D'una banda, cal tenir present que les polítiques socials defensen o reprodueixen determinats models de societat, de tal forma que la perspectiva ideològica acaba determinant quin tipus de polítiques socials acabem contemplant com a idoni per donar resposta a les necessitats socials. Polítiques socials que poden ser valorades positivament des d'una perspectiva igualitarista, per exemple, poden generar efectes valorats negativament des d'un posicionament liberal, i a la inversa.

D'altra banda, les solucions que ens imaginem com a idònies, sigui quina sigui la perspectiva ideològica, no sempre es poden dur a la pràctica tal com voldríem a causa de les limitacions pressupostàries o d'altra índole d'ordre pràctic i operatiu. La disponibilitat de recursos acostuma a condicionar, també, quin tipus de política social adoptem. Els responsables polítics i tècnics, doncs, en dissenyar una determinada política han de tenir en compte quin objectiu es proposen, d'acord amb la seva perspectiva ideològica, però també quines oportunitats disposa per dur-la a terme.

Finalment, cal tenir present que les polítiques generen efectes no desitjats, externalitats positives o negatives. Els responsables polítics i tècnics, doncs, també valoren aquests efectes a l'hora de dissenyar una determinada política social. Existeix la possibilitat que determinades polítiques desitjables des d'una determinada perspectiva ideològica i viables des del punt de vista pràctic i operatiu no s'acabin implementant per determinades externalitats negatives no desitjades.

UNITAT 3. Els dilemes "durs" i els dilemes "tous". L'encàrrec de l'escola 0 a 3.

Al llarg de la Unitat 2 hem constatat que el disseny de polítiques socials és una tasca complexa, amb múltiples condicionants. La Unitat 3 es proposa aprofundir una mica més en alguns dels dilemes que han de fer front els responsables polítics i tècnics a l'hora de determinar quin tipus de política social ha de donar resposta a determinades necessitats socials. Agrupem i diferenciem aquests dilemes en 2 categories, amb 3 dilemes cada un. D'una banda hi ha les dilemes "durs", que són aquells més directament vinculats als posicionaments ideològics dels actors polítics que prenen les decisions. De l'altra, hi ha els dilemes "tous", on els posicionaments ideològics són mes indirectes, o més equívocs, respecte d'aquesta presa de decisions. 

Els dilemes "durs" tene a veure amb:

• La cobertura: la provisió de la política social ha de ser universal o selectiva?
• El cost d'accés: la provisió de la política social ha de ser gratuïta o amb copagament?
• El règim de provisió: la provisió de la política social ha de ser pública o privada?

En canvi, els dilemes tous que hem identificat i desenvolupem són els vinculats a:

• L'atenció de la demanda: la provisió de la política social ha de ser generalista o especialitzada?
• La competència: la provisió de la política social ha de gestionar-se de manera centralitzada o descentralitzada?
• La fórmula de presa de decisions: la provisió de la política social ha de comptar amb un procés de presa de decisions participatiu o basat en la concentració?

Repte 4. Activitat de síntesi. Una relectura en clau de gènere.

Al marge d'aquestes tres unitats (cadascuna amb la seva corresponent repte, que incoropra diferents activitats), a la part final de l'assignatura es planteja un darrer repte, amb voluntat de síntesi de la trajectòria feta al llarg de l'assignatura. Es tracta d'un exercici que pretén fer una relectura dels continguts treballats al llarg del curs, en clau de gènere.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació